A per un port mític: St Pere de Rodes!

Durant la setmana el senyor del temps anuncia pluja, De dia aguanta i a la nit fa els ruixats, portem així varis dies...

Avui, també amb la previsió de temps indecisa, ens aventurem a fer una sortida de carretera per l'Empordà. ja que fa molts  dies que no fem una tirada llarga.
Si ens quedem aquí i veiem sol ens arrepentirem de no haver sortit.

Preparem la ruta amb la intenció de dinar rollo pícnic.

És possible que estigui rondant alguna cosa perquè em costa molt aixecar-me del llit. A sobres, arrossego agulletes de dimecres perquè vam anar a córrer amb en Xevi i vam fer un parell d'springs. Per guanyar-lo, ho vaig donar tot i tinc les cames ressentides.

Sortim tard de Cassà i anem cap a  Peralada on comencem la ruta prevista.

Anem direcció a Espolla passant per Mollet de Peralada. Una carretereta plena de vinyes on els Cortázar podrien fer un bon vi.

Visitem Rabós, ens liem una mica pel poble però finalment trobem el camí marcat del GPS.

Rabós

Seguim per Vilameniscle, no som els únics que ens aventurem a sortir avui, tres nois amb un mallot de Continental ens arranquen les pegatines. Ni em plantejo seguir la seva roda...

A Garriguella agafem la C-252, intentem ajudar un paio que no se li engega el cotxe, però no ens necessita, així que seguim cap a Vilajuïga on tenim el port mític de St Pere de Rodes.

Per ara el temps aguanta i tenim el vent a favor.

De seguida que comencem a pujar, en Xevi es desmarca per pujar al seu ritme i jo xino xano al meu. Veig que tinc 8km per endavant, així que m'ho prenc en calma i vaig gaudint del paisatge. El mar, els camps de gatosa i ginesta, la tempesta que s'acosta...

Molts ciclistes estan baixant, entre ells els de Continental, i jo encara pujant....

Quan porto fets cinc quilòmetres i mig, veig en Xevi que torna a buscar-me per arribar junts a dalt.

M'alegro de veure'l, la pujada és dura, el meu cos està flaquejant. Ho noto amb les cames, el genoll, el cul, no sé què és el que em fa més mal, penso en abandonar un cop sigui a dalt.

Quan dic abandonar, em refereixo a retrocedir per on hem vingut però tenim la tempesta a darrere,  llampega i trona, pensem que el millor es avançar i esquivar-la.

St Pere de Rodes

Baixem cap al Port de la Selva, tram llarg on acabo carregada de cervicals. Baixo molt tensa, trobem fortes baixades i a sobres hi ha gravilla.

El Port de la Selva

La segona temptació d'abandonar arriba. No puc amb el meu cos.

En Xevi em dóna opcions: Quedar-me al Port de la Selva i esperar-lo a què vingui a buscar-me amb el cotxe, tornar per Llançà o seguir la ruta. La primera opció és temptadora però no vull deixar-li el marrón, estaria tota l'estona patint, la segona opció no la veiem viable perquè aniríem directe a la tempesta, m'arrisco a seguir.

Anem per la carretera que va a Cadaqués fins a Perafita. Som al Parc Natural del Cap de Creus. 

És un port més suau però, la fatiga muscular cada vegada és més evident, pujo molt lentament. Un petit ruixat em fa veure que m'haig d'espavilar la negror ens persegueix...

Sembla el humo negro de Perdidos

Tenim temps de fer la baixada fins a Roses i un tros d'autovia quan comença a ploure i a pedregar. Ara ja no hi ha volta enrere, no puc abandonar, haig d'arribar al cotxe sense parar de pedalar sinó vull quedar congelada...

Retallem un tros de la ruta per arribar abans a Peralada.

Sembla que el xubasquero del Decatlon funciona bé, estic seca de cos però la resta de roba, l'haig d'escórrer...
Sort que portem roba de recanvi!

El pícnic el tornem cap a casa i fem un berenar sopar!

Ha sigut una ruta interessant, arriscada per la previsió de temps però contents perquè tot i això el temps ens ha respectat més del que esperàvem, el vent ha anat a favor nostre i el meu cos ha aguantat fins al final.

Per ara no puc penjar el track, ens ha sortit una ruta de 75km, amb un desnivell acumulat de 1126m.

P:D: Estic feta pols