Mines de Celrà

Fa dies que no escric res perquè les meves sortides de muntanya s'han convertit força monòtones. Tot i així, són suficients per mantenir una rutina d'una sortida setmanal  que combino amb una mica de running.

Avui sortim amb calma i m'ensenyen una altra cara de les Gavarres, pujant a Sant Miquel des de Celrà i després baixant per les mines.

En Xevi i en Lluís es coneixen la zona i són ells qui em guien.

Sortim de casa en Lluís i ens enfilem per una pista asfaltada que puja suaument. Trobem indicacions de Sant Miquel i les seguim.

La primera pujada, no és de la muerte però ja bufo. Em quedo enrere...

Deixem la pista i fem el primer corriol de baixada tècnic. D'entrada molt bé però després hi ha algun tram que es complica i em toca baixar de la bici. Fins i tot em trobo abraçant un arbre per no caure... on m'han portat?? Això em passa per dir que baixo bé...

Torno a quedar enrere i jo que no sé on sóc, veig que el corriol es desdobla, pito pito colorito...Xevi??? Em fixo amb les roderes i segueixo fins que trobo en Xevi que venia a buscar-me.

Acabo de baixar com puc i tornem a enganxar la pista.

Anem pujant gaudint d'una bona vista amb el Pirineu de fons.

Poc després arribem al Castell de Sant Miquel. Menjo una barreta i pugem a la torre aprofitant la bona visibilitat d'avui.

Les Medes al fons

I ara toca la baixada per les Mines. Em diuen que són uns corriols molt xulos, algun tros força tècnic però que val la pena! Si així és, jo tot darrere seu...

El primer corriol  va a parar a la pista que va a Girona, m'encanta no haig de baixar de la bici per res!

El següent ja pinta més malament. Veig que en Lluís es posa els pantalons llargs i per alguna cosa deu ser...

Nosaltres anem baixant pel corriol que està ben atapeït de vegetació.

D'entrada vaig bé fins que es comença a empinar i, en vistes que veig com patina la bici d'en Xevi  i que no ho veig clar, el seny pot més i baixo de la bici.

Faig un bon tros a peu. En Lluís arriba tot emocionat després de la baixada i li dono pas. M'esperen al final i ens desviem un moment  per veure una cascada.

Reprenem el corriol i fins a les mines. Primer trobem la Mina del Nen Jesús, en la qual s'han trobat 23 galeries obertes.

Mina del Nen Jesús

I després la Mina Victòria amb un  total de 16 galeries trobades.

Aquestes mines van ser explotades durant 26 anys exportant ferro en abundància.

Seguim l'itinerari cap a la font d'en Bussé travessant dues vegades la riera de Mavalls, passant per boscos de castanyers i pollancres.
És una zona  molt fresca on t'hi pots perdre els dies calorosos d'estiu.

Font d'en Bussé

Després travessem el bosc de can Taverner, on es concentra en espai reduït, tot un seguit de camins, forns de calç, pedreres, rajoleries i fonts. 

Forn de calç del Mas Garriga

La visita es podria acabar visitant el casc antic de Celrà però ho deixem per un altre dia.

Ha sigut una sortida interessant perquè he vist unes Gavarres ben diferents al que conec i m'han agradat molt.