VI Marxa x parelles a Llagostera

El dol, és un procés psicològic que es passa després de la mort d'un ésser proper. Jo he perdut el pare, una figura molt important per mi. Era el meu referent per moltes coses, podia comptar amb ell pel que fos, era una persona única amb empenta i esperit per fer les coses.

És dur assumir la realitat, encara em costa molt de creure que no el tornaré a veure. Estic trista i això ha repercutit en el meu rendiment ciclista.

El primer dia que vaig voler sortir amb bici després de la seva mort, no vaig ser capaç. Vaig agafar la bici de carretera, volia fer els Àngels i Sta Pellaia però no vaig arribar ni a la Creueta... Tenia el cap enterbolinat i els ulls plens de llàgrimes...

No vaig tocar la bici en dues setmanes, tenia por a tornar a fracassar...

Quan vaig estar més tranquil·la ho vaig tornar a provar. Tenia un al·licient, em quedava un cap de setmana per entrenar-me per la VI Marxa x Parelles de Llagostera.
Vaig sortir amb la bici de carretera el diumenge i amb la BTT el dilluns.

Les sensacions no van ser molt bones, per carretera havia baixat la meva mitjana normal i per muntanya, vaig arribar enfadada amb mi mateixa per no poder pujar ni el coll del Bou... I a sobres vaig tenir les típiques "agulletes" al cul de principiant...

Tot i així no em volia deixar perdre la marxa!

Es trtlits en acció!

Abans de les 9 arribem a Llagostera, recollim els dorsals. Aquest any fem la curta, el meu estat físic i anímic no dóna per més. 

Escalfem una mica per fer-nos passar la fred. Encara no hem ni començat i en Xevi es dóna compte que porto un raid trencat, suposo que no vindrà d'un...

Ens col·loquem a la sortida, la majoria es va posant per davant la volta de sortida i això fa que ens anem quedant endarrere..

Ens expliquen que hi ha sortida neutralitzada fins passat el pont i llavors donaran el toc de sortida.

Quasi sortim els últims...

Per travessar el pont hi ha un bon embut... Quan aconseguim ser a l'altre costat,  resulta que no han esperat a què tothom creu-hi  i  maricón l'últim, ja han donat la sortida!!

Em fa una mica de ràbia però vaja, el meu objectiu principal d'avui és fer aquesta marxa amb en Xevi i acabar-la!

Fem una volta circular per una zona coneguda, passant pel costat de Can Cabanyes, on tantes vegades havíem matat el porc amb la família, per tornar al mateix punt d'intersecció i enfilar amunt.
A la pujada, deixem enrere una parelleta mixta. Passem Can Pigrau, resseguim el traçat d'unes valles per un corriol. Els que tenim davant nostre, no baixen molt bé i ens fan enlentir a nosaltres, fins al punt que jo pateixo la primera caiguda tonta. Aconseguim passar-ne a un parell i acabem de baixar el corriol al nostre ritme.

Per ara, el recorregut és molt similar al de l'any passat. Passem per un corriol que m'agrada molt però ens trobem altre vegada baixant al ritme del de davant... En Xevi aconsegueix avançar-se, jo entre que estic una mica patosa, i els de davant frenen constantment, arribo més tard.

Quan s'acaba el corriol, pugem per una pista que no conec. Una pujada llarga on, els tius que havíem avançat al corriol, recuperen el seu lloc. En Xevi que em veu així com que no puc i que si poso o no el peu a terra, m'empeny  perquè no deixi de pedalar. Però a la que veig una mica de replà em paro.
Se'm fa difícil perquè noto que em patinen les rodes i a sobres la meva pedalada no és molt precisa i de tant en tant deixo anat algun crit.  Sort que en Xevi ja hi està acostumat i no em fa gaire cas...

Al quilòmetre 10 hi ha avituallament, agafo un tros de turró de xocolata, però no em passa, tinc l'estómac tancat. Seguim d'aprop una parella de noies que també fan la curta però finalment, a la primera pujada que trobem les perdem de vista...

En Xevi em torna a empènyer, això si que és treballar en equip jejeje Ric per no plorar...

Quan som a dalt de la pujada veig l'abocador de Solius i m'ubico una mica. Baixem fins al Ridaura i passem pel mateix corriol de l'any passat on hi ha dos punts que han posat  una corda per ajudar-nos a pujar. Un cop a dalt hi ha el desviament de la llarga. Trobem una parella d'homes que sembla ser que estaven inscrits per la llarga i s'acaben rajant...

Unes noies m'animen, va que aneu bé!!

M'agrada sentir això sempre et motiva una mica.

Baixa gent molt estesa, aquests són de la llarga, quina enveja em fan!

Travessem la riera un parell de vegades i arribem al molí de Can Moner, per tant, queda una última pujada!

Ens avancen dos nois i a la baixada veiem tota una colla de ciclistes que vénen d'un altre camí, sembla ser que s'han colat...

Uns metres abans de l'arribada, ens avança en Francesc Freixer i el seu company, els primers de la llarga, vaia craks!!

Hem tardat 1:34, mitja hora més que els primers...

Crec que podria haver fet millor temps, però estic contenta, l'hem acabat, no hem quedat últims i encara no havien desmuntat l'arribada com l'any passat...

Suposo que preparar una marxa per aquesta zona és molt gratificant perquè sense moure't gaire de lloc, puges i baixes constantment per corriols i camins molt ben aconseguits. A mi personalment m'agrada molt la zona, a part, avui el terreny estava en perfectes condicions!

Aquest any, el fet d'haver fet la curta, m'ha anat bé perquè he pogut escollir la samarreta tècnica de la meva talla! 

Fins la pròxima!

Felicito al Club BTT Llagostera per mantenir viu el poble!

Classificacions:

Volta curta

Volta llarga