Tres dies i dues bicis és el que necessitem per desconectar a la Terra Alta!
Sempre havia pensat que Tarragona només es centrava amb la Costa Daurada i no em cridava gens l'atenció. Ara sé que té una part de muntanya molt bonica i amb molt d'encant!
Sortim el divendres i, per escalfar motors, ens parem a Prat de Comte.
Arribem una mica justos de temps. Abans no es faci fosc volem per fer una ruta a peu.
Posem el turbo i mirem de no encantar-nos gaire tot i que, és difícil. El lloc és fantàstic per passar-hi una bona estona!
Posem el turbo i mirem de no encantar-nos gaire tot i que, és difícil. El lloc és fantàstic per passar-hi una bona estona!
El destí és arribar a la Fontcalda.
És una ruta circular senzilla de 10km que surt de Prat de Compte.
Comencem fent un tros d'asfalt per, després de passar el cementiri, girar per una pista a mà dreta. Allà trobem indicadors. Seguirem pel de la dreta i tornarem pel de l'esquerre.
El camí coincideix amb el GR-171. Baixem una estona, planegem i pugem fins al cim de la Fontcalda on tenim unes vistes espectaculars.
 |
| S'intueix el Santuari de la Fontcalda |
La baixada és pronunciada per un corriol pedregós que serpenteja la vall. Ens porta fins a la via verda de la Terra Alta. Agafem el camí de la dreta i arribem fins al Santuari de la Fontcalda.
Allà trobem un espectacular congost on hi passa el riu canaletes.
Un munt de gorgues idíl·liques recorren el riu on perdre's un dia d'estiu... O no tant estiu perquè hi ha una font termal minero-medicinal que brolla a uns 28º.
 |
| Un cranc hi viu com un rei a la Fontcalda... |
Llàstima que és tard i no ens podem permetre un bany calentó, haurem de tornar-hi!
Remuntem el riu per les passeres dels estrets fins arribar a una àrea recreativa.
Per una pista arribem a la via verda on hi havia l'antiga estació de tren de Prat de Comte. Caminem un tros per la via verda fins que trobem un corriol a la dreta i pista més endavant, que ens portarà fins al poble.
Per una pista arribem a la via verda on hi havia l'antiga estació de tren de Prat de Comte. Caminem un tros per la via verda fins que trobem un corriol a la dreta i pista més endavant, que ens portarà fins al poble.
Arribem de fosc al cotxe...
Us aconsello fer-la de bon matí i passar el dia allà.
Ens instal·lem al Mas la Llum, una casa de palla d'ecoturisme rural situada al terme municipal d'Arenys de Lledó.
Dissabte al matí iniciem una ruta BTT amb una temperatura molt baixa...
Hi ha una fina capa de glaç que gairebé en tot l'hivern no l'havia vist per Girona!
Sortim abrigats però tot i així, la primera hora és criminal.
Del Mas la LLum a la carretera TE-3341 enganxem el track i anem cap al poble d'Arenys de Lledó.
 |
| Arenys de Lledó |
Fem una visita ràpida pujant i baixant pels carrerons del poblet per entrar en calor.
No ho aconseguim, un dolor intens a les mans ens dificulta canviar les marxes correctament...
La ruta continua tot seguint la ruta de les fonts marcada com a PR.
Trobem pistes fàcils sense desnivell tot travessant pinedes, ametllers i oliveres mil·lenàries.
I comencem a escalfar, el dia s'està aixecant!
I comencem a escalfar, el dia s'està aixecant!
Després enganxem la ruta de Los túmulos funerarios ibéricos.
Los túmulos funerarios de Mas de Toribio.
Són una mena de dòlmens on els ibers hi depositaven les urnes amb les cendres del cadàver i ho tapaven amb terra i pedres.
Són una mena de dòlmens on els ibers hi depositaven les urnes amb les cendres del cadàver i ho tapaven amb terra i pedres.
L'estructura ens serveix d'aparcabicis jejeje
Quan arribem a l'ermita de la Virgen de la Misericordia, ens adonem que el nostre track sempre busca el camí més fàcil i, en comptes de seguir el PR per arribar-hi, ens fa passar per la carretera asfaltada.
Ara sabent això evitaríem els trams d'asfalt.
Ara sabent això evitaríem els trams d'asfalt.
Deixem enrere el poble per una rampa entre camps d'oliveres i enganxem una ruta a cavall. A cavall de la bici passem per la ermita de los Santos, on hi ha una zona de picnic ideal per fer un descans i menjar.
Seguim cap a Vall-de-Roures, municipi de la comarca del Matarranya a Terol, situat sobre un turó.
Anem a parar just al Castell. Comencem a fer voltes pel casc antic fins que decidim separar-nos, ell vol baixar per unes escales i jo segueixo pels carrerons. Arribo al pont de pedra on torno a trobar el track i em quedo esperant en Xevi.
Seguim cap al pantà de Pena per una carretera asfaltada.
Canviem de track i ens desviem a la dreta tot rodejant el pantà per una pista. Després de travessar un pont, girem a l'esquerre tot seguint el curs del riu pena direcció a Beseit.
Fins ara, hem passat per pobles molt xulos per visitar però des del pantà, la ruta és més distreta i muntanyosa. Comença el desnivell!
Anem pujant per una pista similar a les Gavarres però en comptes de trobar-hi senglars, ens creuem amb varis cabirols!
I trobem el primer corriol!!!! La llàstima és que gran part el faig a peu.
 |
| És més empinat del què sembla... |
La pendent és molt forta i amb pedres. Quan veig que en Xevi baixa de la bici em consola una mica.... El corriol de baixada és curt però divertit.
Anem a parar a una pista tota de baixada fins al camí del Parrissal.
Jo tinc molta curiositat per conèixer la zona, de fet la meva intenció és fer tot el que es pugui amb bici... La resta un altre dia es farà a peu.
La mirada d'en Xevi és dubtosa, creu que és una mica tard i encara ens falta molt per arribar al Mas la Llum i no portem llum jejejeje
Sé que té part de raó, algú ha de posar el seny a la sortida però jo estic convençuda de mi mateixa, si el lloc s'ho val jo em motivaré i ho podrem fer tot. Si fins aquí hem arribat ho farem!
Són uns 4km fins al pàrquing de cotxes per una pista amb unes vistes increïbles.
La mirada d'en Xevi és dubtosa, creu que és una mica tard i encara ens falta molt per arribar al Mas la Llum i no portem llum jejejeje
Sé que té part de raó, algú ha de posar el seny a la sortida però jo estic convençuda de mi mateixa, si el lloc s'ho val jo em motivaré i ho podrem fer tot. Si fins aquí hem arribat ho farem!
Són uns 4km fins al pàrquing de cotxes per una pista amb unes vistes increïbles.
Després seguim el riu fins on podem pedalar. Ha valgut la pena!.
Reculem i tornem a la carretera que ens portarà fins a Beseit.
Travessem Beseit pel casc antic i recuperem el primer track per tornar cap a Arenys de Lledó.
Seguint amb el perfil de ruta del començament, passem per camins rurals asfaltats i pistes.
Ens trobem un tram molt pesat de pista amb molta pedra solta i amb alguna rampa, potser insignificant, però les meves cames ho comencen a notar...
Finalment arribem a Arnes.
Reculem i tornem a la carretera que ens portarà fins a Beseit.
 |
| Beseit |
Seguint amb el perfil de ruta del començament, passem per camins rurals asfaltats i pistes.
Ens trobem un tram molt pesat de pista amb molta pedra solta i amb alguna rampa, potser insignificant, però les meves cames ho comencen a notar...
Finalment arribem a Arnes.
Fem la volta al poble i parem al casal de jubilats per comprar provisions per seguir.
Ja no ens queda gaire i tot és per la via verda amb lleugera baixada.
No arribem sobrats però just a temps!
 |
| Mas la Llum |
Encara em quedo amb ganes de més, llàstima que ara els dies són curts perquè encara hauríem pogut empalmar una altra ruta a Arnes... Ho deixem pel diumenge!
Ha sigut una ruta molt complerta i entretinguda pel paisatge de 90km, amb un desnivell positiu 1538m i moltes hores sobre la bici jejeje
Diumenge al matí sense pressa recollim les coses, esmorzem bé i anem amb el cotxe fins a Arnes per fer la última ruta amb bici.
A Arnes de seguida trobem indicacions per arribar als estrets.
És una ruta apte tan per fer a peu com en bici.
Fins als estrets és per pista i una vegada arribem allà, anem resseguint el riu per una passera de terra, pedres i algun esglaó. En general és de bon fer, jo en algun tram haig de posar el peu a terra..
El paisatge és impressionant!
Al pas del riu dels Estrets, es van formant tot de gorgues amb una aigua molt transparent. Imagino que a l'estiu és un continu de gent...
Continuem per la carretera asfaltada direcció a Arnes.
Són uns 4km d'asfalt entre pujar i baixar. Llavors seguim per pistes amb camps d'avellaners i oliveres fins a Arnes.
Ha sigut una sortida curta però molt bonica que no em volia deixar perdre.
Quin cap de setmana més complert esportivament parlat. I sinó pregunteu-li al meu cos jejejeje
Us deixo l'enllaç de la ruta llarga de BTT:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12213729
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada