Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac

Arriba Setmana Santa i molta gent té la necessitat de marxar i desconectar de la rutina.

Nosaltres també marxem!

Sóc bastant enamorada de la província de Girona, però ara que m'estic movent més per la resta de Catalunya, m'he adonat que cada província té llocs encantadors.

Tenim un gran país!

El destí d'aquesta vegada és pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac,  província de Barcelona. No hem de fer molts quilòmetres i sembla interessant...

Carregem la autocaravana de provisions, les bicis i ens instal·lem dos dies al pàrquing del Coll d'Estenalles.

El Planning és aprofitar els dies per visitar el parc fent una sortida amb bici i l'altre a peu.

Diumenge al matí fem la sortida amb bici.

El fet d'haver passat la nit al Coll d'Estenalles, ens condiciona una mica la ruta que tenim baixada al GPS ja que surt de Matadepera.

La idea inicial és fer tota la baixada d'asfalt fins a enganxar el track, però fem un lleuger canvi de plans per evitar congelar-nos de bon matí...

Ens acostem a la caseta d'informació i observem el plànol, sembla que té moltes possibilitats.

En Xevi ho té molt clar! Jo no tant quan em diu que vol baixar pel GR 5... El meu cap no va a la mateixa velocitat que el seu i m'imagino en lo tècnic que pot ser. Finalment cedeixo, hem vingut a fer BTT i si no hi anem, no sabrem com és.

Comencem pujant quatre escales i després un corriol que s'enfila suau i sense cap dificultat. En comptes de baixar, cada vegada anem guanyant més altura fins arribar al coll de Garganta. Hi trobem dues noies fent excursionisme que havien aparcat el cotxe de bon matí al costat nostre.

Si el terreny continua així haurà valgut la pena!

M'ho estic passant molt bé, és un dia d'aquells que em trobo bé i m'atreveixo a quasi tot. Baixo trams que no sé ni com ho faig i en canvi baixo de la bici per tonteries...

Arribem al coll de Boix i ens trobem amb quatre direccions per seguir. Traiem el mapa i segons la nostra orientació és seguir per un dels dos corriols de la direcció que anàvem.
Abans de decidir res, veiem una gent que ve d'un dels camins laterals. Ells venen del pàrquing de l'alzina del Sal·lari. Seria una opció per enganxar amb la BV-1221 i arribar a Matadepera però, unànimement decidim seguir per corriol!

Dels dos corriols a triar en seguim un i sense voler ens desviem del GR-5. És un corriol un xic més complicat que ens fa gaudir d'unes vistes espectaculars que segueix paral·lelament el GR-5.

                                   

Em trobo baixant per un turonet de pedra tot seguint la traçada d'en Xevi. Vaig molt concentrada, no vull posar els peus a terra, sé que ho puc fer. A baix hi ha gent esperant per pujar. Intento no posar-me nerviosa i ho aconsegueixo, fins i tot em feliciten! Quan toco de peus a terra, estic tremolant com una fulla, quin subidón!

Tornem a enganxar el GR-5, hem baixat més de 400m de cop, ha sigut genial, tinc l'adrenalina a tope!

Pugem 200m i anem a parar a la casa Vella de l'Obac. L'origen es remunta del segle IX i es va construir per fer una torreta de vigilància per evitar freqüents atacs sarraïns.

Casa vella de l'Obac

Estem a tocar del track, a poc menys de 200m. En Xevi no en té prou, vol aventurar-se més. Jo tinc ganes de seguir un rumb concret i tirar pel camí més fàcil.

Entre pitus i flautes decidim continuar un tros per la direcció on vol anar en Xevi. Visitem el pou de glaç i retrocedim fins a la casa nova de l'Obac, on finalment enganxem el track.

Pou de glaç

Quan ens posem en la direcció correcta veiem que només queden 7km per arribar a Matadepera i acabar la ruta. Proposo un canvi de plans i optem fer-la del revés!

Travessem la urbanització dels Caus per asfalt fins que trobem la pista forestal. És una baixada ràpida on improvisem un corriol que trobem que retalla un tros i fa que la baixada sigui més emocionant.

Veiem un altre corriol molt temptador però sembla desviar-se massa i continuem per la pista.

Planegem un tros, travessem per un túnel que veiem curiós que ens porta al mateix camí.

Comença a complicar-se la cosa quan travessem la B-122.

Iniciem corriols i trialeres impossibles per mi. Ara és quan m'imagino baixant pel corriol que pujo, pujant pel corriol que baixo i em pregunto en quin sentit és millor?

Arribo a la conclusió que tant és en quin sentit es faci la ruta, ja que té punts complicats tan per una banda com per l'altra.

Després de l'avorrida baixada per pista, ara en Xevi s'ho passa pipa i jo sóc la pringada que de tant en tant ha de baixar de la bici...

Quan baixo de la bici, aprofito el temps per collir quatre espàrrecs per sopar. No és que els posi d'excusa per no pedalar, realment hi ha punts que si no baixo caic de la bici.

Quan sortim de la zona trenca-cames, arribem al turó de roques blanques.

Baixada ràpida per pista fent ziga-sagues al turó. En Xevi opta per retallar per les escales però no li surt bé i acaba baixant a peu.

