4a Prova Terres de Segadors: Campllong

18/05/14

Ja tenim aquí la quarta prova de la lligueta a Campllong. Per ara, anem segones a la classificació general i venim amb moltes ganes de puntuar!

La setmana passada volia fer un test del recorregut ja que ho tinc a tocar de casa però, tot i que es va organitzar una quedada el dissabte, jo no hi podia anar perquè treballava.

El dilluns em feia gràcia anar-hi però em vaig decantar per fer la Marxa de Primavera amb BTT i deixar que em sorprengués la ruta el dia de la duatló...

Surto pedalant des de casa i quedo amb la Mònica directament a Campllong. Arribo més aviat que ella i mentre l'espero, vaig observant la gent que va arribant. Veig algunes cares conegudes del poble, d'altres de la lligueta i alguna parella femenina més. Avui hi haurà més competència!

Apunt per començar

Sense voler sento converses, sembla que alguns troben excuses per dir que no tenen un bon dia. Jo interiorment penso que no he tingut una bona nit, però vull tenir un bon dia!

Fan el briefing i a les 9:30 surten els corredors.

Marc Pinsach en acció

Vaig a la zona de boxes a preparar-me. L'espera se'm fa més curta quan veig arribar a en Xevi.

Als 30 minuts entra en Marc Pinsach, als 39 minuts la Núria Lauco i quan arriba la Judith em vaig preparant que la Mònica no pot tardar. 

La zona de boxes es va buidant. Després d'arribar dues noies que abandonen, queda la bici de l'Emili i la meva.

Al minut 53 veig que arriben tots dos amb en Xevi que els dóna conversa...

Quan veig la cara de la Mònica, em quedo preocupada. Està groga, amb terra a la cara, i no té no esma per dir-me què ha passat...

Surto angoixada però tranquil·la perquè en Xevi és allà pel que sigui.

Em toca remuntar posicions, no ho tinc fàcil, crec que jugo amb avantatge perquè pedalo prop de casa, però sincerament poc a poc m'adono que no... 

Sortim per uns corriols, enganxem pista i aviat som a Cassà travessant el carrilet i enfilant cap a St Cristòfol.

Penso que en algun moment enganxaré algun camí conegut però no. Travessem un camp i anem pujant per una pista i uns corriols que no conec. Anem a parar al corriol de la font de St Cristòfol que deixem per agafar-ne un altre que gairebé ens deixa a dalt de l'Ermita. 

He avançat a tres nois però ni rastre de cap noia...

A St Cristòfol em paro a l'avituallament, el noi que ve per darrere vol saber els quilòmetres que portem. Quan li dic es desanima i va contant, si en portem 7 en falten 21!

Jo segueixo sola pujant un tros de pista fins que ens desviem a la dreta per un corriol. Aquest crec que me l'havien ensenyat una vegada i que mai més l'havia tornat a fer... Si si penso que és el mateix, un corriol tècnic que 3 anys enrere no baixava i una pujada que segurament havia fet a peu i per això mai més hi havia tornat...

Avui baixo pel corriol i pujo pedalant!

GAS!!! RIP!!!

Respiro quan arribo a dalt perquè veig on sóc i sé que aviat ve la baixada!!

La baixada la conec però sempre l'he fet pujant. Millor així!!!

Baixo força ràpid i veig molts camins que no conec, tornaré un altre dia a investigar!

Anem a parar a les pomeres i llavors toca un tros planer però pesat. Hi ha grava perquè sembla ser que volen asfaltar. 

Avanço a dos nois més!

Després girem a l'esquerre, un camí que m'he mirat moltes vegades però no hi he passat mai i llavors enganxem més corriols!!!

Quina feinada a netejar corriols...

Segueixo d'aprop a un altre noi, però em quedo endarrerida quan en tram de corriol on hi ha una baixada estreta, empinada i amb esbarzers em paro. M'estudio la baixada i quan decideixo llançar-me caic sobre els esbarzers... Surto ensangrantada, amb un fort cop a la cama i baixant a peu però amb ganes de continuar perseguint el noi de davant.

He perdut gas i a sobres em sento molt patosa, deuen ser els efectes secundaris de la caiguda. Finalment aconsegueixo atrapar el noi. El corriol fa moltes esses però el noi encara més, sembla que vagi borratxo... El passo i poc després em patina la bici i em foto una òstia amb el quadre a l'altre cama.

Estic bé, només una mica magullada.

En una pista em passo de llarg el trencant, i faig uns metres més fins que m'adono que no hi ha senyalització. Retrocedeixo i veig on m'he colat. Després de passar tants ciclistes, la línia de terra gairebé està esborrada i per això m'he colat.

El noi que feia esses no s'ha equivocat i el torno a tenir per davant. En un altre corriol el torno avançar.

Hi ha un segon avituallament però no em paro, segueixo pedalant seguint fletxes intentant saber on sóc...

Anem a parar a can Canyet i ens fan passar per sota la carretera. Travessem un camp i enganxem una pista cap al terme municipal de Campllong.

Però aquí no s'acaba...
Ens fan fer moltes voltes per tot una sèrie de camins i corriols estrets, que entre lo patosa que estic i que el manillar és molt ample, perdo força temps intentant no caure...

Potser no és el Dragon Khan de Santa Coloma perquè és planer però jo em sento com si fos una serp en una muntanya russa!

Arribo a un punt on s'ajunten senyals del circuit de còrrer i BTT.  No sé per on haig de tirar, estic molt desorietnada. El camí em sona molt, com si ja hi hagués passat abans... Em quedo quieta cantant mentalment pito pito colorito donde estas tu tan bonito...  per triar camí o corriol, fins que apareix un ciclista i em diu que és pel corriol, merci!

El segueixo, tinc el cap molt espès i no voldríem perdre'm ara.

Dedueixo que sí que és el mateix corriol quan tornem a passar per la passera. 

Jo a peu que no estic per tornar a caure i camp a través!

Trobo un noi amb la bici a coll i la roda a la mà intentant acabar encara que sigui a peu!

Als últims metres em col·loco darrere un soci del club BTT Llagostera i esprinto tant com puc per entrar abans, però no ho aconsegueixo!

Tinc tota una afició esperant la meva arribada, gràcies per venir!

He fet el que he pogut però no he aconseguit atrapar a cap rival, tot i així, amb tot el que m'ha passat, estic contenta amb el meu temps de BTT. 

Puntuarem per haver-la acabat!

Vull felicitar a l'organització perquè pensava que coneixia la zona. M'han sorprès gratament molts camins i corriols que desconeixia...

Tot i les esgarrapades i morats que porto, m'ho he passat molt bé, ens veiem a Osor!!

La Mònica es va anar recuperant després de quedar-se mitja hora estesa a la gespa. Gràcies per no abandonar, ets una crack! 

Per cert, quan tornàvem pedalant cap a casa, vam trobar un parell de ciclistes perduts...Un d'ells, era el noi que havia trobat a l'avituallament de St Cristòfol, suposo que van arribar bé...

P.D: Avui encara em treia una espina