4a Prova Terres de Segadors: Campllong

18/05/14

Ja tenim aquí la quarta prova de la lligueta a Campllong. Per ara, anem segones a la classificació general i venim amb moltes ganes de puntuar!

La setmana passada volia fer un test del recorregut ja que ho tinc a tocar de casa però, tot i que es va organitzar una quedada el dissabte, jo no hi podia anar perquè treballava.

El dilluns em feia gràcia anar-hi però em vaig decantar per fer la Marxa de Primavera amb BTT i deixar que em sorprengués la ruta el dia de la duatló...

Surto pedalant des de casa i quedo amb la Mònica directament a Campllong. Arribo més aviat que ella i mentre l'espero, vaig observant la gent que va arribant. Veig algunes cares conegudes del poble, d'altres de la lligueta i alguna parella femenina més. Avui hi haurà més competència!

Apunt per començar

Sense voler sento converses, sembla que alguns troben excuses per dir que no tenen un bon dia. Jo interiorment penso que no he tingut una bona nit, però vull tenir un bon dia!

Fan el briefing i a les 9:30 surten els corredors.

Marc Pinsach en acció

Vaig a la zona de boxes a preparar-me. L'espera se'm fa més curta quan veig arribar a en Xevi.

Als 30 minuts entra en Marc Pinsach, als 39 minuts la Núria Lauco i quan arriba la Judith em vaig preparant que la Mònica no pot tardar. 

La zona de boxes es va buidant. Després d'arribar dues noies que abandonen, queda la bici de l'Emili i la meva.

Al minut 53 veig que arriben tots dos amb en Xevi que els dóna conversa...

Quan veig la cara de la Mònica, em quedo preocupada. Està groga, amb terra a la cara, i no té no esma per dir-me què ha passat...

Surto angoixada però tranquil·la perquè en Xevi és allà pel que sigui.

Em toca remuntar posicions, no ho tinc fàcil, crec que jugo amb avantatge perquè pedalo prop de casa, però sincerament poc a poc m'adono que no... 

Sortim per uns corriols, enganxem pista i aviat som a Cassà travessant el carrilet i enfilant cap a St Cristòfol.

Penso que en algun moment enganxaré algun camí conegut però no. Travessem un camp i anem pujant per una pista i uns corriols que no conec. Anem a parar al corriol de la font de St Cristòfol que deixem per agafar-ne un altre que gairebé ens deixa a dalt de l'Ermita. 

He avançat a tres nois però ni rastre de cap noia...

A St Cristòfol em paro a l'avituallament, el noi que ve per darrere vol saber els quilòmetres que portem. Quan li dic es desanima i va contant, si en portem 7 en falten 21!

Jo segueixo sola pujant un tros de pista fins que ens desviem a la dreta per un corriol. Aquest crec que me l'havien ensenyat una vegada i que mai més l'havia tornat a fer... Si si penso que és el mateix, un corriol tècnic que 3 anys enrere no baixava i una pujada que segurament havia fet a peu i per això mai més hi havia tornat...

Avui baixo pel corriol i pujo pedalant!

GAS!!! RIP!!!

Respiro quan arribo a dalt perquè veig on sóc i sé que aviat ve la baixada!!

La baixada la conec però sempre l'he fet pujant. Millor així!!!

Baixo força ràpid i veig molts camins que no conec, tornaré un altre dia a investigar!

Anem a parar a les pomeres i llavors toca un tros planer però pesat. Hi ha grava perquè sembla ser que volen asfaltar. 

Avanço a dos nois més!

Després girem a l'esquerre, un camí que m'he mirat moltes vegades però no hi he passat mai i llavors enganxem més corriols!!!

Quina feinada a netejar corriols...

Segueixo d'aprop a un altre noi, però em quedo endarrerida quan en tram de corriol on hi ha una baixada estreta, empinada i amb esbarzers em paro. M'estudio la baixada i quan decideixo llançar-me caic sobre els esbarzers... Surto ensangrantada, amb un fort cop a la cama i baixant a peu però amb ganes de continuar perseguint el noi de davant.

He perdut gas i a sobres em sento molt patosa, deuen ser els efectes secundaris de la caiguda. Finalment aconsegueixo atrapar el noi. El corriol fa moltes esses però el noi encara més, sembla que vagi borratxo... El passo i poc després em patina la bici i em foto una òstia amb el quadre a l'altre cama.

Estic bé, només una mica magullada.

En una pista em passo de llarg el trencant, i faig uns metres més fins que m'adono que no hi ha senyalització. Retrocedeixo i veig on m'he colat. Després de passar tants ciclistes, la línia de terra gairebé està esborrada i per això m'he colat.

El noi que feia esses no s'ha equivocat i el torno a tenir per davant. En un altre corriol el torno avançar.

Hi ha un segon avituallament però no em paro, segueixo pedalant seguint fletxes intentant saber on sóc...

Anem a parar a can Canyet i ens fan passar per sota la carretera. Travessem un camp i enganxem una pista cap al terme municipal de Campllong.

Però aquí no s'acaba...
Ens fan fer moltes voltes per tot una sèrie de camins i corriols estrets, que entre lo patosa que estic i que el manillar és molt ample, perdo força temps intentant no caure...

Potser no és el Dragon Khan de Santa Coloma perquè és planer però jo em sento com si fos una serp en una muntanya russa!

Arribo a un punt on s'ajunten senyals del circuit de còrrer i BTT.  No sé per on haig de tirar, estic molt desorietnada. El camí em sona molt, com si ja hi hagués passat abans... Em quedo quieta cantant mentalment pito pito colorito donde estas tu tan bonito...  per triar camí o corriol, fins que apareix un ciclista i em diu que és pel corriol, merci!

El segueixo, tinc el cap molt espès i no voldríem perdre'm ara.

Dedueixo que sí que és el mateix corriol quan tornem a passar per la passera. 

Jo a peu que no estic per tornar a caure i camp a través!

Trobo un noi amb la bici a coll i la roda a la mà intentant acabar encara que sigui a peu!

Als últims metres em col·loco darrere un soci del club BTT Llagostera i esprinto tant com puc per entrar abans, però no ho aconsegueixo!

Tinc tota una afició esperant la meva arribada, gràcies per venir!

He fet el que he pogut però no he aconseguit atrapar a cap rival, tot i així, amb tot el que m'ha passat, estic contenta amb el meu temps de BTT. 

Puntuarem per haver-la acabat!

Vull felicitar a l'organització perquè pensava que coneixia la zona. M'han sorprès gratament molts camins i corriols que desconeixia...

Tot i les esgarrapades i morats que porto, m'ho he passat molt bé, ens veiem a Osor!!

La Mònica es va anar recuperant després de quedar-se mitja hora estesa a la gespa. Gràcies per no abandonar, ets una crack! 

Per cert, quan tornàvem pedalant cap a casa, vam trobar un parell de ciclistes perduts...Un d'ells, era el noi que havia trobat a l'avituallament de St Cristòfol, suposo que van arribar bé...

P.D: Avui encara em treia una espina

IX Marxa BTT Vilablareix

11/05/14

Per segon any consecutiu repeteixo la Marxa BTT de Vilablareix!!

Envers l'any passat, han millorat un punt molt important on tothom es queixava... Per als ciclistes que hem fet la inscripció on-line, tenim opció d'anar a recollir el dorsal el dia abans per agilitzar el procés. 

A mi em va ésser impossible perquè encara treballava però tot i així, amb 5 minuts ho enllesteixo i puc aprofitar el temps que em sobra per escalfar.

Mentre escalfo em trobo cares conegudes, a l'Ester, que no havíem coincidit des de la Marxa BTT femenina de Palafrugell, a en Marc que la fa petar amb en Dani i a l'Albert del Club amb qui pedalem una estona fins al moment de col·locar-nos a la sortida.

Un, dos, i els primers impacients es comencen a moure!

Avorten la sortida. Em quedo endarrerida i tornen a cantar: un, dos i tres!!!

Sortim per asfalt, travessem per sobre l'autopista i just després girem per un camí de terra. Em passen bicis per totes bandes deixant una polseguera increïble, no ha plogut prou aquest matí.
Són moltes les bicis que hi ha i costa estirar el pelotón...

Porto un bon ritme, però no suficient. M'avança la Paz i un  parell que  no conec. No passa res, és molt aviat per treure el fetge per la boca, em conec i sé que més endavant ho podré fer.

No tardo gaire a avançar-la però perquè, la pobre ha caigut, espero que no s'hagi fet gaire mal. Uns metres més i un altre noi per terra.
 No m'estranya jo tampoc baixo gaire segura, hi ha moltes pedretes i si toques gaire el fre caus...

Trobem el primer embús en un corriol sense cap mena de dificultat. Tots parats intentant col·locar-nos en fila índia, menys en Marc que es cola àgilment. Pràcticament el fem tot a peu o a pas de tortuga. Al final hi ha el desviament de la curta i la llarga.

Aquest any les pujades són per pista i es fan bé. Hi ha alguna rampa maca on deixo enrere alguns que arrosseguen la bici que després em tornen a passar.  

Les noies que tenia per davant no les he vist més. Ara sóc al meu lloc, i al mateix ritme que una colla de nois amb els quals vaig fent relleus.

El recorregut no és complicat. A l'avituallament trobo en Marc, no em portava tanta distància. Mentre marxa jo em  bec un got de coca-cola, sempre m'entra bé!
Comenten que la gent es perd...

