Avui ens aixequem amb bon peu, en Xevi es troba millor i jo sembla que sigui el primer dia que pedalo, no em fa mal res!
ETAPA 3: Maó-Ses Salines de Fornells
ETAPA 3: Maó-Ses Salines de Fornells
Distància: 65,55km
Desnivell acumulat: 945m
Trobem un paisatge completament diferent al del sud però molt interessant, em recorda al Cap de Creus. Tocat per la tramuntana, abrupte i amb cales solitàries.
Arribem a s'Albufera des Grau, espai d'aturada d'una gran quantitat d'aus migratòries, i fem una volta per les passeres fins al mirador.
S'Albufera des Grau |
Ens desviem un moment a es Grau per emplenar els bidons.
Deixem enrere la platja des Grau i enllacem camí de cavalls, arrossegant la bici per la sorra...
Passem Cala Tamarells, Cala Rambles, veiem l'illa d'en Colom, la torre de Rambla, sempre pujant i baixant per pistes, corriols i escales.
ueee!! |
Cala en Tortuga, una de les cales més boniques de la zona, anomenada així perquè hi ha tortugues que habiten a la llacuna del costat, la bassa de Morella.
Cala en Tortuga i bassa de Morella |
Quines pujades!
En Xevigu i na Sandriga deixant enrere cala en Tortuga |
Fa una estona que intuïm el Far de Favàritx i quan veiem les indicacions, ens desviem del track i ens hi acostem.
El far de Favàritx, és el primer far construït amb formigó a les Balears i per fer-lo van aprofitar la roca de la zona.
Far de Favàritx |
Mentre reprenem el camí de cavalls, trobem un ciclista, hay va la ostia, si és basc!!
Tenim uns quilòmetres d'asfalt per endavant i ens explica que s'està a Menorca a casa d'uns amics, curiosament de Girona i que per internet, ha llogat una bici per 2 euros al dia per voltar tota la setmana.
Una bici, que quan la va anar a recollir, de 6 que en tenia per triar, cap funcionava del cert. El tiu molt apanyat va canviar peces i se'n va arreglar una. No és una bici per seguir el camí de cavalls però aquest tiu veurà tota la illa!!
Podríem continuar un tram més amb el basc seguint l'alternativa de track però quan veiem el camí de cavalls ens acomiadem, agur!!
Creuem un portell i avall fidels al camí resseguint la costa nord, sempre amunt i avall travessant valls i cales!
Al cap de poc arribem a una zona planera, les salines de Mongofra i cala Addaia on s'uneix amb l'alternativa.
El camí passa pel mig i anem a poc a poc observant les aus.
Es flamencs aguantant l'equilibri... |
Aquesta zona s'acaba amb una pujada empinada, que només aconsegueixo pujar-ne un tros.
Arribem a la urbanització d'Addaia i busquem un supermercat per comprar-nos el dinar i repostar!
Mentre mengem, veiem un ciclista amb un mallot Orbea i xancletes, és el basc amb la superbicicleta de lloguer!
El tiu al final s'ha animat i ha seguit un tram de camí de cavalls, ha vist les salines i ja ha dinat. Ara està buscant rumb...
Sembla que no troba la sortida de l'urbanització. Com que no porta mapa, li ensenyem el nostre perquè s'ubiqui. Li diem que tiri una foto amb el mòbil així ho tindrà per consultar, però el seu mòbil no té càmera...
-Total para qué? asi veo toda la isla!
I nosaltres que no sabem sortir sense mapa ni gps i amb un bon mòbil! ...
Al cap d'una estona...
-Hay va la ostia, me he vuelto a perder!
Seguim una part de la ruta per asfalt direcció a la urbanització de Ses Coves Noves.
Més endavant, enllacem un camí de terra i ens endinsem en un bosc, el terreny em recorda a les Gavarres. Després entrem dins l'Arenal de Son Saura, on costa pedalar per la sorra i, a sobres, ja començo a tenir el cul encetat de totes les hores acumulades damunt la bici.
Finalment, anem a sortir a la carretera Me-7.
Finalment, anem a sortir a la carretera Me-7.
Portem 50km i volem rematar la sortida pujant al Toro, 315m d'altitud amb 3km!
http://www.altimetrias.net |
Traiem el mapa i busquem un camí per arribar-hi. Tenim un tros d'asfalt i llavors ens desviem per una pista i comencem a veure la muntanya.
Mos queda poc per arribar a es Toro |
Segons diuen els menorquins, es Toro és com un petit Angliro, i no m'estranya que el vegin així ja que és la única muntanya que tenen!
Jo no conec l'Angliro, però segons en Xevi, les rampes del Toro tot i ser més curtes, no tenen punt de comparació. Jo no vull ni pensar com són perquè ja tinc prou feina a pujar aquestes...
Quan arribem a la carretera Me-13, només falten 2km per arribar a dalt. Em despenjo d'en Xevi i vaig pujant al meu ritme... D'entrada vaig bé, gaudint de les vistes a mesura que vaig avançant. En un parell d'ocasions poso el peu a terra, necessito agafar aire, inclús tinc sensació d'haver de vomitar... Però finalment, varis minuts més tard, aconsegueixo arribar!
L'angliro menorquí |
Per ara, és la millor etapa. Hem gaudit de vistes espectacualrs, el terreny ha sigut molt ciclable i la improvització de pujar al Toro a pesar del cansament acumulat, ha estat excel·lent.
En definitiva un gran dia, un 10!
En definitiva un gran dia, un 10!
P.D: el nostre cul no diu el mateix...sort que la crema arual fa miracles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada