Pedalar!
Investigar per conèixer llocs nous!
Buscar aventura!
Avui ho farem junts!
Tinc una opció, pujar al Castell de St Miquel però, per la Pujada de la Mort, n'he sentit parlar... un cop a dalt anar direcció als Àngels i després improvitzar el retorn a Cassà.
Sembla que el pla els agrada, també tenen curiositat per conèixer aquesta pujada...
Investigo una mica al Wikiloc per situar-me, em faig una xuleta i tot!
Sortim a les 8:15, enganxem el carril bici i cap a Girona.
Anem tranquils tot parlant del que hem fet aquests dies. Sembla que en Toni està una mica tocat del genoll d'una cursa, en David que no ha tocat la bici des de la "pàjara", i jo tocada del cul d'ahir..
Tots tocats i disposats per gaudir d'una sortida més, així som nosaltres!!
Som a Girona, enfilem per St Daniel i després de passar la Font del Ferro, segons la meva xuleta, ens hem de desviar a l'esquerre, passarem unes cases, travessarem la N-II i amunt...
Fins ara s'ha pujat bé, visualitzem una trialera bestial, per mi no ciclable, seguim el camí que també s'enfila. En Toni puja bé, en David va fent, jo també, tot i que busco un onzè pinyó que no tinc...
Vist així, no n'hi havia per tan... la foto enganya!!
Arribo al replà, ells ja hi són i observen...
Ja hi som, la Pujada de la Mort!!
Ens prenem uns minuts per mentalitzar-nos, agafem arrancada i amunt.
En Toni ho prova amb plat mitjà, que valent, nosaltres plat petit i fins on podem.... No aguantem gaire, pensem que potser un altre dia la pujarem...
Seguim a peu i veiem en Toni que ja ens havia avançat pedalant, que torna a baixar... Diu que per poc no ha arribat a dalt, i vol tornar-ho a provar, però aquest cop amb plat petit.
Tampoc, estic segura que si el primer cop hagués canviat el plat hauria arribat!
Aquí no s'acaba la pujada, som a un replà, encara queda un tros. Amb l'ajuda d'en Toni que m'aguanta la bici per poder arrancar, arribo fins a dalt. Som just a la trialera que veiem des de baix....quin iuiu!
Pensem que el pitjor està fet. Hem petat tots, fins i tot la càmera de fotos i l'endomondo!
Noto que la roda està fluixa, ahir no la devia collar prou fort, aviam si no he pogut pujar per culpa de la roda...
Seguim pujant però més assequible. En David li sembla veure una construcció, serà un miratge? jo no veig res...
Uns metres més i ja el tenim aquí, tenia tota la raó!
Fem una visita a la torre i decidim anar direcció als Àngels.
Passem per Puig Estela i seguim el GR fins que ens porta a la carretera asfaltada. Als Àngels no volem arribar però ens queden uns 4km fins el desviament de Montnegre.... no ens agrada l'asfalt!!!
En Toni i en David van davant i veig que es paren, crec que han vist el mateix que jo...efectivament un camí lateral! No ens ho pensem gaire reculem!
Prohibit al pas?? pensem que poder és un camí d'una casa particular, però no, em fixo que en un arbre hi ha la ruta BTT 11.
I anem! Està ben indicada, camí, corriol, baixada, pujada... molt divertit! Sortim altre cop a l'asfalt, i la ruta continua... Més corriols!!!
L'últim tros de corriol, no és complicat però haig de parar, començo a estar cansada, deixo passar en David, em foto una pastilla de isostar i xino xano arribo al camí.
Em volen enredar, però no cola, estic situada, el que no recordava és que encara quedava alguna pujadeta fins a la GIV-6641...
Ens queda poc líquid, objectiu arribar a la Font de St Cristòfol pel camí més ràpid.
Decidim anar directe a Llambilles, baixant per la trialera que porta a les pomeres que em va ensenyar en Toni quan vam fer la Ruta dels Alemanys. Vista del revés, té tela...Pujant vaig patir molt però baixant és brutal!!
Emplenem la botella d'aigua a la Font, ens refresquem i a per la última pujada!!
Ja en tenim una més, i ben innovadora!!!
Fins la pròxima!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada