Després del desengany de Calonge decidim anar a Osor i acabar la lligueta. Tenim una petita possiblitat de pujar una posició a la classificació.
Arribem a Osor aviat, recollim els dorsals sense problemes, ens preparem, busquem gent coneguda, on són les noies que conec?? No en veig cap...
Per no perdre el costum els nervis s'apoderen de mi atacant el meu estómac.
A les 8:45 fan el briefing: són 6km de run i 32km de bici. Han escurçat el tram de run i han allargat el de bici. A en Carles li anirà bé el canvi, serà una pos-recuperació pels 27km que va còrrer ahir. A mi, em tocarà patir una mica perquè l'únic que veig planer és el pàrquing!
A les 9:00 en punt surten els de run.
L'espera no se'm fa tan llarga, als 30 minuts arriba i som-hi!
Surto de la casa de colònies de les Mines d'Osor i començo a enfilar per una pista amunt, amunt. Es fa bé però és llarguíssima...
Em van avançant ciclistes, m'està costant, les pujades llargues em maten, em quedo ben sola pensant amb una conversa que vaig tenir el dia abans...
- Si la bici no pesés tan pujaries més bé...
- Si et canviessis les rodes pujaries més bé...
- Si tinguessis una bici rígida pujaries més bé...
Si?
Tinc en compte les suposicions i me'n emparanoio de tal manera que, la pujada interminable, la solitud dels boscos i els pocs ciclistes que em trobo, ho converteixen amb una pujada duríssima per mi.
Al quilòmetre 10 trobo el primer avituallament i poso el peu a terra.
Menjo un tros de plàtan i bec coca-cola esperant poder recuperar-me a la baixada.
La baixada és per un corriol tècnic de 1km que sovint m'obliga a posar el peu a terra, tot i així, puc atrapar un ciclista. El corriol acaba al riu on hi ha un noi que m'ajuda a pujar la bici i torno a enfilar amunt, amunt...
Són 10 km més de pujada i solitud, no hi ha ningú animant ni tirant fotos, necessito ànims per seguir...
A falta d'avituallament quan el necessito, em menjo una barreta energètica que porto i segueixo com puc.
Miro el contequilòmetres porto 20km fets pràcticament tot de pujada amb més de 2hores, és tardíssim!
Baixo amb ganes per recuperar temps. La pista és pedregosa i després de dos ensurts, a la tercera em foto de lloros, surto per davant i caic sobre un esbarzer. Jo a pesar de les esgarrapades estic bé, només haig de posar bé la cadena i seguir.
Les cames em tremolen he agafat una mica de por i afluixo el ritme, baixo més prudent.
Al quilòmetre 27 trobo el segon avituallament on bec coca-cola. Em pregunten si ve algú darrere meu, jo dic que sí, com a mínim el que he avançat al corriol.
I tornem a pujar!!!
Em desespero, tinc ganes de cridar
i plorar a la vegada, on és Osor em pregunto!!
i plorar a la vegada, on és Osor em pregunto!!
Aquestes pujades són més curtes, però a la mínima pujo a peu, no tiro.
No dec ser gaire lluny.
Per ara l'únic que veig és vegetació i pujades on hi hauria d'haver baixades.
L'últim tram és un corriol, que sense ajuda de ningú, baixo com puc, passo per sota la carretera i travesso el riu de peus a l'aigua amb la bici agafada.
Estic aprop, sento que fan el repartiment de premis.
Una petita ovació és allà, en Carles a primera fila que ja estava preocupat per la meva tardança.
Tot darrere meu, encara falten tres persones per arribar.
En Carles m'informa que hem quedat quarts, s'ha intentat però no ha ha pogut ser.
En resum, per mi ha sigut la prova més dura de la lligueta per la llarga pujada i el desnivell acumulat. També he trobat a faltar el caliu de ciclistes ja que he pedalat sola gairebé tot el recorregut.
La millor prova, la de Bescanó i la pitjor la de Calonge.
+
Fins la pròxima segadors!!
Sandra , aquest esport el feu gran gent com tu , amb l'esforç i les ganes de millorar . Sort en tenim de vosaltres , ja que la feina que fem no tindria sentit si vosaltres no hi fosiu . Mil gràcies i ens veiem l'any que be !!!
ResponEliminaSalut i pedals !!!