El meu repte d'aquest any és conèixer una part de Galícia amb bici i alforja a través del Camino de Invierno, una ruta alternativa que utilitzaven els pelegrins per arribar a Santiago de Compostel·la durant l'hivern. Així evitaven vàries muntanyes nevades.
Aprofitant l'avinentesa del viatge, comencem l'aventura a Chantada, on resideix una part de la família d'en Xevi, en comptes de fer-ho des de Ponferrada.
Com que no fem tot el recorregut, preparem una ruta amb tres etapes fent una volta circular per terres gallegues.
Com que no fem tot el recorregut, preparem una ruta amb tres etapes fent una volta circular per terres gallegues.
Marxem un dilluns a la tarda amb cotxe per avançar quilòmetres i fem parada a Ezcaray, municipi de la Regió de la Rioja Alta.
L'endemà al matí aprofitem per estirar les cames i fem una ruta sense les alforges per les 10 aldeas de Ezcaray.
49,21km
870m desnivell acumulat.
49,21km
870m desnivell acumulat.
La ruta transcorre per pistes, asfalt i un tram del GR 93.
San Anton, Ayabarrena, Posadas, Altuzarra, Azarrulla, Zaldierna, Urdanta, Cilbarrena, Bonicaparra i Turza, són les aldeas que anem trobant al llarg del recorregut. Algunes d'elles estan en ruïnes i d'altres estan habitades.
És una ruta molt rodadora fins que, després de passar Urdanta comencem a pujar i pujar per una pista amb unes bones rampes...
 |
| Zaldierna |
És una ruta molt rodadora fins que, després de passar Urdanta comencem a pujar i pujar per una pista amb unes bones rampes...
 |
| Intentant passar... |
Trobem un pelotón de vaques que interfereixen el camí... Al veure'ns, es van aixecant i xino xano les anem seguint fins que es dispersen en un prat.
Quan la pista s'acaba, enganxem un camí principal que segueix pujant fins a l'àrea recreativa de Bonicaparra, un lloc ideal
amb taules, barbacoes, font, refugi amb ratolí resident i fins i tot, és permesa l'acampada lliure.
La baixada és molt entretinguda i divertida amb trams tècnics, tot seguint el PR 93 fins a l'estació de Ezcaray.
Quan la pista s'acaba, enganxem un camí principal que segueix pujant fins a l'àrea recreativa de Bonicaparra, un lloc ideal
amb taules, barbacoes, font, refugi amb ratolí resident i fins i tot, és permesa l'acampada lliure. |
| Àrea recreativa de Bonicaparra |
La baixada és molt entretinguda i divertida amb trams tècnics, tot seguint el PR 93 fins a l'estació de Ezcaray.
Seguim conduint fins a Chantada i ens prenem un dia de descans.La família procura que ens alimentem bé per començar l'aventura amb energia!
1 ETAPA
Chantada-Bandeira
75,21 km
1300m desnivell acumulat
Ben esmorzats enfilem la primera etapa tot seguint el Camino de Invierno que passa just per Chantada.
No tenim temps a notar la frescor del matí ja que, de bon principi, enfilem carretera amunt fins arribar a 1074m.
Partim d'asfalt, després pistes amb unes rampes considerables que, potser en altres circumstàncies, hauria posat el peu a terra, però avui sembla que estic inspirada i vaig pujant tot gemegant...
Poc a poc ens anem acostant a uns molins, que d'aprop, fan molta impressió.
L'últim tram de pujada cap a Monte do faro és el més dur
. Passa per asfalt tot travessant boscos de falgueres i amb una rampa mitja del 10% més o menys...
Deixem asfalt a l'altura dels molins i els resseguim una estona amb unes vistes espectaculars.
Creuem la carretera principal i continuem pel parc eòlic.
Anem baixant suaument fins a Rodeiro on trobem una piscina pública molt temptadora per banyar-nos... Al final decidim continuar per no entretenir-nos tan i arribar fins a Lalin on dinarem.
Seguim per pista sense gaire complicació.
Mentre pedalo sento un soroll nou a la bici, en Xevi que està amb tot de seguida veu on és el problema... Resulta que he deixat la cremallera de l'alforja mig oberta. Hi surt el cable del carregador del mòbil i al tocar la roda, em fa fressa... Sort que no l'he perdut!
Quan arribem a Lalín busquem un restaurant per dinar i allà m'adono de que he perdut les bambes!
A saber on són.... Repassem les fotos i segurament feia molta estona que no les portava.
Després de dinar fem shopping pel poble. Necessitem un candau per assegurar les bicis a l'hotel i un basar on comprar-me unes sandàlies per sortir del pas.
Deixem Lalín i a Laxe, el Camino de Invierno s'ajunta amb la Via de la Plata, antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord-oest d'Espanya.
A partir d'aquí comencem a trobar pelegrins que van a peu.
El paisatge canvia, els camins es converteixen en pistes i fins i tot algun corriol.
Pont romà
M'agrada el que veig, aquest és el tipus de terreny que m'agrada per pedalar. Vegetació abundant, rius i trams una mica tècnics on de tan en tan, se m'escapa algun xiscle quan estic apunt de caure.
Per ara porto una caiguda tonta en una pujada i una abraçada a una pedra. Us explico. Vaig accelerada després de pujar unes escales i quan he passat el pitjor, perdo l'equilibri, crido, faig un gir de 90º, veig una roca i em quedo abraçada a ella sense acabar de caure a terra. En Xevi petant-se de riure.
Us deixo un video on es veu el camí i una entrevista del que m'ha passat.
La oferta d'albergs en ruta des de que hem sortit de Lalin, és molt bona. Nosaltres per si de cas ja havíem reservat allotjament a un hostal de Bandeira.
A pocs quilòmetres d'arribar a l'hostal, fem parada a una aldea on busquem una font per emplenar els bidons. Un senyor que ens veu la intenció, ens ofereix aigua de casa seva ja que no hi ha font.
El bon home apart de donar-nos aigua tenia ganes de parlar. Suposo que el fet de què el Camino passi per indrets petits, dóna vida als residents.
La veritat és que la gent és molt amable.
Seguim pedalant cap a Silleda on, ja segons els meus càlculs de quilometratge previs, hauríem d'haver arribat a Bandeira molt abans.
Vaig fer els càlculs sobre el google maps per fer-me una idea. La realitat ha sigut que han sortit 20km de més segons el previst. Als pelegrins els fan voltar més.
Arribo amb bones condicions. La dificultat del dia ha sigut de bon matí però com que, m'ho he pres en calma, he seguit bé tot el dia.
Ens acomodem a l'hostal Conde Rey i ens deixen guardar les bicis a un lloc segur.
Busquem opcions per sopar però al final, els amos de l'hotel, ens preparen un bon sopar al nostre gust per recuperar energies.
2 ETAPA
Bandeira-Villa de Cruces
94,85Km
1763m Desnivell acumulat
Poc després de les nou, sortim de Bandeira direcció a Santiago.
Són molts els pelegrins que anem trobant, fins i tot uns que van amb cavall.
Quan portem cinc quilòmetres, en Xevi s'adona que porta la cremallera de l'alforja oberta. Ha perdut la multi-eines, el raspall de dents i una navalla. Fa un intent per trobar-ho tornant un tros enrere però és inútil...
Seguim pedalant i avançant pelegrins que han matinat.
El camí no té gens de complicació ni gaire desnivell. Passem per pistes que travessen poblets, on gairebé totes les cases, tenen el seu tros de vinya, uns jardins d'hortènsies de colors variats que em criden l'atenció i l'orreo corresponent.
Creuem el pont de Grandeira i veiem tot de rams en memòria dels morts de l'accident ferroviari de l'any passat en què, va descarrilar un Talgo causant unes 79 víctimes.
Poc després ja intuïm Santiago de Compostel·la.
Seguim tot avall per pujar a la ciutat amb unes rampes de 11% fins a la Catedral on també, es concentren totes les botigues i restaurants.
. Passa per asfalt tot travessant boscos de falgueres i amb una rampa mitja del 10% més o menys...Deixem asfalt a l'altura dels molins i els resseguim una estona amb unes vistes espectaculars.
Creuem la carretera principal i continuem pel parc eòlic.
Anem baixant suaument fins a Rodeiro on trobem una piscina pública molt temptadora per banyar-nos... Al final decidim continuar per no entretenir-nos tan i arribar fins a Lalin on dinarem.
Seguim per pista sense gaire complicació.
 |
| Seguint les indicacions |
Quan arribem a Lalín busquem un restaurant per dinar i allà m'adono de que he perdut les bambes!
A saber on són.... Repassem les fotos i segurament feia molta estona que no les portava.Després de dinar fem shopping pel poble. Necessitem un candau per assegurar les bicis a l'hotel i un basar on comprar-me unes sandàlies per sortir del pas.
Deixem Lalín i a Laxe, el Camino de Invierno s'ajunta amb la Via de la Plata, antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord-oest d'Espanya.
A partir d'aquí comencem a trobar pelegrins que van a peu.
El paisatge canvia, els camins es converteixen en pistes i fins i tot algun corriol.
Pont romà
M'agrada el que veig, aquest és el tipus de terreny que m'agrada per pedalar. Vegetació abundant, rius i trams una mica tècnics on de tan en tan, se m'escapa algun xiscle quan estic apunt de caure.
Per ara porto una caiguda tonta en una pujada i una abraçada a una pedra. Us explico. Vaig accelerada després de pujar unes escales i quan he passat el pitjor, perdo l'equilibri, crido, faig un gir de 90º, veig una roca i em quedo abraçada a ella sense acabar de caure a terra. En Xevi petant-se de riure.
Us deixo un video on es veu el camí i una entrevista del que m'ha passat.
La oferta d'albergs en ruta des de que hem sortit de Lalin, és molt bona. Nosaltres per si de cas ja havíem reservat allotjament a un hostal de Bandeira.
A pocs quilòmetres d'arribar a l'hostal, fem parada a una aldea on busquem una font per emplenar els bidons. Un senyor que ens veu la intenció, ens ofereix aigua de casa seva ja que no hi ha font.
El bon home apart de donar-nos aigua tenia ganes de parlar. Suposo que el fet de què el Camino passi per indrets petits, dóna vida als residents.
La veritat és que la gent és molt amable.
Seguim pedalant cap a Silleda on, ja segons els meus càlculs de quilometratge previs, hauríem d'haver arribat a Bandeira molt abans.
Vaig fer els càlculs sobre el google maps per fer-me una idea. La realitat ha sigut que han sortit 20km de més segons el previst. Als pelegrins els fan voltar més.
Arribo amb bones condicions. La dificultat del dia ha sigut de bon matí però com que, m'ho he pres en calma, he seguit bé tot el dia.
Ens acomodem a l'hostal Conde Rey i ens deixen guardar les bicis a un lloc segur.
Busquem opcions per sopar però al final, els amos de l'hotel, ens preparen un bon sopar al nostre gust per recuperar energies.
2 ETAPA
Bandeira-Villa de Cruces
94,85Km
1763m Desnivell acumulat
Poc després de les nou, sortim de Bandeira direcció a Santiago.
Són molts els pelegrins que anem trobant, fins i tot uns que van amb cavall.
Quan portem cinc quilòmetres, en Xevi s'adona que porta la cremallera de l'alforja oberta. Ha perdut la multi-eines, el raspall de dents i una navalla. Fa un intent per trobar-ho tornant un tros enrere però és inútil...
Seguim pedalant i avançant pelegrins que han matinat.
El camí no té gens de complicació ni gaire desnivell. Passem per pistes que travessen poblets, on gairebé totes les cases, tenen el seu tros de vinya, uns jardins d'hortènsies de colors variats que em criden l'atenció i l'orreo corresponent.
 |
| Típic orreo |
Creuem el pont de Grandeira i veiem tot de rams en memòria dels morts de l'accident ferroviari de l'any passat en què, va descarrilar un Talgo causant unes 79 víctimes.
Poc després ja intuïm Santiago de Compostel·la.
 |
| Ja veiem la Catedral |
Seguim tot avall per pujar a la ciutat amb unes rampes de 11% fins a la Catedral on també, es concentren totes les botigues i restaurants.
Passem de trobar ben poca gent durant el camino, a veure un munt de pelegrins que venen d'altres punts. Gent de totes edats, un grup d'escoltes que quan arriben a la plaça es llancen tots a terra, ciclistes amb alforges com nosaltres, fins i tot un tàndem i una gran quantitat de turistes que col·lapsen l'entrada de la Catedral.
 |
Santiago de Compostel·la |
Baixem per empalmar amb el track i ens trobem que l'hem traçat sobre l'autopista. No hi podem circular.
Tornem a fer les rampes i donem moltes voltes intentant trobar una alternativa.
Ens orientem amb el mapa del mòbil. Quan ho tenim mig clar, trobem una gasolinera on poder inflar les rodes i el Corte Inglés. Aprofitem per comprar una multi-eines, no fos cas que, amb el retràs que portem, tinguéssim algun problema a la bici i no el poguéssim arreglar.
Deixem enrere Santiago i anem a parar al pont de l'accident ferroviari. Aquesta vegada no el travessem i per una pista que passa per sota l'autopista, aconseguim sortir.
 |
| Per fi deixem la ciutat! |
El retorn és per asfalt però amb un bon desnivell, Galícia està molt arrugat. Cada cop que veig una rampa rondino... A mig camí, em foto un gel i gairebé un litre d'aigua que entre que el dinar ha sigut escàs i el fart de pedalar d'avui, necessito recuperar ràpid.
Al municipi de Touro deixem l'asfalt i ens desviem al PR-G93, Rota Ribeira de Ulla-Touro.
És una ruta de senderisme, que segueix el riu Ulla per camins, trialeres i corriols que amb bici i alforja es fan difícils.
Els primers quilòmetres per mi són molts durs, i em toca traginar força la bici.
Reconec que el paratge és molt bonic però, en aquest moment, porto molts quilòmetres a les cames i no estic acostumada a aquest ritme, preferiria fer-lo a peu. Començo a penedir-me d'haver triat aquesta opció...
Ara ja hi som pel tros, no hi ha marxa enrere.
Un cop passat el pitjor, gaudeixo més de l'entorn ja que, tot i els puja i baixes, els puc fer pedalant.
La ruta acaba a Ponte Basebe a 140m, on continuem per asfalt amb una rampa inicial del 21%.
La resta fins a Villa de Cruces segueix pujant amb menys rampa. Ara per mi, fins i tot una pujada lleugera, la trobo difícil.
Als últims quilòmetres, en Xevi m'empeny una mica. Una baixada final ens porta fins a l'hostal Don Din.
Deixem les bicis ben guardades, ens acomodem, ens dutxem i ens demanem un tablón per sopar
!Amanida, pernil, xipirons, calamars a la romana, llom amb patates, pollastre arrebossat amb pernil dolç i formatge, xampinyons, croquetes, pa i una Estrella Galicia!
Anant bé, segur que em deixo alguna cosa...
Més o menys així... Tot net!
La cambrera, pel gest fa, posa en dubte de si ens ho acabarem...
Amb tot el que hem cremat, hem devorat el tablón amb poca estona.
3 ETAPA
Villa de Cruces-Chantada
53,41km
916m Desnivell acumulat
He dormit com un angelet, i em llevo de molt bon humor. Les cames estan prou senceres, no m'ho puc creure, serà que el sopar d'ahir se'm va posar bé....
Abans de posar-nos a pedalar, sortim a fer una volta pel poble. Comprem pa i embotit per fer-nos uns entrepans pel camí.
No marxem de l'hostal sense un bon esmorzar que ens preparen. Sort que havia demanat un entrepà mini sinó em porten la barra sencera jeje
Amb bona cara seguim la ruta fins a Chantada.
El dia està molt tapat, suposo que és un dia normal a Galícia, però per ara s'aguanta sense ploure.
Quedo impressionada amb la quantitat de fruiters que hi ha. La majoria són cirerers enormes que encara tenen alguna cirera aprofitable.
Continuen les rampes, jo em desespero i ens mirem on podem retallar. Anem cap a Agolada i quan travessem el poble, ens distraiem en una petita fira medieval on gaudim d'una exhibició de muñeiras.
Seguim per la carretera principal fins que tornem a enganxar el track, desviant-nos per una carretera secundària. Sempre anem pujant amb alguna rampa pronunciada.
Quan trobem un lloc pícnic-perfecte ens parem a dinar.
I seguim pujant acostant-nos als molins que vam travessar a l'anada. A 800m entrem dins la Ribera Sacra, ja som aprop de Chantada.
La meva il·lusió és que després de pujar tan, arribar a Chantada és tan senzill com baixar però encara em queda algun repetxón...
A pocs quilòmetres d'arribar, el chirimiri de Galícia es manifesta!
Repte aconseguit!!!
Hem fet 223km durant 3 dies consecutius i amb uns 4000m de desnivell acumulat.
He quedat sorpresa de mi mateixa, no tenia molt clar fins on tenia els meus límits. Després d'això em dono conte de què amb ganes, il·lusió, esforç, paciència i molt de cap, el cos pot donar molt de si.
Un dinar familiar recuperatiu i, d'acomiadament, culmina l'estada a Galícia. De tornada anem cap al País Basc.
Fem parada a Zarautz, típic poble de costa on el senyor Arguiñano hi té el seu hotel restaurant de quatre estrelles a primera línia de mar.
 |
| Muntanya verda, mar blau, m'encanta el contrast! |
Al vespre anem fins a l'area recreativa de Luzarbe, lugar furgoperfecto per passar la nit, amb taules, lavabo i font.
Al matí inspeccionem la zona i al veure que el Camino de Santiago passa per aquí, decidim vestir-nos de ciclistes i arribar a Donostia pedalant tot seguint el Camino del revés...
No té pèrdua, està ben senyalitzat i a part, trobem pelegrins cada dos per tres. El primer tram és força tècnic. Corriols de baixada assequibles però pujades que si no baixo de la bici no les pujo.
 |
| Segur que hem de continuar per aquí? |
 |
| Camino de Santiago |
Quan som a Donostia, seguim pel carril bici resseguint la platja de la Concha fins al port. Allà trobem un ascensor ideat en part per bicis, que ens encarrila a pujar a Monte Urgull (123m) on hi ha el Castillo de la Mota.
Pugem per una pista tot gaudint de les vistes.
 |
| Donostia |
 |
| Castillo de la Mota |
La baixada és molt divertida. D'estranquis, busquem corriols asfaltats amb algun esglaó, perquè un home ens té l'ull posat a sobre i ens vigila per on passem...
Fem una visita al casc antic i comença a caure chirimiri.
Ens entaulem a menjar quatre tapes i quan para de ploure seguim pedalant.
Tornem a enganxar el carril bici i després una carretera secundària que va directe a l'àrea recreativa de Luzarbe.
Carreguem les bicis i ens acomiadem del País Basc.
Han sigut unes vacances fantàstiques gaudint de l'esport que ens agrada.
He conegut la família gallega de la meva parella, que per cert, són molt bona gent!
He patit, he suat, m'he cagat en tot cada vegada que venia una rampa dura però ha valgut la pena. He aconseguit el meu objectiu més bé del que m'esperava.
El fet de viatjar amb alforja, per mi ha sigut una gran experiència molt recomanable que m'agradaria compartir.
Crec que el secret principal ha sigut portar poc pes, tot i que jo segur que hauria portat alguna cosa més però que no hauria fet servir...
Em vaig comprar dues alforges petites però suficients per portar el necessari.
A la de davant hi portava menjar, documentació i el mòbil. A l'altre, una equipació, una muda per canviar-me a l'hostal, un mini necesser amb xampú, gel, acondicionador, raspall i pasta de dents de viatge, un paravents, una càmera de la bici i carregador pel mòbil i GPS.
 |
| Vaude Silkroad Plus |
El preu és molt assequible, després de comparar vàries webs, a Amazon em va sortir molt bé.
És una bona alforja, pràctica i lleugera.
Tot i que jo vaig perdre les bambes per no assegurar-les bé, la resta aguanta tot tipus de terreny.
També us recomano revisar bé les cremalleres i tancar-les, sinó perds les coses pel camí...
L'alforja de davant és la bàsica del decathlon. La trobo molt pràctica inclús per fer sortides llargues d'un dia.
Si algú està interessat en els tracks, els puc proporcionar.
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada