Una setmana de vacances, esportivament parlant, dóna molt de si.
El dilluns descanso, arrossego "agulletes" de la pedalada de diumenge...
El dimarts tinc ganes de pedalar, això de tenir bici nova m'inspira fer pujades conegudes per poder comparar amb l'altre.
Vaig cap a St Cristòfol amb la idea de pujar al Coll del Bou.
Fins a St Cristòfol vaig bé, el canvi de bici és considerable però a mesura que vaig pujant, encara em noto les cames cansades i afluixo el ritme.
Un cop a dalt del Coll del Bou, vaig cap a St Mateu de Montnegre pel Puig de les Bruixes, i d'allà, faig un tros d'asfalt i baixo cap a Llambilles a tot drap! El terreny està perfecte, la bici roda de conya i jo vaig agafant confiança a la bici.
A Llambilles, en comptes d'anar pel carril bici, allargo per Campllong, el Remei i Cassà.
El dimecres descanso de bici però vaig a fer una caminada amb la gossa de la meva mare. La porto a conèixer camins on sovint passejo i, passant per un corriol, m'adono que han netejat una trialera i vaig a investigar!
La gossa treu la llengua i jo m'ho imagino baixant amb bici....
La trialera em condueix a una pista que conec perfectament i segueixo el camí habitual.
El dijous torno a sortir amb bici, encara arrossego cansament i decideixo fer carrilet.
Quan sóc a Llagostera em trobo bé, però entre que tinc el vent en contra i que m'avorreix el carrilet, torno a Cassà per les Gavarres.
Vaig seguint pistes i quan ja quasi sóc a Cassà, em ve a la ment aquella trialera que vaig descobrir amb la gossa... Em desvio cap a Can Vilallonga i a les Dues Rieres, amunt fins a la carretera de Sta Pellaia. Em desvio a l'esquerre pujo, baixo i empalmo amb la trialera i un corriol que han netejat fins a la font de can Castelló, genial!!
El divendres descans total.
El dissabte, de bon matí sortim de Viladrau per pujar al Matagalls.
Iniciem l'ascens tot passant per la font de l'oreneta, l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola i la capella de l'Oratori. La pujada transcórrer per camins i corriols de boscos de castanyers centenaris, preciós.
Aviat veiem el Santuari de Sant Segimon, actualment en obres, que deixem a l'esquerre enfilant-nos fins al collet de les Tres Creus.
Santuari de Sant Segimon |
Després ens desviem a fer una visita ràpida a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, construïda sobre un roquissar a 1300m del Santuari.
Ermita de Sant Miquel de Barretons |
Aquí la pujada es suavitza, inclús és ciclable fins al Matagalls (1697m)
Hem fet el cim! |
Arrecerats del vent guaitem la panoràmica |
La baixada és més ràpida. Anem fins al collet de l'Home Mort i tot seguit a coll Pregon. Baixem cap a Viladrau per la font de Mosquits per un corriol molt xulo entre faigs, que has de vigilar on poses el peu per no quedar enfonsat.
Un llit de fulles |
Més avall tornem a trobar castanyers i no podem evitar collir unes quantes castanyes, n'hi ha de grosses!
Quasi a Viladrau ens desviem a veure el castanyer de les nou branques.
Castanyer de les nou branques |
Després tornem a enganxar la font de l'oreneta per tornar al lloc d'inici.
El diumenge, surto a pedalar amb la Mònica perquè ens hem inscrit a la IV Marxa BTT Femenina amb motiu del dia de la dona. La Mònica fa molt que no surt en bici així que, li preparo una ruta amb prou desnivell i distància suficient per entrenar-se.
M'aixeco amb "agulletes" als bessons i al turmell de la caminada, quina setmana!!
Li deixo l'specialized a la Mònica per provar si va còmode.
Sortim de Cassà cap al mas Cubell, el Molí de la Capçana, la Cabra Penjada i amunt fins a la carretera asfaltada que va al Puig d'Arques. Allà fem un tros d'asfalt per agafar una pista que va directe al bosc de bambú.
Feia mesos que li volia ensenyar aquest lloc però el dia que ho havíem planificat, es va espatllar la seva bici i va quedar pendent.
Bosc de bambú |
Quan anem per pujar la pista que va a Romanyà, un soroll semblant a una olla de grills em segueix... he punxat!!!
Paro, el líquid del tubeless surt disparat per un forat del neumàtic. Poso el dit com aquell qui vol parar una hemorràgia però segueix sortint líquid. Sóc inexperta en tubeless, trec la manxa, penso que si inflo es sellarà el forat. Res, he pedut molt de vent i el forat no es tapa.
S'atura una família, ens diuen si necessitem ajuda. S'ho miren, tampoc hi entenen massa però entre tots decidim posar una càmera, junts n'aprendrem.
Jo ho he vist fer moltes vegades a en Xevi però mai ho he fet jo.. Baixo pinyons, trec la roda de darrere sense problemes. Amb les palanques obrim el neumàtic i traiem el fons de llanta. Buidem el líquid i mirem que no hi hagi cap més punxa per poder posar la càmara. Començo a manxar, el senyor no acaba de veure clar que sigui la càmara adequada. Jo no en tinc cap dubte, la vaig comprar expressament de 27,5, el que passa és que no té paciència. M'agafa la manxa i l'acaba d'inflar ell.
Quan tenim la roda inflada, el problema es fer-la entrar. No sé com la poso que no s'encaixa bé i llavors tenim problemes... Finalment ho aconseguim, però quin patir, hi havien tantes mans remenant la meva bici que ja em veia la cadena o la patilla trencada....
Seguim per pista cap a Romanyà a veure la Cova d'en Daina.
Cova d'en Daina |
De Romanyà anem baixant per pistes marcades com a rutes BTT. La Mònica s'ho passa pipa baixant, em recorda molt a mi quan em vaig comprar l'specialized...
Després baixem per la trenca de la Llambilla i fem carril bici. Ens trobem un avituallament de la marató de les Vies Verdes que ja recullen, i la Mònica amb tota la bona de fe, els demana galetes. Ens donen una barreta i beguda isotònica. Seguim fins a la costa de l'ou per baixar al Ridaura, pujar pel molí del Xòrrec i arribar a Llagostera per recuperar el carrilet fins a Cassà.
Ha estat una setmana intensa però molt satisfactòria!
El meu Endomondo fa goig, en una setmana he fet gairebé 100km entre les sortides de BTT i caminar, no hi ha com tenir temps lliure!!