Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac

Arriba Setmana Santa i molta gent té la necessitat de marxar i desconectar de la rutina.

Nosaltres també marxem!

Sóc bastant enamorada de la província de Girona, però ara que m'estic movent més per la resta de Catalunya, m'he adonat que cada província té llocs encantadors.

Tenim un gran país!

El destí d'aquesta vegada és pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac,  província de Barcelona. No hem de fer molts quilòmetres i sembla interessant...

Carregem la autocaravana de provisions, les bicis i ens instal·lem dos dies al pàrquing del Coll d'Estenalles.

El Planning és aprofitar els dies per visitar el parc fent una sortida amb bici i l'altre a peu.

Diumenge al matí fem la sortida amb bici.

El fet d'haver passat la nit al Coll d'Estenalles, ens condiciona una mica la ruta que tenim baixada al GPS ja que surt de Matadepera.

La idea inicial és fer tota la baixada d'asfalt fins a enganxar el track, però fem un lleuger canvi de plans per evitar congelar-nos de bon matí...

Ens acostem a la caseta d'informació i observem el plànol, sembla que té moltes possibilitats.

En Xevi ho té molt clar! Jo no tant quan em diu que vol baixar pel GR 5... El meu cap no va a la mateixa velocitat que el seu i m'imagino en lo tècnic que pot ser. Finalment cedeixo, hem vingut a fer BTT i si no hi anem, no sabrem com és.

Comencem pujant quatre escales i després un corriol que s'enfila suau i sense cap dificultat. En comptes de baixar, cada vegada anem guanyant més altura fins arribar al coll de Garganta. Hi trobem dues noies fent excursionisme que havien aparcat el cotxe de bon matí al costat nostre.

Si el terreny continua així haurà valgut la pena!

M'ho estic passant molt bé, és un dia d'aquells que em trobo bé i m'atreveixo a quasi tot. Baixo trams que no sé ni com ho faig i en canvi baixo de la bici per tonteries...

Arribem al coll de Boix i ens trobem amb quatre direccions per seguir. Traiem el mapa i segons la nostra orientació és seguir per un dels dos corriols de la direcció que anàvem.
Abans de decidir res, veiem una gent que ve d'un dels camins laterals. Ells venen del pàrquing de l'alzina del Sal·lari. Seria una opció per enganxar amb la BV-1221 i arribar a Matadepera però, unànimement decidim seguir per corriol!

Dels dos corriols a triar en seguim un i sense voler ens desviem del GR-5. És un corriol un xic més complicat que ens fa gaudir d'unes vistes espectaculars que segueix paral·lelament el GR-5.

                                   

Em trobo baixant per un turonet de pedra tot seguint la traçada d'en Xevi. Vaig molt concentrada, no vull posar els peus a terra, sé que ho puc fer. A baix hi ha gent esperant per pujar. Intento no posar-me nerviosa i ho aconsegueixo, fins i tot em feliciten! Quan toco de peus a terra, estic tremolant com una fulla, quin subidón!

Tornem a enganxar el GR-5, hem baixat més de 400m de cop, ha sigut genial, tinc l'adrenalina a tope!

Pugem 200m i anem a parar a la casa Vella de l'Obac. L'origen es remunta del segle IX i es va construir per fer una torreta de vigilància per evitar freqüents atacs sarraïns.

Casa vella de l'Obac

Estem a tocar del track, a poc menys de 200m. En Xevi no en té prou, vol aventurar-se més. Jo tinc ganes de seguir un rumb concret i tirar pel camí més fàcil.

Entre pitus i flautes decidim continuar un tros per la direcció on vol anar en Xevi. Visitem el pou de glaç i retrocedim fins a la casa nova de l'Obac, on finalment enganxem el track.

Pou de glaç

Quan ens posem en la direcció correcta veiem que només queden 7km per arribar a Matadepera i acabar la ruta. Proposo un canvi de plans i optem fer-la del revés!

Travessem la urbanització dels Caus per asfalt fins que trobem la pista forestal. És una baixada ràpida on improvisem un corriol que trobem que retalla un tros i fa que la baixada sigui més emocionant.

Veiem un altre corriol molt temptador però sembla desviar-se massa i continuem per la pista.

Planegem un tros, travessem per un túnel que veiem curiós que ens porta al mateix camí.

Comença a complicar-se la cosa quan travessem la B-122.

Iniciem corriols i trialeres impossibles per mi. Ara és quan m'imagino baixant pel corriol que pujo, pujant pel corriol que baixo i em pregunto en quin sentit és millor?

Arribo a la conclusió que tant és en quin sentit es faci la ruta, ja que té punts complicats tan per una banda com per l'altra.

Després de l'avorrida baixada per pista, ara en Xevi s'ho passa pipa i jo sóc la pringada que de tant en tant ha de baixar de la bici...

Quan baixo de la bici, aprofito el temps per collir quatre espàrrecs per sopar. No és que els posi d'excusa per no pedalar, realment hi ha punts que si no baixo caic de la bici.

Quan sortim de la zona trenca-cames, arribem al turó de roques blanques.

Baixada ràpida per pista fent ziga-sagues al turó. En Xevi opta per retallar per les escales però no li surt bé i acaba baixant a peu.

En un no res arribem a Matadepera i només ens queda arribar al Coll d'Estenalles.

Ho fem per la via ràpida, per la carretera asfaltada.

Ahir a la nit quan passàvem per aquesta carretera m'imaginava aquest moment. Cansada de pedalar i rematant la ruta amb el coll d'Estenalles i m'entraven poques ganes... De fet si fos per mi hauríem parat a mitja carretera per evitar la situació...

La decisió final va ser ben presa. No ha sigut tant greu, la pujada ha sigut llarga, amb una rampa lleugera constant però, he parat les vegades necessàries per menjar, beure i collir més espàrrecs per sopar.

                            Al cim del coll d'Estenalles

Quan arribo al l'autocaravana faig recompte de cops. Un parell de morats a les cames i una esgarrinxada al braç per una caiguda de la manera més tonta, no està malament!

Ens preparem un bon dinar i fem una llarga migdiada.

Amb el canvi d'hora, tenim una hora més de llum així que, abans de fer la truita d'espàrrecs, anem a estirar les cames fins al Moncau. És un cim de 1056m d'altura amb excel·lents vistes de Montserrat.

El Moncau

El dilluns ens aixequem d'hora i fem una ruta a peu fins a la Mola.

Deixem el Moncau a l'esquerre i al coll d'Eres seguim les indiccions per arribar a la Mola. Seguim per  pista i corriol molt compacte dels que m'agraden per fer amb BTT, ja hi podríem haver vingut amb bici! jeje

Al coll de pinasses seguim cap a Font Flàvia i a les coves dels Òbits.

Anem cap a la font per un corriol que ara ja no faria amb bici... La font és curiosa perquè s'obre amb una aixeta.

Seguim cap a les coves dels Òbits on hi ha unes bones vistes de la Mola.

                               

Continuem per una carena passant pel Morral del Drac, una immensa roca que conté una bona llegenda.

El Morral del Drac

Seguim i arribem a la Mola, fa un vent espectacular i molta fred!

Nos ens entretenim gaire, temps de menjar, buidar i seguir.

La Mola

La tornada és lineal sense desviar-nos a les coves i a la font.

Hem passat un cap de setmana genial on encara hi queden llocs per descobrir. Com podria dir el foraster,  hem passat 48 hores al Parc, és un mooolt bon lloc!!

Fins aviat!

 

Us adjunto el track de BTT per si us animeu a fer-lo!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12753280

Cicloturisme i senderisme per França

Em queda una setmana de vacances per planificar una escapada. Aquesta vegada ho deixo en mans d'en Xevi que té molt bon ull creant rutes a cop de ratolí.

 

Anirem cap a França. De la Camarga, pujarem cap a Apt i finalment fins a Aix les Bains, tocant una mica els alps. Combinarem rutes a peu i amb bici de carretera.

 

Per mi és un altre repte per complir, ja que les meves quilometrades amb bici de carretera, rarament arriben a 100km. Crec que tinc un límit de 60km al qual arribo prou bé i llavors ja em venen tots els mals. Mal al cul, enrampament de mans i peus , les cervicals carregades, les cames cansades però tot i així, m'acabo acostumant al dolor i arribo com sigui.
Haig d'agrair la paciència que té en Xevi quan tinc aquests petits moments de crisi ja que, si fa falta, em dóna roda, m'empeny, em dóna seguretat, inclús em rasca l'esquena. La veritat és que tinc una bona assistència que em motiva a fer coses que mai hagués imaginat, gràcies!

 

17/08/14

 

Marxem al matí i després de fer vàries parades a l'autopista visitant els primers lavabos francesos, ens plantem a Vailhauqués.

Tenim descarregada una ruta a peu per la zona.

11,33km i 300m de desnivell

 

És aviat per dinar així que, ens emportem pa bimbo, formatge i llom per fer-nos uns entrepans a mig camí.

Amb tota la cleca de sol comencem a caminar per una urbanització buscant l'inici del track. Quan trobem la pista ens encantem collint unes bones mores!

Anem enfilant cap amunt per un corriol fins a trobar el primer dolmen.

 

Parem a dinar sota d'una de les poques ombres que anem trobant.

Qualifiquem la ruta com a anodina. O sigui, trobem que és una ruta de poc interès, sense riu i monòtona, només veiem pedres, pedres i més pedres.
 

Trobem un segon dolmen, aquest més espectacular amb unes bones vistes.

 



 

A la baixada ens desviem del track i per recuperar-lo tenim com un déja vu, tot ens sona!

Arribem a una carretera asfaltada i travessem per unes vinyes, tot saquejant els raïms d'alguna parra esgarriada i mores. Unes bones postres!

Quan arribem al cotxe seguim conduint fins a Aigües Mortes on trobem un lugarfurgoperfecto per dormir, amb lavabo i gratis de 21:00 a 10:00.

 

18/08/14



 

Primera sortida amb bici per la Camarga. Comarca que avarca una gran extensió de llacs amb més de 400 espècies d'ocells, vinyes, arrossars i fruiters.
 

134km 155m desnivell

 

Sortim d'Aigües Mortes fent una volta per la muralla del castell i llavors enganxem el track.

 

 

 

Tenim un tros de carretera principal bastant transitada on els cotxes, semblen tenir poc respecte pel ciclistes, ens passen arran i a tota llet!

Avancem a tot un pelotón de bicis de lloguer carregats amb alforja, segurament tots anem a veure els flamencs.

Ens desviem per una carretera secundària travessant vinyes. Després anem resseguint un canal que cada vegada que passa un cotxe, estic tan tensa que m'agafo fort al manillar per por de caure-hi. Arribem a la petita Camarga travessant els primers estanys, étang du charnier i étang ducrey però no es veu gaire moviment d'aus...

 

 

Aquest tram és molt xulo. També trobem caballs blancs salvatges, tal i com m'havien comentat.
 

Seguim travessant vinyes i arribem a Arles on dinem a una boulangerie i després fem la visita de rigor pel poble.

 

 

 

Ens queda un tram molt llarg de carretera principal i recte fins a Saintes Maries de la Mer.

 

Ja són un grapat els quilòmetres que portem. Les cames parlen soles, les cervicals també, vaig molt tensa degut al fort trànsit, i no sé com seure...

Em poso a roda i sense pressa arribem a la Camarga, on hi ha el llac més important, étang de vaccarés. Amb la bici de carretera no ens hi podem acostar però intuïm els flamencs de lluny.

La zona és preciosa!



Saintes Maries de la Mer

Arribem a Saintes Maries de la Mer, poble molt turístic amb platja.

Seguim amb vent a favor, fent una petita variació en el track. Per casualitat ens desviem per un camí que sembla més secundari i, ens trobem tota una cua de cotxes parats que esperen per travessar el canal amb un ferri. Ens fa gràcia la idea i decidim esperar els 10 minuts que falta per pujar-hi. Cada mitja hora travessa i és gratis.

 

 

Hi hem cabut 8 cotxes, una moto i nosaltres. Així que, quan ens hagin avançat tots el cotxes, tindrem la carretera tranquil·la una estona.

Acabem enganxant el track i el retorn a Aigües Mortes.

Conduïm fins a Apt i ens instal·lem al càmping municipal Les Cèdres.

Molt recomanable ja que té un preu molt assequible i amb WIFI.
 

19/08/14

Després d'una nit de pluja i trons, mandregem una mica amb expectativa de si aguantarà el temps. Finalment decidim sortir i anem fins a Rustrel amb cotxe. Vam triar aquesta zona d'acord amb imatges vistes del Tour de França d'aquest any. Vam prendre nota de punts interessants i vam crear la ruta.

98,70km 1351m de desnivell

Just sortir de Rustrel ens trobem el Colorado Provençal. Són antigues pedreres d'ocre de molts colors modelats per la mà de l'home que també s'han anat erosionant amb el temps. Es pot fer una visita a peu tot seguint uns itineraris marcats.

Colorado Provençal

Enfilem carretera amunt i entrem al Parc Natural Regional de Luberon.

L'asfalt no és el millor, però és que estem a França!

Anem veient poblets petits, camps d'espígol que desprenen molta olor, Banon que el travessem per dins i un llac.

Camps d'espígol

Jo començo a defallir, necessito un plat de pasta!

Ens desviem a Forcalquier i parem a dinar a una terrassa. No marxem del poble sense fer-hi una visita. Pasem per uns carrerons estrets amb unes rampes importants que no tinc nassos de pujar.

Volem arribar fins al capdamunt del turó on hi ha la Citadelle, però el carrer acaba amb unes escales. Pujo un tros a peu però no acabo d'arribar fins dalt, no vaig ben calçada.

Recuperem el track, em poso a roda i pedalem fins a Céreste. El paisatge ja no té res a veure i jo vull retallar. Ens mirem el mapa i a través de la D33 arribem a Viens i enganxem el track.

Viens

Potser fem algun quilòmetre menys però és una pujada llarga i una baixada fins a Rustrel.

Aprofitant l'estada, anem a fer una petita excursió a peu pel Colorado Provençal.

 

Tornem al càmping a fer-nos una dutxa i seguim conduint fins a les Serres on trobem un pàrquing furgoperfecto amb lavabo i, podem xupar WIFI d'un bar.

20/08/14

Som al sud dels Alps Francesos, un poble amb una antiga fortalesa medieval.

De bon matí visitem el poble i després seguim conduint fins a Aix les Bains.

Quin tute de cotxe, si ho haguéssim sabut ho hauríem planificat diferent...

Parem a la zona comercial de Aix les Bains, amb WIFI al supermercat i comprem quatre coses per fer-nos el dinar. Travessem la ciutat buscant una zona de pícnic. Hi ha carril bici a tot arreu i rutes marcades segons el nivell. Finalment trobem un pàrquing al costat del llac.

Mentre dinem, ens fixem que no paren de passar bicis, tant de carretera, de passeig o  de muntanya. Això ens motiva a improvitzar  una sortida fent la volta al llac.

No ho tinc molt clar, porto cansansi acumulat a les cames i tenia coll avall de fer un dia de repòs però al final cedeixo, no contem trobar desnivell.

50km 668m de desnivell

D'entrada anem rodejant el llac, sense dificultat però hi ha un port inesperat, el Col du Chat.

Tinc molta cremor a les cames, en Xevi s'avança i jo xino xano vaig pujant.

A dalt fem un toc al mirador.

La falta de no saber francès, fa que en comptes de portar-me una bossa de patates, em porten un plat de patates fregides! Em costa acabar-lo però ho aconsegueixo.

Panoràmica del Lac du Bourget

Encara queda alguna pujada i llavors tot baixada fins a Aix les Bains que enxufem carril bici i fins al pàrquing.

Carril bici

La volta no ha sigut el que m'esperava, aquest no és el llac de Banyoles!
 

Marxem cap a St Jorioz.
Buscant un lugarfurgoperfecto, anem a parar a una zona d'autocaravanes que més aviat sembla un campament gitano. Quan anem a entrar ens maten amb la mirada, i ens sentim tant cohibits que busquem un lloc molt millor per dormir. Trobem un pàrquing davant el llac d'Annesy per vehicles amb altura màxima de 1.90m. Blicant l'antena entrem!

21/08/14

"Dia de descans".

Descansem de pedalar però tenim descarregada una ruta a peu per les muntanyes de St Jorioz.

22,28km 1360m de desnivell acumulat

Aparquem el cotxe més al centre, prop de l'església i amb el GPS anem buscant l'inici del track.

Trobem un seguit de camins i corriols que ens porten directament a la D912. Interpretem malament el track i fem un bon tros d'asfalt en va...

Veig patir en Xevi. Només veiem ciclistes pujant i ell avui no tocarà la bici...

Finalment trobem la ruta. Un corriol tècnic que puja descaradament. La pujada és dura però maca, col·loquen uns bancs estratègicament per contemplar les vistes.

Començo a veure bolets, primer són dos ous de reig i llavors començo a trobar pinetells. Ara la que pateixo sóc jo. Només faig que veure bolets, i els deixo allà...

És una llàstima però avui no és dia per caçar bolets. Em centro en la caminada i intento no distreure'm tant contant pinetells.

Quan arribem al punt més alt, 1350m trobem el Chalet de Bénévent i aprofitem per dinar.

La baixada aparentment és més suau, continuo veient bolets, ja tindríem un bon plat per sopar... Més endavant el corriol és complica. Amb l'ajuda dels pals vaig baixant amb més seguretat. En Xevi s'ho passa pipa, sembla una cabreta.

Seguint el track, ens fa passar per un camí perdut que al final, mirant el mapa, optem per seguir una pista que segurament enganxarà  la ruta.

buscant una alternativa de camí...

Hi ha moments que sembla que estiguem en plena Garrotxa, però l'alçada dels arbres recorda que som als Alps.

A mesura que anem baixant, anem recuperant les vistes de llac i, després de més de 8 hores caminant arribem al cotxe.

Si la idea era descansar, només ho hem fet de cul i mans jejeje

Ens instal·lem al Càmping Univers. No us el recomano, les instal·lacions són pèssimes i qualitat preu, és car.

22/08/14

Avui sí. Necessito descansar!

Ens aixequem aviat, en Xevi vol sortir amb bici. Té una ruta preparada fins al Col de Semnoz.

Jo em quedo al càmping fins a quarts de 10 i llavors deixo el cotxe al pàrquing de la nit passada.

Vaig a fer una passejada pel voltant del llac i trobo un lugarfurgoperfecto millor, amb zona de pícnic i lavabo d'aquests moderns que es netegen just quan surts. 

Finalment m'apalanco a la zona de bany i l'espero.

Anem a dinar a la zona de pícnic i després a fer un vol a Aix les Bains, entre altres coses, per connectar-nos a la WIFI del supermercat. Després de xafardejar el decathlon i una botiga de bicis anem a fer un vol a Chambéry, que ens han dit que és molt maco.
 

Passejant per allà, intuïm que passarà alguna cosa en breus... Ens assentem a unes escales, imitant a l'altre gent, com si fossin les escales de correus de Girona i esperem. Cada vegada apareix més gent i comencen a arribar cotxes antics i jeeps de la guerra. Estan preparant una commemoració de la Segona Guerra Mundial.
 

 

 

Llavors busquem un lugarfurgoperfecto d'acord amb la ruta que farem demà.

A Cusy trobem un pàrquing ideal amb lavabo modern i si calgués, tenim botigues diverses.

23/08/14

Crec que és el dia que més he matinat per sortir amb bici.
Quines vacances, m'he aixecat cada dia més aviat que a casa! Ens adaptem bé a l'horari francès. Inclús comencem abans que ells.

 

80,30km 1400m de desnivell acumulat

 

Abans de les 9 estem pedalant amb una temperatura molt fresca, l'aire de muntanya és present.

Per alleugerir pes, avui deixem l'alforja petita i portem només el necessari al mallot.

 

Som dins el Parc Natural Regional Du Massif des Bauges, pujant per una carretera molt maca i poc transitada.

 

Les cames em responen prou bé, el descans m'ha anat bé ja que, tenim pujades llargues amb alguna rampa pronunciada...
Ens parem en un poble que té un lavabo públic. I clar, el vaig a veure!

Lavabo sec. En comptes d'aigua hi ha serradures.

Trobem moltes marques de ruta diferenciades segons la dificultat, però nosaltres no en seguim cap de concreta, fem algun tram de vermell i  de negre.

A Lescheraines comença un port de muntanya, Col des Prés.

Passem per Aillon Le Jeune , poble per on va passar el Tour de France de l'any passat.

Són pocs quilòmetres els que ens queden fins a dalt, però els últims se'm fan durs. Demano assistència!

