Dimarts, m'aixeco amb molt bona forma, qui ho diria que ahir em vaig maxacar...de totes maneres seguixo consells i avui descanso.. 
Dimecres, acabo aviat de la feina i, amb el xip posat, agafo la bici per anar a rodar. 22.32 km amb 1h 19m. Suficient..
Dijous, veig un enllaç al facebook d'una cursa a Maià de Montcal, em sona el poble i mentre m'informo, en Marc em pregunta si tinc plans per diumenge, tenim telepatia? Els dos pensem en què podem anar-hi!
Divendres, surto del llit i quan poso els peus a terra em noto una punxada a l'esquena. Em ve el record de la lumbalgia... ho vaig passar molt malament. Busco ràpid la medicació que em prenia, no vull acabar igual.Vaig trampejant el dia amb antinflamatoris, i al vespre, vull sortir a rodar però no en sóc capaç.
Dissabte, continuo amb medicació, no sé si vaig dopada però aguanto bé el dia i decideixo anar a fer una volta per veure com responc per anar a la Montcal Bike. Em noto bé, penso que podré!
Diumenge, a les 6 ja sona el despertador... ho preparo tot i cap a Maià de Montcal. Hem arribat més aviat del que creiem. Quan anem a fer les inscripcions, tenim un francés a davant, sembla que el dorsal 13 no li agrada i es queda el 14. En Marc tempta la sort, es queda el 13 i jo el 15.
Fem una mica d'escalfament encara falta una mica per començar.
Ens posem a la sortida, una mica més endavant que l'altre dia. Avui no estic tan nerviosa, visualtizo a la gent, i només veig a dues noies, una se la veu molt preparada i l'altre com jo.
Tiren el cuet i les motos arranquen.
La gent surt molt disparada, jo hauria de fer el mateix però no sé perquè em costa arrancar, en Marc em deixa enrere i molta gent m'avança.
Jo agafo al meu ritme i m'oblido dels altres, avui estic sola. Al segon quilòmetre comença el desnivell i els corriols. Em trobo amb un embús que no acabo d'entendre perquè no té cap mena de dificultat...haig de baixar de la bici i esperar el meu torn per continuar.
Sóc a dalt, corriol de baixada, amb molta pedra i una mica tècnic... No controlo bé la bici i surto per davant. Tinc sort i no em faig mal. Continuo baixant amb respecte posant el peu a terra de tan en tan. A baix visualitzo algú que ha punxat roda, en Marc! Li dic que vaig seguint perquè tard o d'hora m'atraparà.
Estic sola molta estona, concentrada amb les fletxes i les cintes per no perdre'm. En dues oacsions sento algú per darrere, penso que en Marc ja m'ha atrapat, però no, ho trobo raríssim...
Arribo al primer avituallament, em paro a veure coca-cola i segueixo.
Més corriols de baixada, aquests són de bon fer, agafo velocitat i sento uns nois que em diuen: FRENA!!! redueixo, ja fan bé d'avisar podia haver caigut, que de fet algun d'ells havia llepat...
I ara enfilem cap amunt, una trialera amb molta pedra, els de davant meu baixen, jo faig un tros i també baixo. A peu també és prou cansat i torno a pujar a la bici, quan estic apunt d'avancar el noi que va a peu s'em travessa al meu camí i caic a terra, un altre morat. No passa res, ja aprendré a demanar pas.
Veig que la gent no té cap mania i baixa constantment de la bici, jo per mica que puc,ho intento.
Som a les portes de l'infern!! Si si, una pujada infernal, avanço el noi de davant que baixa de la bici però jo tampoc puc i torno a caure, de fet tots els que veig pugen a peu. El dimoni des de dalt ens anima!!
Fa estona que tinc uns nois enganxats a darrere, penso que estic creant un tap, els i dic que passin, però em diuen que no que vaig molt bé. Segueixo al meu rollo i quan enganxem la pista tres d'ells passen. Mantenc conversa amb un quart, diu que vol fer la llarga, només portem 10km, no sé si l'arribarà a fer....
Em deixa enrere i quan arribo al segon avituallament el trobo allà. No sé cap on tira ell, però jo després de veure coca-cola, m'enganxo i altre cop a terra, una caiguda ben tonta. Segueixo la ruta curta.
Tinc un altre motivació, hi ha un noi jovenet que m'he anat trobant, portem un ritme similar. Vaig a per ell, l'avanço però uns metres abans d'arribar a la meta em passa a davant, em treu 10 segons.
En Marc m'espera a l'arribada, i no m'ha avançat, això és que ha abandonat...
El número 13, no li ha portat sort. Lo bo és que el francès que no volia el 13, també ha tingut problemes i ha abandonat. No crec en superticions però ho tindré en conte per un altre dia...
No està gens malament, he quedat 10 de 33.
18.94 km amb 2h
P.D: Felicito a l'organització, m'ha agradat molt el circuit, he patit en algun tram, però ja és aixó!! A part el temps ha acompanyat, fins i tot han caigut quatre gotes, en definitiva estic molt satisfeta del meu resultat i amb ganes de reptetir l'any que ve!
Carai! T'estas animant amb les curses. Això enganxa eh?
ResponEliminaSi que enganxa... quan acabes penses podries haver fer la mitja!
EliminaJa pensant en un altre...