dimarts, 23 d’octubre del 2012

Stop!

Tinc un dilema:

Vull anar amb bici que des de dimarts que vam fer la nocturna no l'he tocat i també vull anar a caçar bolets...
Per no deixar de fer res, opto per sortir amb bici i, preparada amb bosses per si trobo algun bolet!

Diumenge vaig sortir a fer una volta a peu amb la idea de trobar el meu primer pinetell. No va ser així, però tampoc vaig arribar amb les mans buides. Vaig portar una bossa de cama-secs i un ou de reig.

Dilluns surto amb la bici amb  la idea d'anar a caçar bolets als Metges.

 
Stop! Un pinetell?? Doncs sí, he fet bé de retrocedir, ahir no vaig rastrejar bé el bosc...
No m'entretinc a buscar-ne més però segueixo mirant els marges sense deixar de pedalar.

Stop! No és el que buscava avui, però trobo una estesa de cama-secs. Els agafo no fos cas que torni sense res.

Stop! Ara un moixí, a aquest pas no sé a quina hora arribaré als Metges...

Stop! Recullo castanyes!

Stop! Parada involuntària. En una baixada, trio el pitjor lloc per passar, freno i surto per davant de la bici, perdo la bamba, el bidó i la vergonya! Sóc a terra assimilant la patacada que he rebut i apareix en Pito i en Joan!
Estic bé, per sort, aguanto bé les caigudes, tan sols em donen una tovalloleta per netejar-me la ferida i segueixo pedalant amb ells que també van cap als metges.

Deixo de mirar els marges perquè sinó em quedo enrere... Mentres pugem avancem un ciclista, va molt més lent que jo. Per un moment penso que s'ha picat, sento algú darrere meu però no és ell, és un senyor gran que puja amb molt bon ritme. S'afegeix amb nosaltres.
Al desviament de Can Barceló ens separem, ells tres segueixen junts i jo vaig a caçar bolets!

Entro al bosc i amago la bici. No m'endinso gaire, el bosc està brut, porto el culot curt i no vull perdre de vista  la bici gaire estona... Faig una volteta i trobo unes cualbres llores, després uns rovellons, unes possibles mocoses que deixo ja que no n'estic segura i algun moixí.




Dedueixo que encara és una mica aviat... Sort que he vingut pedalant i no amb cotxe perquè no m'hagués sortit a compte.
D'aquesta manera he matat dues coses d'un tret, pedalar i caçar bolets!

Stop! Baixant pels eucaliptus em sembla veure un pinetell! Pobret, fa pinta que una roda de cotxe li ha passat per sobre...



El recullo i em concentro en la baixada. Amb la caiguda d'abans no he agafat por però no voldria tornar-hi...

Quan sóc a les Dues Rieres encara tinc humor de pedalar, giro a la dreta i amunt per la pista.

Stop! Un altre pinetell, allà al marge tot sol. Si és que no cal ficar-se a mig de bosc perquè moltes vegades són al camí.
Deixo la pista i vaig cap a Puig Germà, em trobo gent caçant bolets, jo també segueixo mirant.

Stop! Per on passo?? Opto per baixar de la bici, hi ha tan de fang que si passo pedalant el més segur és que la roda se'm clavi i caigui. 
Em sento pesada, quan de fang que porto incrustat!!! Mentre baixo em va saltant el fang de les rodes...

Stop! Em paro a casa dels pares a rentar la bici i a dinar! Amb la tonteria m'ha passat el temps volant!



No està malament!


Ha estat bé la idea de combinar els meus hobbies, així no he deixat de fer res!!

STOP!

dijous, 18 d’octubre del 2012

XVI Ruta amb BTT del Remei



Fa un any, justament a la ruta BTT del Remei,  hi vaig participar després de fer una petita prova pel carril bici fins a Llagostera.
Preparada o no, vaig fer el recorregut de 26km amb la Mònica. A mi em semblava que era massa, em conformava en fer la de 10km, però al final em van convèncer i xino xano la vam acabar!

Aquest any, no hi he sigut però tampoc he deixat de fer-la!

Un dia més tard, amb el trak descarregat al GPS i seguint el rastre de les fletxes que la pluja no ha borrat, la fem amb en Toni que tampoc hi va poder anar.

Sortim del passeig i anem cap al Remei. El GPS  em dóna la senyal de girar i efectivament les fletxes
ens porten directe a una casa, hi ha una valla, passem pel lateral, travessem uns camps i arribem al carril bici. Travessem per sota el pont i enfilem amunt per una pista asfaltada, la mateixa que l'any passat.  Aquest any la trobo llarga però la pujo bé. Entrem al bosc i recordo on vaig caure, ara és una baixada de les que m'agraden, em llenço quasi sense frenar!

Anem a sortir al camí que puja a St Cristòfol, i les fletxes ens hi porten, pujarem al Coll del Bou??
Veig bolets, no puc evitar mirar els marges i sorpresa!!



Un ou de reig que fa 168 gr i ben sencer! Tants ciclistes que van passar ahir i ningú el va veure??
Avui m'he despistat i no porto cap bossa, no vull deixar-lo però tampoc hi cap al mallot així que l'amago darrere uns arbusts i més tard el passo a buscar amb el cotxe.

Ens desvien a la dreta i ens perdonen l'última pujada, jo que ja m'havia mentalitzat... Baixem a la casa de la palla, fem una visita al burro i cap a les dues rieres, bé, no hi arribem, dreta i cap al Puig Germà, tot avall i corriols, els conec perfectament!

S'ha acabat el desnivell, els últims 10km és tot planer. Ens fan anar cap a la Bruguera, penso en què ens faran travessar la Verneda però m'equivoco ens desvien abans, no ho conec, i anem a sortir a Francisco Oller, passem per sota el pont i cap al mas Viader.

Parem a collir una pera, miro al terra i veig una estesa de cama-secs, n'agafo alguns però al mallot no hi caben i els deixo, més tard faré la ruta amb cotxe.
No arribem fins al remei i tornem pel cementiri.



Felicito a la organització del remei, bon recorregut!!

I després amb el cotxe, a caçar els bolets!!

Una menjada per sopar!

dimecres, 17 d’octubre del 2012

No he deixat de pedalar!

Fa dies que no escric res, això no vol dir que hagi deixat de pedalar, però no trobo el temps necessari... Us deixo amb un resum d'aquests últims dies!!

Després de la duatló de Campllong, no sóc capaç d'agafar la bici el dilluns, estic al límit i necessito recuperar-me, descansar!

Amb el repòs no en tinc prou, el dolor als genolls no em marxa i el dimarts demano hora a Fisiovital. Li explico el problema: he abusat de la bici...
Em tracta el genoll i la musculatura, millora el meu dolor. M'ensenya uns exercicis per corregir la tècnica de pedaleig i no carregar-me tant i també m'aconsella algun exercici per si vull anar a córrer.

Dimecres em sento molt millor, per tant, per no perdre el costum, toca sortida nocturna!!
Ens ho prenem amb més calma, sortim a rodar pel carril bici direcció Llagostera, pugem per la trenca de la llambilla i tornem a Cassà per les Gavarres.
He anat aplicant els consells d'en Xevi per no carregar-me el genoll i sembla que ha funcionat, no tinc dolor tan sols estic una mica cansada.

Descanso tres dies més i diumenge decidim sortir a rodar per carretera, sembla que per una vegada no farà tramuntana i podem fer una volta pels pobles de l'Empordà.

He tunejat la bici de carretera amb una potència més curta per anar més còmode, i realment només de pujar-hi m'he notat bé, més segura.

Pujant a Sta Pellaia
Amb un no res som a Sta Pellaia, i la baixada fins a la Bisbal, la trobo  molt divertida! Portem un bona mitjana si la pogués mantenir...
Ens endinsem pels poblets d'interior del Baix Empordà. Primer passem per Peratallada, municipi que pertany a Forallac i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Peratallada

Entrem dins el poble, quina sensació tant estranya és pedalar amb aquesta bici i per aquests carrerons empedrats... i sense poder saltar!

Seguim, tot és planer cap a Palau-sator.

Palau-sator

De camí a Fontanilles recollim unes magranes, no ho podem evitar jejeje.
Passem per Gualta, Serra de Daró, Parlavà, Ultramort, Foixà i Púbol. Pobles que havia sentit anomenar però que no coneixia, molt recomanable!
Seguim per Madremanya, Monells, St Sadurní de l'Heura i ja enganxem la carretera de Sta Pellaia cap a Cassà.



