Rutes pel Conflent

El meu estat de forma es recupera ràpid. Tant de bo el cap ho fes igual, però no és tant fàcil, necessito temps per pair la situació i poder tornar a pensar en un demà.

Aprofitant les vacances, amb en Xevi hem pogut fer-nos pinya, companyia i compartir uns dies de desconnexió a la Catalunya nord.

Abans de marxar busquem vàries opcions, jo estic molt perduda, no sé què vull, on anar, què necessito, ... Tinc ganes de pedalar i caminar però no sé fins a quin punt aguantaré...

Al final ens muntem un bon planning sense moure'ns gaire de la zona. Creem tres rutes per fer amb bici des de Vinça, una visita a Vilafranca del Conflent i acabar a Thues-Entre-Valls per anar a les Gorges de la Carança.

Arribem de nit a Vinça i ens instal·lem al costat d'una àrea d'autocaravanes. Pel matí veiem senyalitzacions de prohibit aparcar autocaravanes, sembla que ens obliguen a aparcar dins l'àrea i no per un mòdic preu.

Ens traslladem a Rodes on podem estacionar amb un termini de 24h i podem enllaçar el track que hem creat a cop de ratolí.

Sortim direcció a la presa del llac de Vinça per un caminet que va pujant suaument fins que ens adonem que, on hem marcat el track, està prohibit passar i no podem travessar el llac per la presa.

Retrocedim i decidim fer el track a la inversa.

Tornem cap a Rodes i abans d'entrar al poble, ens desviem per un corriol que ressegueix un canal d'aigua i les Gorges de la Guillera.

Hi ha algun tram que fa una mica de iuiu per por a caure a l'aigua. Majoritàriament és ciclable tot i que, cal parar per gaudir de les vistes del riu, és preciós.

Deixem el riu tot travessant camps de presseguers fins que sortim a la N-116. Hi pedalem uns metres i poc després ens desviem a la dreta agafant la D-16.

És una carretera més tranquil·la que travessa Bouleternère. La deixem per endinsar-nos a una pista forestal.

La pista està en bon estat però entre que tenim vent en contra, que té unes rampes considerables i que tinc la bufeta plena, sóc incapaç de pujar-la sencera. Al replà faig una parada, buido i segueixo fins que trobo en Xevi esperant-me en una ombra.

Ja arribo...

La pujada es suavitza, fins i tot trobem una baixada que s'agraeix. Llàstima que dura poc... Deixem aquesta pista i seguim per un camí més divertit el qual és més exigent perquè hi ha pedra i requereix més atenció. No és difícil, la pujada és suau i es fa bé fins que arribem a una casa...

Postura de la bici durant molta estona...

Portem 2h 45 minuts pedalant, 18km de pujada i som a 680m d'altitud. Comencen les rampes impossibles, tot i que, en Xevi en puja unes quantes, però jo camino més que pedalo durant 2km fins als 1000m d'altitud.

Això diu de la duresa de la pujada...

Cap als 800m en Xevi em diu que s'ha acabat la ruta. Fins que no veig la seva bici no entenc què m'està dient. Ha trencat la patilla on Jesucrist va perdre l'espardenya!!

Amb les meves gomes de cabell fa un apanyo per no arrossegar la cadena i seguim caminant que encara no som dalt.

A falta de brides, apanyo per sortir del pas

Gairebé tocant el cel!

Quan pujàvem ens preguntàvem si havíem d'arribar a una esplanada que es veia i, efectivament hi arribem.

Amb la vegetació que hi ha, la pista és confosa però sembla ser que segueix tota la carena travessant camps de pastura.

Vista aèria del llac de Vinça, allà hem d'arribar!

Ha costat arribar però val la pena!

A partir d'ara jo puc pedalar però en Xevi ha de continuar a peu excepte quan troba alguna baixada. Seguim per un corriol espès de falgueres i romegueres que ens deixa les cames ben esgarrapades, que juntament amb els cops de pedal que porto a la cama i una caiguda, vaig feta un cromo.

1032m, punt més alt de la ruta!!

Baixada en picat fins a 790m, tècnica, d'aquelles de posar el cul ben endarrere i no parar. Jo al tram final per controlar si en Xevi segueix bé, em paro i quan vull tornar a pujar em fa iuiu i en Xevi acaba avançant-me...

Arribem a Glorianes i comença una llarga pista asfaltada amb forces paelles on qui ha d 'esperar a qui, és en Xevi. La meva bici no avança tant ràpid tot i que pedalo...

Passem per Rigarda,  després Vinça i per la N-116 tornem a Rodes on tenim l'autocaravana. Als trams que s'ha de pedalar en Xevi s'agafa a mi i així avancem més ràpid.

Per la tarda acabem l'estada a Rodes fent una ruta circular a peu fins al Castell i tornant per les Gorges de la Guillera.

Panoràmica de Rodes des del Castell

L'endemà en vistes de què ja no podem fer les altres rutes, avancem l'estada a Vilafranca del Conflent fent una visita a Fort Liberia on, des de dalt sospitem que hi ha un incendi en direcció on estàvem...

Fort Liberia

Visitem també les coves Grandes Canalettes i per la tarda fem una sortida a peu seguint una ruta romànica marcada que surt de Joncet.
Quan som al punt més alt de la ruta, acabem de confirmar que hi ha un bon incendi...

A Flassa fem el cim

Fem nit a Thuès-entre-Valls per, de bon matí, fer la ruta de les Gorges de la Carança.

La caminada és espectacular. El camí, les vistes, les roques escarpades, les passarel·les i els ponts penjants que si tens vertigen  fan una mica de iuiu i els trams de riu que seguim fins el refugi de la Carança a 1830m d'altitud. Quan retrocedim continuem la circular per les roques escarpades.

Han sigut tres dies intensos, pedalant i caminant on hem arribat a la conclusió que, ens agrada molt caminar però estem fets per pedalar!

De tornada a casa donem gràcies de què es trenqués la patilla de la bici d'en Xevi ja que, el foc que veiem de lluny és va produir a la zona on havíem d'anar a pedalar i encara estan remullant la zona. Qui sap què ens hagués passat...

Us deixo l'enllaç del track de la ruta BTT per si us interessa...

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=14378204