El Cabrerès

Aquest cap de setmana fem sortida BTT pel Cabrerès o Collsacabra, situat entre Osona, la Garrotxa i la Selva. És un altiplà caracteritzat per cingles erosionats pel Ter amb zones boscoses humides.

Ens instal·lem a Rupit on passem la nit. De bon matí fem una volta pel poble tot olorant pa recent fet, i així escalfem una mica.

Pont penjant de Rupit

Quina tranquil·litat es respira abans que els turistes avasallin el poble!

Pujo escales amunt arrossegant la bici i després zas tot avall!

Quina emoció!

Després anem fins al centre BTT i decidim fer la ruta nº 4, un recorregut dur pel desnivell, la distància i la tècnica que m'ajudarà a millorar.

Només de deixar el poble enrere, veiem la gran quantitat d'aigua que baixa pel riu degut a les pluges d'aquests últims dies, trobarem fang!

Pugem per una pista emportlanada i després planegem per uns camps intentant veure senyalització de la  ruta. L'únic que veiem són indicadors de PR així que seguim pel principal. Ens condueix a una propietat privada i acabem tornant enrere per seguir el PR.

Baixem per una trialera en forma de riera que de xiripa, és el camí que buscàvem!!!

Aviat arriba la primera remullada de peus al travessar al riu, llavors seguim per un corriol força atapeït de vegetació, la sortida promet!

Hem d'estar atents constantment per no perdre'ns, falta molta senyalització així que ens guiem per la intuïció...

Comença el martiri, tinc la crisis inicial de voler abandonar, on m'he posat? tot serà igual? retrocedim?

Quan s'acabarà?

Hi ha una pista, però el senyal de BTT es desvia per un corriol de pujada no ciclable llarguíssim... Ens haurem equivocat?

Em sento com un burro de càrrega que no pot traginar la bici, quin patir!

Després de caminar 1km arribem a una pista, suficient per recuperar-me i esfumar-se les cabòries.

Si hem pujat, ara toca trialera en forma de riera.

Camí dels enamorats

I arribem a Cantonigros on tornem a perdre la senyalització. Voltem pel poble fins que la trobem.

Baixem per una trialera molt tècnica però molt guapa, que la vaig fent a poc a poc tot esquivant gent que van a banyar-se a una gorga anomenada La Foradada.

Novament la senyalització és dubtosa i mentre ens avança un ciclista, estem preguntant a un home que sembla conèixer la zona si anem bé.

Seguim endavant, aquí ja poso el peu de terra que hi ha moltes pedres soltes.

Finalment veiem senyals, per anar a la Foradada ens hauríem de desviar, per tant nosaltres continuem amb la ruta.

Aviat atrapem el ciclista i ens convertim amb la seva ombra fins que el podem avançar.

Ara sí que m'ho passo bé, corriols tècnics que puc controlar i sense caure!

Arribem a l'Esquirol.

Ens fan fer una volta ben tonta...

Situats de nou tornem a enfilar per una pista emportlanada que ens porta dins un espai protegit de toros...

Perill d'envestida!

I ens fan passar per aquí dintre?? Jo estic cagada, em fa cosa entrar i si ens envesteix un toro? 

No tenim cap més alternativa.

Entrem pacíficament i efectivament trobem la manada. Estan lluny del corriol, ens observen però nosaltres els ignorem i passem tranquil·lament per no esverar-ne cap.

Un cop fora el tancat respirem tranquils.

Tornem a passar per Cantonigros i continuem direcció a Tavertet.

Enfilem per una pista empedrada que es va estrenyent i acabem pujant riera amunt com si fóssim dos salmons que volen pondre els ous!

Després enganxem una pista súper enfangada on la bici d'en Xevi queda clavada.

Quan arribem a Tavertet ens acostem fins al mirador on hi ha una bona panoràmica dels cingles i el Pantà de Sau.

Portem unes hores pedalant, el poble fa olor a carn a la brasa. Ens conformem amb  una barreta i unes galetes i seguim amb tota la cleca de sol per un camí resseguint els cingles de l'Avenc de Tavertet.

Trobem un ramat de vaques al mig del pas, ens miren atentament... Jo tota decidida vaig davant passant sigilosament per no molestar-les però ni em fan cas. Vaig tirant però en Xevi no em segueix, ell encara ha passat més lentament per si de cas....

Baixem per una pista emportlanada i després per una zona boscosa que deduïm que acaba amb un corriol. És tècnic i els últims metres acabem baixant a peu perquè és tant humit que la bici patina.

Finalment després de pedalar 6 hores i mitja arribem a Rupit amb molta gana!!!

Ha estat una ruta molt xula, amb uns paisatges espectaculars molt recomanables.

Té un grau de dificultat alt, però em sento orgullosa perquè a part de la crisis inicial m'he trobat molt bé en tot moment, el cos em respon bé, fins i tot  he baixat moltes trialeres amb la suspensió de darrere bloquejada sense enterar-me'n... que faig amb una doble?? Potser amb una rígida passaria!

La llàstima ha sigut que la senyalització és deficient ja que hi moltes zones dubtoses on no hi ha marques i és fàcil perdre't. 

+

Fins la pròxima!