En un no res arribem a Matadepera i només ens queda arribar al Coll d'Estenalles.

Ho fem per la via ràpida, per la carretera asfaltada.

Ahir a la nit quan passàvem per aquesta carretera m'imaginava aquest moment. Cansada de pedalar i rematant la ruta amb el coll d'Estenalles i m'entraven poques ganes... De fet si fos per mi hauríem parat a mitja carretera per evitar la situació...

La decisió final va ser ben presa. No ha sigut tant greu, la pujada ha sigut llarga, amb una rampa lleugera constant però, he parat les vegades necessàries per menjar, beure i collir més espàrrecs per sopar.

                            Al cim del coll d'Estenalles

Quan arribo al l'autocaravana faig recompte de cops. Un parell de morats a les cames i una esgarrinxada al braç per una caiguda de la manera més tonta, no està malament!

Ens preparem un bon dinar i fem una llarga migdiada.

Amb el canvi d'hora, tenim una hora més de llum així que, abans de fer la truita d'espàrrecs, anem a estirar les cames fins al Moncau. És un cim de 1056m d'altura amb excel·lents vistes de Montserrat.

El Moncau

El dilluns ens aixequem d'hora i fem una ruta a peu fins a la Mola.

Deixem el Moncau a l'esquerre i al coll d'Eres seguim les indiccions per arribar a la Mola. Seguim per  pista i corriol molt compacte dels que m'agraden per fer amb BTT, ja hi podríem haver vingut amb bici! jeje

Al coll de pinasses seguim cap a Font Flàvia i a les coves dels Òbits.

Anem cap a la font per un corriol que ara ja no faria amb bici... La font és curiosa perquè s'obre amb una aixeta.

Seguim cap a les coves dels Òbits on hi ha unes bones vistes de la Mola.

                               

Continuem per una carena passant pel Morral del Drac, una immensa roca que conté una bona llegenda.

El Morral del Drac

Seguim i arribem a la Mola, fa un vent espectacular i molta fred!

Nos ens entretenim gaire, temps de menjar, buidar i seguir.

La Mola

La tornada és lineal sense desviar-nos a les coves i a la font.

Hem passat un cap de setmana genial on encara hi queden llocs per descobrir. Com podria dir el foraster,  hem passat 48 hores al Parc, és un mooolt bon lloc!!

Fins aviat!

 

Us adjunto el track de BTT per si us animeu a fer-lo!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12753280

VI Marxa BTT femenina la Torreta

Després de preparar plans pel cap de setmana, decidim aplaçar-los per fer una sortida conjunta amb l'autocaravana però cadascú amb la seva bici preferida...

Casualment en Xevi té la seva primera brevet de 200km de la temporada a Granollers i jo mentrestant, puc aprofitar per fer la VI marxa femenina de la Torreta que també em fa gràcia.
És la primera prova del circuit Donabike BTT.

Dit i fet, carreguem trastos a la Lola i cap a Granollers.

Arribem a temps per poder fer la meva inscripció i recollir el dorsal ja que on line, feia dies que les inscripcions estaven exhaurides.

Com que em queda més marge de temps per demà, aparquem la Lola davant del pavelló del tub. La brevet d'en Xevi surt d'allà i així a primera hora podrà fer la seva inscripció.

Surten a les 7 i jo que ja fa una estona que estic desperta, esmorzo, recullo trastos i vaig cap al pàrquing habilitat per la marxa.

Arribo sobrada de temps i m'entretinc dins l'autocaravana. Ja es respira ambient de cursa, poc a poc el pàrquing es va emplenant de cotxes i bicicletes!

Abans de les 9 preparo la bici i baixo cap al parc de Valldoriolf.

Encara és aviat...

La speaker va repetint l'hora de sortida de totes les participants, el funcionament del sorteig, els premis que es donen... I jo mentrestant vaig fent hàmster per treure'm la fred.

Mentre voleio veig que arriba la Carbó amb el tàndem! Amb tanta dona suelta algú havia de conèixer...

Cap a dos quarts de 10 em col·loco a la línia de sortida que han marcat.
Tot darrere es va emplenant de dones impacients per sortir.
Ens fan avançar fins a l'arc de sortida i ja intueixo qui va a per totes...Jo tinc un objectiu, m'agradaria arribar dintre les deu primeres.
Em quedo a segona línia i vaig mirant qui seran les meves rivals. N'hi ha alguna que té unes bones cuixes. Em fixo amb la que tinc davant meu, està parlant amb una noia que conec, segur que també està forta!

Donen la sortida i sortim com boges, qualsevol diria que comencen les rebaixes! Jo em vaig quedant endarrere, no puc seguir el ritme de les altres!
Si vull quedar entre les deu primeres, sembla que ho tinc difícil... En tinc moltes per davant!

El pelotón es va desfent i jo poc a poc vaig pujant alguna posició. Avanço l'amiga de la noia que conec.
Estic tan eufòrica per guanyar posicions que gairebé ni em fixo en el paisatge.

Deixem enrere la Roca del Vallés i comença el tram maco de la ruta quan ens endinsem cap a bosc i trobem la primera pujada. Vaig controlant el GPS, 5%,10%, 12%, 14% i fins a 16% !

Algunes de les primeres noies perden gas i les avanço. Les baixades són ràpides, el terreny és bo i no té dificultat.
Ja veig la noia que conec, tan sols ens separen uns metres. Vull atrapar-la per saludar-la però no hi  arribo. Tinc una sensació estranya a la bici, he punxat!

Em paro a mirar la roda, he perdut força vent i provo d'inflar.
Ara les noies que havia avançat les torno a tenir per davant. Una d'elles em pregunta si necessito algo, molt agraïda però crec que me'n surtiré!

Pedalo una mica més  perquè es tapi el forat però no tinc bones sensacions,  no es tapa.

Veig un noi de l'organització que va indicant el sentit de la marxa i em paro allà.
Ell no fa gran cosa, de fet no fa res,  potser no sap ni canviar una roda...

Em miro la roda i veig el forat, encara va sortint líquid. Em fa pal posar una càmera tenint líquid a dins així que, m'estic una bona estona parada fent girar la roda fins que sembla que es tapa el forat. Torno a inflar i arranco.

He perdut gairebé uns 15 minuts, m'ha passat un munt de gent i decideixo canviar d'objectiu. Ara procuraré avançar el màxim de noies!

No em costa gaire i quan porto unes 10 noies, decideixo contar-les. La majoria van en grup: amigues, famílies, la Carbó amb el tàndem, dones acompanyades de la parella fins i tot avanço una noia amb una bici de passeig força retro, ole tu!

El nivell és inferior al meu i en algun tram de corriol vaig frenada perquè no puc adelantar.
Paro a l'avituallament i comprovo la roda. Torno a inflar perquè ha perdut una mica de vent i segueixo fins al final.

A l'últim quilòmetre avanço per segona vegada l'amiga de la noia que conec. No sé quantes noies participaven a la cursa però jo n'he contades unes 93 quan arribo a la Torreta.

Ha sigut un recorregut fàcil i ràpid molt assequible per tots els nivells. Fa dos anys potser va ser més tècnic, de totes maneres m'ho he passat molt bé.

Sé que és un marxa popular però per mi és més que això.
No és la meva intenció puntuar pel circuit Donabike però és un honor poder competir amb noies que ho donen tot per classificar-se. Jo no estic a la seva altura i ara entenc què sent un home quan l'avança una noia... Avui a mi me n'han passat moltes i fa molta ràbia! Per això se m'activa l'esperit  competitiu...Vull ser com elles!

Felicitats Torreta Bike, un any més us heu superat. Rècord de participació, organització excel·lent, ben senyalitzat, bons regals, entrepà boníssim...
Només una pega. El servei de dutxes quedava una mica lluny i quan vaig arribar al camp de futbol, vaig preguntar al bar on havia de dutxar-me i em deien que només podien utilitzar les dutxes els jugadors de futbol. Per sort va aparèixer algú que n'estava al cas i em van acompanyar al vestuari. Llàstima que l'aigua no s'escalfava. Si ho sé em dutxo a l'autocaravana!

Fins la pròxima!

Un test de l'Open BMW de Campllong

Aquest cap de setmana s'ha fet la última prova de l'Open BMW d'enguany a Campllong.

No tenia intenció de participar-hi però si que estava encuriosida...

Estava tan encuriosida que vaig demanar el track per fer un test personalment abans de la prova!

A casa m'estudio una mica el track i ja em sembla complicat... Hi ha punts que es creuen i coneixent-me, és possible que em perdi...

Vaig fins a Campllong pedalant i enganxo amb el track.
Només de començar ja m'equivoco...No m'ho vaig estudiar prou bé. Sort que rectifico a temps sinó torno cap a Campllong sense fer la volta jejeje

No em desespero, sabia que podia passar!

M'encarrilo en direcció correcta cap a la gasolinera del Bugantó. Em trobo amb un corriol que passa per sota el pont del carril bici i segueix travessant per sota la C-65.

Per aquest corriol ja hi havia passat fa temps. Els de Campllong han fet bona feina!
L'han deixat molt ben arregladet.
És un corriol que va resseguint la riera de Bugantó. Tot i ser pla, el terreny és ondulat i m'alenteix una mica. Penso en què qui vagi amb rodes de 29, potser no ho notarà tant!

Aquest tros és d'anada i tornada. El track es desvia i, segons els meus càlculs, giro a la dreta.
Travesso la riera i amunt. Estic pendent del GPS que no em digui direcció errònia. Sembla que vaig bé!
S'intueixen vàries roderes de bici, això em facilita seguir millor el track. Tot i així sóc de perdre'm fàcil i em passo de llarg en algun lloc...
M'ho prenc bé i me'n ric de la situació.

Després de pujar un bon tros a peu per un corriol de senglars, els camins es tornen a creuar.
Estic indecisa, dreta o esquerre?
Aquest cop trio esquerre. Mentre vaig pujant, el GPS em diu direcció errònia. Em fa pal recular, ja m'he equivocat masses vegades i decideixo seguir i quan torni, faré l'altre tram del revés.

Estic situada i em fixo per on hauré de passar quan torni. Deixo la pista per entrar a un corriol que conec que baixa  al corriol de la font de St Cristòfol. Per un moment estic confosa i no sé on sóc, llavors em situo quan entro a la pista que va a l'ermita.

Quin començament tan caòtic. Ara puja, ara baixa, ara em perdo, ara no puc... Això en plena cursa ben senyalitzat segur que no m'hauria passat!

A St Cristòfol respiro profundament, sé que ara toca pujada!

De moment no pujo gaire, més aviat baixo un tros més.
Baixo per un corriol dels que m'agraden i que em conec i empalmo amb una pista amb unes rampes ben parides...
N'hi ha una en concret que no tinc nassos de fer-la sencera però la resta ho vaig pujant tot.

Quan arribo al xalet d'en Bosc Planes el track diu cap a l'esquerre. És un bon moment per retallar i estalviar-me alguna pujada més però continuo, m'està agradant!

Segueixo el que diu el track fent una lleugera baixada i el tram final de pujada fins al coll del bou. Aquí també podria retallar però ho vull fer tot!

Torno a girar a l'esquerre per una pista que no conec tot pujant una mica més fins a enganxar un corriol de baixada.
Uauuu ara em trobo a la meva salsa, que ve m'ho passo!!
El corriol és força empinat, un tros el faig a peu, la resta genial. El terreny està molt bé, bona feina Campllong!

S'acaba el corriol a cal Nino i pista amunt. Si no recordo malament la segona pujada llarga del track...

M'ho he passat tant bé baixant que no m'importa la pujada. És una pista que es fa molt bé amb alguna bona rampa. Al final de tot acabo posant el peu a terra, no puc apretar més...

Planejo un tros, torno a passar pel coll del bou, el corriol que va fins al xalet d'en Bosc Planes i un tros de pista fins a la carretera de Sta Pellaia.

Mentre hi vaig el meu cap rumia per on crec que baixaré però per sorpresa meva, hi ha un corriol que no tenia ni idea que existís!

Guapo, guapo! Així se m'oblida el què he fet per arribar aquí! Bé no del tot, perquè encara em trobo amb una pujada més...

No sé com però arribo a la casa de la palla.
Miro el rellotge, és una mica tard, miro quan em queda, només 10km, estic apunt d'abandonar però, què són 10km? Jo ho puc fer!
Per un dia que puc sortir a la setmana aprofito!

Decideixo seguir, contant que el desnivell gran ja l'he fet i que, la tornada més o menys la puc intuir.

La tornada no és gaire ràpida, em perdo, faig un tram del revés i les neurones comencen a defallir.

Espero en candeletes un corriol conegut, el de la roca de les 30 creus. Està en perfectes condicions gairebé el baixo tot, llàstima que a l'últim metre m'entra iuiu i el faig a peu...

Arribo al corriol que ressegueix la riera de Bugantó. També em faig un lio, m'equivoco i a sobres em sento patosa.
Finalment enganxo el corriol d'anada fins que es desvia a la dreta. Faig alguna volta més i arribo al veïnat de la Bruguera tot passant pel carril bici.

Vaig tant a la idea d'arribar a Campllong que torno a equivocar-me. Reculo uns metres i entro al bosc d'en Jep Mau per un corriol que ja he passat altres vegades.
Torno a sortir al carril bici i ja no el deixo fins a Can Barris.

Vaig a Campllong per la via més ràpida, que ara sí que s'ha fet tard i no em queda ni menjar ni beure...

Vull felicitar al C.C. Campllong, heu fet molt bona feina i estic segur que qui hagi vingut s'ho ha passat molt bé.
Per mi la duresa del circuit s'ha accentuat ja que no l'he trobat marcat i he perdut molt de temps per intentar esbrinar per on passar. Tot i així no he abandonat, pel meu orgull l'havia d'acabar!

El Matarranya i la Terra Alta, dues terres per descobrir!

Tres dies i dues bicis és el que necessitem per desconectar a la Terra Alta!

 

Sempre havia pensat que Tarragona només es centrava amb la Costa Daurada i no em cridava gens l'atenció. Ara sé que té una part de muntanya molt bonica i amb molt d'encant!

 

Sortim el divendres i, per escalfar motors, ens parem a Prat de Comte.

Arribem una mica justos de temps. Abans no es faci fosc volem per fer una ruta a peu.
Posem el turbo i mirem de no encantar-nos gaire tot i que, és difícil. El lloc és fantàstic per passar-hi una bona estona!

 

El destí és arribar a la Fontcalda.

 

És una ruta circular senzilla de 10km que surt de Prat de Compte. 

Comencem fent un tros d'asfalt per, després de passar el cementiri, girar per una pista a mà dreta. Allà trobem indicadors. Seguirem pel de la dreta i tornarem pel de l'esquerre.

 

El camí coincideix amb el GR-171. Baixem una estona, planegem i pugem fins al cim de la Fontcalda on tenim unes vistes espectaculars.

S'intueix el Santuari de la Fontcalda

La baixada és pronunciada per un corriol pedregós que serpenteja la vall. Ens porta fins a la via verda de la Terra Alta. Agafem el camí de la dreta i arribem fins al Santuari de la Fontcalda.

Allà trobem un espectacular congost on hi passa el riu canaletes.

 

 

Un munt de gorgues idíl·liques recorren el riu on perdre's un dia d'estiu...  O no tant estiu perquè hi ha una font termal minero-medicinal que brolla a uns 28º.

 

Un cranc hi viu com un rei a la Fontcalda...

Llàstima que és tard i no ens podem permetre un bany calentó, haurem de tornar-hi!

 

Remuntem el riu per les passeres dels estrets fins arribar a una àrea recreativa.
Per una pista arribem a la via verda on hi havia l'antiga estació de tren de Prat de Comte. Caminem un tros per la via verda fins que trobem un corriol a la dreta i pista més endavant, que ens portarà fins al poble.

 

Arribem de fosc al cotxe...

Us aconsello fer-la de bon matí i passar el dia allà.

 

Ens instal·lem al Mas la Llum, una casa de palla d'ecoturisme rural situada al terme municipal d'Arenys de Lledó.

 

Dissabte al matí iniciem una ruta BTT amb una temperatura molt baixa...

Hi ha una fina capa de glaç que gairebé en tot l'hivern no l'havia vist per Girona!

Sortim abrigats però tot i així, la primera hora és criminal.

 

Del Mas la LLum a la carretera TE-3341 enganxem el track i anem cap al poble d'Arenys de Lledó.

 

Arenys de Lledó

Fem una visita ràpida pujant i baixant pels carrerons del poblet per entrar en calor.

No ho aconseguim, un dolor intens a les mans ens dificulta canviar les marxes correctament...
 

La ruta continua tot seguint la ruta de les fonts marcada com a PR.

Trobem pistes fàcils sense desnivell tot travessant pinedes, ametllers i oliveres mil·lenàries.
I comencem a escalfar, el dia s'està aixecant!
 

Després enganxem la ruta de Los túmulos funerarios ibéricos.  

 

                                

 

Los túmulos funerarios de Mas de Toribio.
Són una mena de dòlmens on els ibers hi depositaven les urnes amb les cendres del cadàver i ho tapaven amb terra i pedres.

L'estructura ens serveix d'aparcabicis jejeje

 

Quan arribem a l'ermita de la Virgen de la Misericordia, ens adonem que el nostre track sempre busca el camí més fàcil i, en comptes de seguir el PR per arribar-hi, ens fa passar per la carretera asfaltada.
Ara sabent això evitaríem els trams d'asfalt.

                                                                                                                                                                



                                

                                   
Seguim per asfalt i arribem a Cretes fent la visita al poble.

 



Deixem enrere el poble per una rampa entre camps d'oliveres i enganxem una ruta a cavall. A cavall de la bici passem per la ermita de los Santos, on hi ha una zona de picnic ideal per fer un descans i menjar.

 

Seguim cap a Vall-de-Roures, municipi de la comarca del Matarranya a Terol, situat sobre un turó.

 

 

Anem a parar just al Castell. Comencem a fer voltes pel casc antic fins que decidim separar-nos, ell vol baixar per unes escales i jo segueixo pels carrerons. Arribo al pont de pedra on torno a trobar el track i em quedo esperant en Xevi.

 

Seguim cap al pantà de Pena per una carretera asfaltada.

  

                                

 

Canviem de track i ens desviem a la dreta tot rodejant el pantà per una pista. Després de travessar un pont, girem a l'esquerre tot seguint el curs del riu pena direcció a Beseit.

 

Fins ara, hem passat per pobles molt xulos per visitar però des del pantà, la ruta és més distreta i muntanyosa. Comença el desnivell!
 

Anem pujant per una pista similar a les Gavarres però en comptes de trobar-hi senglars, ens creuem amb varis cabirols!

I trobem el primer corriol!!!! La llàstima és que gran part el faig a peu.

 

És més empinat del què sembla...

 La pendent és molt forta i amb pedres. Quan veig que en Xevi baixa de la bici em consola una mica.... El corriol de baixada és curt però divertit.

Anem a parar a una pista tota de baixada fins al camí del Parrissal.
 

Jo tinc molta curiositat per conèixer la zona, de fet la meva intenció és fer tot el que es pugui amb bici... La resta un altre dia es farà a peu.

La mirada d'en Xevi  és dubtosa, creu que és una mica tard i encara ens falta molt per arribar al Mas la Llum i no portem llum jejejeje

Sé que té part de raó, algú ha de posar el seny a la sortida però jo estic convençuda de mi mateixa, si el lloc s'ho val jo em motivaré i ho podrem fer tot. Si fins aquí hem arribat ho farem!

Són uns 4km fins al pàrquing de cotxes per una pista amb unes vistes increïbles.

 

Després seguim el riu fins on podem pedalar. Ha valgut la pena!.

Reculem i tornem a la carretera que ens portarà fins a Beseit.

Beseit

Travessem Beseit pel casc antic i recuperem el primer track per tornar cap a Arenys de Lledó.

Seguint amb el perfil de ruta del començament, passem per camins rurals asfaltats i pistes.
Ens trobem un tram molt pesat de pista amb molta pedra solta i amb alguna rampa, potser insignificant, però les meves cames ho comencen a notar...

Finalment arribem a Arnes.
 

Fem la volta al poble i parem al casal de jubilats per comprar provisions per seguir.
Ja no ens queda gaire i tot és per la via verda amb lleugera baixada.

No arribem sobrats però just a temps!

Mas la Llum

Encara em quedo amb ganes de més, llàstima que  ara els dies són curts perquè encara hauríem pogut empalmar una altra ruta a Arnes... Ho deixem pel diumenge!

 

Ha sigut una ruta molt complerta i entretinguda pel paisatge de 90km, amb un desnivell positiu 1538m i moltes hores sobre la bici jejeje

Diumenge al  matí sense pressa recollim les coses, esmorzem bé i anem amb el cotxe fins a Arnes per fer la última ruta amb bici.

A Arnes de seguida trobem indicacions per arribar als estrets.

És una ruta apte tan per fer a peu com en bici.

Fins als estrets és per pista i una vegada arribem allà, anem resseguint el riu per una passera de terra, pedres i algun esglaó. En general és de bon fer, jo en algun tram haig de posar el peu a terra..

 

El paisatge és impressionant!

Al pas del riu dels Estrets, es van formant tot de gorgues amb una aigua molt transparent. Imagino que a l'estiu és un continu de gent...

 

 

Després de travessar els estrets anem a parar a l'àrea recreativa.
Continuem per la carretera asfaltada direcció a Arnes.
Són uns 4km d'asfalt entre pujar i baixar. Llavors seguim per pistes amb camps d'avellaners i oliveres fins a Arnes.

Ha sigut una sortida curta però molt bonica que no em volia deixar perdre.

Quin cap de setmana més complert esportivament parlat. I sinó pregunteu-li al meu cos jejejeje

Us deixo l'enllaç de la ruta llarga de BTT:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12213729

 

 

Les Gavarres marítimes

He començat l'any amb energia, em sento amb ganes de pedalar, de conèixer llocs nous  i de sortir com si fos l'últim en molt de temps...

 

Avui toca les Gavarres marítimes!

 

El dilluns vaig fer una mini incursió per  conèixer les gorgues de Salenys. N'havia sentit parlar molt, de fet no són gaire lluny de casa, però no hi havia anat mai.

 

Tenia poc temps, estava cansada de la pedalada del dia abans però volia rodar una mica.

La zona és molt xula. Després de passar Penedes vaig baixar per una pista que em va dur a un corriol fins a les gorgues.

Després vaig anar a parar al carril bici i cap a casa.

 

Avui deixo enrere les gorgues de Salenys i vaig seguint el GR-92 direcció a Romanyà. El camí me'l conec però normalment el faig a la inversa.

Deixo el GR-92 i segueixo per una pista que em porta a les cases de Romanyà de la Selva.

Allà endrapo un tros d'entrepà i segueixo la ruta per asfalt.

 

 

L'asfalt està molt malmès, em pregunto si aquesta carretera, és la drecera que agafàvem anys enrere quan tornàvem de la platja amb els meus pares. Així evitàvem les cues que es formaven a la carretera principal quan no existia la variant... Quins records!

Segur que ho és, però ara no hi passa ni el tato!

 

Deixo l'asfalt i giro a la dreta per un corriol molt ben arreglat. És fàcil de fer tot i que, té alguna pendent forta i les meves cames no donen per tant.

Surto a una pista i faig un puja i baixa fins al Puig d'en Ponç.

 

Puig d'en Ponç, 412m

Només trobo un cim amb un  vèrtex geodèsic sense panoràmiques.

Segueixo i torno a enganxar un tros d'asfalt tot passant pel Club de golf de Mas Nou.

 

Golf de Mas Nou

 



Rodejo el golf i el deixo enrere per una pista de baixada que té molt bones vistes!

Primer baixa suau i llavors es va pronunciant. Puc seguir baixant per pista fins a Castell d'Aro o per una trialera.

Trio la trialera!

El començament és senzill i després es complica amb algun tram força tècnic. M'obliga a baixar de la bici si no vull fotre'm una nata... Pels que coneixeu la tita negre, és per l'estil.

 

 

S'acaba la trialera i torno a ser a la pista fins arribar a Castell d'Aro.

 

Vaig cap a Santa Cristina d'Aro pel carril bici fins a enganxar un segon track que tinc preparat.

Per pistes i seguint la riera de Solius, arribo al Castell de Solius.

La ruta segueix pujant per asfalt.

 

 

 

Mentre pujo recordo aquesta carretera quan veig una fletxa blava en un arbre. Per aquí hi he passat! 

 

Decideixo prescindir del track, deixo l'asfalt i m'aventuro a seguir les fletxes.

En un trencant no veig clar per on he de tirar. Al veure un runner per l'esquerre penso que és cap allà, a algun lloc arribaré...

 

La pista va pujant, no em sona de res però segueixo. Passo varis eixams d'abelles i finalment haig de recular, la pista s'acaba...

 

Quan torno al punt dubtós, em fixo que hi ha una creu blava a un arbre de la pista d'on venia...

No em passa més, cada vegada que veig més d'un camí em fixo on hi ha les marques.

 

Arribo al Mas Patxot i em situo.

Passo per davant de Mobles Mulà i vaig cap al Ridaura.

 

Segueixo per la ruta dels Molins resseguint el Ridaura fins a Llagostera i cap a casa a tota llet pel carril bici, que vaig una mica tard...

 

Quan surto de casa, em faig la pregunta: on vaig?

Normalment vaig amb una idea clara del lloc on vull arribar però segons com em trobo vaig modificant la ruta.

