dilluns, 20 de maig del 2013

A per un port mític: St Pere de Rodes!

Durant la setmana el senyor del temps anuncia pluja,Libre smiley tiempo 97888 De dia aguanta i a la nit fa els ruixats, portem així varis dies...
Avui, també amb la previsió de temps indecisa, ens aventurem a fer una sortida de carretera per l'Empordà. ja que fa molts  dies que no fem una tirada llarga.
Si ens quedem aquí i veiem sol ens arrepentirem de no haver sortit.

Preparem la ruta amb la intenció de dinar rollo pícnic.

És possible que estigui rondant alguna cosa perquè em costa molt aixecar-me del llit.Libre smiley confundido 103629 A sobres, arrossego agulletes de dimecres perquè vam anar a córrer amb en Xevi i vam fer un parell d'springs. Per guanyar-lo, ho vaig donar tot i tinc les cames ressentides.

Sortim tard de Cassà i anem cap a  Peralada on comencem la ruta prevista.
Anem direcció a Espolla passant per Mollet de Peralada. Una carretereta plena de vinyes on els Cortázar podrien fer un bon vi.
Visitem Rabós, ens liem una mica pel poble però finalment trobem el camí marcat del GPS.


Rabós

Seguim per Vilameniscle, no som els únics que ens aventurem a sortir avui, tres nois amb un mallot de Continental ens arranquen les pegatines. Ni em plantejo seguir la seva roda...

A Garriguella agafem la C-252, intentem ajudar un paio que no se li engega el cotxe, però no ens necessita, així que seguim cap a Vilajuïga on tenim el port mític de St Pere de Rodes.

Per ara el temps aguanta i tenim el vent a favor.
De seguida que comencem a pujar, en Xevi es desmarca per pujar al seu ritme i jo xino xano al meu. Veig que tinc 8km per endavant, així que m'ho prenc en calma i vaig gaudint del paisatge. El mar, els camps de gatosa i ginesta, la tempesta que s'acosta...Libre smiley tiempo 97940

Molts ciclistes estan baixant, entre ells els de Continental, i jo encara pujant....Libre smiley triste 114486
Quan porto fets cinc quilòmetres i mig, veig en Xevi que torna a buscar-me per arribar junts a dalt.
M'alegro de veure'l, la pujada és dura, el meu cos està flaquejant. Ho noto amb les cames, el genoll, el cul, no sé què és el que em fa més mal, penso en abandonar un cop sigui a dalt.



Quan dic abandonar, em refereixo a retrocedir per on hem vingut però tenim la tempesta a darrere,  llampega i trona, pensem que el millor es avançar i esquivar-la.

St Pere de Rodes

Baixem cap al Port de la Selva, tram llarg on acabo carregada de cervicals. Baixo molt tensa, trobem fortes baixades i a sobres hi ha gravilla.

El Port de la Selva

La segona temptació d'abandonar arriba. No puc amb el meu cos.Libre smiley triste 114526
En Xevi em dóna opcions: Quedar-me al Port de la Selva i esperar-lo a què vingui a buscar-me amb el cotxe, tornar per Llançà o seguir la ruta. La primera opció és temptadora però no vull deixar-li el marrón, estaria tota l'estona patint, la segona opció no la veiem viable perquè aniríem directe a la tempesta, m'arrisco a seguir.

Anem per la carretera que va a Cadaqués fins a Perafita. Som al Parc Natural del Cap de Creus. 
És un port més suau però, la fatiga muscular cada vegada és més evident, pujo molt lentament. Un petit ruixat em fa veure que m'haig d'espavilar la negror ens persegueix...


Sembla el humo negro de Perdidos

Tenim temps de fer la baixada fins a Roses i un tros d'autovia quan comença a ploure i a pedregar. Ara ja no hi ha volta enrere, no puc abandonar, haig d'arribar al cotxe sense parar de pedalar sinó vull quedar congelada...

Retallem un tros de la ruta per arribar abans a Peralada.

Sembla que el xubasquero del Decatlon funciona bé, estic seca de cos però la resta de roba, l'haig d'escórrer...
Sort que portem roba de recanvi!

El pícnic el tornem cap a casa i fem un berenar sopar!

Ha sigut una ruta interessant, arriscada per la previsió de temps però contents perquè tot i això el temps ens ha respectat més del que esperàvem, el vent ha anat a favor nostre i el meu cos ha aguantat fins al final.

Per ara no puc penjar el track, ens ha sortit una ruta de 75km, amb un desnivell acumulat de 1126m.

P:D: Estic feta pols




dilluns, 13 de maig del 2013

8a Marxa BTT de Vilablareix

12/05/13

Avui faig el salt a la Ì lligueta de duatlons perquè tinc una espina clavada. Us explico...

L'any passat, només feia uns mesos que havia començat a sortir amb BTT. Hi anava amb freqüència però era super inexperta amb els pedals automàtics i, sobretot en tècnica. Vaig anar a temptejar el recorregut de la 6a marxa BTT de Vilablareix i, vaig veure que no estava preparada.
Per tant, aquest any  no hi puc faltar!



M'aixeco aviat i a les 8:05 sóc a Vilablareix. Vaig directe a buscar el dorsal i em trobo amb una cua llarguíssima. Costa molt avançar, tothom rondina perquè hem fet la inscripció on line per anar més ràpid i ens trobem tot el contrari. Tardo 40 minuts a tenir el meu dorsal.

Amb una correguda vaig fins al cotxe a canviar-me i a preparar la bici. 
Al pàrquing, em trobo el meu company de duatló, en Carles! Quina sorpresa, aviam qui arriba primer...

Faig un mini escalfament i em col·loco a la sortida. Impressionant, hi ha 585 ciclistes!



Donen el toc de sortida i que arribi el millor!



Fem uns quatre quilòmetres per estirar el pelotón. Tela la pols que trago per totes les bicis que han passat...

Veig la primera noia, està forta. Anem fent relleus fins que finalment ella pot més que jo.
No tardo gaire a trobar el primer embús que, curiosament és de baixada per uns corriols ciclables, és estrany.

En un tram d'asfalt amb una bona pujada, una segona noia que em resulta familiar m'avança. També faig relleus amb ella. En planer la torno a atrapar, després em torna a passar.

Ella va acompanyada, li van cantant l'estat del terreny, i jo em vaig fent una lleugera idea dels seus punts febles..
Estic una bona estona darrere d'ells per un corriol on no tinc opció a avançar fins que ella té problemes amb el fang. Per mi això no és res després del duatló de Sils... Em col·loco per davant i quan arribo a l'avituallament em paro. Magdalena i coca-cola.Emoticonos 206

Aquí hi ha el desdoblement dels dos recorreguts.
Arriben ells, veig que no paren a l'avituallament i segueixen pedalant. Jo m'acabo la magdalena que m'anirà bé per tornar-los a atrapar.
Quan estic apunt de marxar, sento que em criden, en Carles no em porta tanta distància, molt bé!!emoticonos gestuales

Corriol de baixada a fondo i el de pujada la meitat a peu i seguint-los d'aprop...
Penso que el noi em va controlant si vinc o no, i a la mínima que puc, torno a avançar-los i ja no els veig més.

Els últims quilòmetres són molt divertits, ens fan travessar una riera varies vegades. Quasi caiguem jo i el que venia darrere meu...ho sento!



Veig l'arribada i faig un últim spring. Sento que diuen que arriba la segona noia, aquesta sóc jo!!!
Els meus companys del Club Ciclista Cassà que fa una estona que han arribat, em feliciten!!emoticon

En Carles arriba uns minuts més tard. Enhorabona, però no tocar mai la bici està molt bé!
Recullo la bossa amb tots els regals i em menjo l'entrepà mentre espero el repartiment de premis.




La noia que ha quedat en tercera posició no es presenta. Ara recordo de què la conec, és el segon cop que comparteixo podi amb ella, bravo també!

Vull felicitar a l'organització, tot i les cues per recollir el dorsal i els entrepans, entenc que montar una marxa popular amb tants participants ha de ser complicat.
Jo m'ho he passat molt bé. El recorregut excel·lent, ben senyalitzat, els regals fantàstics, les fotos d'Albert Donate i Antoni Bautista molt xules,  el vídeo de Vilablareix televisió genial. Us ho heu currat i la recomano, repetiré!


dijous, 9 de maig del 2013

I lligueta de duatlons: 2a duatló Camp a través de Campllong

5/05/13

Un mes després tenim la segona prova de la I lligueta de duatlons.




L'any passat vaig assistir a la 1a duatló Camp a través de Campllong,  i va ser molt entretinguda. Aquest any repeteixo, potser no amb més bona forma, però de ben segur que amb menys quilòmetres a les cames.

M'aixeco amb mal de panxa, comença a ser un habitual en dies de cursa, suposo que deuen ser els nervis. Quan sembla que ja puc sortir de casa, poso el turbo i vaig cap a Campllong pedalant que no vull fer esperar molt en Carles.
Arribo i ja m'espera per recollir els dorsals. M'agrada el número: el 222, tres aneguets que travessarem camps i rieres!

Ufff, la panxa altre cop...

Anem saludant a gent coneguda i mirem el recorregut. El temps passa i en Carles va a escalfar una estona, jo aprofito per jugar a l'apalabrados per matar els nervis i sembla que em funciona.

S'acosta l'hora  i els corredors es van col·locant a la sortida.
Són poc més de les 9.00h quan arranquen a córrer amb la mala sort que un d'ells cau per terra.



S'aixeca sense problemes i continua correguent.

Vaig cap a la zona de boxes, quin goig veure tantes bicis!




I ara a esperar....MSN Messenger emoticon Clock

Quan comencen a arribar els primers corredors els nervis tornen a aparèixer. N'arriben molts i se'ls veu cansats, sembla que ha sigut dur el tram de run. 
Al minut 49 en Carles m'acompanya a la sortida i peu baix.

Segueixo les fletxes i de seguida entro dins un seguit de corriols puja i baixa de la bici molt divertits.iconos del messenger
Anem varis en fila índia i darrere meu tinc algú conegut que d'entrada no li conec la veu però quan pot avançar-me veig que és l'Enric, sort!!

En un altre corriol sento en Ramon que m'anima i també em passa, sort!

Al tram de riera baixo de la bici i de peus a l'aigua! Després toca remolcar la bici...



No puc amb ella i ha de venir la fotògrafa  a estirar-me-la, gràcies!

Segueixo a bon ritme, m'agrada el recorregutMSN Messenger emoticon Thumbs up , avui de fang només hi ha el just.
La bici em fa fressa, què li deu passarYahoo Messenger v6 emoticon Thinking
Un noi m'avisa que porto una arrel enganxada a la pinyonera, vet aquí...El deixo passar i ho arreglo.

Segueixo i tot d'una veig una colla de ciclistes que em venen de cara, són de la cursa perquè entre ells hi ha en Ramon i resulta que s'han equivocat, a mi m'han anat d'un pèl.

Hi ha un avituallament però ni em paro, estic bé i tinc aquarius de sobres.
Estic avançant alguna posició, em motiva!



Tinc un altre ensurt, aquest cop un tronc em fa saltar la cadena i per sort no és res perquè el noi que tinc a davant peta el canvi.
Puc seguir pedalant, sembla que la bici respon bé i el meu cos també ja ni recorda el mal de panxa.

Al quilòmetre 14 em perdo. 
Jo, en Marc i un altre noi que em seguien d'aprop.Veníem d'una baixada i, refiada de què avui tocava travessar camps, hi vaig directe. Al final del camp veig que es va embardissant i no veig cap senyalització, llavors retrocedim.

Segueixo en Marc i veiem el corriol on ens hem colat. Ens porta a una pista on perdo en Marc de vista. S'esfuma per art de màgia, ho trobo estrany, però segueixo pedalant fins que venen  dos ciclistes i em diuen que ens hem equivocat...
Bufff tornem a girar i veiem el corriol marcat. A aquestes hores, han passat tants ciclistes que les marques són poc visibles...

Em poso darrere d'ells i tot avall.




Aquest senyor ja l'havia avançat molt abans i entaulem conversa. 
Em diu: Eres de pa abajo? Yo soy de la plana, ni pa arriba ni pa abajo... 
MSN Messenger emoticon ThinkingDoncs si, soy de pa abajo li acabo de confirmar quan el deixo enrere a la baixada i ja no el veig més.

Hi ha un segon avituallament però tampoc paro, em sento bé.

Portem quasi 20km quan veig el campanar de Campllong, fem un últim tram de pista i arribem al poble. Als últims metres faig un spring i puc avançar un ciclista arribant just 2 minuts després que en Marc.MSN Messenger emoticon Tongue out




El recorregut ha estat molt divertit i ràpid. Corriols molt ben trobats pel poc desnivell que té el poble però es pot millorar la senyalització perquè molta gent s'ha perdut en algun tram. 
L'organització perfecte, bones fotos i la botifarra bonissíma. 

Fins la pròxima edició!!

dissabte, 4 de maig del 2013

Mines de Celrà

Fa dies que no escric res perquè les meves sortides de muntanya s'han convertit força monòtones. Tot i així, són suficients per mantenir una rutina d'una sortida setmanal ciclistas que combino amb una mica de running.

Avui sortim amb calma i m'ensenyen una altra cara de les Gavarres, pujant a Sant Miquel des de Celrà i després baixant per les mines.

En Xevi i en Lluís es coneixen la zona i són ells qui em guien.
Sortim de casa en Lluís i ens enfilem per una pista asfaltada que puja suaument. Trobem indicacions de Sant Miquel i les seguim.
La primera pujada, no és de la muerte però ja bufo. Em quedo enrere...
Deixem la pista i fem el primer corriol de baixada tècnic. D'entrada molt bé però després hi ha algun tram que es complica i em toca baixar de la bici. Fins i tot em trobo abraçant un arbre per no caure... on m'han portat?? Això em passa per dir que baixo bé...

Torno a quedar enrere i jo que no sé on sóc, veig que el corriol es desdobla, MSN Messenger emoticon Eye-rollingpito pito colorito...Xevi??? Em fixo amb les roderes i segueixo fins que trobo en Xevi que venia a buscar-me.
Acabo de baixar com puc i tornem a enganxar la pista.
Anem pujant gaudint d'una bona vista amb el Pirineu de fons.




Poc després arribem al Castell de Sant Miquel. Menjo una barreta i pugem a la torre aprofitant la bona visibilitat d'avui.

Les Medes al fons

I ara toca la baixada per les Mines. Em diuen que són uns corriols molt xulos, algun tros força tècnic però que val la pena! Si així és, jo tot darrere seu...

El primer corriol  va a parar a la pista que va a Girona, m'encanta no haig de baixar de la bici per res!
El següent ja pinta més malament. Veig que en Lluís es posa els pantalons llargs i per alguna cosa deu ser...
Nosaltres anem baixant pel corriol que està ben atapeït de vegetació.

D'entrada vaig bé fins que es comença a empinar i, en vistes que veig com patina la bici d'en Xevi  i que no ho veig clar, el seny pot més i baixo de la bici.
Faig un bon tros a peu. En Lluís arriba tot emocionat després de la baixada i li dono pas. M'esperen al final i ens desviem un moment  per veure una cascada.




Reprenem el corriol i fins a les mines. Primer trobem la Mina del Nen Jesús, en la qual s'han trobat 23 galeries obertes.

Mina del Nen Jesús
I després la Mina Victòria amb un  total de 16 galeries trobades.
Aquestes mines van ser explotades durant 26 anys exportant ferro en abundància.

Seguim l'itinerari cap a la font d'en Bussé travessant dues vegades la riera de Mavalls, passant per boscos de castanyers i pollancres.
És una zona  molt fresca on t'hi pots perdre els dies calorosos d'estiu.


Font d'en Bussé

Després travessem el bosc de can Taverner, on es concentra en espai reduït, tot un seguit de camins, forns de calç, pedreres, rajoleries i fonts. 

Forn de calç del Mas Garriga
La visita es podria acabar visitant el casc antic de Celrà però ho deixem per un altre dia.

Ha sigut una sortida interessant perquè he vist unes Gavarres ben diferents al que conec i m'han agradat molt.