IV MARXA BTT FEMENINA LA ROCA DEL VALLÈS

2/03/14

A la Roca del Vallès i amb motiu del dia de la dona, neix el circuit Donabike BTT 2014, 100% femení!

La primera prova l'organitza la Torreta Bike i és apte per a tots els nivells ja que hi ha 3 recorreguts a escollir. El de 9km i 16km  de dificultat fàcil i el de 31km de dificultat moderada.

El circuit Donabike, consisteix en 8 proves incloses al calendari de la FCC. Són de tipus oci i de participació únicament femenina que, per les federades, és puntuable.

La següent prova, 1a Marxa BTT del Suro, es farà a Palafrugell i pròximament tindrem el calendari de la resta.

M'aixeco aviat, i mentre espero a la Mònica, preparo les bicis.

Arribem amb temps, recollim els dorsals i ens mengem l'esmorzar que l'hotel Iris ofereix.

Mentre busquem un lloc per fer un pipi sense fer cua ja que només hi ha un lavabo per tanta dona, m'adono que alguna cosa no va bé.... Tinc una sensació estranya a la bici. Paro i veig que vaig punxada!

Tinc temps per arreglar-la.

Me la miro, sembla que no hi ha cap punxada, crec que el problema ve de la vàlvula. A casa he volgut inflar la roda i no ho dec haver tancat bé...

Per sortir més tranquil·la prefereixo posar una càmera.

Tot va perfecte fins que haig de posar la roda a la bici, em queda poc temps, estic nerviosa i en vistes que no puc, la Mònica va a buscar ajuda. Em diu que hi ha un xiringuito que m'ho arreglaran. 

Ostres si ho hagués sabut abans potser no hauria calgut posar la càmera....

El noi amb un moment m'ho soluciona!

Ens col·loquem a la sortida i  sortim primer les de la llarga.

Apunt per sortir!

Quin caos, només de començar dues ja van per terra... Ens ho prenem amb calma i deixem fluir les bicis.

Planegem una estona per pista i asfalt. Intento no separar-me gaire de la Mònica i la vaig esperant.

Arribem a un punt on, un home ens informa que comença la pujada. M'espero una estona fins que veig que la Mònica arriba i enfilo amunt.

És un corriol molt divertit que va pujant i començo a trobar retencions...

La que va a davant baixa de la bici i fa que les altres anem baixant també. Ja que haig de pujar a peu, ho faig pel dret i en deixo dues darrere meu.

Quan puc tornar a pedalar, aviat em trobo un altre tap.... No es deixen avançar així que segueixo a peu fins que puc passar-les en un espai més ample.

Segueixo de prop un nen i una nena que pugen molt bé i quan puc, els avanço.

Trobo un altre embús...Aquestes no van a peu però a ritme de tai txi. Trobem  un tronc al mig del corriol, la primera baixa de la bici, la segona ho prova i es fot de lloros i jo que quasi vaig parada, passo posant un peu  a terra i les deixo darrere.

Quan arribo a dalt, veig que hi ha avituallament i em quedo a esperar la Mònica. M'ha encantat el corriol si no fos per tots els obstacles que he anat trobant...

Van arribant totes les noies que havia deixat enrere i es col·loquen altre cop per davant.

Ja arriba!

Seguim juntes, ara per pista amb algun corriol entremig que segueix pujant suaument.Que bé m'ho passo!!

Els trams de corriol els faig sola per no perdre el ritme i quan arribo a una pista l'espero.

Em trobo molt bé, veig que dins el nivell femení em defenso molt bé, puc avançar noies sense tanta dificultat perquè cada vegada que em paro a esperar la Mònica, tard o d'hora, acabo atrapant totes les que han passat mentre esperava...

Ens han dit que, un cop siguem al punt més alt, podríem triar pista o corriol per baixar. 

Sense veure la pista m'encarrilo corriol avall on diu: 

BAIXADA PERILLOSA! 

Una corba tancada i una baixada tècnica però amb un terreny  perfecte, genial!!

Començo a trobar taps, em van donant pas. Estic agafant confiança a la bici, avui no trobo a faltar la doble.

Em converteixo en la ombra d'una noia que va repetint, estic al·lucinant, mai havia passat per un corriol tan estret!! Es defensa prou bé però al final em deixa passar.

Una vegada a baix, ens fan passar per un túnel molt i molt baix... M'arronso tan com puc i passo pedalant. Segueixo per un corriol i a la pista espero a la Mònica.

Van passant noies que havia avançat però vénen d'un altre lloc, que estrany, jo he seguit les cintes...

Finalment veig que la Mònica també ve del mateix camí i em diu que ella també ha seguit les cintes, hi havia dues alternatives?

Continuem juntes per planer. Arribem a un punt on s'ajunta l'anada i la tornada i per poc ens equivoquem i tornem  fer el recorregut.... Cosa que no m'hauria importat, m'ho he passat pipa!!

Em vaig distanciant de la Mònica, tot és pista però encara queden pujades.

Avanço no sé quantes noies i em paro a un mirador per esperar-la.

No acaba d'arribar així que vaig tirant tot avançant alguna altra posició.

A l'arribada em diuen que sóc la 33 noia.

Espero la Mònica i anem a buscar l'obsequi i l'entrepà!

Som unes campiones!

Mentrestant, encara van arribant noies, la Mònica no s'ho acaba de creure que en quedessin tantes darrere seu...

A les 13:'00, donen un pernil a la primera fèmina, Magda Duran, campiona d'Espanya de BTT i després  fan un sorteig de varis regals. Fins i tot una bicicleta!

A mi em toca un suport per la bici.

Vull felicitar a  la Torreta Bike per la bona organització de la prova. El circuit estava molt ben marcat, i en cas de dubte, sempre hi havia algú que et guiava. Els avituallaments correctes, el servei de reparació, que m'ha salvat, l'entrepà boníssim, els regals, felicitats!

Fins la pròxima!

P.D es va colar algun home amb perruca jejeje