Un mes després tenim la segona prova de la I lligueta de duatlons.
L'any passat vaig assistir a la 1a duatló Camp a través de Campllong, i va ser molt entretinguda. Aquest any repeteixo, potser no amb més bona forma, però de ben segur que amb menys quilòmetres a les cames.
M'aixeco amb mal de panxa, comença a ser un habitual en dies de cursa, suposo que deuen ser els nervis. Quan sembla que ja puc sortir de casa, poso el turbo i vaig cap a Campllong pedalant que no vull fer esperar molt en Carles.
Arribo i ja m'espera per recollir els dorsals. M'agrada el número: el 222, tres aneguets que travessarem camps i rieres!
Ufff, la panxa altre cop...
Anem saludant a gent coneguda i mirem el recorregut. El temps passa i en Carles va a escalfar una estona, jo aprofito per jugar a l'apalabrados per matar els nervis i sembla que em funciona.
S'acosta l'hora i els corredors es van col·locant a la sortida.
Són poc més de les 9.00h quan arranquen a córrer amb la mala sort que un d'ells cau per terra.
S'aixeca sense problemes i continua correguent.
Vaig cap a la zona de boxes, quin goig veure tantes bicis!
I ara a esperar....
Quan comencen a arribar els primers corredors els nervis tornen a aparèixer. N'arriben molts i se'ls veu cansats, sembla que ha sigut dur el tram de run.
Al minut 49 en Carles m'acompanya a la sortida i peu baix.
Segueixo les fletxes i de seguida entro dins un seguit de corriols puja i baixa de la bici molt divertits.
Anem varis en fila índia i darrere meu tinc algú conegut que d'entrada no li conec la veu però quan pot avançar-me veig que és l'Enric, sort!!
En un altre corriol sento en Ramon que m'anima i també em passa, sort!
Al tram de riera baixo de la bici i de peus a l'aigua! Després toca remolcar la bici...
No puc amb ella i ha de venir la fotògrafa a estirar-me-la, gràcies!
Segueixo a bon ritme, m'agrada el recorregut , avui de fang només hi ha el just.
La bici em fa fressa, què li deu passar?
Un noi m'avisa que porto una arrel enganxada a la pinyonera, vet aquí...El deixo passar i ho arreglo.
Segueixo i tot d'una veig una colla de ciclistes que em venen de cara, són de la cursa perquè entre ells hi ha en Ramon i resulta que s'han equivocat, a mi m'han anat d'un pèl.
Hi ha un avituallament però ni em paro, estic bé i tinc aquarius de sobres.
Estic avançant alguna posició, em motiva!
Tinc un altre ensurt, aquest cop un tronc em fa saltar la cadena i per sort no és res perquè el noi que tinc a davant peta el canvi.
Puc seguir pedalant, sembla que la bici respon bé i el meu cos també ja ni recorda el mal de panxa.
Al quilòmetre 14 em perdo.
Jo, en Marc i un altre noi que em seguien d'aprop.Veníem d'una baixada i, refiada de què avui tocava travessar camps, hi vaig directe. Al final del camp veig que es va embardissant i no veig cap senyalització, llavors retrocedim.
Segueixo en Marc i veiem el corriol on ens hem colat. Ens porta a una pista on perdo en Marc de vista. S'esfuma per art de màgia, ho trobo estrany, però segueixo pedalant fins que venen dos ciclistes i em diuen que ens hem equivocat...
Bufff tornem a girar i veiem el corriol marcat. A aquestes hores, han passat tants ciclistes que les marques són poc visibles...
Em poso darrere d'ells i tot avall.
Aquest senyor ja l'havia avançat molt abans i entaulem conversa.
Em diu: Eres de pa abajo? Yo soy de la plana, ni pa arriba ni pa abajo...
Doncs si, soy de pa abajo li acabo de confirmar quan el deixo enrere a la baixada i ja no el veig més.
Hi ha un segon avituallament però tampoc paro, em sento bé.
Portem quasi 20km quan veig el campanar de Campllong, fem un últim tram de pista i arribem al poble. Als últims metres faig un spring i puc avançar un ciclista arribant just 2 minuts després que en Marc.
El recorregut ha estat molt divertit i ràpid. Corriols molt ben trobats pel poc desnivell que té el poble però es pot millorar la senyalització perquè molta gent s'ha perdut en algun tram.
L'organització perfecte, bones fotos i la botifarra bonissíma.
Fins la pròxima edició!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada