2 Costa Brava Extrem

8/09/13

Un any més em preparo per fer la 2 Costa Brava Extreme, a veure si puc revalidar el títol...

Arribo amb el temps just amb la sorpresa que els companys del club al final han vingut, no són tan gallines com em feien creure...

Em poso a donar voltes com tanta gent per escalfar una mica fins que veig que tothom es va col·locant a la sortida.

Els de l'organització demanen a totes les noies que participen que es col·loquin a davant així que, vaig demanant pas per arribar-hi. En total som set noies, dues més que l'any passat!

Quan donin el toc de sortida, no aguantarem ni un minut a davant però al menys sortirem amb igual de condicions.

Jo surto tranquil·la perquè hi han molts quilòmetres per endavant i prefereixo dosificar. Em fa ràbia perquè són molts els que em van avançant, fins i tot perdo de vista les noies, però com que conec les meves possibilitats, em reservo i vaig escalfant.

D'entrada per desfer el pelotón fem uns 7km per pista amb un puja i baixa suau fins que al primer corriol trobo un embús. Res greu perquè de seguida puc seguir baixant i em trobo a la Paz, una cara familiar amb qui he compartit podi, i l'avanço.

Després ve una pujada i ella es posa per davant meu i aviat la perdo de vista.Vaig pujant a poc a poc  fins que, al quilòmetre 11, hi ha un punt on les cintes diuen que hem de seguir amunt mentre veig com d'altres baixen. Segur que algú ha retallat pel dret!

És temptador però jo segueixo pujant per la pista i després baixant pel corriol on passaven els nois que he vist. Un corriol tècnic molt xulo que fins i tot em donen pas. Al final del corriol trobo la Paz i em torno a col·locar per davant.

I tornem a pujar,  poso de seguida  plat petit i em salta la cadena mentre, ella recupera el seu lloc.

En un pim pam ho soluciono i amunt que fa pujada...Odio les pujades llargues... pedalo i pedalo i sembla que no em moc, en Perico Delgado diu que són "campos magnéticos". Fins i tot un home que va corrent m'avança!

Arribo al punt més alt de la ruta i per fi toca baixada. Baixada força tècnica on avanço varis ciclistes, Paz inclosa. Que bé que m'ho passo, una baixada llarga genial que ens porta a una zona de pícnic, el Vilar, recordo que de petita hi havia vingut d'excursió.

Seguim pujant i baixant, portem més de 20 km i encara no hi ha avituallament. Opto per menjar una barreta, necessito sòlid. Que bé se'm posa, pujo una bona trialera sense posar el peu a terra fins que, quan veig el replà  paro, necessito agafar aire, dec tenir les pulsacions a tope. Queda un tros més però el faig a peu mentre em recupero.

Estem en zona trenca-cames, i som uns quants que anem seguint un ritme semblant, o els tinc per davant o per darrere.

Trobem un cartell informatiu:

La casi impossible!!

Més que casi, jo diria totalment impossible. Mentre arrosseguem la bici, un home em diu que "es la subida del jamón", qui aconsegueixi pujar-la tota guanya un pernil. Si és cert, no crec que ningú l'hagi pujat i si hi ha algú, el felicito perquè vaia tela!

Al quilòmetre 27 per fi trobem el primer avituallament. Empleno el bidó, menjo un tros de taronja i plàtan. Aquí hi ha el desdoblament del recorregut, recordo aquesta carretera asfaltada, l'any passat hi havia l'avituallament més amunt i ens fan pujar per la mateixa trialera on vaig caure. Avui la faig a peu fins que veig clar que puc pedalar.

Vaig sola molta estona, la gent que hi havia a l'avituallament no m'atrapen, tot el contrari sóc jo la que puc avançar a 2 parelles de ciclistes que em donen pas als corriols.

Tots estem cansats però l'arribada està al caure. 

Estic baixant un corriol i sento la música, ja estic molt aprop.

Veig la ciutat esportiva, els companys del club animant-me i en Xevi que m'informa que sóc la segona noia en arribar.

Estic molt contenta!!
Torno a compartir podi amb la Paz, i amb la campiona d'avui, la Mar, felicitats a les dues!

Ha sigut més dura que l'any passat però m'ho he passat molt bé, els corriols genials i la senyalització excel·lent. La  llàstima és que un sol avituallament és poc pel desgast que ha comportat el recorregut, jo he arribat a mínims d'aigua i sort que havia menjat pel camí...

L'any passat vaig dir que m'entrenaria fort per fer la llarga, però són masses quilòmetres per mi, ara per ara no em veig capaç, però seguiré pedalant dintre els meus límits!

+

Classificacions 40km
Classificacions 90km