Sense deixar de pedalar i amb un plus afegit d'un cap de setmana diferent, començo les vacances!!
Divendres, marxem a Lleida però em dóna temps de treure la BTT, quan arribi ja em prepararé les coses...
Com sempre surto a l'espectativa i, improvitzant ruta sobre la marxa, com m'agrada no saber on vaig!! 
Nomès de començar tinc problemes amb el porta bidons, el meu invent per afortar-lo millor no acaba de funcionar, l'ajusto com puc però sense gaire convenciment...
Trobo masses sotracs, i en una baixada, el porta bidons no aguanta i perdo el cargol. Torno a ajustar-lo i sembla que ja no balla.
Ara si, em poso les piles que he perdut temps tontament i vaig direcció al Coll de can Llac. Mentre hi vaig, penso que podria anar al bosc de bambú, però quan sóc al coll miro el rellotge i canvio d'idea, he mandrejat massa i ara és tard.
Agafo un camí que diu que em porta al Matxo Mort, em sembla bé, un cop allà tornar a Cassà és més curt.
Del Matxo Mort vaig al Coll de Llumeneres, baixo per la trialera i quan sóc a can Duesrieres giro a la dreta i tot amunt. Penso que ja hi he pujat una vegada per aquí però no, no m'és gens familiar... El terreny està ple de xargais, no sé per on passar i opto per baixar de la bici fins que puc tornar a pedalar.
Quan em situo, arribo a una pista on agafo una trialera que em porta just a les Dues Rieres, segueixo per l'itinerari de l'aigua fins a Can Vilallonga i cap a Cassà.
He fet una bona volta sense molt de desnivell, però tot i les parades que he fet, he pujat la mitjana.
La veritat és que m'he notat una millora en la cadència del pedaleig, serà que la bici de carretera realment m'ajuda?
Dissabte, sóc a Lleida amb 4 hores per conèixer la ciutat.
Amb el mapa a la mà enfilo cap a la Seu. Ho trobo de seguida i quina calma hi trobo, no hi ha ningú, ni que estigués a la muntanya...
Arribo fins al Castell de la Suda on gaudeixo d'una bona panoràmica de la ciutat.
Faig la volta a la Seu, veig gent, dos nois corrent i un ciclista. Bona idea, a falta de muntanya... no deixen de fer esport!
Sense treure els ulls del mapa, vaig seguint el recorregut que m'han marcat per arribar al carrer de les botigues on acabo d'esgotar el temps.
Quin mal de peus, caminar tanta estona amb talons no us ho aconsello...
Recullo en Xevi i anem cap a Viladrau.
Abans de buscar allotjament anem a estirar les cames per la muntanya.
 |
| Feina feta, el ninot ja està fet! |
 |
| I retrocedim que es farà fosc... |
Diumenge, carreguem les piles amb un bon esmorzar i anem amb el cotxe fins a St Marçal de Montseny, on comença l'ascens a les Agudes seguint el Gr5.
La ruta comença pistera fins que ens endinsem en les fagedes nevades tot pujant per un corriol.
El corriol està ben senyalitzat, no té pèrdua. Hi ha algun tram empinat, amb la neu patina i pujo de quatre grapes, si portéssim pals seria mes fàcil...
Deixem les fagedes i la neu i, ens plantem al peu de les Agudes.
 |
| Les Agudes |
En menys de dues hores som a dalt amb una vista espectaular. |
| Panoràmica amb els Pirineus al fons. |
Seguim per la carena fins al Turó de l'home.
Em sento molt bé, la sensació de ser a tants metres d'altura m'omple, em carrega les piles, sóc feliç, 
la muntanya enganxa, és igual si pedalo o camino, enganxa!!
la muntanya enganxa, és igual si pedalo o camino, enganxa!!
Des del Turó de l'Home, a part de bona cobertura, tenim molt bona visibilitat, fins i tot es veu el mar.
Retrocedim i fem parada per dinar.
El descens és més ràpid, tot i que una mica perillós ja que la neu ho dificulta una mica.
Tinc els dits del peu en posició de frenada constant, tot i així, patino varies vegades i caic de culs a terra.
 |
| Ai, ai, ai... |
I cap a casa a descansar.
Un cap de setmana genial! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada