Ruta del Carrilet Girona-Olot

8/07/12

Molts anys enrere, concretament el 14 de novembre del 1911, es va inaugurar la totalitat del carrilet d'Olot a Girona.

Ara en l'actualitat, han creat un recorregut apte per a vianants i bicicletes, amb molt bon estat, condicionat amb nous ponts, baranes i senyalització.

La ruta travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural tot seguint el recorregut de l'antic tren.

Avui ens hem aixecat aviat per fer-ne un tros. La idea és sortir de Anglès, anar fins a Olot i tornar.

Entre pitus i flautes sortim a les 8:45 d'Anglès.

Ens ho agafem molt tranquil·lament, la Mònica fa dies que no toca la bici, m'adapto a ella, i ella a mi, que sóc un perill amb la càmera... no fotografio la meva ombra perquè no me la veig jejeje

El primer tros fins a la Cellera de Ter és tot planer. Després arribem al Pasteral.

Es comença a enfilar...fem un tros d'asfalt i amunt.

Seguim i només em fixo en camins secundaris...no tinc remei!!

Passem Amer, no ens podem perdre la Font Picant, quan veiem el desviament girem. Tenim un petit lapsus, ens equivoquem i pregunto cap on hem de tirar, ja anàvem bé el primer cop... Trobem una font.

La provo i no pica, aquesta no és la font. Més endavant trobem més indicacions i la fàbrica de la Fonter, la Font Picant queda al costat.

La gent fa cua per agafar aigua... carregats d'ampolles i garrafes. Jo només la tasto, no m'agrada!

Tornem a enganxar el carril bici, ens han dit que a partir d'aquí el paisatge és preciós. No s'equivoquen entrem en una zona boscosa molt bonica i fresca!

Arribem a les Planes d'Hostoles i la Mònica em comenta que comença a està cansada, no veu clar que pugui arribar a Olot. Potser amb una pastilla de isostar es nota millor...
Anem pujant progressivament, per mi, res exagerat.

La idea era arribar a Olot però si no es pot...es farà un altre dia.
 Fem un tracte, arribar fins a St Feliu de Pallarols, recular i anar a la platja.

A contracor accepto, em poso al seu lloc, entenc la seva situació i tampoc és qüestió de forçar la màquina.

Parem a St Feliu, mengem una mica i la Mònica em diu que vol seguir. Jo sorpresa accepto, li sap greu per mi...

Fem uns quilòmetres més, ens queda poc per arribar a St Esteve d'en Bas i uns 12km per Olot. Em paro per esperar-la, sembla que ve pujada. Parlo amb uns nois i m'ho confirmen, miro a la Mònica i fins aquí hem arribat, girem cua.

És la millor opció i la més assenyada. De totes maneres estic contenta perquè ha fet l'esforç de seguir per mi.

Reculem, jo tinc un cuc a dintre que em demana canya. Decideixo buscar alternatives que he anat visualitzant mentre pujàvem...

El primer cartell que veig, Ermita de Sant Cecília. Es veu des del carril, li demano a la Mònica si li fa res esperar-me, vull anar a guaitar. Faig un puja i baixa.

Seguim, la Font de la Fontana. Girem les dues a la dreta,  no sabem per on tirar, casualment passa un cotxe i pregunto. Hi vaig amb un spring, un lloc bonic, amb pícnic i tot.

 

Reculo, i tornem al carril bici.
Freno amb sec, el Pou del Glaç. Sembla interessant...

Baixo per un corriol, sóc feliç, aquest és el terreny que m'agrada. Travesso una riera i pujo per una trialera fins que trobo el Pou.

Hi ha una altra font, i vull anar, però retrocedeixo, la Mònica m'espera...Quan sóc al riu la veig allà, faig una última foto a la Font del Mosquer.

Tornem al carril bici, una font més, aquesta vegada li dic a la Mònica que vagi tirant, ja l'atraparé! La font de la teula, no està molt lluny.

A St Feliu de Pallarols, l'atrapo i seguim juntes. Em paro quan travessem un pont, uauuu una gorga.... i amb la calor que tenim!!

Un altre cartell, és una Ermita, no recordo el nom. Baixo per un camí pedregós, arribo a un cementiri i a la C-63, ni rastre d'Ermita... Torno cap a dalt i continuem.

El següent desviament el fem juntes, tornem a anar a la Font Picant i aprofito per emplenar una botella d'aigua pel meu pare.

Seguim el riu i tornem al carril bici.

Tenim un tros de pujada i llavors ja tot avall fins al Pasteral. Agafo velocitat, fins i tot espanto a una noia que puja, alguna cosa em diu...

Em queda una última font que ja havia vist de bon matí... La font de Can Pla.

Quan passem per la Cellera, jo ja em pararia a la Presó a fer una cerveseta, però la Mònica vol arribar i ara em toca complir la meva part del tracte, anar a la platja!

Ja hi som, hem tardat però hem arribat bé, ja era això, de totes maneres, estic segura que el pròxim dia arribarem i, amb un temps rècord, no caldrà parar tan sovint!

P.D: Després de la setmana que he passat, la pedalada m'ha anat molt bé per desconectar, demà més!

Sortida light?

2/07/12

Busco al diccionari el significat de la paraula "light", vol dir lleuger. Crec que aquest concepte no el seguim al peu de la lletra, cada vegada que volem fer una sortida suau acabem fem més del conte...

Avui sortim a la tarda, a tots ens va bé tot i que, a última hora, en David no pot, però s'apunta en Marc, ahir es va quedar amb ànsies... l'entenc!

En Toni, sempre en té una de cap, és una passada com coneix les Gavarres, m'encanta! El planning és fer ruta light, sense moure'ns gaire de Cassà.

Sortim del passeig direcció a l'institut, voregem el Parc Art i enfilem cap al veïnat de Llebrers tot seguint uns corriols molt xulos. No sé pas on sóc.....però m'agrada, aquí puc agafar tècnica.

En Marc nota que la roda no li va prou bé, mentre s'ho miren jo vaig a peu fins a  veure  La Roca de les Trenta Creus.

Roda arreglada i seguim. En Toni ens avisa que el corriol de baixada és una mica tècnic, hi ha arrels i pedra.

Primera arrel que trobem i en Toni per terra...no s'ha fet mal, però tots baixem amb respecte que demà toca treballar.

El camí ens porta al corriol de la font de St Cristòfol, i ja estic situada.

Anem a St Cristòfol, toca pujada, així que, per variar, no segueixo el seu ritme i em vaig quedant enrere...Quan sóc a dalt em temo el pitjor, no vull pujar al Coll del Bou, em fa molta mandra....(fem sortida light).

En Toni ens ensenya  un altre corriol. Em deixen passar a davant. Em ve el record d'ahir, tota sola baixant i sentint gent darrere meu seguint-me d'aprop... Genial!!!

Després de la baixada, pujada exigent!!! Exactament 2 km, se'm fa llarguíssim, ho dono tot, fins i tot em prenc una pastilla de isostar, tot i així, haig de baixar varies vegades de la bici. Penso que segur que el Coll del Bou l'hagués pujat millor...

Quan sembla que baix bé, un tronc em fa perdre l'equilibri i quasi caic, estic a mitja pujada i no hi ha manera de poder-me enganxar. Pujo a peu fins al replà i arribo a dalt pedalant, però feta pols! a saber l'estona que fa que m'esperen...santa paciència que tenen!!! sort que toca baixada i em refaré...

Travessem la Creu de les Monges i baixem precisament per una trialera que tenia pendent fer-la de baixada, però fem una variant que ens porta allà mateix, a les Dues Rieres.

Seguim la Verneda fins el camí que ens porta al Puig de les Miloques.
Feia dies que en sentia a parlar i la curiositat em mata, és 1 km de pujada exigent, ja no ve pas d'aquí, avui la fem!

Quan la veig, la conec..l'havia baixat un cop durant els meus inicis i l'hi havia fet la creu... Avui del revés veuré què tal.
Ja només de començar trobo una pujada amb xargais, ho intento però no puc, faig aquest tros a peu. La resta xino xano, amb alguna parada aconsegueixo arribar al cim, el famós Puig de les Miloques, que resulta que ja hi havia passat...

Un tros planer i un corriol més de pujada. Canvio pinyons, plat, supero el primer repatxon, i al segon caic a terra.. un morat més. Miro enrere i veig que a en Marc li ha saltat la cadena, els dos pugem a peu, només en Toni ha pogut d'una tirada.

D'aquí anem a veure la bici rovellada.

Tipa de passar-hi i sense veure la bicicleta...

I per acabar la sortida tornem pel Puig Germà, que tampoc ho coneixia. Fem un últim corriol que ens porta al camí que passo sovint quan començo una ruta.

Hem pujat i baixat varies vegades, he fet els mateixos quilòmetres que ahir, ha sortit menys desnivell acumulat però m'he cansat més, es nota que ja estava tocada... 

De fet, no em sap gens greu el patiment, tot  se m'oblida quan m'adono del que aconsegueixo dia a dia,  ha sigut genial!!!

Gràcies Toni!

P:D: Ha sigut NON LIGHT però no ens hem mogut gaire de Cassà jejeje

XV Montcal Bike 2012

1/07/12
Dimarts, m'aixeco amb molt bona forma, qui ho diria que ahir em vaig maxacar...de totes maneres seguixo consells i avui descanso..

Dimecres, acabo aviat de la feina i, amb el xip posat, agafo la bici per anar a rodar. 22.32 km amb 1h 19m. Suficient..
Dijous, veig un enllaç al facebook d'una cursa a Maià de Montcal, em sona el poble i mentre m'informo, en Marc em pregunta si tinc plans per diumenge, tenim telepatia? Els dos pensem en què podem anar-hi!

Divendres, surto del llit i quan poso els peus a terra em noto una punxada a l'esquena. Em ve el record de la lumbalgia... ho vaig passar molt malament. Busco ràpid la medicació que em prenia, no vull acabar igual.Vaig trampejant el dia amb antinflamatoris, i al vespre, vull sortir a rodar però no en sóc capaç.

Dissabte, continuo amb medicació, no sé si vaig dopada però aguanto bé el dia i decideixo anar a fer una volta per veure com responc per anar a la Montcal Bike. Em noto bé, penso que podré!

Diumenge, a les 6 ja sona el despertador... ho preparo tot i cap a Maià de Montcal. Hem arribat més aviat del que creiem. Quan anem a fer les inscripcions, tenim un francés a davant, sembla que el dorsal 13 no li agrada i es queda el 14. En Marc tempta la sort, es queda el 13 i jo el 15.

Fem una mica d'escalfament encara falta una mica per començar.

Ens posem a la sortida, una mica més endavant que l'altre dia. Avui no estic tan nerviosa, visualtizo a la gent, i només veig a dues noies, una se la veu molt preparada i l'altre com jo.

Tiren el cuet i les motos arranquen.

La gent surt molt disparada, jo hauria de fer el mateix però no sé perquè em costa arrancar, en Marc em deixa enrere i molta gent m'avança.

Jo agafo al meu ritme i m'oblido dels altres, avui estic sola. Al segon quilòmetre comença el desnivell i els corriols. Em trobo amb un embús que no acabo d'entendre perquè no té cap mena de dificultat...haig de baixar de la bici i esperar el meu torn per continuar.

Sóc a dalt, corriol de baixada, amb molta pedra i una mica tècnic... No controlo bé la bici i surto per davant. Tinc sort i no em faig mal. Continuo baixant amb respecte posant el peu a terra de tan en tan. A baix visualitzo algú que ha punxat roda, en Marc! Li dic que vaig seguint perquè tard o d'hora m'atraparà.

Estic sola molta estona, concentrada amb les fletxes i les cintes per no perdre'm. En dues oacsions sento algú per darrere, penso que en Marc ja m'ha atrapat, però no, ho trobo raríssim...

Arribo al primer avituallament, em paro a veure coca-cola i segueixo.

Més corriols de baixada, aquests són de bon fer, agafo velocitat i sento uns nois que em diuen: FRENA!!! redueixo, ja fan bé d'avisar podia haver caigut, que de fet algun d'ells havia llepat...

I ara enfilem cap amunt, una trialera amb molta pedra, els de davant meu baixen, jo faig un tros i també baixo. A peu també és prou cansat i torno a pujar a la bici, quan estic apunt d'avancar el noi que va a peu s'em travessa al meu camí i caic a terra, un altre morat. No passa res, ja aprendré a demanar pas.

Veig que la gent no té cap mania i baixa constantment de la bici, jo per mica que puc,ho intento.

Som a les portes de l'infern!! Si si, una pujada infernal, avanço el noi de davant que baixa de la bici però jo tampoc puc i torno a caure, de fet tots els que veig pugen a peu. El dimoni des de dalt ens anima!!

Fa estona que tinc uns nois enganxats a darrere, penso que estic creant un tap, els i dic que passin, però em diuen que no que vaig molt bé. Segueixo al meu rollo i quan enganxem la pista tres d'ells passen. Mantenc conversa amb un quart, diu que vol fer la llarga, només portem 10km, no sé si l'arribarà a fer....

Em deixa enrere i quan arribo al segon avituallament el trobo allà. No sé cap on tira ell, però jo després de veure coca-cola, m'enganxo i altre cop a terra, una caiguda ben tonta. Segueixo la ruta curta.

Tinc un altre motivació, hi ha un noi jovenet que m'he anat trobant, portem un ritme similar. Vaig a per ell, l'avanço però uns metres abans d'arribar a la meta em passa a davant, em treu 10 segons.

En Marc m'espera a l'arribada, i no m'ha avançat, això és que ha abandonat...

El número 13, no li ha portat sort. Lo bo és que el francès que no volia el 13, també ha tingut problemes i ha abandonat. No crec en superticions però ho tindré en conte per un altre dia...

No està gens malament, he quedat 10 de 33.

18.94 km amb 2h

Classificació

P.D: Felicito a l'organització, m'ha agradat molt el circuit, he patit en algun tram, però ja és aixó!! A part el temps ha acompanyat, fins i tot han caigut quatre gotes, en definitiva estic molt satisfeta del meu resultat i amb ganes de reptetir l'any que ve!

De les Gavarres a la Costa!

25/06/12

Aquesta setmana hem entrat a l'estiu  i realment les temperatures han pujat molt, per tant, avancem una hora la trobada dels dilluns.

Quedem a les vuit. Jo surto disposada, preparada i equipada per aventurar-me on sigui! De fet, porto una idea de cap...m'agradaria conèixer les Gavarres fent la  zona de la Bisbal. Ho parlem i això suposa temps i quilòmetres, potser un altre dia!

I Calonge? també és lluny, però la tornada es pot fer per carril bici...

Em fan triar, no saben què fan...jo avui necessito canya! Doncs cap a la costa tot travessant les Gavarres!

Per no allargar més del necessari la sortida, anem directe al Puig d'Arques, passant pel Mas Bassets, Mas Bóta i fins la pista que ve de Romanyà. Se'm fa eterna, i començo a penedir-me de voler arribar a Calonge... Quan sóc a dalt penso que el pitjor està fet, ara ve baixada i llavors pla...

Anem prou ve de temps i decidim continuar. Mentre baixem veiem una ruta BTT marcada, concretament la 9 33, un dia es pot fer! però avui anem al camí segur i seguim per la pista. I quines vistes!!

Som més aprop del mar que de Cassà, ara no hi ha marxa enrere, s'ha de seguir i sense entretenir-nos gaire  que en Toni treballa a la tarda.

Arribem a la urbanització Rio de Oro i en David es dóna conte de que ha punxat roda. Parem, infla la roda i seguim fins a baix.

Sembla que el líquid sellant de la càmera no ha tapat el forat i optem per canviar la càmera. Volem anar tan ràpid a canviar-la que quasi ens oblidem de comprovar si queden punxes al neumàtic. Sort, perquè no hagués arribat ni a Calonge.

Seguim, per la carretera asfaltada, travessant Calonge i totes les cales que hi han fins a Platja d'Aro, llàstima que no portem banyador, ens aniria bé una remullada!

...La ràbia d'uns records em donen força per seguir endavant i atrapar en Toni...

Després de travessar Platja d'Aro, en David em demana una pastilla de Isostar, sembla que li costa tirar...

Anem seguint i just abans d'enganxar el carril bici, passem per davant d'una gent que està menjant. Jo ni m'hi fixo però sento en David que diu que els hauria robat l'entrepà...

Té un principi de "pàjara", té molta gana, fins i tot, veiem un xai i li entren ganes de menjar-se'l. Sort que encara tinc provisions, porto un plàtan i coca-cola. Li dono i continuem.

Ens va seguint tot darrere nostre i quan arribem a Salenys compro una coca-cola, a tots ens convé.

Per no fer tot el carril, retallem pel Pla de Penedes. En David es torna a endarrerir, em demana una segona pastilla, està força apurat.

Poc després tornem a parar i acabem la coca-cola.
Quan arribem a la Bruguera, veiem que s'ha fet molt tard, en Toni continua sol que sinó no tindrà temps de res.

Jo em quedo amb en David, comença a està marejat  però té una idea. Té un amic que viu a uns 200 metres d'on som, no ens ho pensem gaire i ens desviem cap a la casa.

Estem de sort i ens donen un got de fanta ben fresqueta. Es recupera i continuem fns a Cassà.

En Toni ha arribat fa una estona però resulta que ha caigut en un corriol.

Estic contenta perquè pels quilòmetres que hem fet, em sento molt bé!

A pesar de tots els incidents que hem anat passant i la calor, hem gaudit molt, crec que fem un bon equip i quan tornem a quedar ens ens riurem de tot plegat!

P.D: Per majoria absoluta, la setmana vinent no anirem tan lluny!
         O.... podriem portar el banyador jejeje

Fidel als dilluns!

18/06/12

Som dilluns i toca sortida. Sóc la pionera  i no els puc fallar, això si, avui demano clemència, estic tocada d'ahir, vaig pujar al Canigó, i no sé si estic per gaire trote...

Avui som tres, en Toni, en Jordi que avui té festa també s'ha apuntat, en David al final no ha pogut venir i jo. El dia que hi siguem tots, n'hem de fer una de grossa!

Ens reunim al Passeig i decidim on anar. La idea inicial és fer una sortida tranquil·la, en Jordi proposa pujar al Puig Gros, en Toni sorprès, visualitza la pujada fins a l'Era de la Llaca... Jo,  no sé ni de què parlen, però per la cara d'en Toni, dedueixo que fàcil no deu ser la pujada... Accepto a cegues així coneixeré un camí més i si veig que no puc, baixaré de la bici.

Fem un escalfament per camins i corriols, la veritat és que les cames no responen com voldria, fins arribar a la Casa Nova de Can Bóta. Aquí comença la pujada que em comentaven, és exigent però amb algun replà. Això ja m'agrada més.. potser no serà tan dur.

En Toni m'explica una història que fa que em motivi més la pujada i penso: "si ell no pot jo sí!"

Encara no sóc a dalt però no puc, faig uns metres a peu, veig que també és prou cansat i decideixo tornar a pujar a la bici. Estic a mitja pujada i em costa arrancar, al final amb l'ajuda d'una pedra ho aconsegueixo, m'enganxo el peu dret, l'esquerre sobre la pedra, pujo al seient i surto pedalant cap amunt.

L´'ultim tram també és dur, però més curtet, em dosifico i arribo a l'Era de la Llaca..

Estem una estona observant el paisatge mentre decidim per on continuar la ruta. Baixem al Rocatal, anem a la Cabra Penjada, passem per un corriol que en Jordi coneix i cap a Cassà.

Per voler fer poca cosa, han sortit 28 km! Ui demà...

Els tres hem tret profit de la sortida. En Toni, no coneixia la Cabra Penjada i el corriol de després, en Jordi només havia fet la pujada de l'Era de la Llaca baixant, i jo, passant per trams coneguts i d'altres que no que m'ajuden a completar el meu mapa mental.

Gràcies, fins la setmana vinent!