Continuant amb el Circuit DonaBike, avui dia 23 de març a Palafrugell, es disputa la segona prova del calendari on, unes 140 dones hi participaran.
Han preparat dos recorreguts, un de 13km i un de 20km per les rodalies de Cap Roig, molt assequibles i aptes per a totes les categories.
M'aixeco aviat, estic preocupada, tinc la bici en observació... Des del dia que vaig punxar, no em fio gaire del kit de tubeless perquè em perd aire. Ahir en vistes que el problema es repetia, la vaig tornar a inflar i ho vaig anar observant; aquest matí havia perdut una mica, he tornat a inflar i he creuat els dits.
La previsió de temps que s'espera no és molt bona, tot i així, encara que a Cassà faci un bon sol, agafo el paravents pel que pugui ser, la primavera és imprevisible!
Quan arribo a Palafrugell, em trobo a la Sumsi i em presenta a Las Chicas de Carretera, una colla de noies que surten amb bici, interessant!
Anem totes juntes buscant la Plaça Nova, lloc de sortida i on hem de formatlitzar les inscripcions.
El fet de no haver fet la inscripció on line, fa que s'enlenteixi el procés i tot es retrassa...
 |
| Cristina Mascarreras talla la cinta per inaugurar la marxa |
Sortim a les 10, sense motos que obrin la marxa però guiats per uns nois, que a mesura que avancem es van dispersant entre les fèmines.
Aviat m'acosto al pelotón de davant i travessem el poble fins arribar a la zona de pàrquing i arribada, on seguim per pista i asfalt.
Al quilòmetre 5 trobem la primera pujada
i desviament dels recorreguts. Automàticament, em vaig quedant endarrere però sense perdre de vista el pelotón.
i desviament dels recorreguts. Automàticament, em vaig quedant endarrere però sense perdre de vista el pelotón.
Quan planeja una mica recupero posicions. Primer penso: que bé tampoc vaig tan malament! però més endavant m'adono que qui sap si les hagués atrapat...
Ens costa mantenir un ritme constant perquè ens el marca el noi de davant...
Ens costa mantenir un ritme constant perquè ens el marca el noi de davant...
Es veuen poques marques de guix i ni una cinta, sort que tenim els voluntaris que ens guien que sinó més d'una es perd!
El traçat és molt pistero i ràpid.
A la segona pujada també em quedo enrere i veig una, dues, tres, quatre i cinc noies que van baixant de la bici.... La veritat és que la rampa és dura i amb pedra solta però, a poc a poc la pujo sencera avançant-ne dues al replà.
A la baixada recupero, fem un tram petit de corriol i després em col·loco a les primeres posicions. Arribem a l'avituallament però totes decidim seguir, no deixem parar el noi!
Planegem per pista i després enganxem la via verda. Afluixem i accelerem el ritme perquè hi ha gent passejant...
Als últims metres, el noi ens diu que frenem, a mi, el fet de frenar em fa perdre l'embranzida i no puc esprintar com voldria i entro en tercera posició.
 |
Tercera! |
Jo venia amb l'objectiu d'arribar entre les 10 primeres i, saber on tinc el meu nivell físic dintre la categoria femenina.
Ho he aconseguit però no estic realment convençuda si he entrat en el lloc que em tocava. Crec que podria haver quedat més endarrere...
M'ha donat la sensació d'estar en una marxa continuament neutralitzada, sense opció a demostrar el nostre potencial. Quan vull sortir amb grup, ho faig amb la colla d'amics...
Així que, penso que la classificació final, podria ser molt diferent.
Vodria fer algunes suggerències a l'organització sense ofendre a ningú.
Segons el meu punt de vista, penso que es poden millorar alguns punts de cares a la pròxima edició.
D'entrada, si es poguessin fer les inscripcions on line, no es perdria tan de temps per recollir el dorsal.
L'obsequi es podria donar al final de la marxa quan tornem el dorsal ja que, el fet de què l'inici i l'arribada no siguin allà mateix, l'hem hagut de traginar durant tota la marxa. Talment, el sorteig de regals es podria dur a terme mentre pedalem perquè no tothom es pot quedar després per recollir-lo.
