No he deixat de pedalar!

Fa dies que no escric res, això no vol dir que hagi deixat de pedalar, però no trobo el temps necessari... Us deixo amb un resum d'aquests últims dies!!

Després de la duatló de Campllong, no sóc capaç d'agafar la bici el dilluns, estic al límit i necessito recuperar-me, descansar!

Amb el repòs no en tinc prou, el dolor als genolls no em marxa i el dimarts demano hora a Fisiovital. Li explico el problema: he abusat de la bici...

Em tracta el genoll i la musculatura, millora el meu dolor. M'ensenya uns exercicis per corregir la tècnica de pedaleig i no carregar-me tant i també m'aconsella algun exercici per si vull anar a córrer.

Dimecres em sento molt millor, per tant, per no perdre el costum, toca sortida nocturna!!

Ens ho prenem amb més calma, sortim a rodar pel carril bici direcció Llagostera, pugem per la trenca de la llambilla i tornem a Cassà per les Gavarres.

He anat aplicant els consells d'en Xevi per no carregar-me el genoll i sembla que ha funcionat, no tinc dolor tan sols estic una mica cansada.

Descanso tres dies més i diumenge decidim sortir a rodar per carretera, sembla que per una vegada no farà tramuntana i podem fer una volta pels pobles de l'Empordà.

He tunejat la bici de carretera amb una potència més curta per anar més còmode, i realment només de pujar-hi m'he notat bé, més segura.

Pujant a Sta Pellaia

Amb un no res som a Sta Pellaia, i la baixada fins a la Bisbal, la trobo  molt divertida! Portem un bona mitjana si la pogués mantenir...

Ens endinsem pels poblets d'interior del Baix Empordà. Primer passem per Peratallada, municipi que pertany a Forallac i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Peratallada

Entrem dins el poble, quina sensació tant estranya és pedalar amb aquesta bici i per aquests carrerons empedrats... i sense poder saltar!

Seguim, tot és planer cap a Palau-sator.



Palau-sator

De camí a Fontanilles recollim unes magranes, no ho podem evitar jejeje.

Passem per Gualta, Serra de Daró, Parlavà, Ultramort, Foixà i Púbol. Pobles que havia sentit anomenar però que no coneixia, molt recomanable!

Seguim per Madremanya, Monells, St Sadurní de l'Heura i ja enganxem la carretera de Sta Pellaia cap a Cassà.

L'endemà surto amb la de muntanya, repeteixo un camí que en Xevi em va ensenyar en una nocturna i li mostro a en Toni.

L'endomondo fa estona que ha perdut el senyal, jo per sort, he recordat bé el camí hi després de fer l'últim corriol, per cert genial, tornem a Cassà pel carril bici que per variar s'ha fet tard!!

Dimecres nocturna!!!

Decidim no moure'ns gaire de Cassà, i optem per fer corriols prèviament estudiats a peu.

Em sento patosa i a la pujada m'estiro a descansar (altres en dirien caure). Uns metres després arribem a la bici rovellada. Continuem fins al Puig de les Miloques i baixem direcció a cal Xurri, per fer corriols.

Agafo arrancada, hi ha un petit repatxón que tinc creuat, en Xevi puja bé i jo...

...torno a estar cansada!

Fins el dilluns no torno  sortir.

Quedo amb en Toni per investigar camins que vam deixar pendents per la zona de Quart.

Anem directe a St Mateu i puguem per la urbanització fins que ens endinsem al bosc. Seguim enfilant per una pista, no sabem on som, de seguida que podem, girem a l'esquerre i baixem, baixem molt... tan que la pujada que ens espera jo, la gran part, la faig a peu amb la sort que trobo un ou de reig molt ben plantat al camí.

Vaig buscar la seva família però estava allà sol,  abandonat.... no el podia deixar!!

Un cop a dalt, vam trobar una pista on ens vam situar i vam seguir el GR. Un camí planer però molt divertit, travessant la riera del Celré varies vegades, sort que no va plena...

Gorgues del Sant Pare

Un lloc bonic que no coneixia.

El retorn a Cassà el fem seguint uns indicadors, que ens porten a Erols i després fins a Llambilles, mirem el rellotge, és tard. Carril bici i cap a casa.

Divendres 12, en Marc m'engresca per anar a una marxa BTT a Porqueres, el dia abans plou molt, no pinta massa bé el temps, ell no hi va i jo tampoc.

En part penso que és millor així perquè a la tarda vaig amb bici de carretera i estaré més descansada.

En Xevi  complirà 33 anys i per celebrar-ho farà 330km pedalant.

Es programa la ruta, sortint ben d'hora ben d'hora al matí, a les 4:30, quin humor... i tinguent en compte la previsió de temps...
Em va informant via wassap, tot bé!!

De fet, va ben cronometrat, hem quedat per dinar a la Cala Llevadó de Tossa i, segons el previst, només arriba 15 minuts tard.

Dinem i baixo cap a Cassà per canviar-me i preparar-me per seguir els últims quilòmetres pedalant amb ell.

Va tant ràpid que fins i tot ha de tocar el timbre perquè no estic preparada.

Improvitzem aquest últim tram ja que el previst, que era pujar als Àngels i tornar per Sta Pellaia  no ho podem fer perquè fan un Rally de Clàssics.

Anem cap a Caldes, sortim a la NII i per la via de servei fins a la rotonda de Riudellots seguint cap a Vilobí amb pluja, la meva primera experiència en aquestes circumstàncies, de fet ja es veia a venir i vaig preparada.

Un cop a Vilobí fem camins rurals, Brunyola, Salitja. Veig palomes, a mi no em diuen res, en Xevi les colliria però no tenim on posar-les són massa grosses.

A Vilobí tornem a passar per la via de servei per investigar el camí camp a Franciac, després Riudellots i  a Fornells girem cua amb les llums enceses, ja és fosc. Anem cap a St Andreu, Campllong, Cassà i just al pont, en Xevi fa els 330 km, Felicitats!  jo també molt contenta d'haver fet els 71km últims junts!

Cansats, molls, bruts de fang però satisfets, anem a casa a celebrar-ho!!