La Catalunya Nord, és un lloc ideal per descobrir un munt de carreteres amb pobles perduts entre muntanyes. Ho dic amb fermesa perquè hem pedalat per una petita zona del territori i, pendent de tornar-hi per visitar-ne més.
Preparem un parell de rutes amb traks4bikers, una web molt interessant on tu mateix et pots crear la ruta, veure el perfil, quilòmetres...us la recomano!
La primera ruta que triem és planera tot resseguint l'estany de Leucate i l'altre més interior amb un pèl de desnivell, amb dos dies endavant per fer-les.
Tot i que la previsió de temps no és bona, marxem el dissabte al vespre cap a França per tal d'aprofitar el màxim de temps.
Fem nit a Espira, on començarem la ruta d'interior.
Fem nit a Espira, on començarem la ruta d'interior.
No ens cal despertador, a les 7 del matí el campanar 
del poble ens desperta amb una melodia i així cada quart d'hora, juntament amb fortes ventades i algun ruixat..
del poble ens desperta amb una melodia i així cada quart d'hora, juntament amb fortes ventades i algun ruixat..
Decidim sortir igual, això és la primavera i hem vingut a pedalar!
Amb vent i xirimiri de cares sortim d'Espira direcció a Cases de Pène per la D117. És un tram planer però la força del vent em dificulta pedalar amb cadència i vaig molt frenada, bé més del normal jejeje, a part qualsevol excusa és bona per parar i gaudir del paisatge. |
| EL Canigó de fons |
La pluja va minvant però el vent no ens abandona, fins i tot a les baixades haig de fer força per pedalar...
El següent poble que trobem és Estagel.
 |
| Estagel |
Seguim per la D17 fins a Latour-de-France i després anem cap a la D9 i acaben deduint que a menys números menys senyalització. La carretera és més estreta, sense pintar i poc transitada. A partir d'aquí començo a veure l'encant de la sortida.
Arribem a Planezes i travessem el poble per veure'l.
 |
| Planezes |
El dia s'ha aclarit i el sol ha sortit, justament pujant un port, quina calor!
Trobem un colla de ciclistes amb alforges. Primer avancem a una senyora que ha quedat endarrerida, i més endavant trobem els seus companys que l'esperen. Un d'ells continua pedalant fent el mínim esforç perquè va amb burricleta, ens avança.
Trobem un colla de ciclistes amb alforges. Primer avancem a una senyora que ha quedat endarrerida, i més endavant trobem els seus companys que l'esperen. Un d'ells continua pedalant fent el mínim esforç perquè va amb burricleta, ens avança.
Aquest i alguns més també amb burricleta, s'esperen a dalt del port.
 |
| Un tàndem estil Harley |
No és una harley, però qui va assentat a davant va com un rei! A sobres porta motoret i la pobre senyora pedalant sense ajuda i carregada com una burra...quins amics!
A la baixada comencem a veure l'embassament del riu Agly on hi ha una carretera que el travessa.
 |
| Riu Agly |
Passo pel pont en compte no fos cas que una ràfega de vent em tiri a baix.
I enfilem cap amunt.
 |
| Caramany |
Arribem a Caramany, poble envoltat de vinyes, amb l'atractiu turístic de poder fer senderisme seguint la ruta del vi i a l'estiu, amb zona de bany al llac.
Seguim la D21 i ens desviem a un mirador 
que veiem senyalitzat.
L'asfalt aviat s'acaba i fem una mica de ciclocross fins arribar-hi.
que veiem senyalitzat.L'asfalt aviat s'acaba i fem una mica de ciclocross fins arribar-hi.
Gran vista!
 |
| Mirador |
Retrocedim i la següent parada la fem a Bélesta.
 |
| Una casa curiosa |
Ja anem tornant, sembla que tenim el vent a favor, ja era hora!
 |
| Bélesta |
El retorn és planer i curiosament passem per un poble anomenat Corenilla-la-Rivière que està agermanat amb Cornellà de Terri
No fem cap més parada per aprofitar el vent a favor. Tenim la mala sort que als últims quilòmetres, es torna a girar en contra. Ja no ve d'aquí, portem una mitjana de BTT jejeje
Improvitzem un dinar a la furgoneta i després ens desplacem cap a Salses. Hi fem nit amb l'esperança de què no plogui el dia següent i poder fer la ruta costera.
Malauradament ens aixequem amb pluja constant i amb previsió de no parar així que, anul·lem la pedalada i aprofitant que som a Salses, fem una visita a la fortalesa.
Era un castell que pertanyia als Reis Catòlics, els quals el van fer reconstruir després de ser saquejat i cremat l'any 1496 per convertir-lo en una fortalesa defensiva i en una base d'operacions ofensives.
Finalment el 1642 va ser conquerit pels francesos.
No ha parat de ploure en cap moment, tornem cap a Catalunya amb una excusa per tornar a França!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada