dijous, 29 d’octubre del 2015

El Pedraforca


Avui em poso les xiruques i amunt que fa pujada!!

El destí és el Pedraforca, un del cims més emblemàtics de Catalunya situat entre Gósol i Saldes.
Fa molt de temps que el tenia pendent de fer i entre una cosa i altre no havia pogut ser.


Arribem de nit i jo, que mai havia vist el Pedraforca en directe, m'impacta la silueta que s'insinua en la foscor! IMPRESSIONANT!

Ens instal·lem al mirador de Gresolet i fem nit a l'autocaravana per poder-nos llevar ben d'hora ben d'hora!!
Entre que hi ha hagut el canvi d'hora per poder dormir una hora més i les ganes de començar a caminar, a les set ja estem en marxa!
 

Tots apunt!

La Mònica és la segona vegada que puja al Pedraforca. Guiada per ella, pel GPS i les marques del PR seguim la ruta!
Sortim caminant des del pàrquing per unes escales que es converteixen en un corriol que travessa una pineda. Els meus ulls, apart de no perdre de vista la Mònica, busquen bolets, però sense gaire èxit...
 
Amb el bon ritme que portem, aviat ens plantem al refugi Lluís Estasen. Allà seguim pel corriol de la dreta i sense cap mena de pèrdua, podem anar seguint les marques del PR.
 
El desnivell no tarda en arribar i acalorats,  ens traiem una peça de roba. 
 
Hem triat un bon dia!
No som els més matiners. Primer avancem a tres persones i més endavant, abans d'arribar al Coll de Verdet, deixem enrere un grup de 35 nens amb els seus monitors.
 
Quan arribem al Coll fem una mini parada per menjar unes barretes i abrigar-nos que hi ha molta corrent d'aire.
La vista no té deperdició, hi podem veure Gósol.
 
Bona vista de Gósol!
Comencen a arribar nens i nosaltres seguim tirant.
Jo ja endreço els pals perquè, segons la Mònica, ja no els necessitaré...
 
Poc després em començo a sentir com una garrapata intentant aferrar-me a les pedres per no caure daltabaix. El tram de grimpar és llarg, més llarg del que m'esperava...
 
Ja tinc la corda!
Hi ha un tros més delicat. No sé a quina roca puc agafar-me i on posar els peus de manera segura. Em col·lapso una mica... Ai si tingués les cames una mica més llargues,  potser no em costaria tant!
 
Quan trobo la manera, la motxilla que porto se m'enganxa a les roques i no em deixa seguir. 
 
La Mónica que ja ha passat aquest tram, em diu que em tranquil·litzi.
Prou que ho intento però un tremolor de cames s'apodera de mi i arribo amb penes i treballs a la corda.  Quan la tinc l'agafo fort i acabo d'arribar on són ells.
Encara no som dalt però el que queda, tot i haver de grimpar, és més fàcil.
 
Seguint les marques grogues...
Quan fem el cim, encara tinc una mica de tremolor de cames. El meu cap ha vençut la debilitat del cos i he pogut arribar!
Ens mengem l'entrepà, recuperem forces i em tranquil·litzo. Mentre som allà, va arribant més gent que també han deixat enrere la patuleia de nens...
 
Cim del Pedraforca
El tram de baixada fins a la tartera, demostro on em defenso més bé. Baixo com les cabres!
 

Per una vegada no m'han d'esperar...
A la tartera tot canvia...
El començament seguim les marques i baixem cadascú amb un estil propi.
En Xevi de peu com si estigués esquiant.
A la Mònica i a mi no ens funciona tant bé aquesta tècnica perquè caiem tota l'estona i optem per la opció trineu. O sigui, posem els peus sota el cul i ens deixem anar!
Seguint en Xevi  acabem tots a la tartera i perdem les marques grogues...

Començament de la tartera...
Ara la tècnica de baixada és una altre. Deixem els esquís i el trineu i baixem com si féssim patinatge artístic! Fent el canyó, l'àguila... O gairebé fent l'espagat!
 
La qüestió és clavar bé els pals, enfonsar bé els talons i baixar sense por. Tot i així no fem 10 metres seguits sense caure de culs alguna vegada...
 
Jo em quedo força endarrere, no acabo de pillar el truc, em canso de caure, no veig el final de la tartera i opto per prendre'm-ho amb calma per no prendre mal.
 
Gairebé al final de la tartera veig que al costat dret hi ha les marques grogues i, sense pensar'm-ho abandono la tartera! La Mònica que em veu també em segueix i al final ens reunim amb en Xevi que l'ha baixat tota sencera.
 
Ja veiem l'autocaravana
Uns metres més i enganxem un corriol molt maco que ens porta altre vegada al refugi Lluís Estasen i, pel mateix camí d'anada, tornem fins al pàrquing.


Arribem d'hora, amb poc més de 5 hores hem fet la ruta clàssica.  Matinar ha sigut un gran encert!
Ara, jugant amb l'avantatge de poder cuinar a l'autocaravana, ens fotem un bon tiberi i una migdiada!

Quan marxem fem parada al mirador que trobem a la carretera i quedo meravellada altre vegada.
Em miro el Pedraforca de dia i encara m'impacte més saber que hi he pujat i que he baixat per la tartera que es veu des d'aquí. IMPRESSIONANT!
 
El Pedraforca és un cim molt recomanable però també s'ha de ser conscient d'estar preparat físicament, tenir el cap clar i no tenir por.
 

dilluns, 19 d’octubre del 2015

La copa del món del Remei 2015


A Cassà no parem, els del Remei ens hi esperen. Com cada any preparen una ruta amb BTT amb diferents nivells i una caminada popular apte a tothom.


Una setmana més tard d'haver-se fet la XIX Ruta BTT del Remei la vaig a fer!Yahoo Messenger v6 emoticon Dancing

Des de què vaig començar a anar amb BTT sempre hi he anat. O el dia que toca o dies més tard.
Per mi és una marxa especial i sorprenent perquè tot i conèixer força la zona, sempre passem per algun lloc que no conec... MSN Messenger emoticon Open-mouthed

Aquest any no ha sigut diferent, m'ha sorprès i moooolt!!! Si la primera vegada que la vaig fer arriba a ser del nivell d'aquesta, crec que abandono a la primera pujada...MSN Messenger emoticon Crying

Sortim de casa pel carril bici i, sense passar pel Remei, enganxem el track a Llebrers.
La primera pujada d'asfalt superada  i comencen els corriols!

Travessem boscos i anem a parar a Can Palaí. Ara sé on sóc!

D'aquí tot avall fins al Parc Art i asfalt amunt. El track diu que passa per uns camps però avui no podrà ser, ho han tancat. Seguim per asfalt i al final de la pujada podem empalmar la ruta.

Corriols amunt, rampes que em fan baiar de la bici i bolets a la vista!! Per sort vaig preparada i recullo dos siurenys!
Planegem un tros i avall fins que anem a sortir a una pista. Veiem uns ciclistes molt abrigats, jo ja fa estona que he entrat en calor!!

Baixada fins a la casa de la palla i ve la primera pujada guapa...
Comença suau, el terreny és bo però poc a poc la rampa es va pronunciant i les meves cames no donen més de si i acabo baixant de la bici.MSN Messenger emoticon Crying En Xevi va fent i el perdo de vista.
Feia molt de temps que no passava per aquí, i ara recordo el perquè. Evitava la pujada!!

Trobo un replà i torno a pedalar amb penes i treballs.
Tinc una manera molt peculiar de pujar. De tant en tant deixo anar algun ai ai, uiiii, uff mentre vaig superant obstacles, pedres, troncs, romegueres per evitar alguna caiguda. En Xevi que ja coneix els meus sospirs se'n riu de la situació...Yahoo Messenger v6 emoticon Just Kidding

A mitja pujada trobem un company del C.C.Cassà. Ell va per feina i aviat ens deixa enrere.
Arribem al Xalet d'en Bosc Planes. Girem a l'esquerre i empalmem amb la pista que surt de St Cristòfol i  fins al coll del Bou.

Acabem d'arribar fins a l'ermita de Sta Pellaia i tenim una baixada llarga fins al Daró.
No havia baixat mai per aquesta pista, de fet era una incògnita per mi ja que, sempre havia volgut saber on portava però mai m'havia atrevit a provar-ho...
Ara ho sé i curiosament hem anat a parar a un caminet molt xulo que ressegueix el Daró. Als dos ens sona el paisatge, temps enrere ho havíem fet en una sortida que veníem perduts dels Metges...

Ja que no hi ha més bolets recollim alguna castanya que queda!

Tornem a pujar suaument fins que arriben les rampes fortes! Sense mania baixo de la bici fins que es "suavitza" la pujada.
Arribem a cal Xai, passem per ca l'Alzina i avall que fa baixada...

I després de la baixada, amunt altre vegada...Trenca-cames total!

Quan som a la pista que va al Coll de Llumeneres, MSN Messenger emoticon Thinkingvisualitzo un possible retorn seguint la retòrica dels anys anteriors. Una baixada fins a les Dues Rieres, can Vilallonga, la Verneda, la Pineda Fosca, algun caminet sorpresa i el Remei.
Però m'equivoco de bon tros!!

Quan som a les Dues Rieres, passem pel corriol de la ruta de l'aigua. Sense passar per Narius empalmem amb trams del circuit de l'Open BTT Càrniques Celrà que es va fer aquest any.

Els organitzadors de la cursa del Remei no deixen de sorprendre'm! No era popular??? Hi havia podi aquest any?? Ho dic perquè els primers s'ho mereixien!!

Quan em penso que no queda cap corriol o pujada, m'equivoco!
Tant de corriol em desorienta i per uns segons no sé on sóc...
Em situo, un corriol més de l'Open, can Cassà i més corriols seguint el traçat original per on havia de passar l'Open abans que ens el fessin canviar...

Quan arribem als bombers decidim posar fi al circuit, encara queden 5km per arribar al Remei però som a tocar de casa i jo ja en tinc prou!

MSN Messenger emoticon Thumbs upGran circuit, una vegada més em trec el barret.

Llàstima que avui no hi havia botifarra, me l'hauria menjat amb un tres i no res!

Aviam si per la pròxima introduïu dorsals, classificacions i podi, que això ja és una marxa amb totes les lletres!