dimarts, 28 d’octubre del 2014

Paratges d'Osor

Després de passar molts caps de setmana sense coincidir amb en Xevi, per fi aquest, podem planificar una sortida junts.
 
Triem un track per la zona d'Osor, així aprofitem el viatge per emplenar aigua a la font del Borrell i, collir quatre castanyes.Emoticonos 73
 
 
 
Deixem el cotxe al pàrquing de la font i enganxem el track al poble.
Fem gairebé dos quilòmetres d'asfalt i llavors ens desviem per una pista entre castanyers. Una zona molt bonica i fresca que va resseguint el riu.  Poc a poc anem entrant en calor ja que la pujada no s'acaba mai...
 
La part final, es converteix en una pista forestal força transitada on els últims quilòmetres de pujada es fan molt llargs.
Tenim opció d'arribar al Puig de St Miquel de les formigues, el pic més alt de les Guilleries.
Em fa gràcia pujar-hi i de fet no hi poso cap inconvenient fins que veig el tram final... Queden 900m fins al cim per un corriol. Només experts!Emoticonos 362
 
 
 
 
Proposo deixar la bici a baix i arribar-hi a peu, però no acabo de convèncer en Xevi i ja el tinc pujant pedalant pel corriol i jo tot darrere arrastrant la bici...Emoticonos 402
 
A mig corriol fem una parada per deixar passar a una trentena de persones que estan baixant. No és que em vulguin desanimar però em diuen que encara em queden uns 15 minuts per arribar-hi.
 
En Xevi es depenja i a mi quasi m'atrapen una colla que ve per darrere. Caic, m'aixeco i em venen tota mena de tremolors, tinc por. Toi i així,  no poden avançar-me.
 
Sento la veu d'en Xevi, va que ja ho tens!!!
Miro amunt i no veig el final. Pujo acollonida, si he caigut pujant veurem que passa baixant...
Finalment veig el cim, però no puc més amb la bici. La deixo arramblada a un arbre i acabo a peu.
 
Amb la cara pago, una noia em diu: has de canviar de novio!Emoticonos 402
 
Últim esforç
Un cop a dalt se'm passa tot, ha valgut la pena tot i que, jo hauria pujat més segura sense la bici.
 
Puig de St Miquel de les formigues
Mengem una mica i anem per baixar.
En Xevi que ha pujat la bici fins dalt, vol sortir pedalant d'allà. És un inconscient, ho veig molt perillós i arriscat. Pateixo tan que ni tan sols me'l miro. Per sort controla la bici a la perfecció i baixa sense problemes.
Li demano que em vagi esperant i controlant que no em passi res.
Quan sóc a baix em tranquil·litzo.
 
Retrocedim un tros pel mateix camí i llavors ens desviem pel GR 82 seguint les indicacions d'Osor. Segons el perfil del track,  el que queda de ruta és baixada tot i que, trobem algun repetxón inesperat.
 
La baixada la podria fer més ràpida però tinc por i molta inseguretat. En gran part és degut al fet de trobar tota la fullaraca dels castanyers que s'ha acumulat al camí i que, a sobres està barrejada amb pedres. Com que no ho veig fins que hi sóc, baixo molt frenada per por de caure.
 
Aprofitem per fer un parell de parades per recollir castanyes. No són tan grans com m'esperava.
 
Gairebé al final de la ruta ens trobem un Porsche que va una mica perdut. Vol arribar a Osor, de fet va bé, però no sé si és bon lloc per passar amb aquest cotxe...
 
Arribem a la font i ens posem a fer cua una bona estona. Llàstima que no portem el fogonet sinó al mateix esperar, podríem dinar!
 
Ha sigut una sortida interessant tot i que no és el tipus de ruta i terreny que m'agrada.
Però m'agrada conèixer paratges nous!
 
 
 
 
 

dijous, 16 d’octubre del 2014

XVIII Marxa BTT del Remei

Un any més el veïnat del Remei de Cassà, ens prepara l'esperada ruta amb BTT, la copa del món!



M'aixeco mandrosa, el temps està indecís i jo també. Sona el timbre, la Mònica ja és aquí. No sé què posar-me, manguitos o paraventsEmoticonos 469? Sembla que no fa fred només pillo el paravents per si plou i una bossa per si trobo algun bolet.
 
En Xevi finalment decideix venir amb nosaltres i anem tots cap al Remei.
Arribant a l'ermita veiem una colla de runners, entre ells en Toni, que ja s'han posat en marxa. Que vagi bé!!
 
Anem a fer les inscripcions, aquest any ens donen una polsera amb dorsal per poder recollir l'entrepà després. Molt bona idea ja que el paper es podia perdre...
La previsió de temps sembla que ha fet desdir a molta gent, no som tants com l'any passat.
 
Ens fan cinc cèntims del recorregut i sortim.
 
En Xevi s'avança i nosaltres deixem tirar els més nerviosos i sortim tranquil·lament amb l'inconvenient de què, trobem el primer tap quan travessem la riera Emoticonos 46.
Fa ràbia perquè si un baixa, automàticament ho fan un darrere l'altre i t'obliguen a posar el peu a terra...
Avui no em preocupa, he promès a la Mònica anar-la esperant.
I així ho faig, a les pujades vaig fent sense pressa i guaitant els marges per si veig algun bolet interessant i després em paro a esperar-la.Emoticonos 65
 
Acabem formant un grupet entre uns  nois que, mentre espero a la Mònica, vaig familiaritzant les cares. Em fa gràcia especialment un, que cada vegada que arriba a dalt del repetxón, de l'esforç que fa, està vermell com un pigotEmoticonos 216. Arribem a la conclusió que ho fa per arribar abans que la Mònica.
 
La primera part del recorregut és molt entretinguda. Corriols, pistes amb pujades curtes però intenses i trams que desconec o els faig del revés.
 
El fet d'anar amb aquest grupet de nois, als corriols em fan disminuir el meu ritme i em fan posar el peu a terra a llocs que provablement no ho faria. Però bé, tampoc tinc cap pressa!
 
Quan passem pel corriol de la font de can Castelló, em fixo amb què algú ha fet alguna festa durant la nit i han deixat tota la brossa allà... Sort que nosaltres hi solem passar caminant i el dilluns ho anem a recollir.
 
Mentre espero a la Mònica abans de pujar a Puig Germà, vaig informant a els nois que ve una pujada dura. N'hi ha un que encara va amb màniga llarga, segur que abans d'arribar a dalt ja s'ha tret el mallot. El de la cara vermellaEmoticonos 216arriba poc abans de la Mònica.
 
A la pujada la deixo enrere i començo a avançar els nois. Tots ja van arrossegant la bici, fins i tot, haig de demanar pas per no haver de baixar jo. Conec la pujada perfectament i, reconec que alguna vegada he fet un tros a peu, és dura. Avui per orgull la faig tota pedalant i xulejant davant els nois.Emoticonos 671
A dalt faig una ullada al bosc, només hi ha bolets dolents.
 
Comencen  a arribar nois, els animo perquè ve la baixada!!
Finalment arriba la Mònica i baixem.
 
Tenim alguna pujada més suau on torno a avançar a algun dels nois i fins que no arribem a l'avituallament no trobo els altres. De fet en falta un, un que havia caigut en els primers corriols...Emoticonos 768
Mentre espero vaig menjant xuxes...
 
A partir d'aquí ja no hi ha ni molt de desnivell ni trams tècnics.
Trobo a tres runners que també fan la marxa, porten un bon ritme! Jo no ho podria fer, amb lo bé que si va pedalant!
Passem per pistes tot travessant boscos per algun camí que tampoc coneixia fins arribar al trust.
 
Em quedo xerrant amb un noi de l'organització. El felicito perquè m'ha agradat molt la primera part del recorregut. També m'explica  que ara anirem cap a Sant Andreu.
Arriba la Mònica i sense deixar-la descansar continuem juntes tot xerrant.
 
Em sona el mòbil, em temo que en Xevi em diu que ja ha arribat. En un dels moments d'espera, aprofito per mirar el mòbil. És la Marta que ens pregunta a quina hora arribarem. Calculo mitja hora...
Tots els nois menys el de la cara vermella, que el torno a avançar en una rampa, els perdem.
 
Al final d'un camí intueixo un mallot del Club Ciclista Cassà i un noi corrent, en Xevi i en Toni?
Doncs síEmoticonos 256.  En Xevi que ja ha esmorzat, ha retrocedit a buscar-nos i s'ha trobat en Toni corrent.
 
Em paro a esperar a la Mònica i ells segueixen. Passa el noi de la cara vermellaEmoticonos 216 i després ella. Aquesta vegada se'ns escapa de veritat.
 
Hi ha un segon avituallament a la carretera de Caldes. Més xuxes!!
Seguim amb en Xevi i encara em torno a parar a xerrar amb un caçador que conec. La Mònica arriba, poc després atrapem en Toni i arribem al Remei.
 

Torno a felicitar a l'organització perquè cada any us supereu en el recorregut. Per ser de caire popular heu introduït algun corriol divertit!
Continueu així, fins l'any que ve!