Venia d'un cap de setmana nefast per culpa del mal temps. Vaig estar tantes hores tancada a casa sense poder sortir amb bici o a peu, que vaig arribar a una conclusió. No és bo mirar tanta tele ni pel coco ni pel cos. Em feia mal tot, total per estar-me al sofà...
Per sort la previsió de temps del pont de la Puríssima pinta bé. Sense pluges i amb temperatures més raonables pel temps que estem.
El més primordial i que em demana el cos, és sortir amb bici!
Amb en Xevi decidim sortir per separat, ell vol fer una ruta llarga per carretera i jo simplement esbargir-me amb la BTT sense destí concret.
Surto direcció Gavarres, el terreny pinta bé, amb les pluges ha quedat molt compacte.
Tot i fer dues setmanes que no toco la bici, em sento bé i amb moltes ganes de pedalar. Mentre pujo al Coll de Llumeneres tinc bones sensacions i decideixo anar fins a St Cebrià de Lledó.
Tot pujant, no puc evitar mirar els marges. El bosc fa olor de bolet i no m'equivoco. Em paro perquè veig uns moixins i automàticament uns pinetells, cosa que em fa mirar més.
Tot i fer dues setmanes que no toco la bici, em sento bé i amb moltes ganes de pedalar. Mentre pujo al Coll de Llumeneres tinc bones sensacions i decideixo anar fins a St Cebrià de Lledó.
Tot pujant, no puc evitar mirar els marges. El bosc fa olor de bolet i no m'equivoco. Em paro perquè veig uns moixins i automàticament uns pinetells, cosa que em fa mirar més.
Pedalo, caço bolets i gaudeixo de la natura.
M'encamino cap al Puig d'Arques però quan sóc a can Sitges, m'adono que s'ha fet tard. Torno cap a Cassà sense deixar de mirar els marges per collir algun bolet més.
Arribo cinc minuts més tard que en Xevi i per dinar, ens fem un bon plat de pasta amb els bolets que he trobat!!
En vistes de què es tornen a fer bolets, l'endemà al matí el passem a bosc!
Per rematar el pont, hem buscat una ruta de senderisme pel Montseny.
La ruta comença dos quilòmetres més amunt de Gualba. Deixem el cotxe en una pista on hi ha una fita al lloc d'inici.
Baixem per una trialera i arribem al mirador del salt de Gualba on hi ha una gran cascada.
Seguim el track i ens porta fins al Gorg de la Goja. Perquè fa fred sinó seria un bon lloc per fer una remullada!
Gorg de la Goja |
Anem baixant tot seguint la riera. Trobem la font del senglar i la resclosa. Aquí ens perdem una mica i no veiem clar per on passa el track. Hem de travessar el riu en algun lloc però degut a les pluges, baixa tanta aigua, que és més complicat.
Intuïm un corriol a l'altre banda del riu on hi ha una central i, suposem per on hauríem de travessar... Jo no ho veig gens clar, baixa molta aigua i només falta que caigui riu avall... Si fos per mi ja abandonaria la ruta.
En Xevi travessa i em corrobora que aquest és el camí que hem de seguir.
Jo segueixo a l'altre banda mirant com poder passar. Finalment amb l'ajuda dels pals, posant un peu a l'aigua i en Xevi estirant-me per l'altre costat, aconsegueixo passar.
Seguim per una pista i ens passem de llarg el trencant. Quan ens n'adonem, intentem recuperar el camí pel dret però al final, acabem retrocedint fins que trobem el corriol correcte.
Un corriol prou pronunciat que ens fa alleugerir-nos de roba, quina calor!
De tan en tan trobem una pista però el track sempre puja pel dret!
Arribem a una Central Hidroelèctrica i continuem per un corriol que, desviant-nos un xic, ens porta fins a un salt d'aigua.
El corriol segueix pujant amb un fort pendent.
El camí és força confús, ens costa seguir el track i a sobres no hi ha cap fita.
El camí és força confús, ens costa seguir el track i a sobres no hi ha cap fita.
Ens adonem que anem seguint una màniga i la prenem de referència.
Altre vegada hem de travessar el riu, i no sé per on...En Xevi pren vistes des de l'altre banda amb la càmera a la mà per si caic a l'aigua.
Em tremolen les cames, torno a tenir por. Segueixo el mateix sistema d'abans, falco els pals, poso un peu a l'aigua i arribo a l'altre costat sense ajuda.
Continuem pujant, el bosc està molt espès i fem moltes ziga-sages, és impossible seguir els mateixos passos. Finalment arribem a una pista i decidim no deixar-la, independentment del que digui el track, fins arribar a l'embassament de Santa Fe del Montseny.
És uns pista molt bonica entre fagedes que va resseguint el riu.Quan arribem a Santa Fe, trobem a molta gent fent la volta a l'embassament.
Decidim fer una parada tècnica per dinar al costat del riu i sense encantar-nos gaire perquè encara ens queden forces quilòmetres per arribar abans no es faci fosc.
Dinant al costat del riu |
Seguim cap al punt més alt de la ruta, el turó de Morou (1307m). Aquest tram està molt ben senyalitzat per unes marques taronges.
El camí no té cap mena de complicació, res a veure amb el que hem fet fins ara així que, avancem més ràpid.
Primer passem per l'Esquei de Morou amb unes vistes magnífiques. Per acabar de fer el cim, torno a tenir cangueli. No sé com enfilar-me a les roques sense caure...
Però una vegada més ho aconsegueixo. Si fins i tot hi ha pujat una parelleta per jugar a cartes fins que es pongui el sol...
No les tinc totes des de l'Esquei de Morou |
Seguim fins al turó de Morou i llavors ja comença la baixada.
Passem per l'empedrat de Morou i continuem la nostra ruta deixant les marques taronges i seguim el PR direcció a Riells.
El seguim molta estona, tot travessant fagedes, rouredes i fins i tot alguna pineda, fins que hi ha un moment que la nostra ruta es desvia per una altra pista que ens condueix a l'antiga carretera de Gualba a Riells on tenim el cotxe aparcat.
Una ruta molt interessant!
No us aconsello fer-la sense GPS, ja que, nosaltres tot i portant-lo, ens hem despistat vàries vegades i ens han sortit més quilòmetres dels que contàvem. Hi ha trams confusos i trams indicats que no s'aconsella passar, prudència!
Una ruta molt interessant!
No us aconsello fer-la sense GPS, ja que, nosaltres tot i portant-lo, ens hem despistat vàries vegades i ens han sortit més quilòmetres dels que contàvem. Hi ha trams confusos i trams indicats que no s'aconsella passar, prudència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada