El Pedraforca

Avui em poso les xiruques i amunt que fa pujada!!

El destí és el Pedraforca, un del cims més emblemàtics de Catalunya situat entre Gósol i Saldes.
Fa molt de temps que el tenia pendent de fer i entre una cosa i altre no havia pogut ser.

Arribem de nit i jo, que mai havia vist el Pedraforca en directe, m'impacta la silueta que s'insinua en la foscor! IMPRESSIONANT!

Ens instal·lem al mirador de Gresolet i fem nit a l'autocaravana per poder-nos llevar ben d'hora ben d'hora!!

Entre que hi ha hagut el canvi d'hora per poder dormir una hora més i les ganes de començar a caminar, a les set ja estem en marxa!

 

Tots apunt!

La Mònica és la segona vegada que puja al Pedraforca. Guiada per ella, pel GPS i les marques del PR seguim la ruta!

Sortim caminant des del pàrquing per unes escales que es converteixen en un corriol que travessa una pineda. Els meus ulls, apart de no perdre de vista la Mònica, busquen bolets, però sense gaire èxit...

 

Amb el bon ritme que portem, aviat ens plantem al refugi Lluís Estasen. Allà seguim pel corriol de la dreta i sense cap mena de pèrdua, podem anar seguint les marques del PR.

 

El desnivell no tarda en arribar i acalorats,  ens traiem una peça de roba. 

 

Hem triat un bon dia!

No som els més matiners. Primer avancem a tres persones i més endavant, abans d'arribar al Coll de Verdet, deixem enrere un grup de 35 nens amb els seus monitors.

 

Quan arribem al Coll fem una mini parada per menjar unes barretes i abrigar-nos que hi ha molta corrent d'aire.

La vista no té deperdició, hi podem veure Gósol.

 

Bona vista de Gósol!

Comencen a arribar nens i nosaltres seguim tirant.

Jo ja endreço els pals perquè, segons la Mònica, ja no els necessitaré...

 

Poc després em començo a sentir com una garrapata intentant aferrar-me a les pedres per no caure daltabaix. El tram de grimpar és llarg, més llarg del que m'esperava...

 

Ja tinc la corda!

Hi ha un tros més delicat. No sé a quina roca puc agafar-me i on posar els peus de manera segura. Em col·lapso una mica... Ai si tingués les cames una mica més llargues,  potser no em costaria tant!

 

Quan trobo la manera, la motxilla que porto se m'enganxa a les roques i no em deixa seguir. 

 

La Mónica que ja ha passat aquest tram, em diu que em tranquil·litzi.

Prou que ho intento però un tremolor de cames s'apodera de mi i arribo amb penes i treballs a la corda.  Quan la tinc l'agafo fort i acabo d'arribar on són ells.

Encara no som dalt però el que queda, tot i haver de grimpar, és més fàcil.

 

Seguint les marques grogues...

Quan fem el cim, encara tinc una mica de tremolor de cames. El meu cap ha vençut la debilitat del cos i he pogut arribar!

Ens mengem l'entrepà, recuperem forces i em tranquil·litzo. Mentre som allà, va arribant més gent que també han deixat enrere la patuleia de nens...

 

Cim del Pedraforca

El tram de baixada fins a la tartera, demostro on em defenso més bé. Baixo com les cabres!

 

Per una vegada no m'han d'esperar...

A la tartera tot canvia...

El començament seguim les marques i baixem cadascú amb un estil propi.

En Xevi de peu com si estigués esquiant.

A la Mònica i a mi no ens funciona tant bé aquesta tècnica perquè caiem tota l'estona i optem per la opció trineu. O sigui, posem els peus sota el cul i ens deixem anar!

Seguint en Xevi  acabem tots a la tartera i perdem les marques grogues...

Començament de la tartera...

Ara la tècnica de baixada és una altre. Deixem els esquís i el trineu i baixem com si féssim patinatge artístic! Fent el canyó, l'àguila... O gairebé fent l'espagat!

 

La qüestió és clavar bé els pals, enfonsar bé els talons i baixar sense por. Tot i així no fem 10 metres seguits sense caure de culs alguna vegada...

 

Jo em quedo força endarrere, no acabo de pillar el truc, em canso de caure, no veig el final de la tartera i opto per prendre'm-ho amb calma per no prendre mal.

 

Gairebé al final de la tartera veig que al costat dret hi ha les marques grogues i, sense pensar'm-ho abandono la tartera! La Mònica que em veu també em segueix i al final ens reunim amb en Xevi que l'ha baixat tota sencera.

 

Ja veiem l'autocaravana

Uns metres més i enganxem un corriol molt maco que ens porta altre vegada al refugi Lluís Estasen i, pel mateix camí d'anada, tornem fins al pàrquing.

Arribem d'hora, amb poc més de 5 hores hem fet la ruta clàssica.  Matinar ha sigut un gran encert!
Ara, jugant amb l'avantatge de poder cuinar a l'autocaravana, ens fotem un bon tiberi i una migdiada!

Quan marxem fem parada al mirador que trobem a la carretera i quedo meravellada altre vegada.

Em miro el Pedraforca de dia i encara m'impacte més saber que hi he pujat i que he baixat per la tartera que es veu des d'aquí. IMPRESSIONANT!

 

El Pedraforca és un cim molt recomanable però també s'ha de ser conscient d'estar preparat físicament, tenir el cap clar i no tenir por.

 

La copa del món del Remei 2015

A Cassà no parem, els del Remei ens hi esperen. Com cada any preparen una ruta amb BTT amb diferents nivells i una caminada popular apte a tothom.

Una setmana més tard d'haver-se fet la XIX Ruta BTT del Remei la vaig a fer!

Des de què vaig començar a anar amb BTT sempre hi he anat. O el dia que toca o dies més tard.

Per mi és una marxa especial i sorprenent perquè tot i conèixer força la zona, sempre passem per algun lloc que no conec...

Aquest any no ha sigut diferent, m'ha sorprès i moooolt!!! Si la primera vegada que la vaig fer arriba a ser del nivell d'aquesta, crec que abandono a la primera pujada...

Sortim de casa pel carril bici i, sense passar pel Remei, enganxem el track a Llebrers.

La primera pujada d'asfalt superada  i comencen els corriols!

Travessem boscos i anem a parar a Can Palaí. Ara sé on sóc!

D'aquí tot avall fins al Parc Art i asfalt amunt. El track diu que passa per uns camps però avui no podrà ser, ho han tancat. Seguim per asfalt i al final de la pujada podem empalmar la ruta.

Corriols amunt, rampes que em fan baiar de la bici i bolets a la vista!! Per sort vaig preparada i recullo dos siurenys!
Planegem un tros i avall fins que anem a sortir a una pista. Veiem uns ciclistes molt abrigats, jo ja fa estona que he entrat en calor!!

Baixada fins a la casa de la palla i ve la primera pujada guapa...

Comença suau, el terreny és bo però poc a poc la rampa es va pronunciant i les meves cames no donen més de si i acabo baixant de la bici. En Xevi va fent i el perdo de vista.

Feia molt de temps que no passava per aquí, i ara recordo el perquè. Evitava la pujada!!

Trobo un replà i torno a pedalar amb penes i treballs.
Tinc una manera molt peculiar de pujar. De tant en tant deixo anar algun ai ai, uiiii, uff mentre vaig superant obstacles, pedres, troncs, romegueres per evitar alguna caiguda. En Xevi que ja coneix els meus sospirs se'n riu de la situació...

A mitja pujada trobem un company del C.C.Cassà. Ell va per feina i aviat ens deixa enrere.
Arribem al Xalet d'en Bosc Planes. Girem a l'esquerre i empalmem amb la pista que surt de St Cristòfol i  fins al coll del Bou.

Acabem d'arribar fins a l'ermita de Sta Pellaia i tenim una baixada llarga fins al Daró.
No havia baixat mai per aquesta pista, de fet era una incògnita per mi ja que, sempre havia volgut saber on portava però mai m'havia atrevit a provar-ho...
Ara ho sé i curiosament hem anat a parar a un caminet molt xulo que ressegueix el Daró. Als dos ens sona el paisatge, temps enrere ho havíem fet en una sortida que veníem perduts dels Metges...

Ja que no hi ha més bolets recollim alguna castanya que queda!

Tornem a pujar suaument fins que arriben les rampes fortes! Sense mania baixo de la bici fins que es "suavitza" la pujada.
Arribem a cal Xai, passem per ca l'Alzina i avall que fa baixada...

I després de la baixada, amunt altre vegada...Trenca-cames total!

Quan som a la pista que va al Coll de Llumeneres, visualitzo un possible retorn seguint la retòrica dels anys anteriors. Una baixada fins a les Dues Rieres, can Vilallonga, la Verneda, la Pineda Fosca, algun caminet sorpresa i el Remei.
Però m'equivoco de bon tros!!

Quan som a les Dues Rieres, passem pel corriol de la ruta de l'aigua. Sense passar per Narius empalmem amb trams del circuit de l'Open BTT Càrniques Celrà que es va fer aquest any.

Els organitzadors de la cursa del Remei no deixen de sorprendre'm! No era popular??? Hi havia podi aquest any?? Ho dic perquè els primers s'ho mereixien!!

Quan em penso que no queda cap corriol o pujada, m'equivoco!
Tant de corriol em desorienta i per uns segons no sé on sóc...
Em situo, un corriol més de l'Open, can Cassà i més corriols seguint el traçat original per on havia de passar l'Open abans que ens el fessin canviar...

Quan arribem als bombers decidim posar fi al circuit, encara queden 5km per arribar al Remei però som a tocar de casa i jo ja en tinc prou!

Gran circuit, una vegada més em trec el barret.

Llàstima que avui no hi havia botifarra, me l'hauria menjat amb un tres i no res!

Aviam si per la pròxima introduïu dorsals, classificacions i podi, que això ja és una marxa amb totes les lletres!

Pedalada solidària contra el càncer

Cassà es solidaritza contra el càncer organitzant la 3a Diada Solidària en benefici de la Fundació Oncolliga Girona.

El poble ha preparat diverses activitats durant el dia.

Pels més matiners, a les 8h hi ha una caminada amb dos recorreguts. Mitja hora més tard, una pedalada també amb dos recorreguts, el curt van acompanyats pels Cargols de les Gavarres i el llarg seguim fletxes i cintes.

A l'arribada hi ha un bon esmorzar!

A les 12h actuació de sardanes i cercavila amb els gegants fins el pavelló on fan el dinar solidari.

A la tarda acaben el dia amb vàries actuacions musicals.

Sempre és gratificant poder col·laborar per aquesta causa així que, just després d'alliberar-me pels pèls de ser vocal de taula electoral, em canvio de roba i amb la bici vaig pitant al parc de l'estació on surt la pedalada.

Arribo just a temps, m'inscric, en Quim ens explica els dos recorreguts i sortim per l'arc.

Travessem el poble per la coma i cap al corriol de la font de can Castelló. El pelotón no s'ha desfet i anem tots juntets. A can Cassà ja prenem distàncies, baixa, puja, baixa, puja i òstia al canto. El de davant cau i els de darrere hem de parar i acabar de fer el repetxón a peu, no s'ha fet mal.

No fem el corriol xulo i pista avall cap a les dues rieres on enfilem per una pista que em conec. Estic pletòrica, aconsegueixo millorar el QOM!

Per darrere criden, va que l'atrapem! no reconec la veu d'en Narcís fins que m'avança, diu que ja està al seu lloc, jo crec que pot molt més!

Té raó jo també l'atrapo!!

Una mica de planer i cap avall. M'avancen alguns ciclistes, un d'ells en Quim que m'anima!!!

Els perdo de vista, no veig a ningú, on era la placeta d'en Barril, m'he perdut?? Quan sóc al final de la baixada no veig cap fletxa, però recordo que el recorregut passa pel Coll de Llumeneres així que hi vaig directe!

Al Coll de Llumeneres veig que venen dos ciclistes de la dreta...Mmm d'allà hauria vingut jo...

Bé, ara ja sóc aquí, les fletxes diuen cap a l'esquerre.

En Narcís em torna avançar, em dec haver estalviat una bona pujada...

Els descarregadors d'en Gironès, una baixada molt ben parida que no coneixia i va a parar a la casa nova de Can Bota.

Tinc un noi enganxat a darrere, li dic que passi però no ho fa...

Al planer torna a passar en Quim, em corrobora que he retallat...

Segueixo pedalant amb el noi fent-la petar fins a l'arribada.

Passem per la Capçana, travessem la Verneda i cap a la Torremansa. A la pujada trobem un Cargol de les Gavarres i una noia que fan la curta, tot bé!

Carrilet i ja som a l'estació!

Un munt d'entrepans de botifarra estan preparats per la gent que va arribant de caminar i pedalar. Mmmm quina gana!

Felicitats per la iniciativa, estic segura que recaudareu molts diners, fins la pròxima!

Carrera solidària Donabike pel TDA-H

Avui, després d'estar inactiva durant dos mesos per uns motius personals que m'han impedit seguir la meva rutina esportiva, torno en escena!👍

 

Seguint les recomanacions de tot el personal mèdic que em va atendre, de seguida que em sento amb forces per continuar pedalant, ho faig.

 

Començo fent un test rodador marcant-me una ruta circular fins a Llagostera. Les sensacions són força bones, per planer sembla que em defenso prou bé. Tot i així, a la Bruguera ja em fa mal el cul...😥

De tornada se'm passa pel cap pedalar més, arribar fins a St Cristòfol, el cap el tinc bé, no penso en res, he aconseguit oblidar-me dels meus pensaments però les cames i el cul no responen igual. Torno cap a casa.

 

No perdo l'esperança.

 

El cap de setmana marxem a França per acabar de pair el neguit d'aquests dies. Ens emportem les bicis de carretera per fer alguna sortida.

Busquem una ruta senzilla que teníem pendent de fer al llac de Leucate. És una ruta plana i rodadora perquè no em sento capaç de res més.

Les sensacions no són bones, el cul, les cervicals, les cames, el cap, el trànsit, les vistes, tot falla! No estic bé i em desanimo bastant, tant que no vull saber res més de la bici.😢

L'endemà una caminada molt agradable em fa canviar el xip, em sento millor a peu!

 

No perdo l'esperança.

 

Començo a treballar, em sento valenta per afrontar la realitat i per fer una altra sortida amb bici! Sortint de la feina ens preparem uns entrepans, els llums de les bicis i fem una  nocturna fins a St Mateu de Montnegre.

Això és un altre cosa, el cap i les cames van prou coordinats.

Estic contenta i preparada per anar a la carrera solidària Donabike pel TDA-H de Sant Feliu de Guíxols!

 

Li comento a la Mònica que vull anar a provar-me i també s'apunta a venir.

 

De bon matí vaig com una moto, feia massa temps que no bevia cafè... Fins i tot estresso a la Mònica! 

Arribo justa de temps, corro per recollir els dorsals, corro per deixar ma mare a la platja, corro per preparar les bicis i just després és l'hora de col·locar-nos a la sortida que sortim en 5 minuts.

Mentre esperem aprofito per afortar el portabidons que balla molt i a la Mònica li fan un retoc a la bici perquè xiula molt... Pobre bici li convé un bon repàs!

 

 

 

Fem una sortida neutralitzada travessant la carretera asfaltada amb música incorporada. Les noies que són a davant comenten que la ruta té dues pujades maques però no és complicada.

Ho puc fer!💪

 

Desapareix el cotxe, la moto i fins i tot les noies de davant!

Així contant per sobre es desmarquen unes vuit noies...😲 On van tan de pressa? Entre les noies em fascina una en particular, una nena que no li poso més de 10 anys, quin sprint que té! No em desespero perquè encara queda molt, millor escalfo bé sinó petaré.

Quan travessem el Club Golf Costa Brava, veig a una noia, ens separen pocs metres però no la puc atrapar perquè comença la pujada. Una pujada llarga i amb un sol que peta... De tan en tan la veig, gairebé ho aconsegueixo però a la baixada la perdo de vista. El terreny és molt sec i sorrós, no baixo com ho feia, tinc por de caure i no arrisco.

 

El paisatge és molt atractiu, em sembla que hi ha molt per investigar!

 

Hi ha un altre repetjó i la torno a veure,  no era tan lluny però tampoc l'atrapo. 

Arribo a un punt on m'encanto mirant unes roques i mentre em pregunto si és Pedralta,  uns nois m'avisen que em passo de llarg. Rectifico el camí i comença un corriol molt xulo i ràpid!

 

Al planer la torno a veure, escurço distància però es dóna compte de la meva proximitat, accelera i em va controlant.

Tornem a passar pel Golf i poc després em situo, som al Càmping Sta Cristina.

Travessem la C-65 per sota i per un corriol comença la pujada i la noia desapareix definitivament.

Després enganxem un tros de carretera vella asfaltada que ens condueix a l'arribada.

 

Estic contenta, considero que he acabat amb un bon temps tenint en compte tot el que he passat i he viscut darrerament.

Crec que he fet un top ten!👌

 

Vaig a intercanviar el dorsal i em donen menjar i beure... Entrepà, pasta, patates, coca-cola, suc i un bidó de regal, no puc demanar res més!

 

Mentre espero l'arribada de la Mònica em menjo l'entrepà i, mitja hora més tard de la meva arribada, quan decideixo anar a deixar la bici al cotxe, arriba!

Endrecem les bicis i tornem al pavelló. La fem petar fins que fan l'entrega de premis i el sorteig de regals.

 

Ho sabia, la nena bòlid ha guanyat el primer premi de la curta, ben merescut! Qui sap si l'hauria atrapat si hagués fet la llarga....

 

Només vull donar les gràcies a l'organització pel fantàstic recorregut perquè m'ha fet sentir viva, enèrgica, competitiva, valenta i amb il·lusió per seguir pedalant, fins una altre!

 

 

PD: Ara sé que no era Pedralta, em queda pendent anar-hi!

 

 

 

 

4a Bicicletada de fèmines a Maçanet de la Selva

08/03/15

Que oblidat tenia el bloc!

 

No he deixat de pedalar però entre que, a l'hivern no es fan curses i que és fàcil trobar una excusa per no sortir tan, tampoc he tingut ganes d'escriure res...

Només us diré que vaig estar gairebé dos mesos sense la bici nova, ja que m'havien de canviar la forquilla i, el fet de tornar a sortir amb la bici vella, gairebé em fa avorrir la BTT...
 

Per sort, avui dia de la dona, he pogut fer la primera marxa femenina de l'any amb la bici arreglada a Maçanet de la Selva!

 

Ja que la setmana passada amb la Mònica no vam poder anar a la marxa femenina de la Roca del Vallès,  avui no ens perdem aquesta i ens inscrivim ràpid!

 

 

 

De bon matí preparo les bicis, i a les 8 sortim de casa.
Arribem d'hora i no es veu molt de moviment. Tot i així, entre que acabem de formalitzar la inscripció per triar el recorregut, saludo a unes noies que feia temps que no coincidíem i ens preparem, van arribant més noies.

 

La previsió de temps és bona. Ara a primera hora fa un xic més de fred però prefereixo no abrigar-me gaire perquè pujarà ràpid la temperatura!

Totes preparades

 

 Fem sortida neutralitzada  tot seguint la policia local fins al desdoblament de la curta i la llarga.

 

Avui que pedalo entre dones, seria un bon moment per provar-me. Necessito treure'm aquest neguit que he acumulat  aquest temps sortint amb la bici vella i que gairebé em treu les ganes de pedalar... Però certament avui he vingut a pedalar amb la Mònica i disfrutaré la marxa amb ella.

Sense molt de desnivell ni complicació fem un volta circular d'uns 10km que transcórrer per pista i algun corriol prou distret.
Les primeres noies de la llarga s'han escapat ràpid, nosaltres en tenim una per davant i una per darrere.
Trobem un primer avituallament i mentre acaba d'arribar la Mònica em trec la primera peça de roba, el xaleco!

La resta de recorregut és pista amb alguna pujada que em fa entrar en calor, i acabo sense manguitos i sotaguants!
Intento no distanciar-me gaire de la Mònica però m'emociono i vaig fent la goma amb la noia de davant!
Al final d'una pujada aprofito per fer un pipi, la noia de la goma passa i la que anava per darrere em comunica que la Mònica s'ha quedat xerrant.

Quan arriba ja no les tornem a atrapar ja que el recorregut és molt rodador.
Avancem una noia acompanyada per un noi i una família sencera amb carrito pel nadó inclòs. M'agrada la idea. Si mai sóc mare, faré el mateix!

Després d'uns 4km absolutament plans, travessem un pont i em trobo un noi de l'organització que em diu que prepari plat petit i amunt. Si senyor quin corriol més guapo!
Pujo molt bé tot i que, al està una mica humit, em patinen una mica les rodes. Tinc la mala sort  que se'm posa una branca entre els raids de la roda de darrere i haig de parar en sec. Llavors rondino sola de ràbia perquè no hauria posat el peu a terra. Tot i així estic contenta perquè faig prou bon temps a l'strava.

Una baixada i planer fins al pavelló!

He tingut sensacions bones, crec que no hagués quedat malament!

M'ha semblat una zona molt interessant per venir un altre dia a investigar camins!
No tenia cap mena de dificultat, però tampoc m'he avorrit, m'ha agradat molt!
No tinc res a dir, avituallaments correctes, ben senyalitzat, entrepà boníssim...
Crec que repetiré!

P.D: Bona speaker!



Un pont ben aprofitat!

He tingut tres dies de festa que han sigut molt ben aprofitats. No passa gaire sovint!

 

Venia d'un cap de setmana nefast per culpa del mal temps. Vaig estar tantes hores tancada a casa sense poder sortir amb bici o a peu, que vaig arribar a una conclusió. No és bo mirar tanta tele ni pel coco ni pel cos. Em feia mal tot, total per estar-me al sofà...

 

Per sort la previsió de temps del pont de la Puríssima pinta bé. Sense pluges i amb temperatures més raonables pel temps que estem.

 

El més primordial i que em demana el cos, és sortir amb bici!

Amb en Xevi decidim sortir per separat, ell vol fer una ruta llarga per carretera i jo simplement esbargir-me amb la BTT sense destí concret.

 

Surto direcció Gavarres, el terreny pinta bé, amb les pluges ha quedat molt compacte.
Tot i fer dues setmanes que no toco la bici, em sento bé i amb moltes ganes de pedalar. Mentre pujo al Coll de Llumeneres tinc bones sensacions i decideixo anar fins a St Cebrià de Lledó.
Tot pujant, no puc evitar mirar els marges. El bosc fa olor de bolet i no m'equivoco. Em paro perquè veig uns moixins i automàticament  uns pinetells, cosa que em fa mirar més.

Pedalo, caço bolets i gaudeixo de la natura.

 

M'encamino cap al Puig d'Arques però quan sóc a can Sitges, m'adono que s'ha fet tard. Torno cap a Cassà sense deixar de mirar els marges per collir algun bolet més.

Arribo cinc minuts més tard que en Xevi i per dinar, ens fem un bon plat de pasta amb els bolets que he trobat!!

 

En vistes de què es tornen a fer bolets, l'endemà al matí el passem a bosc!

No ens podem queixar, avui truita de bolets!

 

 

Per rematar el pont, hem buscat una ruta de senderisme pel Montseny.

La ruta comença dos quilòmetres més amunt de Gualba. Deixem el cotxe en una pista on hi ha una fita al lloc d'inici.

Baixem per una trialera i arribem al mirador del salt de Gualba on hi ha una gran cascada.

Seguim el track i ens porta fins al Gorg de la Goja. Perquè fa fred sinó seria un bon lloc per fer una remullada!

Gorg de la Goja

 

Anem baixant tot seguint la riera. Trobem la font del senglar i la resclosa. Aquí ens perdem una mica i no veiem clar per on passa el track. Hem de travessar el riu en algun lloc però degut a les pluges, baixa tanta aigua, que és més complicat.

Intuïm un corriol a l'altre banda del riu on hi ha una central i, suposem per on hauríem de travessar... Jo no ho veig gens clar, baixa molta aigua i només falta que caigui  riu avall... Si fos per mi ja abandonaria la ruta.

En Xevi travessa i em corrobora que aquest és el camí que hem de seguir.

Jo segueixo a l'altre banda mirant com poder passar. Finalment amb l'ajuda dels pals, posant un peu a l'aigua i en Xevi estirant-me per l'altre costat, aconsegueixo passar.

 

Seguim per una pista i ens passem de llarg el trencant. Quan ens n'adonem, intentem recuperar el camí pel dret però al final, acabem retrocedint fins que trobem el corriol correcte.

Un corriol prou pronunciat que ens fa alleugerir-nos de roba, quina calor!

De tan en tan trobem una pista però el track sempre puja pel dret!

Arribem a una Central Hidroelèctrica i continuem per un corriol que, desviant-nos un xic, ens porta fins a un salt d'aigua.

El corriol segueix pujant amb un fort pendent.

El camí és força confús, ens costa seguir el track i a sobres no hi ha cap fita.

Ens adonem que anem seguint una màniga i la prenem de referència.

 

Altre vegada hem de travessar el riu, i no sé per on...En Xevi pren vistes des de l'altre banda amb la càmera a la mà per si caic a l'aigua.

Em tremolen les cames, torno a tenir por. Segueixo el mateix sistema d'abans, falco els pals, poso un peu a l'aigua i arribo a l'altre costat sense ajuda.

 

Continuem pujant, el bosc està molt espès i fem moltes ziga-sages, és impossible seguir els mateixos passos. Finalment arribem a una pista i decidim no deixar-la, independentment del que digui el track, fins arribar a l'embassament de Santa Fe del Montseny.

És uns pista molt bonica entre fagedes que va resseguint el riu.

Quan arribem a Santa Fe, trobem a molta gent fent la volta a l'embassament.

Decidim fer una parada tècnica per dinar al costat del riu i sense encantar-nos gaire perquè encara ens queden forces quilòmetres per arribar abans no es faci fosc.

Dinant al costat del riu

 

Seguim cap al punt més alt de la ruta, el turó de Morou (1307m). Aquest tram està molt ben senyalitzat per unes marques taronges.

El camí no té cap mena de complicació, res a veure amb el que hem fet fins ara així que, avancem més ràpid.

Primer passem per l'Esquei de Morou amb unes vistes magnífiques. Per acabar de fer el cim, torno a tenir cangueli. No sé com enfilar-me a les roques sense caure...

Però una vegada més ho aconsegueixo. Si fins i tot hi ha pujat una parelleta per jugar a cartes fins que es pongui el sol...

 

No les tinc totes des de l'Esquei de Morou

Seguim fins al turó de Morou i llavors ja comença la baixada.

Passem per l'empedrat de Morou i continuem la nostra ruta deixant les marques taronges i seguim el PR direcció a Riells.

El seguim molta estona, tot travessant fagedes, rouredes i fins i tot alguna pineda, fins que hi ha un moment que la nostra ruta es desvia per una altra pista que ens condueix a l'antiga carretera de Gualba a Riells on tenim el cotxe aparcat.

Una ruta molt interessant!

No us aconsello fer-la sense GPS, ja que, nosaltres tot i portant-lo, ens hem despistat vàries vegades i ens han sortit més quilòmetres dels que contàvem. Hi ha trams confusos i trams indicats que no s'aconsella passar, prudència!

 

 

 

 

 

Paratges d'Osor

Després de passar molts caps de setmana sense coincidir amb en Xevi, per fi aquest, podem planificar una sortida junts.

 

Triem un track per la zona d'Osor, així aprofitem el viatge per emplenar aigua a la font del Borrell i, collir quatre castanyes.

 

 

 

Deixem el cotxe al pàrquing de la font i enganxem el track al poble.

Fem gairebé dos quilòmetres d'asfalt i llavors ens desviem per una pista entre castanyers. Una zona molt bonica i fresca que va resseguint el riu.  Poc a poc anem entrant en calor ja que la pujada no s'acaba mai...

 

La part final, es converteix en una pista forestal força transitada on els últims quilòmetres de pujada es fan molt llargs.

Tenim opció d'arribar al Puig de St Miquel de les formigues, el pic més alt de les Guilleries.

Em fa gràcia pujar-hi i de fet no hi poso cap inconvenient fins que veig el tram final... Queden 900m fins al cim per un corriol. Només experts!

 

 

 

 

Proposo deixar la bici a baix i arribar-hi a peu, però no acabo de convèncer en Xevi i ja el tinc pujant pedalant pel corriol i jo tot darrere arrastrant la bici...

 

A mig corriol fem una parada per deixar passar a una trentena de persones que estan baixant. No és que em vulguin desanimar però em diuen que encara em queden uns 15 minuts per arribar-hi.

 

En Xevi es depenja i a mi quasi m'atrapen una colla que ve per darrere. Caic, m'aixeco i em venen tota mena de tremolors, tinc por. Toi i així,  no poden avançar-me.

 

Sento la veu d'en Xevi, va que ja ho tens!!!

Miro amunt i no veig el final. Pujo acollonida, si he caigut pujant veurem que passa baixant...

Finalment veig el cim, però no puc més amb la bici. La deixo arramblada a un arbre i acabo a peu.

 

Amb la cara pago, una noia em diu: has de canviar de novio!

 

Últim esforç

Un cop a dalt se'm passa tot, ha valgut la pena tot i que, jo hauria pujat més segura sense la bici.

 

Puig de St Miquel de les formigues

Mengem una mica i anem per baixar.

En Xevi que ha pujat la bici fins dalt, vol sortir pedalant d'allà. És un inconscient, ho veig molt perillós i arriscat. Pateixo tan que ni tan sols me'l miro. Per sort controla la bici a la perfecció i baixa sense problemes.

Li demano que em vagi esperant i controlant que no em passi res.

Quan sóc a baix em tranquil·litzo.

 

Retrocedim un tros pel mateix camí i llavors ens desviem pel GR 82 seguint les indicacions d'Osor. Segons el perfil del track,  el que queda de ruta és baixada tot i que, trobem algun repetxón inesperat.

 

La baixada la podria fer més ràpida però tinc por i molta inseguretat. En gran part és degut al fet de trobar tota la fullaraca dels castanyers que s'ha acumulat al camí i que, a sobres està barrejada amb pedres. Com que no ho veig fins que hi sóc, baixo molt frenada per por de caure.

 

Aprofitem per fer un parell de parades per recollir castanyes. No són tan grans com m'esperava.

 

Gairebé al final de la ruta ens trobem un Porsche que va una mica perdut. Vol arribar a Osor, de fet va bé, però no sé si és bon lloc per passar amb aquest cotxe...

 

Arribem a la font i ens posem a fer cua una bona estona. Llàstima que no portem el fogonet sinó al mateix esperar, podríem dinar!

 

Ha sigut una sortida interessant tot i que no és el tipus de ruta i terreny que m'agrada.

Però m'agrada conèixer paratges nous!