Avui podia tornar pel carril bici directament però al trobar-me bé m'he liat jejejeje

 

Ha sigut una ruta variada, de pistes, camins, asfalt, corriols i trialera. Pel meu gust hi ha hagut masses trams d'asfalt.

Tot i així ha estat bé! M'agrada descobrir rutes.

 

Ja començo a rumiar la següent i espero poder fer-la acompanyada!

Fins la pròxima!!!

 

 

Gavarrejant

Sembla que ha arribat la fred!

Faig temps a casa per no sortir tan d'hora, la fred i la mandra que porto a sobre em reté una estona...

He triat un track per les Gavarres que vull fer a la inversa i si cal improvisació, la faré!

 

Engego el GPS i estic dins el track!

 

Vaig cap a la font de can Castelló, allà veig que la ruta segueix pel corriol de dalt. Ho ignoro i continuo pedalant fins a la pista.

Passo per darrere can Cassà, pujo al bosc de can  Torrent i baixo pel corriol de roques blanques que m'agrada molt!

Continuo pel corriol direcció als aqüeductes però últimament, no m'agrada com està el terreny. Han desbrossat el bosc i el corriol està ple de troncs que es van posant entre els radis. Opto  per desviar-me i, vaig a buscar la pista de la resclosa de Can Vilallonga que va a les Dues Rieres.

 

Torno a ser dins el track i just a la barraca dels caçadors em desvio a l'esquerre i amunt que fa pujada.
 

Avui no és un d'aquells dies que estic pletòrica, la cadència que porto és molt baixa, pot ser una ruta molt llarga...
 

La pujada és dura, l'he fet altres vegades. Tret d'un parell de rampes més pronunciades la resta es fa bé ja que, la pista és bona fins a la plaça del suro.

 

Plaça del suro

La baixada és ràpida. Després de vàries ziga-zagues m'adono que vaig a parar a una pista que conec, les Gavarres mai deixaran de sorprendre'm!

 

Sóc a la casa nova de Can Castelló i torno a pujar! Conec la pista, hi passo quan vaig als Metges.

 

Aviat em desvio cap a l'esquerre, aquest camí és nou per mi. És una mica més empinat però ho puc fer. Pedalo tan a consciència per no haver de baixar de la bici que, em passo de llarg el camí que havia de seguir...

 

Em fa ràbia haver de recular, estic a poc menys de 50m del track original i sembla que vaig paral·lela. Trec el mòbil i a través de l'aplicació GPX Viewer,  hi tinc la ruta descarregada i puc mirar si tinc una alternativa. Sembla que si segueixo pel camí i em decanto cap a la dreta, tard o d'hora l'enganxaré... Doncs au a l'aventura!

 

Efectivament recupero la ruta després de baixar per un tram una mica frondós, deu fer temps que no hi passava ningú...

 

Continuo pujant per la pista i vaig a parar a un encreuament que m'és molt familiar. Ja ho crec, estic tipa de passar-hi i caçar-hi bolets!

 

Creuo la pista i tot avall!

Upss m'he tornar a colar... Abans per la pujada i ara per la baixada...

 

Torno a mirar el mòbil i miro de tornar a recuperar la ruta, no hi ha cap problema, només que em tocarà fer una pujada de regal...

Estic ben intrigada qui sap on aniré a parar ara..

 

Doncs empalmo amb la pista que faig quan pujo per darrere a St Cebrià de Lladó amb la diferència que avui, a l'encreuament, giro a l'esquerre direcció al Pla de Banyeres.

 

Pista nova per mi, és ample, llarga, ràpida i sense cap dificultat.
 

Mentre baixo em trobo els únics ciclistes en tota la ruta. On s'haurà ficat avui la gent? Poder tothom ha anat a fer la Tramun! I jo aquí fent la meva particular tramungavarraensolitari  jejeje

 

Arribo al Pla de Banyeres i em trobo travessant la GI-664. Perquè m'entengueu millor, és la carretera de Sta Pellaia.

Continuo per una pista que es converteix en pavimentada fins a Can Follia de Muntanya, on ara veig per on havia de passar..
 

M'havia de desviar a la dreta però jo segueixo recte. El camí acaba siguent un corriol que m'agrada. M'agrada molt, i si fos del revés encara més jejeje 

Està molt ben arreglat, va pujant sinuosament. Només haig de baixar una vegada de la bici.

 

Torno a trobar la ruta i em faig un lio perquè no sé si haig d'anar a la dreta o a l'esquerre. Primer provo a la dreta i llavors vaig rumiant i m'adono que sempre tenia el track a la dreta per tant, haig d'anar a l'esquerre!
 

Correcte!

Baixo un tros i empalmo amb la GIV-664, o sigui la pista que porta a Montnegre.

Segueixo per la carretera asfaltada i quan veig indicacions per anar al Montigalar, em desvio a la dreta.

Hi arribo per pista i corriol amb prou bones condicions. Pujo amb la bici fins gairebé a dalt, per no arrossegar-la, la deixo candada a un arbre i acabo d'arribar-hi a peu, només queden uns metres.

 

 

Torno per un altre corriol procurant no baixar de la bici i no caure, el terreny és una mica trencat.. Després enganxo  la carretera asfaltada.
 

Em miro el rellotge, és tard. Realment les Gavarres són molt entretingudes!
 

La meva intenció és anar directe a Llambilles però veig que la ruta passa per un camí que fa molt temps que no el faig i total, també em porta allà mateix.
 

És un xic més entretingut que la pista però molt divertit!

 

Per no encantar-me més, opto per seguir pel carril bici.

 

M'ho he passat molt bé, creia que tenia la ruta mig controlada però no, m'ha sorprès gratament.
He connectat camins que desconeixia, n'he inventat de nous i he afegit el meu gra de sorra a la nova ruta que he creat.
Us la deixo per si la voleu fer:

 

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11980014

Argimon

Tinc ganes de pedalar, ganes de fer una sortida llarga que fa temps que tinc en ment. No vull fer-la sola però he après a espavilar-me ara que tinc una bona relació amb el GPS...

 

Estic més d'una hora mirant rutes al wikiloc. Em fa gràcia anar fins a Argimon. Em surten forces quilòmetres però crec que ho podré suportar, hi ha molta pista.
 

Em miro molt bé els tracks que trio. En necessito dos, un que em portarà fins a Santa Coloma de Farners i em servirà per tornar i l'altre, que surt del parc de Sant Salvador per pujar a Farners i Argimon.

 

No m'ho penso més. Carrego els tracks al GPS i al mòbil! 
Si sorgís algun imprevist, tinc el comodí de la trucada...

 

Són poc més de les 9 quan surto de casa. Vaig sense pressa, tinc molts quilòmetres a fer per cremar-los abans d'hora. Tampoc puc corre gaire perquè fa vent i el tinc en contra. 

A St Andreu Salou enganxo amb la ruta.
 

Just després del poble trobo un error al track. El camí em porta a una casa vallada i m'obliga a retrocedir i buscar una alternativa. Per sort m'ho conec una mica i recupero la ruta més endavant.

 

Passo per Franciac, travesso l'autovia per sobre i vaig a parar al golf. Segueixo pistes poc transitades sense cap dificultat i vaig a a parar a Santa Coloma Residencial.

 

Després enganxo la via verda i arribo a Santa Coloma de Farners on em paro al Parc de Sant Salvador.

Han sigut uns 24km molt rodadors, llàstima del vent.
 

Mentre menjo una part de l'entrepà, preparo l'altre track.

Comença la pujada!

 

Avui fa un bon dia per sortir. Es nota perquè trobo força gent caminant, corrent, amb cavall o amb bici. La temperatura és molt bona, fa un vent calent gens propi d'hivern, més aviat sembla primavera!

 

Arribo a Farners però, sense desviar-me a visitar l'ermita, segueixo pujant per la pista.
La pujada és llarga però es fa bé.
Faig un parell de parades per contemplar les vistes!

Ja s'intueix Argimon!



Veig Argimon, encara em falta un bon tros! Estic més o menys a la mateixa altura, em pregunto si hi arribaré planejant... La resposta la trobo aviat quan comença la baixada!

Em dóna la sensació que baixo força i quasi passo de llarg Argimon. Resulta que la ruta no arriba fins a l'ermita. Sort que em paro a temps perquè no veig molt clar per on em fa passar i és quan em giro i veig Argimon allí dalt!

Cap  amunt s'ha dit!

Penso que si he arribat fins aquí, haig de culminar el cim!
M'acabo l'entrepà i agafo forces per pujar, les necessitaré!

Està molt ben indicat, només hi ha 1,5km fins a dalt, quasi res!
La pujada és dura, hi ha unes bones rampes!

Em vaig trobant gent. Primer uns excursionistes que m'animen i em diuen que ja ho tinc i després dues parelles que han pujat amb cotxe i em diuen que sóc molt valenta. Si sabessin d'on vinc...em farien un monument!

Valenta i inconscient són paraules que sento sovint...
Potser tenen raó i sóc una mica inconscient però quedar-me a casa tampoc ajuda, això em fa sentir viva i forta per afrontar el que sigui.

Aconsegueixo arribar d'una tirada, estic orgullosa de mi, només em faltarà tornar a casa!

Em trobo força bé, aquest últim tram ha sigut dur però amb una barreta i tot baixant, segur que em recupero. Fins a Cassà em queden uns quilòmetres però no hi ha gaire desnivell i, amb l'avantatge que tindré el vent a favor. Ho aconseguiré!

La baixada és ràpida. De seguida arribo a la carretera de l'Esparra i allà torno a canviar de track.

Segueixo per asfalt fins que entro dins la ruta. Arribo a Riudarenes i allà continuo en direcció als estanys de Sils.

Vaig cap a Vidreres. Les obres que han fet a  la N-II em fan modificar la manera de travessar-la i em busco una alternativa. Entro a Vidreres per la C-63 i just arribar-hi em desvio per un camí que diu que va a Caldes de Malavella.
Aviat em situo i no tinc problema per tornar.

Arribo segons els meus càlculs, molt contenta i amb ganes de fer alguna altra tirada llarga!
He tingut menjar suficient, amb un entrepà i un parell de barretes he anat bé. De líquid un pèl justa, sort que a Sant Andreu hi ha una font i he pogut emplenar...

Ha sigut una ruta molt rodadora i assequible per qui estigui acostumat a pedalar, la recomano!
Si jo l'he feta molts de vosaltres també!