Ja no hi ha tantes bicis pressionant i inconscientment em relaxo i afluixo el ritme. En una corba, m'avança una noia. Llavors em torno a posar les piles per atrapar-la.
Primer la perdo de vista i llavors en un petit repatxón, m'ha de donar pas ja que ella ho fa a peu i jo pedalant.
Em torna a avançar i jo torno a apretar.

Hi ha un home que està entretingut  contant ciclistes, sóc la 98, no està malament.

La veig en un corriol està donant pas a uns nois que van darrere seu però quan em veu a mi arranca.
Vaig darrere seu però se m'escapa.
Hi ha una baixada, la trobo perillosa i no m'embalo gaire per si de cas. Tot darrere ve un noi a tota velocitat i patam, òstia al canto!

Un corriol de pujada, vaig darrere la noia, caic de costat però segueixo.
El noi d'abans m'insinua que ha caigut per culpa meva, no serà que ell anava massa ràpid?

A la baixada trobo en Marc. Sembla ser que també ha caigut i seguim junts.

Tan la noia com jo, anem força enxufades i ens saltem un corriol. Jo em paro perquè em sembla que ens hem colat. En Marc que ve darrere meu em corrobora que si i fa un crit a la noia i un noi. Segueixo en Marc per un corriol molt guapo!
Quan som a baix hi ha una zona de fangueix que hi han posat palets, tot i així les sabates em queden guapes.
Li mano pressa a en Marc perquè jo m'hi jugo podi. Quan som a la pista poso plat gros i el deixo enrere. En broma, li dic que entretingui la noia...

L'últim tram és el mateix de l'any passat. Una zona molt bonica per anar a passejar, on es travessa una riera vàries vegades.

A l'arribada  veig en Xevi  i em diu que sóc la segona!!

Poc després arriba en Marc, la noia i l'Albert que no he trobat en cap moment, felicitats!
Vaig a recollir la bossa i l'entrepà. Em diuen que també m'ha tocat un bidó, mira que bé!

Comparteixo la botifarra amb en Xevi, la necessita més que jo...

Les tres noies hem arribat, suposem que no tardaran gaire a repartir trofeus.

Mentrestant, anem a deixar les bicis al cotxe i pregunto si n'hi ha per gaire, uns 20 minuts.
Aprofito per anar al lavabo i llavors anem una estona a la gespa.
Passa una hora i res...
Ens aixequem i anem a fer pressió...
Parlo amb l'speaker, em diu que ell és un mandat...
Seguim esperant...
Donen els trofeus als nois de la llarga i la curta, tot i que més de la meitat ja no hi són...
Al cap de molta estona, un noi ve amb un paper amb tot de números de dorsals. El meu no hi és. No havia arribat segona Xevi???
Mentres o comproven, fem petar la xerrada amb l'Ester fins que se li fa tard i també marxa...
Em confirmen que sí que he arribat segona.
Cada vegada queda menys gent...
El fotògraf també està cansat d'esperar...
Criden a les noies que es vagin apropant, però ningú s'acosta...
Finalment pujo al podi sola ja que, a aquestes hores potser ja estan totes entaulades...

Segona per segon any consecutiu!

Ahh i no us ho perdeu, el trofeu que em donen és de segona classificada volta infantil...

Suposo que no cal dir què millorar però ho faré:

Crec que els premis s'haurien de repartir una vegada han arribat els tres classificats de cada categoria o progressivament segons arriben, perquè després de gairebé dues hores tothom ha marxat, fins i tot la majoria de participants i acompanyants.

L'error del premi és una tonteria que segur que no us tornarà a passar.

També us suggereixo posar el podi en una zona més visible, així hi hauria més espectació a l'hora del repartiment de premis.

La Marxa ha estat molt bé, el recorregut molt assequible i ciclable. La senyalització en algun punt confusa ja que hi havien fletxes al terra en sentit contrari del que anàvem, segurament d'alguna altra cursa. La botifarra al punt i la samarreta tècnica just a la mida!

No deixeu de fer-la, dels errors s'aprèn, l'any que bé més i millor!!

Classificacions curta femenina

3a Prova Terres de Segadors: Sta Coloma de Farners

04/05/14

Ja tenim aquí la tercera prova de la lligueta, concretament a Sta Coloma de Farners. Em fa molta il·lusió poder-la fer ja que l'any passat me la vaig perdre...

El divendres la Mònica em comunica que està malalta, un gripassu típic d'aquest temps... La inscripció ja està feta així que em busco una corredora per substituir-la. 

Una noia que corri .... La Raquel! Li comento, no em posa cap pega i quedem enteses per diumenge, fantàstic!!

Anem cap al Parc de St Salvador, deixo la bici a boxes i vaig buscant cares conegudes. On són?? I les noies?? 

Fa pinta que serem poques...