L'endemà surto amb la de muntanya, repeteixo un camí que en Xevi em va ensenyar en una nocturna i li mostro a en Toni.
L'endomondo fa estona que ha perdut el senyal, jo per sort, he recordat bé el camí hi després de fer l'últim corriol, per cert genial, tornem a Cassà pel carril bici que per variar s'ha fet tard!!

Dimecres nocturna!!!
Decidim no moure'ns gaire de Cassà, i optem per fer corriols prèviament estudiats a peu.

Em sento patosa i a la pujada m'estiro a descansar (altres en dirien caure). Uns metres després arribem a la bici rovellada. Continuem fins al Puig de les Miloques i baixem direcció a cal Xurri, per fer corriols.
Agafo arrancada, hi ha un petit repatxón que tinc creuat, en Xevi puja bé i jo...



...torno a estar cansada!

Fins el dilluns no torno  sortir.
Quedo amb en Toni per investigar camins que vam deixar pendents per la zona de Quart.
Anem directe a St Mateu i puguem per la urbanització fins que ens endinsem al bosc. Seguim enfilant per una pista, no sabem on som, de seguida que podem, girem a l'esquerre i baixem, baixem molt... tan que la pujada que ens espera jo, la gran part, la faig a peu amb la sort que trobo un ou de reig molt ben plantat al camí.




Vaig buscar la seva família però estava allà sol,  abandonat.... no el podia deixar!!

Un cop a dalt, vam trobar una pista on ens vam situar i vam seguir el GR. Un camí planer però molt divertit, travessant la riera del Celré varies vegades, sort que no va plena...


Gorgues del Sant Pare

Un lloc bonic que no coneixia.
El retorn a Cassà el fem seguint uns indicadors, que ens porten a Erols i després fins a Llambilles, mirem el rellotge, és tard. Carril bici i cap a casa.



Divendres 12, en Marc m'engresca per anar a una marxa BTT a Porqueres, el dia abans plou molt, no pinta massa bé el temps, ell no hi va i jo tampoc.
En part penso que és millor així perquè a la tarda vaig amb bici de carretera i estaré més descansada.

En Xevi  complirà 33 anys i per celebrar-ho farà 330km pedalant.
Es programa la ruta, sortint ben d'hora ben d'hora al matí, a les 4:30, quin humor... i tinguent en compte la previsió de temps...
Em va informant via wassap, tot bé!!
De fet, va ben cronometrat, hem quedat per dinar a la Cala Llevadó de Tossa i, segons el previst, només arriba 15 minuts tard.

Dinem i baixo cap a Cassà per canviar-me i preparar-me per seguir els últims quilòmetres pedalant amb ell.



Va tant ràpid que fins i tot ha de tocar el timbre perquè no estic preparada.
Improvitzem aquest últim tram ja que el previst, que era pujar als Àngels i tornar per Sta Pellaia  no ho podem fer perquè fan un Rally de Clàssics.

Anem cap a Caldes, sortim a la NII i per la via de servei fins a la rotonda de Riudellots seguint cap a Vilobí amb pluja, la meva primera experiència en aquestes circumstàncies, de fet ja es veia a venir i vaig preparada.
Un cop a Vilobí fem camins rurals, Brunyola, Salitja. Veig palomes, a mi no em diuen res, en Xevi les colliria però no tenim on posar-les són massa grosses.

A Vilobí tornem a passar per la via de servei per investigar el camí camp a Franciac, després Riudellots i  a Fornells girem cua amb les llums enceses, ja és fosc. Anem cap a St Andreu, Campllong, Cassà i just al pont, en Xevi fa els 330 km, Felicitats!  jo també molt contenta d'haver fet els 71km últims junts!
Cansats, molls, bruts de fang però satisfets, anem a casa a celebrar-ho!!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Vídeo Costa Brava BTT Extrem 2012

Us deixo amb el vídeo que el club esportiu Freebike Blanes va editar el 9 de setembre de 2012.



Falta la meva entrevista... de totes maneres està molt bé.
Fins la pròxima!