dilluns, 30 de setembre del 2013

Camí de Cavalls: Etapa 2

No passa res, tot té solució!
Des de què decidim anar a Menorca, comencem amb mal peu...

En Joan, de Camí de Cavalls 360, ens esperava al port de Menorca dos dies abans i ens soluciona l'allotjament com pot.
En Xevi surt de casa amb un esquinç al peu i amb una roda punxada.
Passem la nit al vaixell com si fóssim polissons buscant el millor lloc per dormir, a terra, al seient, al sofà...
Arribem a Menorca i anem a fer una volta amb bici i resulta que tinc el nucli de la roda de darrere espatllat. Mentre en Xevi mira si té solució, trec el mapa per situar-nos i el deixem allà per descuit. Quan el volem recuperar ja no hi és.. Sort que estem ben relacionats a la illa  i coneixem un mecànic de confiança  que em deixa una roda de substitució i, en Joan que ens cedeix un altre mapa.

El segon dia trenquem la mala ratxa i gaudim de la primera etapa i el segon tornem a estar de pega...

ETAPA 2: Sant Tomàs-Maó

Distància: 50,50km
Desnivell acumulat: 530m




En Xevi no es troba bé, una gastritis el reté al llit bona part del matí. Jo no sé què fer, penso que el millor és que ens vinguin a recollir. Prefereix descansar una estona, mentrestant vaig a comprar arròs i n'hi preparo un plat. Sembla recuperar-se una mica i decidim sortir al tran tran, o sigui, al meu ritme jejeje

Tenim dos tracks a seguir, el recomanat per evitar trams a peu i l'agosarat seguint camí de cavalls.
Ja que som aquí, som fidels al track agosarat!

Seguim el passeig marítim fins al final on hem d'arrossegar la bici uns metres, després podem pedalar més còmodament.
Ens trobem un cavall al mig del corriol, donen ganes de passar-hi per sota però al final s'aparta.
Entrem en un zona fangosa, potser la única, amb opció a passar per sobre unes pedres però jo, per xula, intento atravessar-ho i quedo enganxada allà amb els peus enterrats de fang....
Seguim i anem a parar a una urbanització on busquem el camí de cavalls. Corriol tècnic fins a Cala de Llucalari i corriol de pujada arrossegant la bici....

Na cara d'en Xevigu delata ets mal estat...

Tot i que en Xevi  no es troba bé, encara m'ha d'anar esperant...MSN Messenger emoticon embarrassed
La pujada se'm fa pesada i llarga. Transcórrer per l'interior i fa molta calor. La baixada és més ràpida i ens porta a cala en Porter, avituallament essencial per repostar.
Fem una parada tècnica per menjar, beure i reposar una estona perquè en Xevi fa mala cara... 
Un cop mig recuperat, tenim una pujada d'asfalt de 500m  d'un 15% que travessa la urbanització, amb raó suava..
Seguint les indicacions del nostre track, tornem a empalmar el camí de cavalls per un corriol tècnic. Arribem a una pista i ens desviem a Cales Coves.

Cales Coves
Fem una altra parada, en Xevi necessita estirar-se una estona. Intenta menjar una mica, però li costa, el dolor d'estómac no minva. Ens prenem un temps fins que creu que pot continuar.

Mentre pugem, ell pedalant sempre que pot i jo tot darrere majoritàriament a peu, té la mala sort d'impactar contra una pedra i es trenca un pedal automàtic, el que faltava per arrodonir el dia!
Som dins un corriol de pujada i busquem una ombra per intentar arreglar-lo, però és inútil.
Seguim travessant portells, que no són pocs, passem per Canutells i després ja enganxem camins rurals i asfalt fins arribar a Binibèquer Vell.

Binibèquer Vell
Travessem el poble de pescadors, fem uns quilòmetres d'asfalt seguint la costa cap a Punta Prima i passem pel costat de la torre de defensa de Son Ganxo.

En un tram tècnic pedregós on pujo i baixo curiosament bé, en Xevi torna a estar de pega i no li funciona bé el desviador, s'ha de conformar amb plat mitjà i gros.

L'últim tram molt divertit, una baixada pedregosa tancada per dues parets de pedra seca que ens porta a cala de Sant Esteve.

Es corriol i Cala Sant Esteve
Els últims quatre quilòmetres que queden per arribar a Maó són d'asfalt.

Ha sigut un dia llarg, primer perquè en Xevi no es trobava en bones condicions i segon perquè hi ha hagut varis trams no ciclables i m'ha tocat arrossegar la bici, però de totes maneres em sento molt bé, un 7!


diumenge, 29 de setembre del 2013

Camí de Cavalls. Etapa 1


Menorca és plana?

Doncs aparentment si, tot depèn de com t'ho miris!!
Si arribeu a la illa i llogueu un cotxe, segurament us semblarà relativament plana, però si ho feu a peu o amb BTT, comprovareu que surt un bon desnivell...MSN Messenger emoticon Surprised,  és molt trencacames!



Camí de cavalls, és un sender ancestral que recorre tota la illa i té uns 185km de longitud. Antigament, els taialers l'empraven per vigilar la costa. Actualment s'ha convertit en una ruta senderista i cicloturista molt reconeguda.

Nosaltres, anem a Menorca amb BTT per conèixer amb 4 dies, tots els racons de la illa que són inaccessibles amb cotxe.
Contactem amb l'empresa Camí de Cavalls 360, i així, ens faciliten el transfer de les maletes durant la nostra estada a la illa, ens donen un mapa, un llibre de ruta i els tracks pertinents.
Si voleu recórrer tota la illa per camí de cavalls, us recomano aquesta opció ja que, portar alforges per aquest terreny seria molt complicat i us alentiria molt l'estada.


ETAPA 1: Ciutadella - San Tomàs

Distància: 40,56km
Desnivell acumulat: 467m



La primera etapa és un escalfament per començar-nos a habituar al terreny menorquí.

Sortim de Ciutadella per una urbanització fins endinsar-nos en una pista de terra on trobem un embúsYahoo Messenger v6 emoticon CowYahoo Messenger v6 emoticon Cow Yahoo Messenger v6 emoticon Cow Yahoo Messenger v6 emoticon Cow.. Un pagès acaba de treure els xais i  les vaques a pasturar! Seguim tot darrere a poc a poc fins que podem avançar.
Poc després ja enllacem el Camí de Cavalls.

És ben ver que seguim es camí de cavalls...

Seguim un camí pedregós tot resseguint la costa amb poca dificultat, només de tant en tant haig de posar un peu a terra, és prou ciclable!
Aviat descobrim les primeres cales de sorra blanca.

Cala des Talaier
Anem seguint el track del GPS tot entrant i sortint del GR 223. Arribem a un punt que tenim opció a triar dels dos tracks que ens han facilitat. El recomanat va directe direcció a Macarella i l'altre segueix el camí de cavalls passant per Macarelleta.
No ens ho pensem gaire i  cap a Macarelleta!
Una baixada tècnica molt divertida i assequible pel meu nivell.

Cala Macarelleta
Hem triat una bona opció, és preciós, de postal!MSN Messenger emoticon Thumbs up
Un bany estaria bé però sense dutxa per treure'ns la sal no és una bona idea...

Seguim cap a Macarella però per recuperar el traçat del track, em toca arrossegar la bici  un tros.MSN Messenger emoticon Crying
Quan som a dalt, decidim no seguir el track i anem cap a Cala Galdana per una pista pedregosa on ens desviem per veure dos miradors. Llavors tirem pel corriol que hi va directe.

Localitzem un super i fem una parada per menjar, beure i emplenar el bidó, que aquí els avituallaments són escassos!

Travessem la urbanització i fem una pujada d'asfalt per enllaçar altre cop el camí de cavalls. No sé si m'he refredat, si és per la pujada o que amb la panxa plena em costa arrancar... 

Un cop a dalt, se'm passa tot i m'ho passo pipa baixant corriols i esquivant gent amb una facilitat que ni jo mateixa em crec.
Sense perdre cap detall, l'eufòria que porto no m'atura i ens acostem fins a un mirador.

Panoràmica de Cala Mitjana
Deixem una estona la costa i travessem zones boscoses amb un puja i baixa constant que em fa saltar varies vegades la cadena, com estic estressant la bici...
Aquí el terreny no és tan pedregós, és perfecte perquè ni les roques rellisquen ni el terra patina.

Quan arribem a Binigaus, platja idíl·lica de sorra blanca, toca arrossegar la bici perquè amb la sorra, no la puc controlar.
Hi ha un corriolet a dalt la platja força transitat de gent, que m'obliga a baixar de la bici ja que no puc avançar. Finalment, enganxem un carril bici que ens porta a Sant Tomàs on tenim l'aparthotel  amb les nostres maletes.

Primera etapa superada amb molt bones sensacions físiques i mentals, un 10!


dilluns, 9 de setembre del 2013

2 Costa Brava Extrem

8/09/13



Un any més em preparo per fer la 2 Costa Brava Extreme, a veure si puc revalidar el títol...

Arribo amb el temps just amb la sorpresa que els companys del club al final han vingut, no són tan gallines Yahoo Messenger v6 emoticon Chickencom em feien creure...

Em poso a donar voltes com tanta gent per escalfar una mica fins que veig que tothom es va col·locant a la sortida.
Els de l'organització demanen a totes les noies que participen que es col·loquin a davant així que, vaig demanant pas per arribar-hi. En total som set noies, dues més que l'any passat!



Quan donin el toc de sortida, no aguantarem ni un minut a davant però al menys sortirem amb igual de condicions.

Jo surto tranquil·la perquè hi han molts quilòmetres per endavant i prefereixo dosificar. Em fa ràbia perquè són molts els que em van avançant, fins i tot perdo de vista les noies, però com que conec les meves possibilitats, em reservo i vaig escalfant.ciclistas

D'entrada per desfer el pelotón fem uns 7km per pista amb un puja i baixa suau fins que al primer corriol trobo un embús. Res greu perquè de seguida puc seguir baixant i em trobo a la Paz, una cara familiar amb qui he compartit podi, i l'avanço.

Després ve una pujada i ella es posa per davant meu i aviat la perdo de vista.Vaig pujant a poc a poc  fins que, al quilòmetre 11, hi ha un punt on les cintes diuen que hem de seguir amunt mentre veig com d'altres baixen.MSN Messenger emoticon Surprised Segur que algú ha retallat pel dret!
És temptador però jo segueixo pujant per la pista i després baixant pel corriol on passaven els nois que he vist. Un corriol tècnic molt xulo que fins i tot em donen pas. Al final del corriol trobo la Paz i em torno a col·locar per davant.

I tornem a pujar,  poso de seguida  plat petit i em salta la cadena mentre, ella recupera el seu lloc.
En un pim pam ho soluciono i amunt que fa pujada...Odio les pujades llargues...MSN Messenger emoticon Crying pedalo i pedalo i sembla que no em moc, en Perico Delgado diu que són "campos magnéticos". Fins i tot un home que va corrent m'avança!

Arribo al punt més alt de la ruta i per fi toca baixada. Baixada força tècnica on avanço varis ciclistes, Paz inclosa. Que bé que m'ho passo, una baixada llarga genial que ens porta a una zona de pícnic, el Vilar, recordo que de petita hi havia vingut d'excursió.

Seguim pujant i baixant, portem més de 20 km i encara no hi ha avituallament. Opto per menjar una barreta, necessito sòlid. Que bé se'm posa, pujo una bona trialera sense posar el peu a terra fins que, quan veig el replà  paro, necessito agafar aire, dec tenir les pulsacions a tope. Queda un tros més però el faig a peu mentre em recupero.

Estem en zona trenca-cames, i som uns quants que anem seguint un ritme semblant, o els tinc per davant o per darrere.
Trobem un cartell informatiu:
La casi impossible!!
Més que casi, jo diria totalment impossible. Mentre arrosseguem la bici, un home em diu que "es la subida del jamón", qui aconsegueixi pujar-la tota guanya un pernil. Si és cert, no crec que ningú l'hagi pujat i si hi ha algú, el felicitoYahoo Messenger v6 emoticon I'm Not Worthy perquè vaia tela!

Al quilòmetre 27 per fi trobem el primer avituallament. Empleno el bidó, menjo un tros de taronja i plàtan. Aquí hi ha el desdoblament del recorregut, recordo aquesta carretera asfaltada, l'any passat hi havia l'avituallament més amunt i ens fan pujar per la mateixa trialera on vaig caure. Avui la faig a peu fins que veig clar que puc pedalar.
Vaig sola molta estona, la gent que hi havia a l'avituallament no m'atrapen, tot el contrari sóc jo la que puc avançar a 2 parelles de ciclistes que em donen pas als corriols.
Tots estem cansats però l'arribada està al caure. 
Estic baixant un corriol i sento la música, ja estic molt aprop.
Veig la ciutat esportiva, els companys del club animant-meYahoo Messenger v6 emoticon Applause i en Xevi que m'informa que sóc la segona noia en arribar.



Estic molt contenta!!
Torno a compartir podi amb la Paz, i amb la campiona d'avui, la Mar, felicitats a les dues!

Ha sigut més dura que l'any passat però m'ho he passat molt bé, els corriols genials i la senyalització excel·lent. La  llàstima és que un sol avituallament és poc pel desgast que ha comportat el recorregut, jo he arribat a mínims d'aigua i sort que havia menjat pel camí...

L'any passat vaig dir que m'entrenaria fort per fer la llarga, però són masses quilòmetres per mi, ara per ara no em veig capaç, però seguiré pedalant dintre els meus límits!


+

Classificacions 40km
Classificacions 90km