Indecisa.
Aquest any han canviat vàries coses de la Costa Brava Extrem.
Han posat 3 recorreguts: La curta de caire popular de 27km, la llarga inclosa al campionat de llarga distància de la F.C.C de 60km i l'extrem de 90km amb premis amb metàl·lic.
El meu dilema està en què, acostumada a fer la curta de 40km dels darrers anys, la d'aquest any em sembla poc i per altra banda la llarga és massa per mi.
Finalment decideixo provar-me a fer la llarga. En el fons sé que en sóc capaç, el que passa és que puc tardar moltes hores...
Durant la setmana prèvia pengen els tracks, jo ja tinc la inscripció feta, no hi ha marxa enrere...
Com que tinc la oportunitat de xafardejar el recorregut, el diumenge ens plantem a Blanes amb en Xevi i el fem tranquil·lament amb 6 hores.
Com que tinc la oportunitat de xafardejar el recorregut, el diumenge ens plantem a Blanes amb en Xevi i el fem tranquil·lament amb 6 hores.
Dos paraules: MOLT DUR!
Ha arribat el dia, tot i l'experiència de saber per on passo, no em rajo!
Tinc els nervis habituals, però saber que la meva mare m'esperarà a l'arribada, em motiva i em tranquil·litza. Arribaré per abraçar-la!
A les 8h surten els de l'extrem i a les 8:30h els altres.
Tallen el trànsit momentàniament i fem una sortida neutralitzada fins a la Ciutat Esportiva. Vaig contant noies que tinc aprop. 1,2,3,4, intento veure el dorsal que porten. Només aconsegueixo veure'n un i fa la curta, no és rival.
Em toquen l'esquena, un del poble que solem coincidir a les curses, em saluda.
Quan arribem a la Ciutat Esportiva ens desviem a la dreta. Entrem en crono i comencem a enfilar per pista.
El pelotón ja està molt dispers, crec que darrere meu no hi ha gaire gent ja que he sortit força endarrerida.
Avui el terreny està molt millor, les pluges d'aquests últims dies ha deixat la sorra més compacte i no em patina tant la bici.
M'avança una noia, em fixo amb el dorsal, fa la llarga, primera rival pròxima.
La segueixo d'aprop, apretaria més però jo necessito el meu temps per escalfar i falten molts quilòmetres. Al primer corriol que trobem l'atrapo, em deixa passar i no ens veiem més.
En veig un altra, que dins a Blanes ja m'havia avançat però és la que fa la curta, més o menys portem un ritme semblant però jo baixo millor i em poso per davant.
Trobem un primer avituallament als 10km, gairebé ningú es para, jo per si de cas em bec un got de coca-cola.
La noia tampoc para, m'avança i no la veig més perquè de seguida ve el desdoblament dels dos recorreguts.
Ara la pujada es va pronunciant, però sense complicació. Vaig trobant ciclistes parats arreglant la bici. Per sort hi ha un noi de la organització que fa assistència i ens té a tots mig controlats.
Començo a fer amics, una colla de nois que es van esperant. Seguim junts molta estona.
Travessem Tordera Parc i baixem per una zona de corriols molt ben parida. Cul endarrere i tot avall sense pensar-ho.
Els comento als nois que aviat vindrà una pujada de la muerte. La setmana passada la vaig trobar molt dura.
Hi ha una primera pujada amb una rampa màxima del 19% , aquesta no dura gaire es pot fer. Els nois deuen pensar que exagero... Baixem una mica i ara si, pujada de la muerte. Intento pujar un tros, em patina la roda i caic a un xargai
. Es preocupen per mi, em volen socórrer però puc sola, estic acostumada a caure i a aixecar-me.
Uns ho intenten, fan un tros però tard o d'hora acabem tots a peu.
Avui al veure que el meu nivell tampoc és tan dolent envers ells, se'm fa més lleu i no pateixo tant.
Després tenim un replà per enfilar-nos a la bici i podem pedalar un tros més però tornem a acabar tots a peu. Els que estan més amunt em pregunten si s'acaba on són. Jo els dic que si poden pedalar si jejeje
Mentre acaben d'arribar tots jo segueixo al meu ritme. Aviat m'atrapa un d'ells, anem junts una bona estona xerrant. És la seva primera marxa BTT, de fet estrena bici. Sempre surt amb bici de carretera.
Trobem al mig del camí uns troncs, que estrany.
Els esquivem i seguim fins que el GPS em diu direcció errònia, ens hem colat! Els troncs volien dir, no passeu..
Aviat trobem el segon avituallament on els altres nois que no s'han perdut, han arribat abans.
Empleno bidó, em foto un gel, bec aigua abundant, menjo cacauets i piro sola menjant el mini entrepà que porto.
Em torna a atrapar el mateix noi i aquesta vegada no el segueixo i quedo endarrere.
Arribo a la que és per mi la segona pujada de la muerte. Aquesta no és tan llarga però més tècnica.
Puc pujar un tros, cosa que l'altre dia no vaig fer, i la resta a peu.
Per darrere sento, aquesta és la segona pujada dura?? són ells!
Un cop superat això segueix pujant per pista però res impossible, anar fent!
Un dels nois em diu, ets molt VALENTA!
Quan m'ho diu en Xevi, penso que ho fa per no desmotivar-me però que m'ho digui algú que no em coneix de res, m'emociona i em va fer sentir bé i amb forces per continuar i confirmar que sí que sóc valenta. Aquest es para a esperar el seu company i a la baixada m'embalo tant que els perdo.
A la baixada tinc un petit ensurt, quasi baixo rodolant però al final puc controlar la bici.
Arribo al punt on ens vam equivocar la setmana passada i, a la vegada vam retallar. És temptador però segueixo les cintes. No val a fer trampes, tampoc vaig tan malament.
Brutal, un corriol genial, però ara toca remuntar...
Anem a parar a una carretera asfaltada que em sona molt. I tant, aquí hi havia el segon avituallament els altres anys. Ens desviem a la dreta i un tercer avituallament.
Em paro, menjo xuxes, bec coca-colai m'informo de quantes noies tinc per davant. Em diuen dos o tres. Els de l'extrem deuen anar sobrats perquè ni es paren, ni pillen un bidó al vol...
Si són dues les noies que tinc per davant, m'haig de posar les piles per ser la tercera
. Deixo un noi a l'avituallament que encara no havíem coincidit i vaig tirant.
A la pujada m'atrapa però tampoc és que vagi molt ràpid. Els que van ràpid són els que ens van avançant de l'extrem. O t'apartes o t'aparten!
Sortint d'un corriol em trobo una rival dels anys anteriors mirant com anem passant, aquest any no ha participat.
Passem per una zona molt maca on hi ha tot de palmons. Segueixo d'aprop el noi. Anem a sortir al Golf de LLoret i després resseguim la carretera asfaltada de Lloret.
Pugem cap a la urbanització de Santa Cristina per agafar el GR i atacar la última pujada de la muerte.
El noi a peu, jo també i per darrere ens ve un xavalín de la llarga pujant com un campió.
A dalt hi ha tota una afició animant-me, va que queda poc, ja ho tens! No sé quantes vegades m'ho han dit avui... Realment és cert, aquí s'acaba, no m'enganyen!!
Pujo sobre la bici, em donen un impuls i entro a meta!!!
Miro el rellotge, 13:30, he fet un bon temps. Contant que l'altre dia vaig tardar moltes hores, avui m'he superat, estic contenta. Aviso a la Mònica que està amb la meva mare i baixo com una bala a la platja.
Passo tan ràpid que l'speaker no reacciona, 60, 90, 60?? És una dona!
Recullo la samarreta, la botifarra i faig l'abraçada a la mare, gràcies per venir, i a tu Monica també. Saber que tens algú que t'espera és molt gratificant!
Em miro el mar, és molt temptador. Que coi, m'arremango una mica i em poso les cames en remull, l'aigua està estupenda!
Aquest any només hi ha premis pels que han fet l'extrem. Tot i així he quedat tercera de cinc noies que érem, i 95 de 122 de la general. No està malament contant que les dues que han quedat per davant meu són molt bones.
Classificació
Felicitats a l'organització, bons avituallaments i bona senyalització.
Només una pega, quan ho fèieu a la Ciutat Esportiva, hi havia aparcament pròxim, dutxes, lavabo... Jo avui, he hagut d'entrar al lavabo d'un bar mentre el cambrer em vigilava la bici ja que els lavabos públics estaven tancats.
No m'emporto trofeu a casa
però contenta i orgullosa d'haver fer la llarga!
Salut i pedals!
.jpg) |
| Col·locada a la sortida |
Em toquen l'esquena, un del poble que solem coincidir a les curses, em saluda.
Quan arribem a la Ciutat Esportiva ens desviem a la dreta. Entrem en crono i comencem a enfilar per pista.
El pelotón ja està molt dispers, crec que darrere meu no hi ha gaire gent ja que he sortit força endarrerida.
Avui el terreny està molt millor, les pluges d'aquests últims dies ha deixat la sorra més compacte i no em patina tant la bici.
M'avança una noia, em fixo amb el dorsal, fa la llarga, primera rival pròxima.
La segueixo d'aprop, apretaria més però jo necessito el meu temps per escalfar i falten molts quilòmetres. Al primer corriol que trobem l'atrapo, em deixa passar i no ens veiem més.
En veig un altra, que dins a Blanes ja m'havia avançat però és la que fa la curta, més o menys portem un ritme semblant però jo baixo millor i em poso per davant.
Trobem un primer avituallament als 10km, gairebé ningú es para, jo per si de cas em bec un got de coca-cola.
La noia tampoc para, m'avança i no la veig més perquè de seguida ve el desdoblament dels dos recorreguts.Ara la pujada es va pronunciant, però sense complicació. Vaig trobant ciclistes parats arreglant la bici. Per sort hi ha un noi de la organització que fa assistència i ens té a tots mig controlats.
Començo a fer amics, una colla de nois que es van esperant. Seguim junts molta estona.
Travessem Tordera Parc i baixem per una zona de corriols molt ben parida. Cul endarrere i tot avall sense pensar-ho.
Els comento als nois que aviat vindrà una pujada de la muerte. La setmana passada la vaig trobar molt dura.
Hi ha una primera pujada amb una rampa màxima del 19% , aquesta no dura gaire es pot fer. Els nois deuen pensar que exagero... Baixem una mica i ara si, pujada de la muerte. Intento pujar un tros, em patina la roda i caic a un xargai
. Es preocupen per mi, em volen socórrer però puc sola, estic acostumada a caure i a aixecar-me. Uns ho intenten, fan un tros però tard o d'hora acabem tots a peu.
Avui al veure que el meu nivell tampoc és tan dolent envers ells, se'm fa més lleu i no pateixo tant.
Després tenim un replà per enfilar-nos a la bici i podem pedalar un tros més però tornem a acabar tots a peu. Els que estan més amunt em pregunten si s'acaba on són. Jo els dic que si poden pedalar si jejeje
Mentre acaben d'arribar tots jo segueixo al meu ritme. Aviat m'atrapa un d'ells, anem junts una bona estona xerrant. És la seva primera marxa BTT, de fet estrena bici. Sempre surt amb bici de carretera.
Trobem al mig del camí uns troncs, que estrany.
Els esquivem i seguim fins que el GPS em diu direcció errònia, ens hem colat! Els troncs volien dir, no passeu..Aviat trobem el segon avituallament on els altres nois que no s'han perdut, han arribat abans.
Empleno bidó, em foto un gel, bec aigua abundant, menjo cacauets i piro sola menjant el mini entrepà que porto.
Em torna a atrapar el mateix noi i aquesta vegada no el segueixo i quedo endarrere.
Arribo a la que és per mi la segona pujada de la muerte. Aquesta no és tan llarga però més tècnica.
Puc pujar un tros, cosa que l'altre dia no vaig fer, i la resta a peu.
Per darrere sento, aquesta és la segona pujada dura?? són ells!
Un cop superat això segueix pujant per pista però res impossible, anar fent!
Un dels nois em diu, ets molt VALENTA!
Quan m'ho diu en Xevi, penso que ho fa per no desmotivar-me però que m'ho digui algú que no em coneix de res, m'emociona i em va fer sentir bé i amb forces per continuar i confirmar que sí que sóc valenta. Aquest es para a esperar el seu company i a la baixada m'embalo tant que els perdo.
A la baixada tinc un petit ensurt, quasi baixo rodolant però al final puc controlar la bici.
Arribo al punt on ens vam equivocar la setmana passada i, a la vegada vam retallar. És temptador però segueixo les cintes. No val a fer trampes, tampoc vaig tan malament.
Brutal, un corriol genial, però ara toca remuntar...
Anem a parar a una carretera asfaltada que em sona molt. I tant, aquí hi havia el segon avituallament els altres anys. Ens desviem a la dreta i un tercer avituallament.
Em paro, menjo xuxes, bec coca-cola
i m'informo de quantes noies tinc per davant. Em diuen dos o tres. Els de l'extrem deuen anar sobrats perquè ni es paren, ni pillen un bidó al vol...Si són dues les noies que tinc per davant, m'haig de posar les piles per ser la tercera
. Deixo un noi a l'avituallament que encara no havíem coincidit i vaig tirant.A la pujada m'atrapa però tampoc és que vagi molt ràpid. Els que van ràpid són els que ens van avançant de l'extrem. O t'apartes o t'aparten!
Sortint d'un corriol em trobo una rival dels anys anteriors mirant com anem passant, aquest any no ha participat.
Passem per una zona molt maca on hi ha tot de palmons. Segueixo d'aprop el noi. Anem a sortir al Golf de LLoret i després resseguim la carretera asfaltada de Lloret.
Pugem cap a la urbanització de Santa Cristina per agafar el GR i atacar la última pujada de la muerte.
El noi a peu, jo també i per darrere ens ve un xavalín de la llarga pujant com un campió.
A dalt hi ha tota una afició animant-me, va que queda poc, ja ho tens! No sé quantes vegades m'ho han dit avui... Realment és cert, aquí s'acaba, no m'enganyen!!
Pujo sobre la bici, em donen un impuls i entro a meta!!!
.jpg) |
| Castell de St Joan |
Passo tan ràpid que l'speaker no reacciona, 60, 90, 60?? És una dona!
Recullo la samarreta, la botifarra i faig l'abraçada a la mare, gràcies per venir, i a tu Monica també. Saber que tens algú que t'espera és molt gratificant!
Em miro el mar, és molt temptador. Que coi, m'arremango una mica i em poso les cames en remull, l'aigua està estupenda!
Aquest any només hi ha premis pels que han fet l'extrem. Tot i així he quedat tercera de cinc noies que érem, i 95 de 122 de la general. No està malament contant que les dues que han quedat per davant meu són molt bones.
Classificació
Felicitats a l'organització, bons avituallaments i bona senyalització.
Només una pega, quan ho fèieu a la Ciutat Esportiva, hi havia aparcament pròxim, dutxes, lavabo... Jo avui, he hagut d'entrar al lavabo d'un bar mentre el cambrer em vigilava la bici ja que els lavabos públics estaven tancats.
No m'emporto trofeu a casa
però contenta i orgullosa d'haver fer la llarga!Salut i pedals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada