dilluns, 19 de desembre del 2016

Investigant la Vall de Llémena

Entro al wikiloc buscant alguna ruta per fer i en trobo una d'interessant... Surt de Cassà pel carrilet fins a Bescanó, puja a Sant Grau, baixa a Sant Gregori i torna pel carrilet fins a Cassà.

Faig carrilet fins a Girona i sense fer cas al track, que no entenc per on em fa anar, vaig cap a Salt. A la  via verda enllaço amb el track que ressegueix el Ter i després va cap al carrilet.

Abans d'entrar a Bescanó, deixo el carrilet, em desvio a la dreta i segueixo el corriol que va paral·lel al Ter. És un tram fàcil i molt bonic per les vistes del Ter.

Mentre passo per aquí vaig recordant la descripció de la ruta que havia llegit al wikiloc. Corriol fàcil, bones vistes, unes lloses que patinen...
Abans de saber quines lloses són, quan passo per la passera per arribar-hi, la bici em patina  i caic de costat. No em faig mal però he tingut una forta estrebada al braç, demà m'ho notaré! Les lloses les passo a peu per si de cas i continuo.

Vaig trobant gent a peu, crec que és una bona alternativa al carrilet!

Arribo a un punt que no acabo d'entendre. El track diu que haig de travessar el riu, però jo no ho veig clar, baixa molta aigua! Em fixo en l'altre banda del riu i es veu un camí...

Decideixo no travessar i continuo pel corriol amb l'esperança de trobar algun pont per poder-hi accedir.
Més endavant em trobo un caçador que em pregunta on vaig. Jo li explico  el cas i em comenta que fa temps hi havia una passera.
Ara ho entenc tot!
La solució que em dóna és que vagi fins a Bonmatí i des d'allà podré pujar a Sant Grau.

Retrocedeixo un tros i entro al carrilet. Em paro a menjar una barreta mentre em descarrego un track al mòbil d'una ruta que surt de Bonmatí i puja a Sant Grau. Em llegeixo la descripció i entenc que puja per la carretera de les Serres i en algun punt suposo que enllaçaré el track del GPS...

Quan estic pujant per la carretera de les Serres, em vaig fixant amb el GPS i veig que sempre tinc el track a 1km a la meva dreta. Em dóna la sensació que m'hi vaig acostant però en realitat no és així. Quan miro el track que m'he descarregat al mòbil no té res a veure.

Decideixo passar de tracks, gaudir de la carretera, encara que la faci amb BTT i més endavant ja veuré què faig.

Quan sóc a baix a la carretera de les Serres, em fixo en uns cartells. Diu que va a Sant Gregori per tant, cansada de fer asfalt, em llenço a l'aventura!


Em menjo l'entrepà que porto i em dedico a seguir les indicacions del camí ral de la Vall de Llémena.
Només de començar quasi m'equivoco ja que, em trobo que el camí es desdoble i no hi ha indicacions. Sort que  rectifico a temps.

Torno a travessar la carretera de les Serres, i per un camí rural ben indicat continuo pedalant sense problemes.
La pista és divertida i amb lleugera baixada. Arribo a la capella de Sant Medir i em desvio per veure-la.

Capella de Sant Medir
Continuo baixant fins que arribo a la riera de Llémena.

Riera de Llémena
Amb la bici en braços travesso la riera per sobre les pedres intentant no caure i poder seguir la ruta.
Ara ve un tram de pujada per corriol. És un corriol tècnic amb pedres que estan molles i rellisquen. Els trams xungos els faig a peu i la resta plat petit i amunt.

Quan sóc a dalt segueixo per una pista de fang procurant no haver de posar un peu a terra ni caure. La baixada és força llarga i quedo feta un cromo.
Enllaço amb un tram d'asfalt i em va bé perquè vaig dispersant el fang que porto acumulat a les rodes.

Una altra pujada amb una bona rampa em porta amb un encreuament de camins que un d'ells, diu que porta a Sant Grau.
Jo deixo Sant Grau per un altre dia que ja porto prou quilòmetres i continuo per un corriol molt divertit fins que arribo a un camí rural.

Noto que la roda de darrere es descontrola. Em paro a mirar-la i veig que vaig punxada...
Sense perdre els nervis dono opció al líquid tubeless que faci la seva feina i em limito a inflar la roda. Sembla que el vent entra bé i segueixo.

Només puc avançar uns metres més i torno a anar sense vent. Aquesta vegada em paro just davant d'un forn de calç que trobo pel camí.

Forn de calç
La segona vegada puc avançar uns metres més i enllaço amb el track de tornada del GPS.
La roda amb asfalt em dóna bona sensació, tant és així que en comptes de seguir el track i arribar a Sant Gregori, em desvio per un camí que diu ruta de l'aigua.

La roda es torna a desinflar. Estic perdent temps però jo insisteixo i, després de provar d'inflar tres vegades més opto pel comodí de la trucada.

Intento localitzar a en Xevi. Està a Barcelona però amb una mica de sort ja és camí de casa i em pot venir a buscar. Em diu que encara és a Barcelona i arriba a mitja tarda...
Llavors penso que podria anar caminant fins a Girona i tornar amb autobús...

No em puc esperar tantes hores, a saber quanta estona tinc a peu i apenes em queda menjar...

Com que tinc les eines suficients per posar una càmera, intento arreglar el problema!

Em miro bé la roda i veig que he rajat el neumàtic i el líquid no ho sella.
El tubeless va molt bé però quan et deixa tirat és una bona porqueria posar una càmera...


Perdo mitja hora arreglant la roda jo soleta!
Feia tant de temps que no treia el neumàtic que m'ha costat horrors poder-lo descalçar. Llavors posar la càmera ha sigut fàcil.

Amb la roda en condicions segueixo investigant!
Continuo amb la ruta de l'aigua que no sé on em porta. Ara el Ter em queda a mà esquerre i més endavant veig que vaig paral·lela al camí d'anada...

Vaig per una pista on em trobo un semàfor de pas, estic totalment desorientada, potser una mica pàjara i tot, però segueixo endavant. De cop entro al track del GPS i resulta que el camí ve del Ter on anys enrere hi havia el pont!

Aquí hi havia el pont...
M'ha anat bé arribar fins aquí perquè ara sé per on es puja a Sant grau però avui és tard. Retrocedeixo i sense complicar-me més la vida, per asfalt arribo a Sant Gregori.
A Sant Gregori enganxo el camí ral, uns corriols que no coneixia i arribo a Fontajau!!!

Enllaço el carril bici i pitant cap a casa que és tard i tinc una gana de boig...

M'han sortit 92km, gairebé 8 hores sobre la bici,  no he pujat a Sant Grau però he descobert la Vall de Llémena! La veritat és que feia temps que no feia una ruta llarga i gràcies a la improvisació, m'ho he passat molt bé!

Ara veient el track i tots els errors que he comès segurament la ruta la faria diferent.

P.D: Amb l'experiència d'avui, m'he adonat que tinc un bon parell d'ovaris!!