El repte d'aquest cap de setmana l'ideem amb la finalitat d'entrenar-me per agafar tècnica i resistència de cares al setembre. Farem Camí de Cavalls 360º que és, la volta a Menorca per etapes a través del GR 223.
On anar?
Doncs anirem al Parc Natural de Cap de Creus pel GR 11 resseguint la costa i el GR 92 passant per l'interior. Pel que m'han dit, és un símil del que em trobaré a Menorca.
El Cap de Creus, forma un litoral abrupte, molt rocós i erosionat per vents tramuntanats, amb grans penya-segats on no voldria caure, cales amagades sovint accessibles a través del mar, prats i boscos d'interior amb una vegetació dominada per matolls i arbusts, en definitiva és un paradís on perdre's un diumenge al matí!!
Marxem el dissabte al vespre direcció Llançà on a través de la web Lugares furgoperfectos , trobem el lloc ideal per sopar i passar la nit.
 |
| Cap de Bol |
Sopem ràpid abans que els mosquits ens mengin a nosaltres i anem a dormir aviat.
A trenc d'alba ens aixequem, ens preparem i anem direcció al Port de la Selva.
Tenim 5km fins al Port de la Selva que ens serveixen d'escalfament i comencen a pujar per asfalt fins on empalmem el GR 11, amb vistes de Cala Tamariua.
 |
| Cala Tamariua |
Seguim pujant suaument per una pista fins arribar al mas Puignau.
 |
| Puignau |
I amunt i avall, pujades i baixades tècniques on aquí m'adono que no baixo tan bé com em pensava...
Passem per Sant Baldiri de Tavellera, era una ermita utilitzada com a centre religiós i econòmic de les nombroses masies disperses per les muntanyes del Cap de Creus.
 |
| Sant Baldiri de Tavellera |
trobo la primera baixada de la muerte, super tècnica amb moltes pedres soltes que em donen molta inseguretat i m'obliguen a baixar de la bici si no vull prendre mal. |
| En Xevi no té por a res! |
Jo continuo amb la prudència i gairebé tota la baixada la faig a peu fins a nivell del mar.
 |
| Cala Tavellera |
Una cala preciosa que si tens ganes de caminar o pedalar hi arribes, però la millor manera d'accedir-hi és pel mar. N'hi ha que són privilegiats!
Si la baixada era de la muerte la pujada també, la faig tota a peu arrastrant la bici com puc. Tenim sort que ens hem aixecat aviat i el sol encara no apreta sinó podria ser molt més dura.
Si a les Gavarres fem el senglar al cap de Creus la cabreta!
 |
| Deixem enrere la cala... |
 |
| A 7 km de Cadaqués |
 |
| Port Lligat |
Baixem per una pista acabada amb un corriol de pedra molt divertit i en un no res som a Cadaqués. Parem a una font de camí on, emplenem els bidons i mengem una mica perquè ve una part dura i, amb tota la cleca de sol.
 |
| Cadaqués |
Anem a buscar el GR 92, un corriol pedregós que es deixa fer més bé i em permet pujar-lo sense baixar tantes vegades de la bici.
 |
| Xino xano vaig pujant... Ens endinsem a l'interior del Parc Natural de Cap de Creus per una zona més ràpida  amb un corriol molt divertit que travessa la vall resseguint la muntanya, anomenada la falda del Puig de l'Infern. |
 |
| Puig de l'infern |
Però això no és tot, tornen a venir corriols impossibles que faig peu.
Ens porten al Mas dels Bufadors, serà perquè el vent li dóna la raó?
 |
| Mas dels Bufadors |
Seguim per una pista de baixada ràpida on enganxem el corriol fins al Port de la Selva. Un corriol empinat amb un desnivell de 200m també amb pedra solta que em fa posar sovint el peu a terra tot deixant anar algun xiscle dels ensurts que tinc...
Els últims metres els millors!
Quina sensació tan estranya al tocar l'asfalt, les cames pedalen tan lleugeres que em fa prendre una decisió...
Al Port de la Selva podria abandonar, "això és el que tem en Xevi", però no, he vingut mentalitzada per seguir tot el track. Tot i les esgarrinxades i quilòmetres que porto a les cames em sento bé, vull acabar!
Fem una parada al Valvi ens carreguem les piles amb un Dan Up i continuem per asfalt cap a St Pere de Rodes!
Vaig pujant fent la serp per suavitzar la pujada, tot i així és dura. Té uns 10 km de llargada amb un desnivell de 500m. Poca broma que pujo per asfalt amb la bici de la muntanya... com canvia la cosa!!
 |
| Monestir de St Pere de Rodes |
Haig de parar varies vegades, el meu cap vol arribar perquè estic impacient per catar el corriol fins a Llançà però algo en mi falla...
Vaig fent amb molta calma, però arribo!
La baixada comença per una pista seguida d'un corriolet i una senyora trialera.
 |
| Inici de la trialera |
M'ho miro, hi ha molta pedra solta però ho intento, baixo uns metres però no acabo de controlar bé la bici, agafo por i acabo baixant a peu.
Així em passo una gran part de la baixada, quan no poso un peu n'hi poso dos... "només experts" a mi em falta molt per aprendre!
Al final vaig agafant confiança i em deixo anar una mica, em sento orgullosa!
Fem uns quilòmetres més per asfalt fins on tenim el cotxe i fi de la ruta amb un bany al mar.
Una ruta molt bonica, el Cap de Creus és digne de veure, sigui a peu o amb bici, les fotos son maques però res a veure al natural, us la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada