Estic motivada, necessito veure amb els meus ulls que no arribaré la última...
Hi vaig sola? Sí, és igual
Fa fred? Sí, és igual.
Hi haurà nivell? Sí, és igual.
Ara el que m'importa és pedalar, sentir-me viva, vull millorar!
Carrego la bici al cotxe i quan arribo a Quart, veig la gran moguda que hi ha, espectacular. No sé ni on aparcar, hi ha molta gent.
Molts ciclistes ja escalfen, quins nervis, jo no tindré pas temps!
Amb una correguda vaig a buscar el dorsal, no sóc la única que vaig tard...
Tinc temps de canviar-me i col·locar-me a la sortida.
Els de la llarga surten primers i tot darrere jo amb la mala sort que el cordó de la sabata se'm posa a la cadena. Ho veig a temps, em paro i ho soluciono.
Paren el trànsit per travessar la carretera i ens enfilem pista amunt, ara ja sé on vam fallar amb en Toni només de començar...
Vaig quedant enrere, molt enrere, sento la moto darrere meu crec que sóc la última...
Al corriol deixo passar la moto, em diu que venen més bicis, em tranquil·litza saber-ho. Pujant em trobo a tres ciclistes, em crida l'atenció un d'ells perquè és veterà. No participen però aprofiten el circuit senyalitzat.
M'atrapen els ciclistes, i a la primera rampa important tots anem baixant de la bici i pugem a peu. Algun valent pot, curiosament el veterà que no participa és un d'ells però tard o d'hora tots acaben a peu, la pujada és dura!
La baixada és tècnica però assequible per corriol, això ja m'agrada més. Després d'aquest puja i baixa travessem el Celré, ho conec, fem un tram de pista i corriol de baixada fins al desdoblement dels dos recorreguts.
Els de la curta anem a la dreta i toca corriol de pujada. Estic sola gran part de la pujada, sembla que no però es va empinant i, haig de baixar i pujar de la bici constantment.
Quasi a dalt em demanen pas, m'avancen varies bicis. Quan arribo a la pista, se m'enganxa a roda un senyor, portem un ritme semblant en pla. A les pujades m'avança i a les baixades l'atrapo. Estem així una bona estona, fins que em deixa enrere a l'últim repatxón abans no arribem a Castellar de la Selva, on hi ha avituallament. Em paro per beure coca-cola i segueixo pel corriol que vam fer amb en Toni però aquest cop és de baixada!
Vull atrapar el senyor, però em demanen pas constantment, em fot perquè em tallen el ritme però m'aparto, per mi no és una cursa sinó una marxa popular, el senyor ja no l'atrapo...
Ara el meu objectiu són dos nens, tan els tinc a davant com a darrere.
Vaig molt frenada perquè el fre de davant xiula com un fantasma
. No faig por a ningú, als últims quilòmetres em segueix avançant gent, aquests ja són de la llarga, quina ràbia. A sobres, quan som dins del poble, entre el fre i la tramuntana que bufa, els nens arriben just abans que jo....
. No faig por a ningú, als últims quilòmetres em segueix avançant gent, aquests ja són de la llarga, quina ràbia. A sobres, quan som dins del poble, entre el fre i la tramuntana que bufa, els nens arriben just abans que jo....
En Xevi m'espera a l'arribada, ell ha sortit amb la bici de carretera.
Començo a tossir, em sol passar quan faig un sobre esforç, necessito menjar! Vaig a buscar el meu entrepà i mentre el menjo veig que pengen les classificacions...
Quan veig el meu nom a la última posició no m'ho puc creure, tant he tardat?
Ni em quedo a veure a qui donen els premis, la motivació i la il·lusió que havia posat s'esfuma...
De camí a casa vaig rumiant i tinc una petita esperança de pensar que en aquesta classificació provisional potser encara faltava arribar algú...
I així és, a la classificació final he quedat 29 de 39. Això ja està millor, primera noia de marxa popular!
No tan sols volia acabar-la sinó que, volia veure on tinc la meva mitjana, per sort sempre hi ha un pitjor. El primer m'ha tret 40 minuts i l'ultim 1 hora., estic contenta.
CLASSIFICACIONS:
Marxa popular:
http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Llistat_Temps_Marxa_Web_Quart.pdf
Competició:
http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Classificacio_Grans_Web_Quart.pdf
Felicito a l'organització, recorregut ben senyalitzat, avituallament correcte i els mitjons sempre van bé!
He patit en algun tram però ja és això, llavors la satisfacció final ho fa oblidar tot. De totes maneres seguiré entrenant, quin nivelassu que hi havia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada