Un any més, el veïnat de Sangosta organitza la festa del Remei amb la típica ruta BTT, la copa del món del Remei!
És una ruta estimada pel poble que cada any esperem, assequible per tothom ja que preparen tres recorreguts sense dificultat tècnica. Amics, coneguts i companys del Club Ciclista Cassà, no hi podem faltar!
Nosaltres arribem puntuals, tal com demanava la organització, però fins les 9h no donen el toc de sortida.
Aquest any faig la llarga, ara mateix 35 km per mi no són res, i menys coneixent el terreny!
Aquest any faig la llarga, ara mateix 35 km per mi no són res, i menys coneixent el terreny!
Maricon/a l'últim/a!!!
El tram inicial és el de cada any fins al camí que va a St Cristòfol.
Quan passem pel carril bici, veig un noi que quan pedala sembla que fagi tai txi, que dur se li farà... El deixo enrere i a la pujada asfaltada, avanço algú però fins que no sóc a la casa de la palla, no trobo el meu lloc.
Ara, gairebé som tots
els que pugem a ritme de tai txi....
Quan passem pel carril bici, veig un noi que quan pedala sembla que fagi tai txi, que dur se li farà... El deixo enrere i a la pujada asfaltada, avanço algú però fins que no sóc a la casa de la palla, no trobo el meu lloc.
Ara, gairebé som tots
els que pugem a ritme de tai txi....
La pujada té trams durs, és fa llarga i els ciclistes comencen a baixar de la bici. Jo aguanto fins que puc però acabo fent un tros a peu. Mentre pujo, creuo quatre paraules amb un senyor de Vidreres i, a la baixada es queda enrere.
Travesso la carretera asfaltada i faig un bon tram de pista direcció a Coll de Llumereres. Vaig sola en tot moment, arribo a pensar que m'he colat en algun lloc perquè també fa estona que no veig cap fletxa. De totes maneres, no em preocupo gaire perquè si haig d'arribar als prats, perduda o no hi arribaré igual.
Veig una senyal, perfecte vol dir que no m'he perdut!
Ens desvien a l'esquerre, és un camí de baixada que conec perfectament. Hi ha un tram perillós que senyalitzen bé. Aquí, és justament on fa temps jo em vaig fotre una bona nata...
Ens desvien a l'esquerre, és un camí de baixada que conec perfectament. Hi ha un tram perillós que senyalitzen bé. Aquí, és justament on fa temps jo em vaig fotre una bona nata...
Quan som a baix, hi ha el desviament de la mitja o la llarga. La mitja va directe a Coll de Llumeneres i jo , que segueixo la llarga, ens desvien 7 km per fer un puja i baixa als prats.
Tot pujant m'atrapa el senyor de Vidreres i el seu company, em pregunten si falta gaire ... Si tot just comencem!!
Anem junts tota l'estona, fins i tot deixa el seu company enrere perquè es para a posar vent a la roda. A la baixada el deixo enrere
mentre sento que em diu:
mentre sento que em diu:
- Vigila, ves en compte!!!!
Baixem per una pista que desconec però intueixo on em porta... i efectivament! Som just uns metres després d'haver-nos desviat de la mitja i més aprop del Col de Llumerneres, on hi ha avituallament. A la pujada ja sento el senyor que em crida:
- Nena no hi ha qui t'atrapi a la baixada!
A l'avituallament menjo un parell de galetes i quatre xuxes que tenien amagades...i avall que fa baixada!
- Adéu senyor ja m'atraparàs més endavant!
Quan sóc a baix porto tanta embranzida que avanço a dos ciclistes!!
A les Dues Rieres ens desvien pel corriol, iujuuuu!!!!
Ohhh, no el fem tot....tornem al camí...
A l'altura de la resclosa de can Vilallonga, hi ha quatre ciclistes que ocupen tot el camí, em fan frenar i tot. Sembla que no em vulguin deixar passar...idò?
Quan per fi em puc colar, acceleren el ritme. Primer el del mallot Condis, sembla que s'ha picat 
i quan sóc a Can Vilallonga, arriben els que falten.
i quan sóc a Can Vilallonga, arriben els que falten.
Els segueixo d'aprop, molt aprop, i quan som a l'asfalt es passen de llarg el corriol, i zas enfilo amunt i els deixo per darrere. Aquest corriol no me l'esperava, però m'ha anat bé per picar-los altre cop! No el fem tot ja que tornem a l'asfalt per anar cap al Molí de la Capçana.
Quan som a la pista, el noi del mallot Condis, picat altre cop, m'avança.... I els altres, no venen? no, no per ara no.
Travessem la Verneda, la Pineda Fosca, la carretera de Caldes, uns camps...
- Hola nena!
Diu el senyor..
- Hola, ara si que queda poc!
Diu el senyor..
- Hola, ara si que queda poc!
Seguim junts, travessem un bosc on avancem ciclistes de la mitja, a les pomeres passem a dos xavalins i a molta gent que ha fet la caminada.
Dos dels amics del noi del mallot condis i el senyor, finalment em passen a mi, i el tercer noi, on l'han deixat?
En fi, quan arribo, en Xevi fa estona que espera...
M'ho he passat molt bé, m'encanta veure com s'arriben a picar els tius quan una noia els avança... jejeje
El recorregut ha estat molt bé, felicitats a l'organització i fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada