diumenge, 30 de desembre del 2012

A catar la neu!

Ja tenim les festes de Nadal aquí i les començo amb un inici de temporada d'esqui!

L'any passat no va nevar gaire i només vaig tenir ocasió d'anar a esquiar un cap de setmana, on vam participar a la baixada de torxes batent el rècord mundial amb un total de 5089 esquiadors i, amb la finalitat de poder reclamar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 per a Barcelona.


Baixada de torxes a Masella
Va ser un èxit total i ens ho vam passar molt bé.

Aquest any inicio la temporada també amb poca neu però amb ganes de què nevi i poder repetir més dies!

Marxem ben d'hora ben d'hora, m'agrada arribar aviat i amb dues hores em planto a  Masella.
Tot i així, entre pitus i flautes, comencem a esquiar a les 10.

Fem una baixada tranquil·la per escalfar i després a tope, fent un reconeixement de tots els sectors que estan oberts. Pla de Masella, Cap del Bosc, la tosa, la Pia i Coma Oriola. La neu en general està força bé, en alguns trams és escassa o massa aixecada, però és tant el mono que tinc que aprofito el màxim.




Baixo sense problemes però quan vull provar algun salt no em veig segura i al final desisteixo, no és el dia. L'Aleix baixa molt prudent però em va seguint prou bé, i quan no ve, és perquè es retraça per alguna caiguda tonta... Casum, me les he perdut totes!!

Baixant per Coma Pregona m'embalo tan que em pica la curiositat de saber a quina velocitat vaig... així que hi torno a baixar i poso l'endomondo.

No està malament, en un tram de 1km, agafo els 65.4 km/h, millor que baixant en bici!!
Ho provo en una altre sector. Baixo per la Tossa Vermella, agafo els 62.7 km/h, amb un desnivell més elevat.
Faig un tercer intent per la Davallada fins al Pla de Masella, i aconsegueixo arribar als 70.7 km/h!!

L'Aleix que ja en tenia prou, m'espera a la terrassa tot dinant així que jo també plego.


Per començar no està gens malament, 4h i 30min Non Stop!!

Bones Festes!!!

Salut i neu!

dilluns, 17 de desembre del 2012

La cabra

16/12/12

A vegades em diuen que sóc una cabra boja, no ho negaré pas, tinc un punt d'inquietud envers la muntanya que em dóna per no tenir por.
No veig el perill, m'atreveixo a sortir sola, a investigar rutes o passar per camins de cabres, a tot hi trobo el seu al·licient!fins i tot esquiant, mentre pujo pels remuntadors m'estudio la baixada... o caminant, també sóc una cabreta.

Ja ho diu el refrany: la cabra sempre tira a la muntanya!

Doncs avui sortim amb BTT cap als Àngels.
Marxem amb temps perquè últimament he afluixat el ritme i hem quedat a dalt amb uns amics.

Haig de posar remei,  sortir més o potser tornar a provar d'anar a córrer...
Anem fins al Parc Art, sembla que avui és un bon dia per sortir, ens creuem amb més ciclistes.
Fem el corriol de la font i anem a buscar una trialera que ens porta a St Mateu de Montnegre. D'allà un tros d'asfalt i agafem la pista que va a la carretera dels Àngels. 
A l'últim repatxón, pujo ràpid amb totes les meves forces, uff tinc moltes pulsacions...
Ara resulta que tinc una mica d'explosivitat!!! Potser és cert, però no puc mantenir-ho gaire estona, les cames poc a poc van reduint la velocitat i després no tiro...

En fi sóc a l'asfalt, en Xevi opta per pujar pel corriol, jo necessito recuperar-me. Ens trobem més endavant i arribem junts, bé ell puja per les escales i jo faig la volta.



Arribem d'hora, encara no hi són. Aprofitem per menjar i prendre el sol, mentre els esperem. Que bé si està!!

Ens fixem en les bicis dels ciclistes, molta bici però no veiem a ningú baixant per les escales!!
Nosaltres no ens ho pensem gaire, aquestes són fàcils de baixar!

Ostres, ara que marxàvem arriben ells! Ens quedem una estona més i després seguim amb la nostra ruta tornant a passar per les escales!



I  a saltar com les cabres,  tot corriols fins a St Daniel, que xulo!!!

I quines vistes de Girona, ja ens hi acostem!



En un altre moment no m'hauria atrevit a passar-hi, hi ha algun tram força tècnic, s'han de tenir ben posats!!
Ara, si ho hagués de fer el revés, no seria capaç de pujar, a menys que ho fes a peu com la gent que hem anat trobant.

De St Daniel pugem a les Pedreres.


I tot avall cap al Barri Vell, en busca d'escales. Ja hi estic agafant el truquillo, m'agrada!!!
La gent que ens veu deu pensar: estem com unes cabres!

Posem seny i la directa pel carril bici fins a casa.

M'ho he passat molt bé, però  no aconsegueixo pujar la mitjana, em fa tanta ràbia que opto per fer una segona sortida dilluns, amb la intenció d'anar a rodar.



Dilluns al matí, tinc la feina feta per tant no hi ha excusa!

Surto a rodar pel carril bici amb bon ritme i amb intenció d'arribar a St Feliu. Mentre pedalo vaig rumiant una alternativa. Estic indecisa, necessito agafar fondo però no m'agraden les rutes lineals, així que, quan he passat el càmping Ridaura, la cabra que porto dins em diu: gira a l'esquerre i amunt per la trenca de la llambilla.
Aquí és on veig que he perdut una mica, el primer tram no el puc pujar d'una tirada, abans del replà poso el peu a terra i el següent també se'm resisteix... La resta a poc a poc i gemegant però arribo a dalt. La mitjana ja deu haver baixat... Em menjo una barreta i em planifico la tornada.

Tampoc sóc fidel al primer pensament de tornar a Cassà per la Bruguera.
El tram de la Cabra penjada el conec, per tant provo el següent, no sé on em poso però intueixo on em portarà...
No m'equivoco però no contava trobar tanta pujada jejeje
Baixo a tota llet i empalmo corriols fins a cal Xurri i cap a casa.

15,1 de mitjana amb un desnivell acumulat de 417m, estic contenta!

dilluns, 10 de desembre del 2012

V MARXA X PARELLES

9/12/12


No hi ha marxa enrere, la setmana passada ens vam inscriure on line per fer la ruta llarga.
La curta podria està bé i amb alguna possiblilitat de fer pòdium, però ens arrisquem i fem la llarga!!

Sortim amb el temps just. Carreguem les bicis al cotxe i anem cap a Llagostera.
Fa molt fred, estem a -2º.
Quan arribem m'adono que m'he deixat el bidó d'Aquarius a casa, sort que almenys porto tota l'equipació.
Vaig a recollir els dorsals, ja ho sé, anem tard!!

Mentre en Xevi acaba d'ajustar la bici, aprofito per fer un parell de voltes i em col·loco a la sortida. Veig cares conegudes i em pregunten on tinc la parella però no veig "es meu tortolito"  . Arriba just a temps.
Fem una sortida neutralitzada fins haver travessat  el pont per sota.
Uuuuuuuuhh no veig res!!



Parem, no podem avançar més, tenim molta gent per davant, aquests ja no els atrapo ni de conya!
Arranquen les motos i la gran majoria de cicisites sembla que portin injecció als pedals perquè surten a tota llet!!Adéu!!!
A mi em costa més arrancar, i em van avançant els de darrere fins que trobo el meu lloc, som una colla que portem el mateix ritme...
Al primer corriol trobem la primera retenció i baixem en fila índia.



Pugem i baixem constantment, travessem el Ridaura, ens mullem una mica els peus.
Tot i la fred que fa, estic bé!

A les pujades bufo, em falta líquid, ai el meu aquarius... bec aigua del bidó d'en Xevi, no és el mateix però em treu la set.



Al primer avituallament veig la llum, em bec un got de coca-cola, menjo unes galetes i un tros de plàtan!
No perdem més temps, que anem molt endarrerits i seguim pujant, baixant, pujant i baixant sento una fressa estranya. Baixo de la bici, no he perdut la roda de davant de miracle, la collo i segueixo baixant fins al riu.
Em situo, reconec aquest corriol i el ressegueixo fins a la corda on m'espera en Xevi per agafar-me la bici. M'explica que ell també ha tingut un ensurt, un tiu se li hi ha tirat a sobre, total perquè? primer ja no arribarà!
Queda una repatxón no ciclable on també m'ajuden amb la bici i seguim pujant.

Arribem al pas de control on hi ha el desdoblement, no em puc escaquejar, encara podem fer la llarga, així que, procuraré acabar-la!
Girem a la dreta i renoi quina rampeta...baixo de la bici, penso que a peu aniré més ràpida!

Al segon avituallament, dos gots d'aquarius, torró de xocolata i galetes, la combinació de coca-cola amb plàtan d'abans, no m'ha sentat massa bé...

Una parella del club BTT LLAGOSTERA surt abans que nosaltres, intentem atrapar-los, en Xevi ho aconsegueix just a la passera quan veu com patinen i m'espera allà per avisar-me.
Dos nois de l'organització ja m'havien advertit del perill: corriol tècnic i compte amb la passera. Baixo a poc a poc i per si de cas, la travesso a peu.. ufff  he patinat igual!

Després ens fan fer una volta circular pujant i baixant per tornar a travessar el Ridaura.


La glaçada als llocs ombrívols persisteix

Ja queda poc, ens anem acostant a Llagostera, sé on sóc momentàniament fins que ens tornen a desviar per un corriol, ens enganxen un gomet i anem a parar al mateix corriol on anàvem en fila índia, aquest cop ben solets jejeje i tot igual fins al pavelló.
Es tortolitos arriben!!!!
I ja han desinflat l'arc de la meta....Sort que encara queden botifarres!!

Vull felicitar a l'organització, tot molt ben senyalitzat no hem tingut cap lapsus tot i que, ara que vist el recorregut, n'hi havia per perdre's, em fet més voltes que un ventilador jejeje i sense tocar asfalt!!!
Ha sigut molt divertit, he patit en algun tram però l'he acabat, fins la pròxima!

Quin consol, no hem sigut els últims, encara faltaven 4 parelles per arribar!



dimarts, 4 de desembre del 2012

Tinc fred!

Últimament surto menys, he afluixat el ritme, em baso a sortir un dia a la setmana, combinant carretera o muntanya.

La fred em frena; per exemple, a la última nocturna que vam fer, vaig voler evitar mullar-me els peus, ja que quan se'm refreden ho passo fatal, doncs una riera inesperada em va fer posar el peu a l'aigua. De moment vaig anar tirant bé, arribant animada a Llagostera amb la idea d'aprendre a baixar escales. Vam pujar fins a l'església i després de pensar-m'ho una mica em vaig llançar escales avall. Pim pam, em planto al replà amb una pujada d'adrenalina, el cor em va a mil! miro enrere, he baixat sense caure, estic eufòrica però encara no sóc a baix, em torno a enganxar i avall, prova superada!
Després em vaig refredar i tornant pel carril bici vaig agafar molta fred.

El diumenge passat, vam sortir amb la de carretera cap a St Hilari amb la idea de dinar cuina de mercat.
Era la segona vegada que feia aquesta ruta i em vaig notar millor.



Sortim tard = arribem tard però just per agafar un pollastre al mercat i menjar-lo allà. El dinar se'm posa bé tot i que al parar he agafat fred i durant tota la baixada ho passo malament. No em noto els dits de les mans, em costa frenar i els peus també es van refredant... Parem a Osor, prenc un cacaolat ben calent per refer-me i continuem fins a casa, també just per no fer-se fosc.
Sortida cronometrada!

El següent diumenge, sortim per muntanya, amb un bon dia per endavant, no passaré fred! 

Tenim la ruta descarregada d'internet..

...No sempre és bona idea seguir un track del wikiloc, el pas del temps o el temps meterològic  pot deteriorar la ruta...
Això és el que ens ha passat, el track és prou recent però  les bardisses també!!

Sortim de Cassà per asfalt fins al mas Cubell on enganxem la ruta.
Ens porta a la nova carretera asfaltada que va al Puig d'Arques, que curiosament està ben senyalitzada.



Senyalització didàctica: És permès circular en paral·lel, cal deixar un 1,5m per avançar i posar intermitent.

Fem un tros d'asfalt i ens desviem a l'esquerre. Seguim el track fins on podem perquè és impossible accedir per on marca, hauríem de baixar a un  fondal ple d'esvarzers... Intentem buscar una alternativa, baixem més però tampoc ho veiem clar i decidim recular fins a l'asfalt.



A dalt provem un altre camí i baixem, sembla que ens acostem al track però tampoc hi podem accedir, retrocedim un tros i seguim baixant.
I aquí tenim el bosc de bambú!
Quines ganes de complicar-nos la vida, era tan senzill com agafar un sol camí sense desviar-nos i tot avall!


Bosc de bambú
 El recorregut continua cap a la cova d'en Daina.



La tornada la fem sense seguir la ruta perquè hem perdut molt de temps intentant trobar el camí que marcava el track.

I la setmana que ve: cap a la V MARXA X PARELLES!!

P:D: Posaré a prova uns mitjons que m'he comprat per no passar tanta fred, que ja m'he enterat que ens mullarem de peus...
No vull que la fred sigui un impediment per sortir, només em cal trobar una bona equipació!

dilluns, 12 de novembre del 2012

Sí, ho faré!

A vegades sóc impulsiva i dic que sí sense pensar gaire, després em pregunto, perquè hauré dit que sí? I  la resposta final la trobo quan confirmo el primer impuls. Tot i haver patit, sempre em queda la satisfacció de dir: HE ARRIBAT!!

He dit que sí!
El dia 9 de desembre es farà la V MARXA x PARELLES a Llagostera.
Tinc un mes per entrenar i no vull perdre temps.
Abans de res, anem a fer una prova, vull ferme una idea del que em puc trobar. Baixem el track de l'any passat del recorregut curt i anem cap a Llagostera pel carril bici.

Som al pavelló, d'entrada ens entretenim a baixar escales, no són les de la catedral de Girona però per practicar em serveixen.

Ens posem en marxa i seguim el track. Hem de triar dreta o esquerra. No es veu molt clar per on hem d'anar, fem esquerre, no ho veiem clar i reculem.
Seguim uns quilòmetres i comencem a pujar, pensem que anem bé segons la gràfica...

S'enfila bastant, em dóna la sensació que pujo a càmera lenta, les cames no donen per més. Em fa ràbia perquè voldria seguir el ritme d'en Xevi i no puc.
La baixada és genial, de les que a mi m'agraden!
Tornem a pujar, buff ara sí que pateixo, fins i tot caic tontament.



Després de superar una pujada important, veig que en Xevi baixa, ens hem equivocat!
Tornem al camí bo i ara si que això no hi ha nassos de pujar-ho!!


Com enganya la foto, vist així no sembla tan complicat!

Ell ho intenta, de fet un tros el fa, però tot és impossible!
Potser l'any passat era ciclable pels més experts però ara és impracticable.
I com pesa la bici anant a peu....Una pujada llarguíssima, perdem molt de temps. M'anima pensar que després vindrà la baixada...
Fem una estona de planer, em tranquilitzo, fins i tot trobo un parell de rossinyols.



Crec que som al coll de la Mallorca toca baixada!!!
Per plorar, com m'enfado, ens fan baixar per una trialera molt tècnica, a sobres malmesa per la pluja... Sóc sensata i baixo de la bici tan com puc, amb la inseguretat que tinc podria prendre mal.
Un tros més de planer, i un altre trialera, potser pitjor que l'altre.... Grrrrr

Quan puc seguir pedalant, queda poca baixada i tornem a pujar!



Ens adonem que estem en zona de bolets i parem, de fet ja vaig preparada per emplenar una bossa...

Rossinyols de pi
En Xevi s'entreté a collir els rossinyols, jo busco pinetells!
Com passa el temps, és tardíssim!!!
Amb la bossa plena, seguim el recorregut.
Ens preguntàvem on eren els corriols, doncs ja hi som!

Un tram molt bonic que baixa fins al Ridaura. El resseguim, el travessem varies vegades.



Passem per una resclosa, serà la ruta dels molins? 
Un repatxón no ciclable adaptat amb una corda, sort que és per parelles i ell m'agafa la bici des de dalt.

Finalment ja veiem Llagostera!

Com deia al principi, els meus impulsos són positius, he maleït la ruta un munt de vegades però l'he acabat!

Bé falta arribar a Cassà, amb el vent en contra i amb molta gana.... crec que arribo una mica pàjara....
Un bon dinar i com nova!

diumenge, 4 de novembre del 2012

Bicicrucis Girona 2012

31/10/12

Dimecres, nocturna especial amb 8 avituallaments amb menys de 10km, que més puc demanar!!!

Carregem les bicis al cotxe i anem cap a Girona.
El punt de trobada és a Plaça Catalunya on fem la inscripció i, ens donen els tiquets corresponents.



Arribem d'hora, fa pinta que ens ho passarem bé. Em fixo amb la gent, alguns van disfressats i la majoria porten relíquies de bici. 
Aquí em fallat ens falta disfressa i una bici adequada!!




Tots apunt i el pastoret inicia el Bicicrucis!!
Comencen per fer una volta a la Plaça Catalunya, nosaltres localitzem la colla de Celrà i després ens hi enganxem d'aprop i ja hi som, primer avituallament!



La primera cervesa entra bé, ens sobra molt de temps abans no tornem a  arrancar. Fem petar la xerrada amb la Sere i l'Alejandro, buscant a Internet com es deia la noia que va salvar King Kong, representa que ell va de goril·la i ella és la noia.
Som-hi!


Travessem la Plaça del Vi, és Halloween i trobem tot una colla de zombis!
Seguim cap a la Rambla, no ens volen deixar passar, SÍ PASSAREM!!! ...i si no s'aparten els atropellarem que som més...

Uns metres més i segon avituallament!



Arribem els primers, i ens aturem en mal lloc perquè de cop estem rodejats de gent que va a buscar les cerveses...
Aquesta birra no la trobo bona, oloro a vi... Però me la bec juntament amb els Mr Corn!
A dins del bar si que s'ho munten bé, tenen menjar....



Som-hi!



Travessem el pont de pedra i cap a la Plaça Independència, seguim pocs, fem dues voltes mentre s'incorpora la resta de gent i fins el tercer avituallament.


Spritz
I la banda d'acompanyament que no té molt de repertori...

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.



La nostra tàctica funciona, arribem dels primers, jo guardo les bicis, en Xevi entra a buscar les birres sense fer cua i tenim temps de beure sense presses.

Seguim!
Una volta per la Plaça dels jutjats, tornem a passar per l'Spritz, encara hi ha gent amb la birra a la mà, s'enganxen i fins el quart avituallament!



No puc més, haig d'anar al lavabo. Estic de sort només tinc una persona a davant, vaig ràpid encara no tenim les birres, en Xevi té els tiquets però està vigilant les bicis.
Fem canvis i jo em quedo xerrant amb els de Celrà, per una vegada ells ja tenen beure i nosaltres  no. Quan arriba amb les cerveses, queda poc temps, hem de beure ràpid, jo no puc i en deixo un cul...


Som-hi!


Al carrer Ballesteries la visió comença a ser confosa...



Fem la pujada de St Feliu, aquí agraeixo portar la meva specialized, fem una avançada i ens situem davant. Ens aturem a St Fèlix, sembla que el Barrufet Rondinaire ha tingut problemes amb la bici. Per un moment hi ha un caos, s'acumula molta gent i ningú sap on és el següent avituallament. Finalment apareix el pastoret i tot avall.


Em posen a prova, em fan llegir del revés!!
Estem de sort, això d'arribar els primers té recompensa.



Pillem les birres i un plat de patates, que a aquestes hores ja entren bé!
Ens fixem en tota una renglera de bicis, que ben alineades tot i ser el cinquè avituallament!



És hora de marxar, però se m'ha aparegut l'Àngel i el Dimoni.



Jo vull continuar, arribar dels primers va molt bé, però l'Àngel m'inmovilitza la bici i em reté, el dimoni m'ajuda a alliberar-me però ja hem perdut posicions....
Quan arribem al sisè avituallament, entro jo a buscar les cerveses, necessito buidar!



Uff, quanta gent... primer buido i després empleno. Surto ràpid que en Xevi m'espera a fora. Aquí no hi ha menjar però ens queden unes oreos!

I seguim cap a la Catedral!!

Baixem escales???
Dit i fet, pugem fins al replà. En Xevi baixa bé, molt bé! i jo que  ho intento però caic. No passa res ho torno a provar, quins nervis a baix hi ha molta gent a l'espectativa i animant-me. Baixo quatre escalons i em rajo, sense les bambes adequades i les cerveses de més, és una imprudència!

Hi ha més gent que s'anima a baixar, fins i tot un monocicle. En Xevi també puja fins a dalt, davant seu en cau un, ell en un no res és a baix.

Sembla que tothom ha arribat i ens fan assentar a les escales. És el moment de decidir qui ha guanyat el concurs de disfresses.



De mentres ens ofereixen aigua de València. Hem de reutilitzar l'últim, noslatres no el tenim, en Xevi els ha perdut baixant per les escales. No passa res, tinc el bidó de la bici!

Em colo dins la munió de gent, és un caos tothom apreta. Finalment el barrufet rondinaire posa ordre i va assenyalant el got que toca emplenar.

Això no és tot. L'Alejandro i jo som els novatos, anem al bar i ens debatem una cervesa a St Hilari.
Trago, trago, trago, la Sere m'anima vaig bé, però no puc, està molt freda i guanya ell, em toca pagar!



Una senyora molt amablement, no sé d'on surt, ens va mostrant tots els regals!
Fins i tot porta un taper de menjar pel primer guanyador...


Senyora president, senyora president!

Artur Mas amb quina bici vas?



I finalment, cadascú pel seu conte, va al vuitè avituallament a barraques!

Barraca del Forn
Veiem poques bicis, nosaltres la necessitem per tornar a Cassà.
Ens bevem la última, fem  un vol per les barraques i trobem a la Sere i l'Alejandro que ja han deixat les bicis. Tornem a la barraca i ens acabem l'aigua de València.
La Sere vol anar a jugar als camells, jo vull xurros així que, tot pedalant anem a fires.




La parada dels camells ja està tancada, normal a aquestes hores, però jo no perdo l'esperança i finalment trobo una xurreria oberta!!
Ens acomiadem de la parelleta i seguim pedalant!
Anem a buscar el carril bici que ens porta on tenim el cotxe. No puc pujar una trista vorera... vull saltar però com no vaig enganxada no em surt bé i la resta ja us la podeu imaginar...
Arribem al cotxe, fem un canvi de sabates i xino xano cap a Cassà, demà serà un altre dia!!



Una nocturna ben diferent però molt divertida.
Per la pròxima disfressa i bici vella!