Finalment veig que arriba la Sumsi i la Mariona, menys mal, ja em veia essent la única noia pedalant de la nostra categoria, més la Sílvia en categoria individual...

Tan xunga és aquesta prova? S'hauran espantat? O potser coincidia amb alguna altra cursa?

En fi, nosaltres lluitarem per quedar primeres!

A les 9:15 fan el briefing. Comenten que el tram de córrer és curt però intens amb un desnivell positiu d'uns 300m i el de BTT sembla ser que és tot ciclable, però amb uns corriols tècnics coneguts com a Dragon Khan i Spiderman.

A les 9:30 donen la sortida

Vaig a boxes, avui no estic gens nerviosa. La Sumsi em comenta que va venir a fer un test, són tres pujades per pista amb els corriols que ens han comentat. Em tenen molt intrigada perquè n'he sentit parlar molt.

El primer corredor arriba al minut 30, la Mariona al 46 i la Raquel gairebé al minut 55 amb la cama nafrada degut a una caiguda inoportuna... Tot i així m'acompanya fins a la sortida i a pedalar!!

No portem ni 500m i ja veig volar un tiu, no era al final el corriol de l'Spiderman??

Per si de cas, baixo de la bici, és massa aviat per caure. Fem un corriol que dur a una pista asfaltada. Puja suaument fins que girem a l'esquerre per un camí.

Comença la pujada, m'ho agafo amb calma perquè sé que és llarga. No la trobo complicada, inclús m'agrada perquè hi ha petits replans per agafar aire. 

El noi que tinc a davant no deu pensar el mateix perquè va arrossegant la bici. 

L'avanço, més endavant en trobo un altre, aquest pedalant però també em poso davant seu. 

Qui m'ho havia de dir jo avançant a les pujades!

Fem petits corriols que ens porten a  pistes que segueixen pujant. Els nois que havia avançat aprofiten per posar-se davant meu. 

Però a la pujada torno a recuperar el lloc.

Per un moment penso que un noi ha retallat perquè el feia darrere meu... L'atrapo i llavors tinc dubtes de si era el que havia deixat enrere o un altre. Total també l'avanço i ens piquem una mica...

Quines vistes, tinc el Castell de Farners per sota meu. Pararia a tirar una foto però haig de seguir!!

Quan sóc a l'avituallament veig una ermita, em confirmen que és Argimon, preciós!

Segueixo i arribo a Port Aventura, si si al Dragon khan!!!

Que xulo!!!

Ups... què hi fan aquests aquí? Quasi em porto per davant un ciclista d'enduro que travessa pel corriol!

Tinc darrere el noi d'abans, li dic si vol passar i el deixo fer...

No sé què em passa al tram final, tinc por de patinar de costat i caure al camí de baix i ho faig a peu.

Enganxem pista i amunt altre cop.

Aviat trobo aquest noi i un altre, i poc a poc els vaig avançant, no sobrada, però ben feliça!! 

Estic pletòrica!!!

Aquesta segona pujada té una rampa final on hi ha un fotògraf immortalitzant cares. A mi em perdona i simulem que ho he fet pedalant.

A la baixada, avanço més posicions mentre em torna atrapar el mateix noi. Ja et pillaré, queda una pujada! 

I, efectivament a la tercera pujada l'avanço més algun més que trobo pel camí arrossegant la bici.

Aquest cop em desmarco tan que els perdo de vista a tots!

GO,GO,GO diu al terra!!!

S'acaba la pujada i ara toca volar o no, com l'Spiderman!!

El corriol el veig prou ample i el terreny està perfecte.

D'entrada baixo amb peus de plom però poc a poc agafo confiança i em deixo anar. Em col·loco darrere un noi que molt amablement em cedeix el pas. Em diu que vol veure com faig la llebre . El que vol és saber per on ha de passar...

No em fa res, si caic tinc algú a darrere per auxiliar-me.

No em crec el que estic baixant i com ho estic baixant. Poso el cul darrere el sillín com mai havia fet i avall que fa baixada. Quin subidón, ni ell ni jo mai havíem baixat res semblant, estem fent un curs accelerat!

Quan arribo al pla estic tan a tope que ni veig que m'haig de desviar al riu. Tiro tot avall i sento que em crida el noi. Em paro i veig que m'he colat. Segueixo darrere seu fins que puc avançar i el deixo enrere.

És un corriol planer que ens porta al pàrquing del Parc de St Salvador. Baixem per un corriol i travessem el riu, uns metres més i ja hi sóc!!!

Ja hi sóc!

Quan arribo, tinc temps de recollir la bossa, l'entrepà, la coca-cola i sento que criden el meu nom per pujar al podi.

Segones 

M'ho he passat molt bé, sort que he pogut venir, gràcies Raquel!

Tornaré un altre dia, hi ha molt per investigar...

Ens veiem a Campllong!