20/10/13
A principis d'estiu, em vaig marcar uns objectius de llocs on m'agradaria anar amb la bici de carretera. Un d'ells era pujar a Vallter des de la Canya. Per mi, una bona quilometrada!
Dit i fet, vam sortir d'hora amb intenció de dinar a dalt.
No em trobava massa bé, era un d'aquells dies que em costa tirar...
El port de Capsacosta el vaig pujar prou bé, però a partir de Sant Pau de Seguries, hi ha un falso llano subidero fins a Setcases, que se'm va fer etern. Em va entrar una paranoia, mentre pujava, creia que estava baixant però les cames no em seguien i em donava la sensació de pedalar a contravent. Hores més tard, em vaig adonar que realment era tot pujada!
El port de Capsacosta el vaig pujar prou bé, però a partir de Sant Pau de Seguries, hi ha un falso llano subidero fins a Setcases, que se'm va fer etern. Em va entrar una paranoia, mentre pujava, creia que estava baixant però les cames no em seguien i em donava la sensació de pedalar a contravent. Hores més tard, em vaig adonar que realment era tot pujada!
Quan vam arribar a Setcases, no les tenia totes de poder arribar a dalt però era allà per intentar-ho!
En Xevi va pujar al seu ritme i jo al meu...
El principi és dur, molt dur. Em vaig trobar a dos ciclistes pujant a ritme. Un tercer es va posar a parlar amb mi, era un senyor de mitjana edat que em deia que venia de Llanars pedalant. Estava apurat i a la que em vaig despistar es va quedar enrere i va retrocedir.
Jo vaig continuar, fent totes les parades necessàries per agafar aire i pujant un parell de rampes a peu. Quan vaig veure una ombra a sota un pi, em vaig plantar allà.
Als 5 minuts, vaig agafar fred i vaig decidir seguir pedalant fins a trobar en Xevi. Pocs metres després apareixia en Xevi i em va convèncer per seguir un tros més. Ho vaig intentar, però no podia més, no era el meu dia i finalment vaig tirar la tovallola.
Un altre dia serà!
Un altre dia serà!
Quan baixava em vaig adonar que havia passat la pitjor part, que tan sols estava a 300 m de desnivell per arribar a dalt, que havia sigut molt tonta per no haver continuat...Tots aquests pensaments acompanyats de llàgrimes. 
Llàgrimes que vaig arrossegar un bon tros per la impotència d'haver fracassat.
Llàgrimes que vaig arrossegar un bon tros per la impotència d'haver fracassat.
..................................................................
Avui decidida a superar aquest trauma abans no comenci la fred i, aprofitant l'avinentesa d'estrenar bici, torno a fer el mateix recorregut.
Sortim més tard, ara els matins ja són més freds. Amb els nervis, m'oblido d'agafar els guants, tot i que, contant amb què farà fred a dalt, vaig ben equipada: manguitos, perneres, tèrmica curta, paravents i sabates d'hivern.
Em trobo molt bé i em sento molt còmode amb la bici nova, això és un altre cosa!
El port de Capsacosta el pujo sense problemes i entro en calor ràpidament.
La pujada des de Sant Pau de Seguries la faig millor, no m'entra cap paranoia, però com que em preocupa el fet de no portar guants per la tornada. Ens parem a Camprodon a la primera botiga d'esports que trobem, però al final no compro res i seguim, molt serà...
A Setcases, cadascú puja al seu ritme per trobar-nos més endavant i seguir junts fins a dalt.
El primer tram el recordo igual de dur, ja no és qüestió de quina bici porto sinó de la força que tinc a les cames. De totes maneres, no paro tan sovint, alguna cosa he guanyat.
Faig a peu una de les rampes, quan veig la ombra del pi, segueixo endavant, sé que he passat el pitjor avui haig de continuar!
Encara no veig en Xevi i ja he superat el tram on em vaig rajar, estic contenta però encara no canto victòria.
Arriba en Xevi, seguim junts. La pujada es suavitza una estona fins al primer pàrquing. Els últims quilòmetres són durs, però amb paciència i fent parades arribo a dalt!!
La baixada espectacular, impressionant, és quan noto més el canvi de bici, m'acoplo perfectament al quadre, quasi no noto sotracs i em puc agafar a la part inferior del manillar, com amb l'altre era incapaç. En definitiva faig una bona baixada i sobretot perquè em sento segura.
.jpg)
La tornada és ràpida, em sento molt bé i, m'he tret una espina!
Ara sé que, encara que no tingui molta força a les cames, em paciència i cap, puc fer moltes coses...
Fins un altre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada