Després de preparar plans pel cap de setmana, decidim aplaçar-los per fer una sortida conjunta amb l'autocaravana però cadascú amb la seva bici preferida...
Casualment en Xevi té la seva primera brevet de 200km de la temporada a Granollers i jo mentrestant, puc aprofitar per fer la VI marxa femenina de la Torreta que també em fa gràcia.
És la primera prova del circuit Donabike BTT.
És la primera prova del circuit Donabike BTT.
Dit i fet, carreguem trastos a la Lola i cap a Granollers.
Arribem a temps per poder fer la meva inscripció i recollir el dorsal ja que on line, feia dies que les inscripcions estaven exhaurides.
Com que em queda més marge de temps per demà, aparquem la Lola davant del pavelló del tub. La brevet d'en Xevi surt d'allà i així a primera hora podrà fer la seva inscripció.
Surten a les 7 i jo que ja fa una estona que estic desperta, esmorzo, recullo trastos i vaig cap al pàrquing habilitat per la marxa.
Arribo sobrada de temps i m'entretinc dins l'autocaravana. Ja es respira ambient de cursa, poc a poc el pàrquing es va emplenant de cotxes i bicicletes!
Abans de les 9 preparo la bici i baixo cap al parc de Valldoriolf.
La speaker va repetint l'hora de sortida de totes les participants, el funcionament del sorteig, els premis que es donen... I jo mentrestant vaig fent hàmster per treure'm la fred.
Mentre voleio veig que arriba la Carbó amb el tàndem! Amb tanta dona suelta algú havia de conèixer...
Cap a dos quarts de 10 em col·loco a la línia de sortida que han marcat.
Tot darrere es va emplenant de dones impacients per sortir.
Ens fan avançar fins a l'arc de sortida i ja intueixo qui va a per totes...Jo tinc un objectiu, m'agradaria arribar dintre les deu primeres.
Em quedo a segona línia i vaig mirant qui seran les meves rivals. N'hi ha alguna que té unes bones cuixes. Em fixo amb la que tinc davant meu, està parlant amb una noia que conec, segur que també està forta!
Donen la sortida i sortim com boges, qualsevol diria que comencen les rebaixes! Jo em vaig quedant endarrere, no puc seguir el ritme de les altres!
Si vull quedar entre les deu primeres, sembla que ho tinc difícil... En tinc moltes per davant!
El pelotón es va desfent i jo poc a poc vaig pujant alguna posició. Avanço l'amiga de la noia que conec.
Estic tan eufòrica per guanyar posicions que gairebé ni em fixo en el paisatge.
Deixem enrere la Roca del Vallés i comença el tram maco de la ruta quan ens endinsem cap a bosc i trobem la primera pujada. Vaig controlant el GPS, 5%,10%, 12%, 14% i fins a 16% !
Algunes de les primeres noies perden gas i les avanço. Les baixades són ràpides, el terreny és bo i no té dificultat.
Ja veig la noia que conec, tan sols ens separen uns metres. Vull atrapar-la per saludar-la però no hi arribo. Tinc una sensació estranya a la bici, he punxat!
Em paro a mirar la roda, he perdut força vent i provo d'inflar.
Ara les noies que havia avançat les torno a tenir per davant. Una d'elles em pregunta si necessito algo, molt agraïda però crec que me'n surtiré!
Pedalo una mica més perquè es tapi el forat però no tinc bones sensacions, no es tapa.
Veig un noi de l'organització que va indicant el sentit de la marxa i em paro allà.
Ell no fa gran cosa, de fet no fa res, potser no sap ni canviar una roda...
Em miro la roda i veig el forat, encara va sortint líquid. Em fa pal posar una càmera tenint líquid a dins així que, m'estic una bona estona parada fent girar la roda fins que sembla que es tapa el forat. Torno a inflar i arranco.
He perdut gairebé uns 15 minuts, m'ha passat un munt de gent i decideixo canviar d'objectiu. Ara procuraré avançar el màxim de noies!
No em costa gaire i quan porto unes 10 noies, decideixo contar-les. La majoria van en grup: amigues, famílies, la Carbó amb el tàndem, dones acompanyades de la parella fins i tot avanço una noia amb una bici de passeig força retro, ole tu!
El nivell és inferior al meu i en algun tram de corriol vaig frenada perquè no puc adelantar.
Paro a l'avituallament i comprovo la roda. Torno a inflar perquè ha perdut una mica de vent i segueixo fins al final.
A l'últim quilòmetre avanço per segona vegada l'amiga de la noia que conec. No sé quantes noies participaven a la cursa però jo n'he contades unes 93 quan arribo a la Torreta.
Ha sigut un recorregut fàcil i ràpid molt assequible per tots els nivells. Fa dos anys potser va ser més tècnic, de totes maneres m'ho he passat molt bé.
Sé que és un marxa popular però per mi és més que això.
No és la meva intenció puntuar pel circuit Donabike però és un honor poder competir amb noies que ho donen tot per classificar-se. Jo no estic a la seva altura i ara entenc què sent un home quan l'avança una noia... Avui a mi me n'han passat moltes i fa molta ràbia! Per això se m'activa l'esperit competitiu...Vull ser com elles!
Felicitats Torreta Bike, un any més us heu superat. Rècord de participació, organització excel·lent, ben senyalitzat, bons regals, entrepà boníssim...
Només una pega. El servei de dutxes quedava una mica lluny i quan vaig arribar al camp de futbol, vaig preguntar al bar on havia de dutxar-me i em deien que només podien utilitzar les dutxes els jugadors de futbol. Per sort va aparèixer algú que n'estava al cas i em van acompanyar al vestuari. Llàstima que l'aigua no s'escalfava. Si ho sé em dutxo a l'autocaravana!
Fins la pròxima!
Abans de les 9 preparo la bici i baixo cap al parc de Valldoriolf.
 |
| Encara és aviat... |
Mentre voleio veig que arriba la Carbó amb el tàndem! Amb tanta dona suelta algú havia de conèixer...
Cap a dos quarts de 10 em col·loco a la línia de sortida que han marcat.
Tot darrere es va emplenant de dones impacients per sortir.
Ens fan avançar fins a l'arc de sortida i ja intueixo qui va a per totes...Jo tinc un objectiu, m'agradaria arribar dintre les deu primeres.
Em quedo a segona línia i vaig mirant qui seran les meves rivals. N'hi ha alguna que té unes bones cuixes. Em fixo amb la que tinc davant meu, està parlant amb una noia que conec, segur que també està forta!
Donen la sortida i sortim com boges, qualsevol diria que comencen les rebaixes! Jo em vaig quedant endarrere, no puc seguir el ritme de les altres!
Si vull quedar entre les deu primeres, sembla que ho tinc difícil... En tinc moltes per davant!
El pelotón es va desfent i jo poc a poc vaig pujant alguna posició. Avanço l'amiga de la noia que conec.
Estic tan eufòrica per guanyar posicions que gairebé ni em fixo en el paisatge.
Deixem enrere la Roca del Vallés i comença el tram maco de la ruta quan ens endinsem cap a bosc i trobem la primera pujada. Vaig controlant el GPS, 5%,10%, 12%, 14% i fins a 16% !
Algunes de les primeres noies perden gas i les avanço. Les baixades són ràpides, el terreny és bo i no té dificultat.
Ja veig la noia que conec, tan sols ens separen uns metres. Vull atrapar-la per saludar-la però no hi arribo. Tinc una sensació estranya a la bici, he punxat!
Em paro a mirar la roda, he perdut força vent i provo d'inflar.
Ara les noies que havia avançat les torno a tenir per davant. Una d'elles em pregunta si necessito algo, molt agraïda però crec que me'n surtiré!
Pedalo una mica més perquè es tapi el forat però no tinc bones sensacions, no es tapa.
Veig un noi de l'organització que va indicant el sentit de la marxa i em paro allà.
Ell no fa gran cosa, de fet no fa res, potser no sap ni canviar una roda...
Em miro la roda i veig el forat, encara va sortint líquid. Em fa pal posar una càmera tenint líquid a dins així que, m'estic una bona estona parada fent girar la roda fins que sembla que es tapa el forat. Torno a inflar i arranco.
He perdut gairebé uns 15 minuts, m'ha passat un munt de gent i decideixo canviar d'objectiu. Ara procuraré avançar el màxim de noies!
No em costa gaire i quan porto unes 10 noies, decideixo contar-les. La majoria van en grup: amigues, famílies, la Carbó amb el tàndem, dones acompanyades de la parella fins i tot avanço una noia amb una bici de passeig força retro, ole tu!
El nivell és inferior al meu i en algun tram de corriol vaig frenada perquè no puc adelantar.
Paro a l'avituallament i comprovo la roda. Torno a inflar perquè ha perdut una mica de vent i segueixo fins al final.
A l'últim quilòmetre avanço per segona vegada l'amiga de la noia que conec. No sé quantes noies participaven a la cursa però jo n'he contades unes 93 quan arribo a la Torreta.
Ha sigut un recorregut fàcil i ràpid molt assequible per tots els nivells. Fa dos anys potser va ser més tècnic, de totes maneres m'ho he passat molt bé.
Sé que és un marxa popular però per mi és més que això.
No és la meva intenció puntuar pel circuit Donabike però és un honor poder competir amb noies que ho donen tot per classificar-se. Jo no estic a la seva altura i ara entenc què sent un home quan l'avança una noia... Avui a mi me n'han passat moltes i fa molta ràbia! Per això se m'activa l'esperit competitiu...Vull ser com elles!
Felicitats Torreta Bike, un any més us heu superat. Rècord de participació, organització excel·lent, ben senyalitzat, bons regals, entrepà boníssim...
Només una pega. El servei de dutxes quedava una mica lluny i quan vaig arribar al camp de futbol, vaig preguntar al bar on havia de dutxar-me i em deien que només podien utilitzar les dutxes els jugadors de futbol. Per sort va aparèixer algú que n'estava al cas i em van acompanyar al vestuari. Llàstima que l'aigua no s'escalfava. Si ho sé em dutxo a l'autocaravana!
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada