Finalment he caigut a la temptació, avui surto amb bici de carretera!!!
En Xevi m'adapta els meus pedals i el sillin a la seva bici perquè vagi més còmode i ens posem en marxa.
Respecte és el que tinc, la bici és molt lleugera, la posició, els plats, els pinyons i els frens són diferents, quina sensació tan estranya, res a veure amb la MTB...
Sortim direcció Caldes, la carretera és poc transitada i jo necessito un procés d'adaptació a la nova situació. No sembla tan difícil, només cal aguantar un ritme constant i no deixar de pedalar mai.
Seguim per Llagostera i ens enfilem cap a Romanyà.
Primer port de muntanya. la calor ja apreta, el vent en contra, vaig amb plat petit i no puc pujar cap més pinyó, sento la mà d'en Xevi que em suavitza la pujada.
Tenim un ciclista davant nostre, em deixa anar i l'avancem amb comoditat, ja no ens veu, vull altre cop la mà... 
Arribem a Romanyà i emplenem el bidó a la font, necessito aigua!!!
Ara toca baixada fins a Calonge. M'agafo als "cuernos" i avall, no em sento molt segura, noto que el vent em desestabiltza una mica i procuro no agafar molta velocitat, com gaudiria la baixada amb la MTB...
A Calonge fem el segon port pujant per la ganga, és més curt, aquesta vegada pujo a roda. Durant la baixada fins a la Bisbal em noto millor, sembla que ja domino més.
A la Bisbal tornem a emplenar el bidó, l'aigua és vital sembla que caigui foc...
Veig uns indicadors: Cassà 22km!! Em semblen molts...
Aquí no s'acaba, el tercer port és fins a Sta Pellaia. Les cames responen bé, però no deixa que començo a estar cansada. Mentre pugem en Xevi m'explica les seves tres primeres experiències amb bici de carretera, res a veure amb la ruta que m'ha preparat ell, eren més suaus.... 
Se'm fa molt llarg, no tinc cap pàjara però penso que tinc mitja insolació. Veiem l 'ermita de Sta Pellaia, m'animo, ja queda poc!.
Falten 500m, en Xevi posa el turbo, 400m jo faig el que puc, 300m això ja ho tinc, 200m baixo pinyons, 100m últim spring, 50m em preparo per la foto i port assolit!!!
I tot baixada fins a Cassà, ja més segura però amb el mateix respecte!
En definitiva ha sigut una bona experiència!
La carretera m'ha donat prou motivació per veure que es poden fer molts quilòmetres amb menys temps, tot i que no he tingut una bona mitja...Segur que el pròxim cop em superaré!
Mentrestant, seguiré fent muntanya el plaer que em dona és insuperable!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada