21/04/14
Avui es disputa la segona prova de la Lligueta de Duatlons a Bescanó.
El meteocat diu que el dia aguantarà, de moment arribem a Bescanó i plovineja...
Recollim la bossa del wala amb l'obsequi pertinent, un buff i ens preparem.
Avui no m'he deixat res, ahir ja vaig procurar de preparar-me bé les coses...
La gent va arribant i van col·locant les bicis simultàniament a la zona de boxes. Fa pinta que hi haurà força participació, fins i tot hi ha una parella femenina més!
Para de ploure i a les 9:30 surten els corredors/res i jo vaig a matar el temps a boxes. Em poso a jugar a l'apalabrados i intento no pensar en l'espera per no posar-me nerviosa. Just quan acabo comença la duatló pels segadors xics.
Em sembla molt interessant amb quina afició corre la mainada. Surten tots com una bala rollo maricon l'últim jejeje i més d'un, té un bon estil pedalant.
 |
| Zona de boxes |
Em sembla molt interessant amb quina afició corre la mainada. Surten tots com una bala rollo maricon l'últim jejeje i més d'un, té un bon estil pedalant.
Poc després, al minut 38 arriba el primer corredor.
M'espero assentada, tinc molta fred i no sé on posar-me. Al minut 54 arriben les companyes de la Sumsi i la Meritxell, em dóna que tindran un frec a frec constant.
Tres minuts més tard, surt la nova rival, la Judit.
Jo em preparo no pot tardar, queden molt poques bicis.
1:06, veig la noia de rosa que em marca que tot darrere ve la Mònica
.
Engego el GPS i fora.
.Engego el GPS i fora.
M'ho prenc amb calma, vaig veure el perfil i prefereixo reservar...
Just sortir, ja tenim la primera pujada amb unes rampes maques
, em passa la fred de cop i em trec el paravents!
, em passa la fred de cop i em trec el paravents!
No sé perquè em costa tant arrancar, potser ens haurien de deixar escalfar una mica amb la bici 
i així no pujaria en fred...
i així no pujaria en fred...
Mentre m'avança un noi que ha sortit més tard, jo n'atrapo un altre que ha sortit abans que jo. Sembla que tenim els mateixos problemes i, una part la fem a peu.
El deixo enrere i em quedo pedalant sola molta estona.
La baixada em sembla molt curta i sense planejar, no tinc temps a recuperar-me que ja tornem a pujar. Aquest cop és una pujada més curta però prou empinada per tornar a fer un tros a peu, quines rampes! Tot pujant intueixo una ciclista , la segueixo d'aprop. Em costa molt atrapar-la, jo encara no estic en el meu punt, i ella puja molt bé.
Abans d'arribar a l'avituallament ja l'he atrapat, ella no es para i jo tampoc tot darrere seu. Deixem darrere dos nois que estan a l'avituallament.
Es defensa bé als corriols però jo i els dos nois, acabem darrere seu en fila índia esperant el moment d'avançar. En una pista ho puc fer i m'escapo.
Seguim per corriol, amunt i avall, ara poso un peu, ara n'hi poso dos i intuint una altra noia a tres ziga-zagues més endavant.
A mesura que m'acosto, m'adono que és la Judit i molt amablement em dóna pas tot animant-me!
Buaaa quins corriols més xulos, els baixo bé, estic al meu punt àlgid i ja anem en tercera posició!
Les pujades ja no em semblen tan bèsties però poc a poc em vaig debilitant, no tinc temps a recuperar a la baixada que ja tornem a pujar.
Al segon avituallament em paro, estic una mica desconcertada, li pregunto al noi quan falta per arribar perquè el meu GPS deu està mal calibrat i m'enganya... Em dóna una alegria però encara falten 9km...
No tinc ningú per davant i ni rastre dels de darrere així que tota sola baixant corriols molt macos, intentant posar poc el peu a terra i rondinant en veu altra cada vegada que veia una altra pujada...
Sento música, estic aprop de Bescanó, veig que ve baixada i em poso contenta pensant que amb una baixada ja hi sóc, però no, encara no!
Em passo així una bona estona
pensant que després de la següent pujada ve una baixada que em porta directe al pavelló.
pensant que després de la següent pujada ve una baixada que em porta directe al pavelló.
Un cop sóc vorejant el canal d'aigua, estic tan cansada que temo caure-hi dins.
Veig el camp de futbol, ja hi sóc, m'animo a mi mateixa però encara queda un petit repatxón, no puc baixo de la bici, les cames em fan figa caic de genolls, m'aixeco ràpid vull arribar, deu ser tardíssim. Ara sí, tot baixada, veig un ciclista, esprinto, baixo les escales i entro abans que ell!!!
Veig el camp de futbol, ja hi sóc, m'animo a mi mateixa però encara queda un petit repatxón, no puc baixo de la bici, les cames em fan figa caic de genolls, m'aixeco ràpid vull arribar, deu ser tardíssim. Ara sí, tot baixada, veig un ciclista, esprinto, baixo les escales i entro abans que ell!!!
Quan arribo em diuen que acaben de donar els premis. Normal és molt tard. Ens donen el nostre trofeu i molt contentes de mantenir podi, avui no ens ho esperàvem!
Ha sigut una prova dura, però entre les dues ho hem superat. La Mònica ha tingut un bon estreno amb cursa de muntanya i jo, que ja sabia on em posava, l'he acabat com he pogut!
 |
Terceres |
P.D: He arribat tan desorientada que no m'he recordat de recollir l'entrepà, segur que estava boníssim... I per acabar-ho de rematar he conduit amb les bambes d'anar amb bici, on tenia el cap??
Ara tanco els ulls i només veig corriols de baixades, uauuuuuu i sense haver de pujar!
Fins la pròxima!
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada