dilluns, 7 de març del 2016

VI Marxa BTT femenina la Torreta

Després de preparar plans pel cap de setmana, decidim aplaçar-los per fer una sortida conjunta amb l'autocaravana però cadascú amb la seva bici preferida...

Casualment en Xevi té la seva primera brevet de 200km de la temporada a Granollers i jo mentrestant, puc aprofitar per fer la VI marxa femenina de la Torreta que també em fa gràcia.
És la primera prova del circuit Donabike BTT.


Dit i fet, carreguem trastos a la Lola i cap a Granollers.
Arribem a temps per poder fer la meva inscripció i recollir el dorsal ja que on line, feia dies que les inscripcions estaven exhaurides.

Com que em queda més marge de temps per demà, aparquem la Lola davant del pavelló del tub. La brevet d'en Xevi surt d'allà i així a primera hora podrà fer la seva inscripció.

Surten a les 7 i jo que ja fa una estona que estic desperta, esmorzo, recullo trastos i vaig cap al pàrquing habilitat per la marxa.

Arribo sobrada de temps i m'entretinc dins l'autocaravana. Ja es respira ambient de cursa, poc a poc el pàrquing es va emplenant de cotxes i bicicletes!

Abans de les 9 preparo la bici i baixo cap al parc de Valldoriolf.

Encara és aviat...
La speaker va repetint l'hora de sortida de totes les participants, el funcionament del sorteig, els premis que es donen... I jo mentrestant vaig fent hàmster per treure'm la fred.

Mentre voleio veig que arriba la Carbó amb el tàndem! Amb tanta dona suelta algú havia de conèixer...

Cap a dos quarts de 10 em col·loco a la línia de sortida que han marcat.
Tot darrere es va emplenant de dones impacients per sortir.
Ens fan avançar fins a l'arc de sortida i ja intueixo qui va a per totes...Jo tinc un objectiu, m'agradaria arribar dintre les deu primeres.
Em quedo a segona línia i vaig mirant qui seran les meves rivals. N'hi ha alguna que té unes bones cuixes. Em fixo amb la que tinc davant meu, està parlant amb una noia que conec, segur que també està forta!

Donen la sortida i sortim com boges, qualsevol diria que comencen les rebaixes! Jo em vaig quedant endarrere, no puc seguir el ritme de les altres!
Si vull quedar entre les deu primeres, sembla que ho tinc difícil... En tinc moltes per davant!

El pelotón es va desfent i jo poc a poc vaig pujant alguna posició. Avanço l'amiga de la noia que conec.
Estic tan eufòrica per guanyar posicions que gairebé ni em fixo en el paisatge.

Deixem enrere la Roca del Vallés i comença el tram maco de la ruta quan ens endinsem cap a bosc i trobem la primera pujada. Vaig controlant el GPS, 5%,10%, 12%, 14% i fins a 16% !

Algunes de les primeres noies perden gas i les avanço. Les baixades són ràpides, el terreny és bo i no té dificultat.
Ja veig la noia que conec, tan sols ens separen uns metres. Vull atrapar-la per saludar-la però no hi  arribo. Tinc una sensació estranya a la bici, he punxat!

Em paro a mirar la roda, he perdut força vent i provo d'inflar.
Ara les noies que havia avançat les torno a tenir per davant. Una d'elles em pregunta si necessito algo, molt agraïda però crec que me'n surtiré!

Pedalo una mica més  perquè es tapi el forat però no tinc bones sensacions,  no es tapa.

Veig un noi de l'organització que va indicant el sentit de la marxa i em paro allà.
Ell no fa gran cosa, de fet no fa res,  potser no sap ni canviar una roda...

Em miro la roda i veig el forat, encara va sortint líquid. Em fa pal posar una càmera tenint líquid a dins així que, m'estic una bona estona parada fent girar la roda fins que sembla que es tapa el forat. Torno a inflar i arranco.

He perdut gairebé uns 15 minuts, m'ha passat un munt de gent i decideixo canviar d'objectiu. Ara procuraré avançar el màxim de noies!

No em costa gaire i quan porto unes 10 noies, decideixo contar-les. La majoria van en grup: amigues, famílies, la Carbó amb el tàndem, dones acompanyades de la parella fins i tot avanço una noia amb una bici de passeig força retro, ole tu!

El nivell és inferior al meu i en algun tram de corriol vaig frenada perquè no puc adelantar.
Paro a l'avituallament i comprovo la roda. Torno a inflar perquè ha perdut una mica de vent i segueixo fins al final.

A l'últim quilòmetre avanço per segona vegada l'amiga de la noia que conec. No sé quantes noies participaven a la cursa però jo n'he contades unes 93 quan arribo a la Torreta.

Ha sigut un recorregut fàcil i ràpid molt assequible per tots els nivells. Fa dos anys potser va ser més tècnic, de totes maneres m'ho he passat molt bé.

Sé que és un marxa popular però per mi és més que això.
No és la meva intenció puntuar pel circuit Donabike però és un honor poder competir amb noies que ho donen tot per classificar-se. Jo no estic a la seva altura i ara entenc què sent un home quan l'avança una noia... Avui a mi me n'han passat moltes i fa molta ràbia! Per això se m'activa l'esperit  competitiu...Vull ser com elles!

Felicitats Torreta Bike, un any més us heu superat. Rècord de participació, organització excel·lent, ben senyalitzat, bons regals, entrepà boníssim...
Només una pega. El servei de dutxes quedava una mica lluny i quan vaig arribar al camp de futbol, vaig preguntar al bar on havia de dutxar-me i em deien que només podien utilitzar les dutxes els jugadors de futbol. Per sort va aparèixer algú que n'estava al cas i em van acompanyar al vestuari. Llàstima que l'aigua no s'escalfava. Si ho sé em dutxo a l'autocaravana!

Fins la pròxima!





diumenge, 6 de març del 2016

Un test de l'Open BMW de Campllong

Aquest cap de setmana s'ha fet la última prova de l'Open BMW d'enguany a Campllong.
No tenia intenció de participar-hi però si que estava encuriosida...
Estava tan encuriosida que vaig demanar el track per fer un test personalment abans de la prova!

A casa m'estudio una mica el track i ja em sembla complicat... Hi ha punts que es creuen i coneixent-me, és possible que em perdi...

Vaig fins a Campllong pedalant i enganxo amb el track.
Només de començar ja m'equivoco...No m'ho vaig estudiar prou bé. Sort que rectifico a temps sinó torno cap a Campllong sense fer la volta jejeje

No em desespero, sabia que podia passar!

M'encarrilo en direcció correcta cap a la gasolinera del Bugantó. Em trobo amb un corriol que passa per sota el pont del carril bici i segueix travessant per sota la C-65.

Per aquest corriol ja hi havia passat fa temps. Els de Campllong han fet bona feina!
L'han deixat molt ben arregladet.
És un corriol que va resseguint la riera de Bugantó. Tot i ser pla, el terreny és ondulat i m'alenteix una mica. Penso en què qui vagi amb rodes de 29, potser no ho notarà tant!

Aquest tros és d'anada i tornada. El track es desvia i, segons els meus càlculs, giro a la dreta.
Travesso la riera i amunt. Estic pendent del GPS que no em digui direcció errònia. Sembla que vaig bé!
S'intueixen vàries roderes de bici, això em facilita seguir millor el track. Tot i així sóc de perdre'm fàcil i em passo de llarg en algun lloc...
M'ho prenc bé i me'n ric de la situació.

Després de pujar un bon tros a peu per un corriol de senglars, els camins es tornen a creuar.
Estic indecisa, dreta o esquerre?
Aquest cop trio esquerre. Mentre vaig pujant, el GPS em diu direcció errònia. Em fa pal recular, ja m'he equivocat masses vegades i decideixo seguir i quan torni, faré l'altre tram del revés.

Estic situada i em fixo per on hauré de passar quan torni. Deixo la pista per entrar a un corriol que conec que baixa  al corriol de la font de St Cristòfol. Per un moment estic confosa i no sé on sóc, llavors em situo quan entro a la pista que va a l'ermita.

Quin començament tan caòtic. Ara puja, ara baixa, ara em perdo, ara no puc... Això en plena cursa ben senyalitzat segur que no m'hauria passat!

A St Cristòfol respiro profundament, sé que ara toca pujada!

De moment no pujo gaire, més aviat baixo un tros més.
Baixo per un corriol dels que m'agraden i que em conec i empalmo amb una pista amb unes rampes ben parides...
N'hi ha una en concret que no tinc nassos de fer-la sencera però la resta ho vaig pujant tot.

Quan arribo al xalet d'en Bosc Planes el track diu cap a l'esquerre. És un bon moment per retallar i estalviar-me alguna pujada més però continuo, m'està agradant!

Segueixo el que diu el track fent una lleugera baixada i el tram final de pujada fins al coll del bou. Aquí també podria retallar però ho vull fer tot!

Torno a girar a l'esquerre per una pista que no conec tot pujant una mica més fins a enganxar un corriol de baixada.
Uauuu ara em trobo a la meva salsa, que ve m'ho passo!!
El corriol és força empinat, un tros el faig a peu, la resta genial. El terreny està molt bé, bona feina Campllong!

S'acaba el corriol a cal Nino i pista amunt. Si no recordo malament la segona pujada llarga del track...

M'ho he passat tant bé baixant que no m'importa la pujada. És una pista que es fa molt bé amb alguna bona rampa. Al final de tot acabo posant el peu a terra, no puc apretar més...

Planejo un tros, torno a passar pel coll del bou, el corriol que va fins al xalet d'en Bosc Planes i un tros de pista fins a la carretera de Sta Pellaia.

Mentre hi vaig el meu cap rumia per on crec que baixaré però per sorpresa meva, hi ha un corriol que no tenia ni idea que existís!

Guapo, guapo! Així se m'oblida el què he fet per arribar aquí! Bé no del tot, perquè encara em trobo amb una pujada més...

No sé com però arribo a la casa de la palla.
Miro el rellotge, és una mica tard, miro quan em queda, només 10km, estic apunt d'abandonar però, què són 10km? Jo ho puc fer!
Per un dia que puc sortir a la setmana aprofito!

Decideixo seguir, contant que el desnivell gran ja l'he fet i que, la tornada més o menys la puc intuir.

La tornada no és gaire ràpida, em perdo, faig un tram del revés i les neurones comencen a defallir.

Espero en candeletes un corriol conegut, el de la roca de les 30 creus. Està en perfectes condicions gairebé el baixo tot, llàstima que a l'últim metre m'entra iuiu i el faig a peu...

Arribo al corriol que ressegueix la riera de Bugantó. També em faig un lio, m'equivoco i a sobres em sento patosa.
Finalment enganxo el corriol d'anada fins que es desvia a la dreta. Faig alguna volta més i arribo al veïnat de la Bruguera tot passant pel carril bici.

Vaig tant a la idea d'arribar a Campllong que torno a equivocar-me. Reculo uns metres i entro al bosc d'en Jep Mau per un corriol que ja he passat altres vegades.
Torno a sortir al carril bici i ja no el deixo fins a Can Barris.

Vaig a Campllong per la via més ràpida, que ara sí que s'ha fet tard i no em queda ni menjar ni beure...

Vull felicitar al C.C. Campllong, heu fet molt bona feina i estic segur que qui hagi vingut s'ho ha passat molt bé.
Per mi la duresa del circuit s'ha accentuat ja que no l'he trobat marcat i he perdut molt de temps per intentar esbrinar per on passar. Tot i així no he abandonat, pel meu orgull l'havia d'acabar!