Som dilluns i toca sortida. Sóc la pionera i no els puc fallar, això si, avui demano clemència, estic tocada d'ahir, vaig pujar al Canigó, i no sé si estic per gaire trote...
Avui som tres, en Toni, en Jordi que avui té festa també s'ha apuntat, en David al final no ha pogut venir i jo. El dia que hi siguem tots, n'hem de fer una de grossa!
Ens reunim al Passeig i decidim on anar. La idea inicial és fer una sortida tranquil·la, en Jordi proposa pujar al Puig Gros, en Toni sorprès, visualitza la pujada fins a l'Era de la Llaca... Jo, no sé ni de què parlen, però per la cara d'en Toni, dedueixo que fàcil no deu ser la pujada... Accepto a cegues així coneixeré un camí més i si veig que no puc, baixaré de la bici.
Fem un escalfament per camins i corriols, la veritat és que les cames no responen com voldria, fins arribar a la Casa Nova de Can Bóta. Aquí comença la pujada que em comentaven, és exigent però amb algun replà. Això ja m'agrada més.. potser no serà tan dur.
Encara no sóc a dalt però no puc, faig uns metres a peu, veig que també és prou cansat i decideixo tornar a pujar a la bici. Estic a mitja pujada i em costa arrancar, al final amb l'ajuda d'una pedra ho aconsegueixo, m'enganxo el peu dret, l'esquerre sobre la pedra, pujo al seient i surto pedalant cap amunt.
Estem una estona observant el paisatge mentre decidim per on continuar la ruta. Baixem al Rocatal, anem a la Cabra Penjada, passem per un corriol que en Jordi coneix i cap a Cassà.
Per voler fer poca cosa, han sortit 28 km! Ui demà...
Els tres hem tret profit de la sortida. En Toni, no coneixia la Cabra Penjada i el corriol de després, en Jordi només havia fet la pujada de l'Era de la Llaca baixant, i jo, passant per trams coneguts i d'altres que no que m'ajuden a completar el meu mapa mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada