Fins fa quatre dies creia que, quan vaig comprar-me la BTTque inexpertament vaig triar, tindria una bici per molt de temps, però ara veig que això és com la informàtica i amb poc temps et fan creure que quedes desfasat! Ara, que tinc més coneixement de causa, segurament compraria un altre model...
Dic això, perquè poc després de comprar-me-la, van sortir les BTT amb rodes de 29, i aquest any, han inundat els catàlegs amb les de 27'5 deixant de banda la típica de 26.
Em pregunto perquè aquest canvi tan sobtat i busco conclusions.
La setmana passada vaig sortir a pedalar amb en Xevi i quan vam ser al pavelló de Llagostera se li va trencar el quadre! Vaig tornar sola a Cassà i quan el vaig anar a recollir vam aprofitar per anar a veure bicis!
Trencar el quadre va ser la prova definitiva per renovar la bici. Ja no li caldrà canviar els neumàtics, el pedal trencat o arreglar el canvi i els frens.
Dit i fet, necessita una BTT, i està obert a diverses opcions, inclús a comprar un quadre per poder fer servir les seves rodes, plats, pinyons...
Ens passem un matí mirant-ne, i quan els parla als venedors de les bicis de 26 li pregunten, estàs segur? Han deixat de banda les bicis de 26, en tot cas ha de ser de segona mà. En veiem algunes, però tenen un preu desorbitat ja que, pel mateix preu en pots tenir una de nova!
,
Ara la qüestió és, 27'5 o 29? I per sortir de dubtes, un venedor ens ofereix la opció de prova-les totes dues. A mi no em sembla mala idea, ja que jo també tindré la oportunitat de provar-les i comparar amb la meva.
Diumenge al matí agafem les bicis de carretera i anem fins a Girona on, ja tenim preparades les bicis de muntanya.
Les bicis no són de la meva talla, ja que qui ha de fer el test és en Xevi, però tampoc hi vaig tant malament, de fet, fins i tot hi vaig més còmode que amb la meva.
D'entrada surto amb la de 27'5, em sento molt bé, pedalo i avanço! Abans d'arribar a la font del ferro, fem el primer canvi. La de 29 també m'agrada!
Intentem passar per l'anomenada pujada de la mort però no l'acabem de trobar i ens equivoquem. Sort que en Xevi coneix força la zona i anem a parar a un corriol conegut.
A les pujades hem canviat varies vegades de bici, jo he notat que pujo millor amb la de 27'5.
El corriol planeja una mica, em defenso bé amb la de 29 però quan veig que comença a pujar em rajo, no em veig capaç perquè noto que costa més controlar-la. Ell fa un test amb les dues bicis i després segueixo amb la de 27,5 amb un corriol de baixada. Aquí m'adono que baixo millor amb la meva!
Anem a parar a la pista i seguim junts fins a l'últim quilòmetre. Jo segueixo amb la de 27'5 per la pista i ell puja pel corriol.
Jo milloro el meu temps i en Xevi pràcticament igual.
Parem a menjar i fem un altre canvi de bici. Ara em toca provar la de 29 amb corriol de baixada. Tinc la mateixa sensació que amb la de 27'5, vaig més insegura, tenint en compte que la forquilla trontolla molt perquè és senzilla, em costa més controlar la bici, per tant baixo molt lenta...
Seguim la pista direcció als Àngels per anar a buscar un corriol que va directe a Sant Daniel.
Continuo amb la de 29 amb un objectiu a davant, un ciclista! Pedalo, avanço, l'atrapo i a la pujada el deixo enrere. Això no em passa amb la meva!
El corriol és molt tècnic, baixo molt frenada però vaig fent fins que, intentant esquivar uns pedrots m'acosto a un lateral, i com que el manillar és molt ample, m'enganxo amb una branca i caic de costat.
Estic masegada però bé, m'aixeco i segueixo.
Quan veig que es complica no me la jugo i baixo de la bici, tot i així, quasi torno a caure de la mateixa manera i em fa saltar la cadena. Ho arreglo i segueixo fins al final que trobem la pista que va a Sant Daniel i tornem a la botiga.
Les meves conclusions són clares:
Les dues bicis són molt rodadores, fins i tot pujant amb la de 29 crec que he anat més ràpid.
El problema l'he trobat baixant, he anat més insegura amb les dues, costa més de maniobrar, el manillar és més ample i m'encallo als corriols. També cal dir que no anava amb la meva talla i la forquilla no era la millor...
Des del meu punt de vista i pel que he anat aprenguent de bicis, la talla és important. Abans de comprar-me la bici de muntanya i la de carretera, anava amb unes bicis massa grans per mi i ara he notat el canvi, anar còmode és important. Per tant, si amb el test d'avui hagués anat amb una de la meva talla, encara hagués sigut millor.
Si m'hagués de comprar una bici ara, crec que agafaria uns rígida amb rodes de 27'5.
El problema l'he trobat baixant, he anat més insegura amb les dues, costa més de maniobrar, el manillar és més ample i m'encallo als corriols. També cal dir que no anava amb la meva talla i la forquilla no era la millor...
Des del meu punt de vista i pel que he anat aprenguent de bicis, la talla és important. Abans de comprar-me la bici de muntanya i la de carretera, anava amb unes bicis massa grans per mi i ara he notat el canvi, anar còmode és important. Per tant, si amb el test d'avui hagués anat amb una de la meva talla, encara hagués sigut millor.
Si m'hagués de comprar una bici ara, crec que agafaria uns rígida amb rodes de 27'5.
El perquè és fàcil: la meva és doble, tinc la sensació que pedalo i no avanço, pesa molt i a sobres la majoria de vegades porto la suspensió bloquejada.
La de 27,5, penso que pot ser una bici còmode, té un tamany entremig, que permet manejar millor i a la vegada és rodadora.
Les conclusions d'en Xevi:
En aquest cas només hem pogut comparar dos models de la mateixa gamma en 29 i 27,5, així que fer comparacions amb la de 26 no m'atreveixo, ja que la forquilla també pot donar molta comoditat, així com els pneumàtics.
El més important és disposar d'una bici de la mida adequada, en referència al quadre.
La mida adequada de les rodes depèn molt del tipus d'ús que s'hagi de donar. Per pujar i baixar corriols i roques, les rodes grans obliguen a fer molta força per controlar la bici. Així que amb 29 més que guiar la bici, toca fer força amb la intenció que d'absorbir l'obstacle.
Una roda més petita (27,5) permet més maniobrabilitat amb la bicicleta en zones tècniques, sempre que tinguis capacitat per això. Tant per pujar com per baixar.
Així, si les rutes són de pistes, carrilet o baixades ràpides i poc tècniques, una de 29 sembla millor, però en rutes lentes i tècniques, tant de pujada com de baixada la de 27,5 permet dirigir millor la bicicleta.
Pedalar amb una de 29 per llocs tècnics obliga a fer cops de pedal més forts al moment de salvar obstacles grans, però els petits se'ls menja fàcilment. Amb 27,5 els obstacles frenen més, però els cops de pedal no són tan durs i és més fàcil escollir com salvar els obstacles.
Així com que per pedalar ja tinc una bici de carretera, passo de les 29.
I vosaltres què en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada