Ruta del Carrilet Girona-Olot

8/07/12

Molts anys enrere, concretament el 14 de novembre del 1911, es va inaugurar la totalitat del carrilet d'Olot a Girona.

Ara en l'actualitat, han creat un recorregut apte per a vianants i bicicletes, amb molt bon estat, condicionat amb nous ponts, baranes i senyalització.

La ruta travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural tot seguint el recorregut de l'antic tren.

Avui ens hem aixecat aviat per fer-ne un tros. La idea és sortir de Anglès, anar fins a Olot i tornar.

Entre pitus i flautes sortim a les 8:45 d'Anglès.

Ens ho agafem molt tranquil·lament, la Mònica fa dies que no toca la bici, m'adapto a ella, i ella a mi, que sóc un perill amb la càmera... no fotografio la meva ombra perquè no me la veig jejeje

El primer tros fins a la Cellera de Ter és tot planer. Després arribem al Pasteral.

Es comença a enfilar...fem un tros d'asfalt i amunt.

Seguim i només em fixo en camins secundaris...no tinc remei!!

Passem Amer, no ens podem perdre la Font Picant, quan veiem el desviament girem. Tenim un petit lapsus, ens equivoquem i pregunto cap on hem de tirar, ja anàvem bé el primer cop... Trobem una font.

La provo i no pica, aquesta no és la font. Més endavant trobem més indicacions i la fàbrica de la Fonter, la Font Picant queda al costat.

La gent fa cua per agafar aigua... carregats d'ampolles i garrafes. Jo només la tasto, no m'agrada!

Tornem a enganxar el carril bici, ens han dit que a partir d'aquí el paisatge és preciós. No s'equivoquen entrem en una zona boscosa molt bonica i fresca!

Arribem a les Planes d'Hostoles i la Mònica em comenta que comença a està cansada, no veu clar que pugui arribar a Olot. Potser amb una pastilla de isostar es nota millor...
Anem pujant progressivament, per mi, res exagerat.

La idea era arribar a Olot però si no es pot...es farà un altre dia.
 Fem un tracte, arribar fins a St Feliu de Pallarols, recular i anar a la platja.

A contracor accepto, em poso al seu lloc, entenc la seva situació i tampoc és qüestió de forçar la màquina.

Parem a St Feliu, mengem una mica i la Mònica em diu que vol seguir. Jo sorpresa accepto, li sap greu per mi...

Fem uns quilòmetres més, ens queda poc per arribar a St Esteve d'en Bas i uns 12km per Olot. Em paro per esperar-la, sembla que ve pujada. Parlo amb uns nois i m'ho confirmen, miro a la Mònica i fins aquí hem arribat, girem cua.

És la millor opció i la més assenyada. De totes maneres estic contenta perquè ha fet l'esforç de seguir per mi.

Reculem, jo tinc un cuc a dintre que em demana canya. Decideixo buscar alternatives que he anat visualitzant mentre pujàvem...

El primer cartell que veig, Ermita de Sant Cecília. Es veu des del carril, li demano a la Mònica si li fa res esperar-me, vull anar a guaitar. Faig un puja i baixa.

Seguim, la Font de la Fontana. Girem les dues a la dreta,  no sabem per on tirar, casualment passa un cotxe i pregunto. Hi vaig amb un spring, un lloc bonic, amb pícnic i tot.

 

Reculo, i tornem al carril bici.
Freno amb sec, el Pou del Glaç. Sembla interessant...

Baixo per un corriol, sóc feliç, aquest és el terreny que m'agrada. Travesso una riera i pujo per una trialera fins que trobo el Pou.

Hi ha una altra font, i vull anar, però retrocedeixo, la Mònica m'espera...Quan sóc al riu la veig allà, faig una última foto a la Font del Mosquer.

Tornem al carril bici, una font més, aquesta vegada li dic a la Mònica que vagi tirant, ja l'atraparé! La font de la teula, no està molt lluny.

A St Feliu de Pallarols, l'atrapo i seguim juntes. Em paro quan travessem un pont, uauuu una gorga.... i amb la calor que tenim!!

Un altre cartell, és una Ermita, no recordo el nom. Baixo per un camí pedregós, arribo a un cementiri i a la C-63, ni rastre d'Ermita... Torno cap a dalt i continuem.

El següent desviament el fem juntes, tornem a anar a la Font Picant i aprofito per emplenar una botella d'aigua pel meu pare.

Seguim el riu i tornem al carril bici.

Tenim un tros de pujada i llavors ja tot avall fins al Pasteral. Agafo velocitat, fins i tot espanto a una noia que puja, alguna cosa em diu...

Em queda una última font que ja havia vist de bon matí... La font de Can Pla.

Quan passem per la Cellera, jo ja em pararia a la Presó a fer una cerveseta, però la Mònica vol arribar i ara em toca complir la meva part del tracte, anar a la platja!

Ja hi som, hem tardat però hem arribat bé, ja era això, de totes maneres, estic segura que el pròxim dia arribarem i, amb un temps rècord, no caldrà parar tan sovint!

P.D: Després de la setmana que he passat, la pedalada m'ha anat molt bé per desconectar, demà més!