Marxa Vall del Terri 2012

10/06/12

Ha arribat el gran dia, després de la preparació d'aquests últims dies, és el moment de demostrar el meu progrés.

M'he pres seriosament l'entrenament i he seguit tots els consells per millorar en  resistència i tècnica.

Esmorzem bé i anem cap a Cornellà. Arribem d'hora, encara no hi ha gaires ciclistes. Fem les inscripcions i rodem una mica per escalfar.

Anem trobant gent coneguda i comentem les intencions , jo fent la curta ja en faig prou, tot és començar!

Ens col·loquem a la sortida per la part del mig. Començo a està nerviosa, tinc gent a davant, a darrere, veig poques noies que vulguin pedalar... Les sensacions són bones, faré el que pugui!

Donen el toc de sortida.
Surto tranquil·la, no vull fer anar malament a ningú. Miro enrere, moltes bicis van darrere meu, jo agafo un ritme i vaig fent. De cop m'avança un nen d'uns 10 anys, em poso les piles, apreto una mica i l'atrapo. Ell fa el mateix i torna a avançar-me, s'haurà picat? Jo sí, el torno a atrapar  i aquest cop el deixo enrere i no el torno a veure fins a l'arribada.

Comencen els corriols, asseguro el tiro i poso el plat petit, pujo lentament però sense patir. De cop veig que els nois que tinc a davant baixen de la bici, si ells no poden jo poder tampoc...els copio i baixo. Després penso que si hagués pogut...

A l'últim tram abans del primer avituallament, em passa el mateix, però aquest cop intento pujar un tros més abans de baixar de la bici. Bec una mica de coca-cola i seguim.

M'està agradant, m'ho estic passant molt bé , llàstima que estic tan concentrada en el circuit que no gaudeixo del paisatge.

Trobem el segon avituallament al Castell de Ravós.

Ni em paro, aquí podem avançar posicions. Al passar, veig un noi estirat en un banc, ha tingut una "pàjara" , no vull saber que se sent...

Fa una estona que que vaig davant d'en Jordi i no tinc ningú a seguir, si em descuido em passo de llarg la fletxa, hi ha una corba tancada, em desenganxo, la bici cau i jo m'aguanto dreta com puc. Perdo temps i m'avancen dos nois.

Seguim i de cop, em trobo fent una acrobàcia i sense caure! Resulta, que se m'enganxa la cadena, no puc  canviar el plat i se'm bloqueja la transmissió, passo la cama esquerre per sobre la bici posant el peu a terra del costat contrari, la cama dreta continua enganxada al pedal i aguanto l'equilibri fins que arriba en Jordi i em desenganxa el peu.

Queden pocs quilòmetres i em sento molt bé, estic contenta, assolint el meu objectiu i pensant en quan hi haurà una pròxima!

Arribem on s'ajunten els dos circuits, ens han dit que aquests últims quilòmetres són molt divertits.

No s'equivoquen, entrem a una zona boscosa de la vall amb camins i corriols molt xulos. A part d'una pujada curta, la resta es fa molt bé.

Arribem a Cornellà, hem de baixar per un petit corriol, no el veig clar i el faig a peu.

1h 30 m i travessem la meta!

Sóc la primera fèmina en arribar!

No em vull posar molt de mèrit perquè tampoc n'hi havia tantes...  Que jo hagi vist, n'he contat cinc!

Tornem el dorsal, agafem la samarreta de record i anem a buscar l'entrepà de botifarra.

Ens el mengem a la platja!

En resum, m'emporto molt bon record i molt animada per assolir una cursa de veritat!

Ja tinc la classificació, no està gens malament, estic molt contenta!! Li trec una hora a la última noia...