 

 

Ens fan la foto de rigor i ens abriguem per la baixada.

Una baixada llarguíssima amb unes vistes espectaculars!

 

Ha valgut la pena descansar un dia per pujar aquí, això no té preu!

Quan som al final de la baixada, ens trobem un bon repetxón del 12%. M'he refredat tant baixant que em costa molt. En Xevi està cansat de la seva sortida d'ahir, així que vaig pujant sense ajuda. Sort que és curt i després tornem a baixar lleugerament fins a Aix les Bains, on ens queda una pujada suau d'uns 11km fins a Cusy.

 

Ens anem a dutxar a un càmping per un mòdic preu, dinem a una boulagerie i, fent petites parades tornem cap a casa.

 

Hem tingut unes vacances molt ben aprofitades ja que el temps ens ha acompanyat sempre. Sort que tenim un pacte amb l'home del temps jejeje

Les rutes a peu han estat bé, a mi m'agrada fer caminades, tinc més aguant. Quan pujo un cim em sento molt bé, no som res envers l'horitzó.

Les rutes amb bici molt recomanables. Hem passat de fer una ruta molt planera per la Camarga, veient estanys, vinyes i fruiters a trobar-nos una mica més de desnivell als Alps francesos veient un altre tipus de paisatge.

Què canviaria?

Res, ha sigut fantàstic  i, una vegada més, el meu cos ha aguantat!
Tot el que hem vist tenia el seu encant. Per mi la millor zona, la dels Alps. Hi ha moltes rutes per descobrir però s'ha d'estar en forma!

Per sort a França trobar llocs per dormir és senzill. Gairebé a tots els pobles trobes un pàrquing amb lavabo o una zona d'autocaravanes en bones condicions.

Què milloraria?

Una més bona preparació de la ruta a cotxe.

Si us interessa algun track us el puc facilitar, fins un altre!

 

 

 

 

 

 

Satisfacció

Una setmana de vacances, esportivament parlant, dóna molt de si.

El dilluns descanso, arrossego "agulletes"  de la pedalada de diumenge...

El dimarts tinc ganes de pedalar, això de tenir bici nova m'inspira fer pujades conegudes per poder comparar amb l'altre.

Vaig cap a St Cristòfol amb la idea de pujar al Coll del Bou. 

Fins a St Cristòfol vaig bé, el canvi de bici és considerable però a mesura que vaig pujant, encara em noto les cames cansades i afluixo el ritme.

Un cop a dalt del Coll del Bou, vaig cap a St Mateu de Montnegre pel Puig de les Bruixes, i d'allà, faig un tros d'asfalt i baixo cap a Llambilles a tot drap! El terreny està perfecte, la bici roda de conya i jo vaig agafant confiança a la bici.

A Llambilles, en comptes d'anar pel carril bici, allargo per Campllong, el Remei i Cassà.

El dimecres descanso de bici però vaig a fer una caminada amb la gossa de la meva mare. La porto a conèixer camins on sovint passejo i, passant per un corriol, m'adono que han netejat una trialera i vaig a investigar!

La gossa treu la llengua i jo m'ho imagino baixant amb bici....

La trialera em condueix a una pista que conec perfectament i segueixo el camí habitual.

El dijous torno a sortir amb bici,  encara arrossego cansament i decideixo fer carrilet.

Quan sóc a Llagostera em trobo bé, però entre que tinc el vent en contra i que  m'avorreix el carrilet, torno a Cassà per les Gavarres. 

Vaig seguint pistes i quan ja quasi sóc a Cassà, em ve a la ment aquella trialera que vaig descobrir amb la gossa... Em desvio cap a Can Vilallonga i a les Dues Rieres, amunt fins a la carretera de Sta Pellaia. Em desvio a l'esquerre pujo, baixo i empalmo amb la trialera i un corriol que han netejat fins a la font de can Castelló, genial!!

El divendres descans total.

El dissabte, de bon matí sortim de Viladrau per pujar al Matagalls.

Iniciem l'ascens tot passant per la font de l'oreneta, l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola i la capella de l'Oratori. La pujada transcórrer per camins i corriols de boscos de castanyers centenaris, preciós.

Aviat veiem el Santuari de Sant Segimon, actualment en obres, que deixem a l'esquerre enfilant-nos fins al collet de les Tres Creus.

Santuari de Sant Segimon

Després ens desviem a fer una visita ràpida a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, construïda sobre un roquissar a 1300m del Santuari. 

Ermita de Sant Miquel de Barretons

Seguim cap a Coll Saprunera.
Aquí la pujada es suavitza, inclús és ciclable fins al Matagalls (1697m)

Hem fet el cim!

Arrecerats del vent guaitem la panoràmica

La baixada és més ràpida. Anem fins al collet de l'Home Mort i tot seguit a coll Pregon.  Baixem cap a Viladrau per la font de Mosquits per un corriol molt xulo entre faigs, que has de vigilar on poses el peu per no quedar enfonsat.

Un llit de fulles

Més avall tornem a trobar castanyers i no podem evitar collir unes quantes castanyes, n'hi ha de grosses!

Quasi a Viladrau ens desviem a veure el castanyer de les nou branques.

Castanyer de les nou branques

Després tornem a enganxar la font de l'oreneta per tornar al lloc d'inici.

El diumenge, surto a pedalar amb la Mònica perquè ens hem inscrit a la IV Marxa BTT Femenina amb motiu del dia de la dona. La Mònica fa molt que no surt en bici així que, li preparo una ruta amb prou desnivell i distància suficient per entrenar-se.

M'aixeco amb "agulletes" als bessons i al turmell de la caminada, quina setmana!!

Li deixo l'specialized a la Mònica per provar si va còmode.

Sortim de Cassà cap al mas Cubell, el Molí de la Capçana, la Cabra Penjada i amunt fins a la carretera asfaltada que va al Puig d'Arques. Allà fem un tros d'asfalt per agafar una pista que va directe al bosc de bambú. 

Feia mesos que li volia ensenyar aquest lloc però el dia que ho havíem planificat, es va espatllar la seva bici i va quedar pendent.

Bosc de bambú

Quan anem per pujar la pista que va a Romanyà, un soroll semblant a una olla de grills em segueix... he punxat!!!

Paro, el líquid del tubeless surt disparat per un forat del neumàtic. Poso el dit com aquell qui vol parar una hemorràgia però segueix sortint líquid. Sóc inexperta en tubeless, trec la manxa, penso que si inflo es sellarà el forat. Res, he pedut molt de vent i el forat no es tapa. 

S'atura una família, ens diuen si necessitem ajuda. S'ho miren, tampoc hi entenen massa però entre tots decidim posar una càmera,  junts n'aprendrem.

Jo ho he vist fer moltes vegades a en Xevi però mai ho he fet jo.. Baixo pinyons, trec la roda de darrere sense problemes. Amb les palanques obrim el neumàtic i traiem el fons de llanta. Buidem el líquid i mirem que no hi hagi cap més punxa per poder posar la càmara. Començo a manxar, el senyor no acaba de veure clar que sigui la càmara adequada. Jo no en tinc cap dubte, la vaig comprar expressament de 27,5, el que passa és que no té paciència. M'agafa la manxa i l'acaba d'inflar ell.

Quan tenim la roda inflada, el problema es fer-la entrar. No sé com la poso que no s'encaixa bé i llavors tenim problemes... Finalment ho aconseguim, però quin patir, hi havien tantes mans remenant la meva bici que ja em veia la cadena o la patilla trencada....

Seguim per pista cap a Romanyà a veure la Cova d'en Daina.

Cova d'en Daina

De Romanyà anem baixant per pistes marcades com a rutes BTT. La Mònica s'ho passa pipa baixant, em recorda molt a mi quan em vaig comprar l'specialized... 

Després baixem per la trenca de la Llambilla i fem carril bici. Ens trobem un avituallament de la marató de les Vies Verdes que ja recullen, i la Mònica amb tota la bona de fe, els demana galetes. Ens donen una barreta i beguda isotònica. Seguim fins a la costa de l'ou per baixar al Ridaura, pujar pel molí del Xòrrec i arribar  a Llagostera per recuperar el  carrilet fins a Cassà.

Ha estat una setmana intensa però molt satisfactòria!

El meu Endomondo fa goig, en una setmana he fet gairebé 100km entre les sortides de BTT i caminar, no hi ha com tenir temps lliure!!