Parc Natural del Cap de Creus amb BTT

El repte d'aquest cap de setmana l'ideem amb la finalitat d'entrenar-me per agafar tècnica i resistència de cares al setembre. Farem Camí de Cavalls 360º que és, la volta a Menorca per etapes  a través del GR 223.

On anar?

Doncs anirem al Parc Natural de Cap de Creus pel GR 11 resseguint la costa i el GR 92 passant per l'interior. Pel que m'han dit, és un símil del que em trobaré a Menorca.

El Cap de Creus, forma un litoral abrupte, molt rocós i erosionat per vents tramuntanats, amb grans penya-segats on no voldria caure, cales amagades sovint accessibles a través del mar, prats i boscos d'interior amb una vegetació dominada per matolls i arbusts,  en definitiva és un paradís on perdre's un diumenge al matí!!

Marxem el dissabte al vespre direcció Llançà on a través de la web  Lugares furgoperfectos , trobem el lloc ideal per sopar i passar la nit.

Cap de Bol

Sopem ràpid abans que els mosquits ens mengin a nosaltres i anem a dormir aviat.

A trenc d'alba ens aixequem, ens preparem i anem direcció al Port de la Selva.

Tenim 5km fins al Port de la Selva que ens serveixen d'escalfament i comencen a pujar per asfalt fins on empalmem el GR 11, amb vistes de Cala Tamariua.

Cala Tamariua

Seguim pujant suaument per una pista fins arribar al mas Puignau.

Puignau

I amunt i avall, pujades i baixades tècniques on aquí m'adono que no baixo tan bé com em pensava...

Passem per Sant Baldiri de Tavellera, era una ermita utilitzada com a centre religiós i econòmic de les nombroses masies disperses per les muntanyes del Cap de Creus.

Sant Baldiri de Tavellera

Continuem direcció a Cala Tavellera on per arribar-hi, trobo la primera baixada de la muerte, super tècnica amb moltes pedres soltes que em donen molta inseguretat i m'obliguen a baixar de la bici si no vull prendre mal.

En Xevi no té por a res!

Jo continuo amb la prudència i gairebé tota la baixada la faig a peu fins a nivell del mar.

Cala Tavellera

Una cala preciosa que si tens ganes de caminar o pedalar hi arribes, però la millor manera d'accedir-hi  és pel mar. N'hi ha que són privilegiats!

Si la baixada era de la muerte la pujada també, la faig tota a peu arrastrant la bici com puc. Tenim sort que ens hem aixecat aviat i el sol encara no apreta sinó podria ser molt més dura.

Si a les Gavarres fem el senglar al cap de Creus la cabreta!

Deixem enrere la cala...

El corriol acaba en una pista on planegem una estona, la calor ja és evident i no hi ha moltes ombres.

A 7 km de Cadaqués

Tornem a veure el mar.

Port Lligat

Baixem per una pista acabada amb un corriol de pedra molt divertit i en un no res som a Cadaqués. Parem a una font de camí on, emplenem els bidons i mengem una mica perquè ve una part dura i, amb tota la cleca de sol.

Cadaqués

Anem a buscar el GR 92, un corriol pedregós que es deixa fer més bé i em permet pujar-lo sense baixar tantes vegades de la bici.

Xino xano vaig pujant...
Ens endinsem a l'interior del Parc Natural de Cap de Creus per una zona més ràpida amb un corriol molt divertit que travessa la vall resseguint la muntanya, anomenada la falda del Puig de l'Infern.

Puig de l'infern

Però això no és tot, tornen a venir corriols impossibles que faig  peu.

Ens porten al Mas dels Bufadors, serà perquè el vent li dóna la raó?

Mas dels Bufadors

Seguim per una pista de baixada ràpida on enganxem el corriol  fins al Port de la Selva. Un  corriol empinat  amb un desnivell de 200m també amb pedra solta que em fa posar sovint el peu a terra tot deixant anar algun xiscle dels ensurts que tinc...

Els últims metres els millors!

Quina sensació tan estranya al tocar l'asfalt, les cames pedalen tan lleugeres que em fa prendre una decisió...

Al Port de la Selva podria abandonar, "això és el que tem en Xevi", però no, he vingut mentalitzada per seguir tot el track. Tot i les esgarrinxades i quilòmetres que porto a les cames em sento bé, vull acabar!

Fem una parada al Valvi ens carreguem les piles amb un Dan Up i continuem per asfalt cap a  St Pere de Rodes!

Vaig pujant fent la serp per suavitzar la pujada, tot i així és dura. Té uns 10 km de llargada amb un desnivell de 500m. Poca broma que pujo per asfalt amb la bici de la muntanya... com canvia la cosa!!

Monestir de St Pere de Rodes

Haig de parar varies vegades, el meu cap vol arribar perquè estic impacient per catar el corriol fins a Llançà però algo en mi falla...

Vaig fent amb molta calma, però arribo!

La baixada comença per una pista seguida d'un corriolet i una senyora trialera.

Inici de la trialera

M'ho miro, hi ha molta pedra solta però ho intento, baixo uns metres però no acabo de  controlar bé la bici, agafo por i acabo baixant a peu.

Així em passo una gran part de la baixada, quan no poso un peu n'hi poso dos... "només experts" a mi em falta molt per aprendre!

Al final vaig agafant confiança i em deixo anar una mica, em sento orgullosa!

Fem uns quilòmetres més  per asfalt fins on tenim el cotxe i fi de la ruta amb un bany al mar.

Una ruta molt bonica, el Cap de Creus és digne de veure, sigui a peu o amb bici, les fotos son maques però res a veure al natural, us la recomano.

I lligueta de duatlons Terres de Segadors: Calonge

9/06/13
Amb il·lusió, motivació, esperança i energia m'aixeco per consolidar la última prova de la Lligueta!

Arribem aviat, ens agrada ser puntuals. Quan anem a recollir els dorsals ens trobem una mica de cua i no hi ha boxes preparades. No en fem cas però veiem la mala organització. 

Es posen a repartir dorsals els representants de les altres proves i sentim comentaris de què no s'ha presentat l'organitzador de la prova... No pinta bé!

Ens preparem, aprofito per escalfar una mica perquè avui surten primer les bicis.

A les 9 fan el breafing:

Ens diuen que no hem de seguir les marques de terra, són d'una altra cursa, nosaltres ens hem de centrar amb les cintes negres i grogues que trobarem penjades als arbres. No ens expliquen com hem de fer la transició... 

Sortim amb retard, ja es veia a venir...

Els primers surten molt disparats, jo em limito a seguir la traçada dels altres, no em vull perdre. Tot d'una veig bicis que retrocedeixen, un Bandoler  diu que ens hem equivocat però els de davant sembla que s'ho repensen i seguixen les indicacions del tram de Run.

Ens agrupem varies noies, portem un ritme semblant. Penso que faríem un bon equip!

Arribem a la pujada duríssima que ens han comentat, dues es queden enrere i les altres anem fent seguint les indicacions d'un Bandoler per no equivocar-nos.

D'entrada puja suau però llavors de cop es fa interminable. Allargo el que puc pedalant quan la majoria  ja van a peu. Finalment acabo baixant de la bici, no puc.

Quan sembla que planeja una mica pedalo un tros més fins que la pista es torna pedregosa i l'acabo a peu.  Avui enfortirem els bessons! 

Després d'una corba es normalitza i podem continuar pujant sense problema. 

Veiem un Maki que veient el panorama, ens indica la direcció per trobar la trialera de retorn al pavelló. Gràcies!

Una baixada llarguíssima, molt tècnica on només de començar a baixar-la perdo el bidó. La Mari me l'acosta i segueixo baixant darrere seu. No sóc la única, algú més també l'ha perdut, no m'estranya!!

Em recupero baixant, m'agrada el corriol. Quan no ho veig clar poso el peu a terra o baixo de la bici, no es pot badar ni agafar molta confiança perquè hi ha algun tram perillós. 

Mentre jo quasi surto volant per davant, la Mari que em sent renegar, m'avisa del perill que hi ha més enllà. M'ho prenc amb més calma i afluixo una mica.

Al final del corriol trobem a la Blanca, anem totes juntes cap al pavelló. Vaig a davant i aplicant les instruccions de no seguir les marques de terra, em  passo de llarg el camí. Elles que sí que ho veuen, em criden.

Passem vinyes, camps d'oliveres i cirerers i arribem al pavelló on faig la transició amb en Carles.

Primer de tot reviso la bici, torna a fer fressa, la roda de davant va molt frenada, el problema de sempre persisteix.

Després m'acosto a l'avituallament, no hi ha res per menjar, sort que porto una barreta...

L'ambient està calent, tothom està descontent amb l'organització... alguns ja han abandonat, altres no saben si continuar, hi ha molta confusió nosaltres tampoc sabem què hem de fer.

La majoria continua així que decidim seguir, puntuar i acabar la Lligueta amb valentia.

Tot xerrant amb les noies, em passa el temps volant. El corredor de la Mari arriba així que en Carles està al caure...

Jo sóc la següent a sortir. 

Als pocs metres la bici torna a xiular, no he arreglat el problema, a sobres caic per terra, però és igual només vull acabar.

Vaig seguint a dos nois, em pregunten a mi que sempre em perdo, quin és el camí bo. Sort que ve en Dani  tot darrere i ho recorda, tots els seguim.

Quan ens acostem a la pujada començo a recordar... 

Em vaig quedant enrere, algun valent m'avança pedalant, però no tarda gaire més a baixar de la bici, és  una pujada de la muerte.

La baixada la faig més prudent i no tinc cap ensurt. Al final puc avançar una posició i a l'arribada en Carles em diu que s'ha anul·lat la prova.

Penso que és una broma, però és cert. Han decidit anul·lar-la i han posat nova data per fer-la a Osor el 7 de Juliol.

Marxo de Calonge molt indignada, no m'entra al cap com una persona que es compromet a organitzar una prova esportiva deixi penjada a un munt de gent que ha pagat una inscripció i que a sobres, li hagin de treure les castanyes del foc els altres representants que no tenen culpa de res.

Els que hem participat hem acceptat la mala organització,  per tant, penso que encara que feu una altra prova, ens mereixem la puntuació corresponent independentment de si podem participar a Osor.

Puc entendre el trasbals que ha suposat improvitzar la prova, però crec que l'haurieu d'haver anul·lat abans de fer la transició, jo al menys, no estaria tan decepcionada i acceptaria la situació. Havíem fet impossibles per guardar aquests  dies per assistir a les  proves corresponents i ara ens trobem que qui sap si podrem anar a Osor... A mi em sap greu.

Makis, Bandolers, Jaume, Tri-bu, a vosaltres agraïr-vos per fer possible la Lligueta, amb l'experiència d'aquest any el següent serà inmillorable!!!

El millor de tot, són els amics que hem fet!

P.D: Noies hem de buscar una data per quedar i m'ensenyeu el Dragon Kan!!

I lligueta de duatlons: Bescanó

2/06/13

Avui toca la quarta prova de Terres de Segadors a Bescanó, siguent la primera que es fa en aquesta població.

Vam faltar a la de Sta Coloma de Farners perquè vaig anar a la 8a Marxa BTT de Vilablareix però tot i així, anem quarts a la classificació general per tant, venim amb ganes de puntuar per guanyar alguna posició...

Arribem molt puntuals, recollim els dorsals i ens preparem. Poc a poc van arribant ciclistes i es va omplint de bicis la zona de boxes.

A les 9 en punt, surten els corredors per fer els 8km de Run, n'hi ha una bona colla!

 

Mentre espero, veig cares noves, ciclistes que escalfen, altres que volten amb la bici quan  no ens deixen. M'avorreixo, només badallo, tinc son  . Vull jugar a l'apalabrados però no estic inspirada, m'entretinc amb el wassap. Després llegeixo l'horòscop esperant que m'arregli el dia però no em diu res de bo. Agafo fred, tinc els nervis a flor de pell i al minut 51 arriba en Carles.

Em carrego les piles i fora.

Uns corriolets per començar i una mica de pista que es va enfilant, i de quina manera...Il·lusa de mi que creia  que seria força planera...

Aquí perdo posicions, passen varis nois i una cara coneguda, la Blanca que puja molt bé, ole ole!!

A mi les pujades em maten i a sobres tinc un mal d'ovaris que em tortura.. Sort que a la baixada em recupero i se'm passa.

Baixant per la trialera atrapo la Blanca i a un altre noi, que per cert, un corriol tècnic molt divertit. Quan tornem a pujar m'atrapen tots dos i jo no els puc seguir...

Anem seguint-nos gairebé tot el circuit, quan toca pujada m'avancen i quan baixem els torno a atrapar.

Com era d'esperar, després dels ruixats que hem tingut durant la setmana, trobem zones molt enfangades, tant que, fins i tot, em queden els peus tot coberts de fang perquè no sé per on passar per no caure...Sort que les cales que porto avui no estan gens dures i no tinc problemes.

Trobem corriols de pujada impossibles. No hi ha cap Bandoler que ens ajudi a pujar la bici???

Sembla que no...ens espavilem soles tot i que, tenim uns nois a darrere que no fan la cursa, però segueixen el traçat ens ofereixen ajuda.

Queden pocs quilòmteres, la Blanca ens anima en tot moment, va que ja arribem!!

A l'últim tram de baixada, em dóna pas i l'avanço. Vaig molt estesa i tinc algun ensurt però sense caure. Això és una trialera amb totes les lletres on m'obliga a posar el peu a terra de tant en tant si no vull sortir volant.

El circuit acaba amb unes escales, m'encanta!

En definitiva ha sigut molt trenca-cames, pujades curtes però dures i baixades tècniques.

Vull felicitar als Bandolers, un recorregut molt divertit, sobretot els corriols de baixada, que és on m'ho passo més bé!
 

El circuit molt ben senyalitzat i els avituallaments correctes. Només  cal millorar la previsió de gots a l'arribada jejeje

 

Classificacions

Ens veiem a Calonge!

A per un port mític: St Pere de Rodes!

Durant la setmana el senyor del temps anuncia pluja, De dia aguanta i a la nit fa els ruixats, portem així varis dies...

Avui, també amb la previsió de temps indecisa, ens aventurem a fer una sortida de carretera per l'Empordà. ja que fa molts  dies que no fem una tirada llarga.
Si ens quedem aquí i veiem sol ens arrepentirem de no haver sortit.

Preparem la ruta amb la intenció de dinar rollo pícnic.

És possible que estigui rondant alguna cosa perquè em costa molt aixecar-me del llit. A sobres, arrossego agulletes de dimecres perquè vam anar a córrer amb en Xevi i vam fer un parell d'springs. Per guanyar-lo, ho vaig donar tot i tinc les cames ressentides.

Sortim tard de Cassà i anem cap a  Peralada on comencem la ruta prevista.

Anem direcció a Espolla passant per Mollet de Peralada. Una carretereta plena de vinyes on els Cortázar podrien fer un bon vi.

Visitem Rabós, ens liem una mica pel poble però finalment trobem el camí marcat del GPS.

Rabós

Seguim per Vilameniscle, no som els únics que ens aventurem a sortir avui, tres nois amb un mallot de Continental ens arranquen les pegatines. Ni em plantejo seguir la seva roda...

A Garriguella agafem la C-252, intentem ajudar un paio que no se li engega el cotxe, però no ens necessita, així que seguim cap a Vilajuïga on tenim el port mític de St Pere de Rodes.

Per ara el temps aguanta i tenim el vent a favor.

De seguida que comencem a pujar, en Xevi es desmarca per pujar al seu ritme i jo xino xano al meu. Veig que tinc 8km per endavant, així que m'ho prenc en calma i vaig gaudint del paisatge. El mar, els camps de gatosa i ginesta, la tempesta que s'acosta...

Molts ciclistes estan baixant, entre ells els de Continental, i jo encara pujant....

Quan porto fets cinc quilòmetres i mig, veig en Xevi que torna a buscar-me per arribar junts a dalt.

M'alegro de veure'l, la pujada és dura, el meu cos està flaquejant. Ho noto amb les cames, el genoll, el cul, no sé què és el que em fa més mal, penso en abandonar un cop sigui a dalt.

Quan dic abandonar, em refereixo a retrocedir per on hem vingut però tenim la tempesta a darrere,  llampega i trona, pensem que el millor es avançar i esquivar-la.

St Pere de Rodes

Baixem cap al Port de la Selva, tram llarg on acabo carregada de cervicals. Baixo molt tensa, trobem fortes baixades i a sobres hi ha gravilla.

El Port de la Selva

La segona temptació d'abandonar arriba. No puc amb el meu cos.

En Xevi em dóna opcions: Quedar-me al Port de la Selva i esperar-lo a què vingui a buscar-me amb el cotxe, tornar per Llançà o seguir la ruta. La primera opció és temptadora però no vull deixar-li el marrón, estaria tota l'estona patint, la segona opció no la veiem viable perquè aniríem directe a la tempesta, m'arrisco a seguir.

Anem per la carretera que va a Cadaqués fins a Perafita. Som al Parc Natural del Cap de Creus. 

És un port més suau però, la fatiga muscular cada vegada és més evident, pujo molt lentament. Un petit ruixat em fa veure que m'haig d'espavilar la negror ens persegueix...

Sembla el humo negro de Perdidos

Tenim temps de fer la baixada fins a Roses i un tros d'autovia quan comença a ploure i a pedregar. Ara ja no hi ha volta enrere, no puc abandonar, haig d'arribar al cotxe sense parar de pedalar sinó vull quedar congelada...

Retallem un tros de la ruta per arribar abans a Peralada.

Sembla que el xubasquero del Decatlon funciona bé, estic seca de cos però la resta de roba, l'haig d'escórrer...
Sort que portem roba de recanvi!

El pícnic el tornem cap a casa i fem un berenar sopar!

Ha sigut una ruta interessant, arriscada per la previsió de temps però contents perquè tot i això el temps ens ha respectat més del que esperàvem, el vent ha anat a favor nostre i el meu cos ha aguantat fins al final.

Per ara no puc penjar el track, ens ha sortit una ruta de 75km, amb un desnivell acumulat de 1126m.

P:D: Estic feta pols

8a Marxa BTT de Vilablareix

12/05/13

Avui faig el salt a la Ì lligueta de duatlons perquè tinc una espina clavada. Us explico...

L'any passat, només feia uns mesos que havia començat a sortir amb BTT. Hi anava amb freqüència però era super inexperta amb els pedals automàtics i, sobretot en tècnica. Vaig anar a temptejar el recorregut de la 6a marxa BTT de Vilablareix i, vaig veure que no estava preparada.
Per tant, aquest any  no hi puc faltar!

M'aixeco aviat i a les 8:05 sóc a Vilablareix. Vaig directe a buscar el dorsal i em trobo amb una cua llarguíssima. Costa molt avançar, tothom rondina perquè hem fet la inscripció on line per anar més ràpid i ens trobem tot el contrari. Tardo 40 minuts a tenir el meu dorsal.

Amb una correguda vaig fins al cotxe a canviar-me i a preparar la bici. 

Al pàrquing, em trobo el meu company de duatló, en Carles! Quina sorpresa, aviam qui arriba primer...

Faig un mini escalfament i em col·loco a la sortida. Impressionant, hi ha 585 ciclistes!

Donen el toc de sortida i que arribi el millor!

Fem uns quatre quilòmetres per estirar el pelotón. Tela la pols que trago per totes les bicis que han passat...

Veig la primera noia, està forta. Anem fent relleus fins que finalment ella pot més que jo.

No tardo gaire a trobar el primer embús que, curiosament és de baixada per uns corriols ciclables, és estrany.

En un tram d'asfalt amb una bona pujada, una segona noia que em resulta familiar m'avança. També faig relleus amb ella. En planer la torno a atrapar, després em torna a passar.

Ella va acompanyada, li van cantant l'estat del terreny, i jo em vaig fent una lleugera idea dels seus punts febles..
Estic una bona estona darrere d'ells per un corriol on no tinc opció a avançar fins que ella té problemes amb el fang. Per mi això no és res després del duatló de Sils... Em col·loco per davant i quan arribo a l'avituallament em paro. Magdalena i coca-cola.

Aquí hi ha el desdoblement dels dos recorreguts.

Arriben ells, veig que no paren a l'avituallament i segueixen pedalant. Jo m'acabo la magdalena que m'anirà bé per tornar-los a atrapar.

Quan estic apunt de marxar, sento que em criden, en Carles no em porta tanta distància, molt bé!!

Corriol de baixada a fondo i el de pujada la meitat a peu i seguint-los d'aprop...

Penso que el noi em va controlant si vinc o no, i a la mínima que puc, torno a avançar-los i ja no els veig més.

Els últims quilòmetres són molt divertits, ens fan travessar una riera varies vegades. Quasi caiguem jo i el que venia darrere meu...ho sento!

Veig l'arribada i faig un últim spring. Sento que diuen que arriba la segona noia, aquesta sóc jo!!!
Els meus companys del Club Ciclista Cassà que fa una estona que han arribat, em feliciten!!

En Carles arriba uns minuts més tard. Enhorabona, però no tocar mai la bici està molt bé!

Recullo la bossa amb tots els regals i em menjo l'entrepà mentre espero el repartiment de premis.

La noia que ha quedat en tercera posició no es presenta. Ara recordo de què la conec, és el segon cop que comparteixo podi amb ella, bravo també!

Vull felicitar a l'organització, tot i les cues per recollir el dorsal i els entrepans, entenc que montar una marxa popular amb tants participants ha de ser complicat.
Jo m'ho he passat molt bé. El recorregut excel·lent, ben senyalitzat, els regals fantàstics, les fotos d'Albert Donate i Antoni Bautista molt xules,  el vídeo de Vilablareix televisió genial. Us ho heu currat i la recomano, repetiré!

Classificacions