Avui ben d'hora carreguem les bicis a la furgo i anem cap a Maià de Montcal!
.jpg)
Em fa molta il·lusió fer la Montcal Bike amb en Xevi perquè és la primera vegada que coincidim en un marxa. Tot i que, ell farà la llarga i jo en principi la curta.
Arribem molt puntuals, recollim els dorsals i anem a escalfar. En Xevi necessita estirar les cames, ahir es va fotre un bon tute amb la bici de carretera i a mi tampoc m'anirà malament moure les cames...
Fem un parell de voltes per la zona i quan tornem, tinc un ensurt amb un cotxe. Sort que ell ha frenat a temps i que la meva bici m'ha respòs prou bé...Ja em veia a sobre el cotxe o a baix el riu. 
Per sort, només ha sigut una caiguda sense importància.
Per sort, només ha sigut una caiguda sense importància.
Amb les pulsacions a tope i un tremolor a les cames em col·loco a la sortida.
Ens expliquen que sobre la marxa podem decidir quin dels tres recorreguts fer i a les 9 sortim.
De seguida perdo de vista en Xevi i jo faig la meva. A la pujada es va estirant el pelotón i veig que m'avança una noia...
No portem ni 2km i ja em trobo a tres persones amb la roda punxada i algú que ha perdut el bidó. Quina una putada!
Jo vaig fent a ritme d'uns nens sprinters que, després de seguir junts uns 7km de pista i corriols, perden pistonada i els deixo enrere.
Algú pot encendre el llum??
Creuem la N-260 per un túnel com els de les tortugues ninja però a les fosques... Em sento com si estigués fent rodillo, patina molt i jo, que no controlo gaire, em foto una óstia! Tot darrere meu s'acumulen varis ciclistes que m'han sentit cridar i no poden avançar perquè tampoc veuen res. La resta del túnel el faig a peu i procurant no tornar a caure...
Un noi ens anima i ens diu que ara comença lo bo!!
De fet té raó, el corriol de baixada és tècnic però molt xulo, fins i tot un home em felicita. El problema ve quan hem de pujar... Tots en fila índia arrossegant la bici fins a dalt.
A l'ermita de Santa Magdalena trobo l'avituallament, hi ha de tot. Jo amb un got de coca-cola i una galeta faig prou. Quan marxo, arriba un dels nens.
Seguim pujant i jo cada cop tinc més clar quin recorregut seguir...
Quan veig les indicacions, em decanto per la curta.
Pugem un tros més per asfalt i tot avall. Una baixada ràpida i relaxada sense sotracs. A mitja baixada, veig un cartell. Segona oportunitat per fer la mitja, però desisteixo, tinc gana i vull acabar la curta!
Deixem l'asfalt i fem els últims quilòmetres per pista i corriols.
Ja ha arribat força gent. Vaig a buscar la botifarra i m'entaulo mentre espero en Xevi.
Endreço la bici, em poso les bambes que vaig ben molla de peus i vaig a l'arribada que fa una estona que va entrant gent de la llarga.
Del Club primer arriba en Freixas i uns minuts després entra en Xevi!
Bona marxa, la recomano!
No he quedat tan malament, cap a la meitat de la general i segona noia. Estic contenta!
S.O.S!! 