Entenc que no és una cursa competitiva sinó una marxa popular, però he participat a varies marxes i la senyalització permet anar al propi ritme i no haver de dependre sempre d'un guia... S'assemblava més a una ruta guiada que a una marxa.
El fet de ser dones, no deixa que tinguem les mateixes inquietuds que podrien tenir els homes, com és ara l'esperit de competir i superar-se un mateix. Avui no ho hem pogut demostrar i crec que qualsevol home al meu lloc pensaria el mateix. Els organitzadors s'apuntarien a una marxa en les mateixes condicions?
Com a noia, crec que ens mereixem tenir igualtat de condicions. A mi m'agrada pedalar, gaudir de moments crítics on pateixo o corriols tècnics que em pugin l'adrenalina i sobretot poder notar les meves millores.
Dit això, tot hi ser un recorregut light, m'ho he passat molt bé, trobo perfecte l'iniciativa d'organitzar marxes femenines per promocionar la BTT en el col·lectiu femení.
Gràcies per brindar-nos aquest dia!
Ho he aconseguit però no estic realment convençuda si he entrat en el lloc que em tocava. Crec que podria haver quedat més endarrere...
M'ha donat la sensació d'estar en una marxa continuament neutralitzada, sense opció a demostrar el nostre potencial. Quan vull sortir amb grup, ho faig amb la colla d'amics...Així que, penso que la classificació final, podria ser molt diferent.
Vodria fer algunes suggerències a l'organització sense ofendre a ningú.
Segons el meu punt de vista, penso que es poden millorar alguns punts de cares a la pròxima edició.
D'entrada, si es poguessin fer les inscripcions on line, no es perdria tan de temps per recollir el dorsal.
L'obsequi es podria donar al final de la marxa quan tornem el dorsal ja que, el fet de què l'inici i l'arribada no siguin allà mateix, l'hem hagut de traginar durant tota la marxa. Talment, el sorteig de regals es podria dur a terme mentre pedalem perquè no tothom es pot quedar després per recollir-lo.
Entenc que no és una cursa competitiva sinó una marxa popular, però he participat a varies marxes i la senyalització permet anar al propi ritme i no haver de dependre sempre d'un guia... S'assemblava més a una ruta guiada que a una marxa.
El fet de ser dones, no deixa que tinguem les mateixes inquietuds que podrien tenir els homes, com és ara l'esperit de competir i superar-se un mateix. Avui no ho hem pogut demostrar i crec que qualsevol home al meu lloc pensaria el mateix. Els organitzadors s'apuntarien a una marxa en les mateixes condicions?
Com a noia, crec que ens mereixem tenir igualtat de condicions. A mi m'agrada pedalar, gaudir de moments crítics on pateixo o corriols tècnics que em pugin l'adrenalina i sobretot poder notar les meves millores.
Dit això, tot hi ser un recorregut light, m'ho he passat molt bé, trobo perfecte l'iniciativa d'organitzar marxes femenines per promocionar la BTT en el col·lectiu femení.
Gràcies per brindar-nos aquest dia!
jo he seguit les cintes...
aquella trialera que vaig descobrir amb la gossa... Em desvio cap a Can Vilallonga i a les Dues Rieres, amunt fins a la carretera de Sta Pellaia. Em desvio a l'esquerre pujo, baixo i empalmo amb la trialera i un corriol que han netejat fins a la font de can Castelló, genial!!
, qui sap si amb la meva doble ho baixaria millor... Després de 3km de corriol arribem a una pista i ens posem a seguir marques de PR.
i només puc fer trucades d'emergència, el crido i és inútil. Decideixo baixar a buscar-lo pensant que li havia passat alguna cosa... I just entrar al corriol me'l trobo que venia. 
que inexpertament vaig triar, tindria una bici per molt de temps, però ara veig que això és com la informàtica i amb poc temps et fan creure que quedes desfasat! Ara, que tinc més coneixement de causa, segurament compraria un altre model...
Això no em passa amb la meva!