IX Marxa BTT Vilablareix

11/05/14

Per segon any consecutiu repeteixo la Marxa BTT de Vilablareix!!

Envers l'any passat, han millorat un punt molt important on tothom es queixava... Per als ciclistes que hem fet la inscripció on-line, tenim opció d'anar a recollir el dorsal el dia abans per agilitzar el procés. 

A mi em va ésser impossible perquè encara treballava però tot i així, amb 5 minuts ho enllesteixo i puc aprofitar el temps que em sobra per escalfar.

Mentre escalfo em trobo cares conegudes, a l'Ester, que no havíem coincidit des de la Marxa BTT femenina de Palafrugell, a en Marc que la fa petar amb en Dani i a l'Albert del Club amb qui pedalem una estona fins al moment de col·locar-nos a la sortida.

Un, dos, i els primers impacients es comencen a moure!

Avorten la sortida. Em quedo endarrerida i tornen a cantar: un, dos i tres!!!

Sortim per asfalt, travessem per sobre l'autopista i just després girem per un camí de terra. Em passen bicis per totes bandes deixant una polseguera increïble, no ha plogut prou aquest matí.
Són moltes les bicis que hi ha i costa estirar el pelotón...

Porto un bon ritme, però no suficient. M'avança la Paz i un  parell que  no conec. No passa res, és molt aviat per treure el fetge per la boca, em conec i sé que més endavant ho podré fer.

No tardo gaire a avançar-la però perquè, la pobre ha caigut, espero que no s'hagi fet gaire mal. Uns metres més i un altre noi per terra.
 No m'estranya jo tampoc baixo gaire segura, hi ha moltes pedretes i si toques gaire el fre caus...

Trobem el primer embús en un corriol sense cap mena de dificultat. Tots parats intentant col·locar-nos en fila índia, menys en Marc que es cola àgilment. Pràcticament el fem tot a peu o a pas de tortuga. Al final hi ha el desviament de la curta i la llarga.

Aquest any les pujades són per pista i es fan bé. Hi ha alguna rampa maca on deixo enrere alguns que arrosseguen la bici que després em tornen a passar.  

Les noies que tenia per davant no les he vist més. Ara sóc al meu lloc, i al mateix ritme que una colla de nois amb els quals vaig fent relleus.

El recorregut no és complicat. A l'avituallament trobo en Marc, no em portava tanta distància. Mentre marxa jo em  bec un got de coca-cola, sempre m'entra bé!
Comenten que la gent es perd...

Ja no hi ha tantes bicis pressionant i inconscientment em relaxo i afluixo el ritme. En una corba, m'avança una noia. Llavors em torno a posar les piles per atrapar-la.
Primer la perdo de vista i llavors en un petit repatxón, m'ha de donar pas ja que ella ho fa a peu i jo pedalant.
Em torna a avançar i jo torno a apretar.

Hi ha un home que està entretingut  contant ciclistes, sóc la 98, no està malament.

La veig en un corriol està donant pas a uns nois que van darrere seu però quan em veu a mi arranca.
Vaig darrere seu però se m'escapa.
Hi ha una baixada, la trobo perillosa i no m'embalo gaire per si de cas. Tot darrere ve un noi a tota velocitat i patam, òstia al canto!

Un corriol de pujada, vaig darrere la noia, caic de costat però segueixo.
El noi d'abans m'insinua que ha caigut per culpa meva, no serà que ell anava massa ràpid?

A la baixada trobo en Marc. Sembla ser que també ha caigut i seguim junts.

Tan la noia com jo, anem força enxufades i ens saltem un corriol. Jo em paro perquè em sembla que ens hem colat. En Marc que ve darrere meu em corrobora que si i fa un crit a la noia i un noi. Segueixo en Marc per un corriol molt guapo!
Quan som a baix hi ha una zona de fangueix que hi han posat palets, tot i així les sabates em queden guapes.
Li mano pressa a en Marc perquè jo m'hi jugo podi. Quan som a la pista poso plat gros i el deixo enrere. En broma, li dic que entretingui la noia...

L'últim tram és el mateix de l'any passat. Una zona molt bonica per anar a passejar, on es travessa una riera vàries vegades.

A l'arribada  veig en Xevi  i em diu que sóc la segona!!

Poc després arriba en Marc, la noia i l'Albert que no he trobat en cap moment, felicitats!
Vaig a recollir la bossa i l'entrepà. Em diuen que també m'ha tocat un bidó, mira que bé!

Comparteixo la botifarra amb en Xevi, la necessita més que jo...

Les tres noies hem arribat, suposem que no tardaran gaire a repartir trofeus.

Mentrestant, anem a deixar les bicis al cotxe i pregunto si n'hi ha per gaire, uns 20 minuts.
Aprofito per anar al lavabo i llavors anem una estona a la gespa.
Passa una hora i res...
Ens aixequem i anem a fer pressió...
Parlo amb l'speaker, em diu que ell és un mandat...
Seguim esperant...
Donen els trofeus als nois de la llarga i la curta, tot i que més de la meitat ja no hi són...
Al cap de molta estona, un noi ve amb un paper amb tot de números de dorsals. El meu no hi és. No havia arribat segona Xevi???
Mentres o comproven, fem petar la xerrada amb l'Ester fins que se li fa tard i també marxa...
Em confirmen que sí que he arribat segona.
Cada vegada queda menys gent...
El fotògraf també està cansat d'esperar...
Criden a les noies que es vagin apropant, però ningú s'acosta...
Finalment pujo al podi sola ja que, a aquestes hores potser ja estan totes entaulades...

Segona per segon any consecutiu!

Ahh i no us ho perdeu, el trofeu que em donen és de segona classificada volta infantil...

Suposo que no cal dir què millorar però ho faré:

Crec que els premis s'haurien de repartir una vegada han arribat els tres classificats de cada categoria o progressivament segons arriben, perquè després de gairebé dues hores tothom ha marxat, fins i tot la majoria de participants i acompanyants.

L'error del premi és una tonteria que segur que no us tornarà a passar.

També us suggereixo posar el podi en una zona més visible, així hi hauria més espectació a l'hora del repartiment de premis.

La Marxa ha estat molt bé, el recorregut molt assequible i ciclable. La senyalització en algun punt confusa ja que hi havien fletxes al terra en sentit contrari del que anàvem, segurament d'alguna altra cursa. La botifarra al punt i la samarreta tècnica just a la mida!

No deixeu de fer-la, dels errors s'aprèn, l'any que bé més i millor!!

Classificacions curta femenina