diumenge, 30 de desembre del 2012

A catar la neu!

Ja tenim les festes de Nadal aquí i les començo amb un inici de temporada d'esqui!

L'any passat no va nevar gaire i només vaig tenir ocasió d'anar a esquiar un cap de setmana, on vam participar a la baixada de torxes batent el rècord mundial amb un total de 5089 esquiadors i, amb la finalitat de poder reclamar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 per a Barcelona.


Baixada de torxes a Masella
Va ser un èxit total i ens ho vam passar molt bé.

Aquest any inicio la temporada també amb poca neu però amb ganes de què nevi i poder repetir més dies!

Marxem ben d'hora ben d'hora, m'agrada arribar aviat i amb dues hores em planto a  Masella.
Tot i així, entre pitus i flautes, comencem a esquiar a les 10.

Fem una baixada tranquil·la per escalfar i després a tope, fent un reconeixement de tots els sectors que estan oberts. Pla de Masella, Cap del Bosc, la tosa, la Pia i Coma Oriola. La neu en general està força bé, en alguns trams és escassa o massa aixecada, però és tant el mono que tinc que aprofito el màxim.




Baixo sense problemes però quan vull provar algun salt no em veig segura i al final desisteixo, no és el dia. L'Aleix baixa molt prudent però em va seguint prou bé, i quan no ve, és perquè es retraça per alguna caiguda tonta... Casum, me les he perdut totes!!

Baixant per Coma Pregona m'embalo tan que em pica la curiositat de saber a quina velocitat vaig... així que hi torno a baixar i poso l'endomondo.

No està malament, en un tram de 1km, agafo els 65.4 km/h, millor que baixant en bici!!
Ho provo en una altre sector. Baixo per la Tossa Vermella, agafo els 62.7 km/h, amb un desnivell més elevat.
Faig un tercer intent per la Davallada fins al Pla de Masella, i aconsegueixo arribar als 70.7 km/h!!

L'Aleix que ja en tenia prou, m'espera a la terrassa tot dinant així que jo també plego.


Per començar no està gens malament, 4h i 30min Non Stop!!

Bones Festes!!!

Salut i neu!

dilluns, 17 de desembre del 2012

La cabra

16/12/12

A vegades em diuen que sóc una cabra boja, no ho negaré pas, tinc un punt d'inquietud envers la muntanya que em dóna per no tenir por.
No veig el perill, m'atreveixo a sortir sola, a investigar rutes o passar per camins de cabres, a tot hi trobo el seu al·licient!fins i tot esquiant, mentre pujo pels remuntadors m'estudio la baixada... o caminant, també sóc una cabreta.

Ja ho diu el refrany: la cabra sempre tira a la muntanya!

Doncs avui sortim amb BTT cap als Àngels.
Marxem amb temps perquè últimament he afluixat el ritme i hem quedat a dalt amb uns amics.

Haig de posar remei,  sortir més o potser tornar a provar d'anar a córrer...
Anem fins al Parc Art, sembla que avui és un bon dia per sortir, ens creuem amb més ciclistes.
Fem el corriol de la font i anem a buscar una trialera que ens porta a St Mateu de Montnegre. D'allà un tros d'asfalt i agafem la pista que va a la carretera dels Àngels. 
A l'últim repatxón, pujo ràpid amb totes les meves forces, uff tinc moltes pulsacions...
Ara resulta que tinc una mica d'explosivitat!!! Potser és cert, però no puc mantenir-ho gaire estona, les cames poc a poc van reduint la velocitat i després no tiro...

En fi sóc a l'asfalt, en Xevi opta per pujar pel corriol, jo necessito recuperar-me. Ens trobem més endavant i arribem junts, bé ell puja per les escales i jo faig la volta.



Arribem d'hora, encara no hi són. Aprofitem per menjar i prendre el sol, mentre els esperem. Que bé si està!!

Ens fixem en les bicis dels ciclistes, molta bici però no veiem a ningú baixant per les escales!!
Nosaltres no ens ho pensem gaire, aquestes són fàcils de baixar!

Ostres, ara que marxàvem arriben ells! Ens quedem una estona més i després seguim amb la nostra ruta tornant a passar per les escales!



I  a saltar com les cabres,  tot corriols fins a St Daniel, que xulo!!!

I quines vistes de Girona, ja ens hi acostem!



En un altre moment no m'hauria atrevit a passar-hi, hi ha algun tram força tècnic, s'han de tenir ben posats!!
Ara, si ho hagués de fer el revés, no seria capaç de pujar, a menys que ho fes a peu com la gent que hem anat trobant.

De St Daniel pugem a les Pedreres.


I tot avall cap al Barri Vell, en busca d'escales. Ja hi estic agafant el truquillo, m'agrada!!!
La gent que ens veu deu pensar: estem com unes cabres!

Posem seny i la directa pel carril bici fins a casa.

M'ho he passat molt bé, però  no aconsegueixo pujar la mitjana, em fa tanta ràbia que opto per fer una segona sortida dilluns, amb la intenció d'anar a rodar.



Dilluns al matí, tinc la feina feta per tant no hi ha excusa!

Surto a rodar pel carril bici amb bon ritme i amb intenció d'arribar a St Feliu. Mentre pedalo vaig rumiant una alternativa. Estic indecisa, necessito agafar fondo però no m'agraden les rutes lineals, així que, quan he passat el càmping Ridaura, la cabra que porto dins em diu: gira a l'esquerre i amunt per la trenca de la llambilla.
Aquí és on veig que he perdut una mica, el primer tram no el puc pujar d'una tirada, abans del replà poso el peu a terra i el següent també se'm resisteix... La resta a poc a poc i gemegant però arribo a dalt. La mitjana ja deu haver baixat... Em menjo una barreta i em planifico la tornada.

Tampoc sóc fidel al primer pensament de tornar a Cassà per la Bruguera.
El tram de la Cabra penjada el conec, per tant provo el següent, no sé on em poso però intueixo on em portarà...
No m'equivoco però no contava trobar tanta pujada jejeje
Baixo a tota llet i empalmo corriols fins a cal Xurri i cap a casa.

15,1 de mitjana amb un desnivell acumulat de 417m, estic contenta!

dilluns, 10 de desembre del 2012

V MARXA X PARELLES

9/12/12


No hi ha marxa enrere, la setmana passada ens vam inscriure on line per fer la ruta llarga.
La curta podria està bé i amb alguna possiblilitat de fer pòdium, però ens arrisquem i fem la llarga!!

Sortim amb el temps just. Carreguem les bicis al cotxe i anem cap a Llagostera.
Fa molt fred, estem a -2º.
Quan arribem m'adono que m'he deixat el bidó d'Aquarius a casa, sort que almenys porto tota l'equipació.
Vaig a recollir els dorsals, ja ho sé, anem tard!!

Mentre en Xevi acaba d'ajustar la bici, aprofito per fer un parell de voltes i em col·loco a la sortida. Veig cares conegudes i em pregunten on tinc la parella però no veig "es meu tortolito"  . Arriba just a temps.
Fem una sortida neutralitzada fins haver travessat  el pont per sota.
Uuuuuuuuhh no veig res!!



Parem, no podem avançar més, tenim molta gent per davant, aquests ja no els atrapo ni de conya!
Arranquen les motos i la gran majoria de cicisites sembla que portin injecció als pedals perquè surten a tota llet!!Adéu!!!
A mi em costa més arrancar, i em van avançant els de darrere fins que trobo el meu lloc, som una colla que portem el mateix ritme...
Al primer corriol trobem la primera retenció i baixem en fila índia.



Pugem i baixem constantment, travessem el Ridaura, ens mullem una mica els peus.
Tot i la fred que fa, estic bé!

A les pujades bufo, em falta líquid, ai el meu aquarius... bec aigua del bidó d'en Xevi, no és el mateix però em treu la set.



Al primer avituallament veig la llum, em bec un got de coca-cola, menjo unes galetes i un tros de plàtan!
No perdem més temps, que anem molt endarrerits i seguim pujant, baixant, pujant i baixant sento una fressa estranya. Baixo de la bici, no he perdut la roda de davant de miracle, la collo i segueixo baixant fins al riu.
Em situo, reconec aquest corriol i el ressegueixo fins a la corda on m'espera en Xevi per agafar-me la bici. M'explica que ell també ha tingut un ensurt, un tiu se li hi ha tirat a sobre, total perquè? primer ja no arribarà!
Queda una repatxón no ciclable on també m'ajuden amb la bici i seguim pujant.

Arribem al pas de control on hi ha el desdoblement, no em puc escaquejar, encara podem fer la llarga, així que, procuraré acabar-la!
Girem a la dreta i renoi quina rampeta...baixo de la bici, penso que a peu aniré més ràpida!

Al segon avituallament, dos gots d'aquarius, torró de xocolata i galetes, la combinació de coca-cola amb plàtan d'abans, no m'ha sentat massa bé...

Una parella del club BTT LLAGOSTERA surt abans que nosaltres, intentem atrapar-los, en Xevi ho aconsegueix just a la passera quan veu com patinen i m'espera allà per avisar-me.
Dos nois de l'organització ja m'havien advertit del perill: corriol tècnic i compte amb la passera. Baixo a poc a poc i per si de cas, la travesso a peu.. ufff  he patinat igual!

Després ens fan fer una volta circular pujant i baixant per tornar a travessar el Ridaura.


La glaçada als llocs ombrívols persisteix

Ja queda poc, ens anem acostant a Llagostera, sé on sóc momentàniament fins que ens tornen a desviar per un corriol, ens enganxen un gomet i anem a parar al mateix corriol on anàvem en fila índia, aquest cop ben solets jejeje i tot igual fins al pavelló.
Es tortolitos arriben!!!!
I ja han desinflat l'arc de la meta....Sort que encara queden botifarres!!

Vull felicitar a l'organització, tot molt ben senyalitzat no hem tingut cap lapsus tot i que, ara que vist el recorregut, n'hi havia per perdre's, em fet més voltes que un ventilador jejeje i sense tocar asfalt!!!
Ha sigut molt divertit, he patit en algun tram però l'he acabat, fins la pròxima!

Quin consol, no hem sigut els últims, encara faltaven 4 parelles per arribar!



dimarts, 4 de desembre del 2012

Tinc fred!

Últimament surto menys, he afluixat el ritme, em baso a sortir un dia a la setmana, combinant carretera o muntanya.

La fred em frena; per exemple, a la última nocturna que vam fer, vaig voler evitar mullar-me els peus, ja que quan se'm refreden ho passo fatal, doncs una riera inesperada em va fer posar el peu a l'aigua. De moment vaig anar tirant bé, arribant animada a Llagostera amb la idea d'aprendre a baixar escales. Vam pujar fins a l'església i després de pensar-m'ho una mica em vaig llançar escales avall. Pim pam, em planto al replà amb una pujada d'adrenalina, el cor em va a mil! miro enrere, he baixat sense caure, estic eufòrica però encara no sóc a baix, em torno a enganxar i avall, prova superada!
Després em vaig refredar i tornant pel carril bici vaig agafar molta fred.

El diumenge passat, vam sortir amb la de carretera cap a St Hilari amb la idea de dinar cuina de mercat.
Era la segona vegada que feia aquesta ruta i em vaig notar millor.



Sortim tard = arribem tard però just per agafar un pollastre al mercat i menjar-lo allà. El dinar se'm posa bé tot i que al parar he agafat fred i durant tota la baixada ho passo malament. No em noto els dits de les mans, em costa frenar i els peus també es van refredant... Parem a Osor, prenc un cacaolat ben calent per refer-me i continuem fins a casa, també just per no fer-se fosc.
Sortida cronometrada!

El següent diumenge, sortim per muntanya, amb un bon dia per endavant, no passaré fred! 

Tenim la ruta descarregada d'internet..

...No sempre és bona idea seguir un track del wikiloc, el pas del temps o el temps meterològic  pot deteriorar la ruta...
Això és el que ens ha passat, el track és prou recent però  les bardisses també!!

Sortim de Cassà per asfalt fins al mas Cubell on enganxem la ruta.
Ens porta a la nova carretera asfaltada que va al Puig d'Arques, que curiosament està ben senyalitzada.



Senyalització didàctica: És permès circular en paral·lel, cal deixar un 1,5m per avançar i posar intermitent.

Fem un tros d'asfalt i ens desviem a l'esquerre. Seguim el track fins on podem perquè és impossible accedir per on marca, hauríem de baixar a un  fondal ple d'esvarzers... Intentem buscar una alternativa, baixem més però tampoc ho veiem clar i decidim recular fins a l'asfalt.



A dalt provem un altre camí i baixem, sembla que ens acostem al track però tampoc hi podem accedir, retrocedim un tros i seguim baixant.
I aquí tenim el bosc de bambú!
Quines ganes de complicar-nos la vida, era tan senzill com agafar un sol camí sense desviar-nos i tot avall!


Bosc de bambú
 El recorregut continua cap a la cova d'en Daina.



La tornada la fem sense seguir la ruta perquè hem perdut molt de temps intentant trobar el camí que marcava el track.

I la setmana que ve: cap a la V MARXA X PARELLES!!

P:D: Posaré a prova uns mitjons que m'he comprat per no passar tanta fred, que ja m'he enterat que ens mullarem de peus...
No vull que la fred sigui un impediment per sortir, només em cal trobar una bona equipació!